Crisi al Govern

La militància de Junts opta pel «no» i decideix abandonar el Govern

El 55,73% dels afiliats voten en contra de la continuïtat de la formació dins l'executiu; la coalició amb ERC es trenca i Pere Aragonès haurà de posar en marxa un gabinet dels republicans en solitari

L'executiva de Junts, abans de la reunió. | Europa Press
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 7 d'octubre de 2022 a les 17:14 |
Enigma resolt. La militància de Junts ha decidit, en una consulta inèdita i amb alta participació que ha vorejat el 80%, que el partit abandoni el Govern. Després de tres dies de campanya intensa -a les xarxes, als grup de WhatsApp, als de Telegram i als de Signal, i també al territori-, el 55,73% dels afiliats a la formació fundada per Carles Puigdemont i que lideren Laura Borràs i Jordi Turull han optat per una resposta negativa a la pregunta de la consulta -"vols que Junts continuï formant part del Govern de la Generaltat"- i, per tant, per deixar de compartir consell executiu amb ERC. Un 42,39% dels militants ha optat per continuar al Govern, mentre que un 1,88% ha votat en blanc. El president Pere Aragonès veu ara que la coalició queda liquidada, i haurà de conformar una nova alineació amb dirigents exclusivament republicans. L'aliança entre ERC i Junts, vigent -d'una manera o altra, sota diverses sigles- des de fa una dècada, no ha salvat el match ball i s'esberla camí de les eleccions municipals.

La divisió s'ha fet evident al llarg dels últims dies entre els dirigents de la formació, que s'han posicionat públicament amb l'excepció de Turull, que es va mantenir neutral atenent-se al primer comunicat de la sindicatura electoral de la votació. Recaurà en el secretari general la gestió interna necessària per recosir els sectors, entre els quals surt derrotat el més institucional, comandat per Jaume Giró i Victòria Alsina. La principal conseqüència és el pas a l'oposició, que Junts exercirà com la tercera força de la cambra per darrere d'ERC i el PSC. La decisió s'ha pres sota l'influx, encara, de la destitució de Jordi Puigneró com a vicepresident, dimecres de la setmana passada, després que esclatés la crisi entre socis en el debat de política general.


La decisió dels militants s'ha alineat amb el criteri de Borràs i de Puigdemont, que estaven arrenglerats en el bloc contrari. La presidenta del partit va fer evident el seu posicionament dimecres, el mateix dia en què el líder a l'exili va compartir a xarxes un article de Josep Rius, portaveu de la formació i el seu cap de gabinet en l'etapa a Palau, en el qual defensava obertament trencar l'executiu. Una opció compartida en privat per Albert Batet, president del grup parlamentari, que no s'ha posicionat públicament. Francesc de Dalmases i Aurora Madaula, vicepresidents de la formació i propers a Borràs, han fet campanya activa pel no, com Jaume Alonso-Cuevillas, l'únic que en públic ha alertat d'un risc latent d'escissió en funció de com es gestioni la consulta.


La decisió de trencar arriba després que Aragonès no atengués les demandes que havia posat damunt la taula Junts en el marc de les negociacions mantingudes amb Turull al llarg del mes de setembre. El president, això sí, va estendre la mà a coordinar-se a Madrid i a aterrar la direcció estratègica del procés en l'última sessió de control celebrada al Parlament. La coalició, amb el posicionament de la militància de Junts, tanca un periple marcat per les crisis permanents, ja fossin per l'ampliació de l'aeroport, la taula de diàleg o bé l'acord de claredat plantejat en el debat de política general. La gota que va fer vessar el got va ser la qüestió de confiança plantejada per Junts.

Al llarg dels últims mesos, els equilibris interns de les votacions sempre s'havien inclinat en direcció al sector més afí a Turull, majoritàriament provinent de la tradició convergent. La primera va ser en la tria de la direcció, en el congrés d'Argelers; la segona, en les ponències de la segona fase del conclave, a L'Hospitalet de Llobregat; la tercera, a l'hora d'escollir les executives locals, fa tan sols unes setmanes; la quarta no s'ha concretat en el marc de la tria més rellevant que ha fet el partit des que va néixer, l'any 2020. Al costat de l'opció de mantenir-se al Govern hi havia bona part dels alts càrrecs, destacats alcaldes, regidors i caps de llista, i conselleres com Lourdes Ciuró i Violant Cervera, que ara hauran de deixar el càrrec que tenen des de l'any passat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació