08
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
19:55h
El despoblament dels petits municipis de la ruralia catalana és un problema que les institucions afronten des de fa anys sense, ara com ara, una recepta eficaç per revertir la situació. La problemàtica que suposa l'èxode dels ciutadans cap a les grans ciutats preocupa governs i executius locals, sobretot per la multiplicitat de qüestions que cal resoldre per recuperar la població de viles, pobles i llogarets. Una de les grans pedres a la sabata d’aquesta qüestió és la dels habitatges que estan en mal estat i que no compleixen les condicions mínimes d’habitabilitat per acollir nous veïns.
El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, situa aquesta qüestió com un dels principals obstacles per a la repoblació: "La manca d'habitatge de qualitat, que compleixin les condicions mínimes d’habitabilitat, és el principal problema del món rural", diu. En aquest sentit, Urrea indica també que les cases de la gent que va marxar fa dues dècades no s’han conservat, de manera que la posada al dia d’aquests espais suposa una despesa que molts no estan disposats a fer.
Segons Urrea, la manca d’habitatge se suma a altres problemes com la manca d’activitat econòmica o la necessitat de millora de la mobilitat i els serveis, problemes estructurals que, segons indica, "han impossibilitat que més joves es traslladin al món rural arran de la pandèmia".
Per la seva banda, Ton Lloret, creador de Repoblem, plataforma destinada a posar en contacte famílies que busquen feina i habitatge en zones rurals i municipis en risc de despoblació, assegura que un 50% dels habitatges dels micropobles estan buits, bé per manca de manteniment o bé perquè els seus propietaris no volen vendre'ls i "prefereixen que caiguin".
La llei d'urbanisme, una llosa afegida
A aquesta problemàtica del despoblament del món rural s’hi ha de sumar, a més, la cotilla que suposa la llei d'urbanisme de Catalunya. En aquest sentit, l’alcalde de Preixens (la Noguera), Jordi Eroles, assegura que la normativa impedeix el creixement de molts municipis petits, que tenen prohibida la possibilitat d’aixecar noves construccions d’acord amb l’estratègia de creixement traçada per l’administració. "Només podem oferir habitatges existents, i molt d’ells són vells, de manera que perdem tot l’atractiu. La gent no s’arrela al poble perquè no pot", lamenta Eroles, que creu que si les Ventoses (nucli de Preixens) tingués oportunitat de nous habitatges, hi hauria més famílies amb fills i, de retop, l’escola estaria oberta.
La localitat, i com aquesta, la majoria, només pot actuar urbanísticament en concepte de “millora i complexió”, que únicament permet arranjaments. L’alcalde es queixa que, amb aquests topalls, al poble només arriba gent que no es planteja un projecte de vida, sinó viure uns mesos per després marxar. "Hem tingut casos lamentables de famílies desestructurades, algunes que han marxat a mig curs sense dir res i d’altres que han fet malbé les cases pocs mesos després d’arribar", denuncia.
Canvi de tendència demogràfica als micropobles
La reclamació de mesures per facilitar el repoblament es dona en un context d’augment demogràfic en alguns dels 123 pobles de menys de 500 habitants de la demarcació de Lleida, considerats micropobles. El progressiu descens de població es va frenar durant els dos anys de la pandèmia, segons les dades del padró a data 1 de gener de 2021, el darrer publicat fins ara.
La demarcació de Lleida té 15 municipis de menys de 100 veïns i amb 108 més que tenen entre 101 i 500 habitants. Aquestes 123 localitats de la demarcació, que representen el 0,6% i el 6,46%, respectivament, de la població total de les comarques de Ponent, suposen el 38% de la superfície de la plana de Lleida i el 53% de l’extensió total de l’Alt Pirineu i Aran.
Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) d'acord amb els padrons municipals, els 123 micropobles lleidatans havien perdut entre 2012 i 2019 el 7,68% de la seva població total, un percentatge que s’ha reduït fins al 6,8% si es té en compte el període 2012-2021, amb els dos anys de pandèmia. Dit d’una altra manera, en els dos darrers anys hi ha hagut un canvi de tendència: 23 petits municipis han guanyat ciutadans i “només” 48 n’han perdut.
Els efectes de la pandèmia
Les raons d’aquest incipient gir demogràfic es troben, sobretot, en efectes de la pandèmia, que ha fixat la població al territori per la manca de mobilitat i ha impulsat el teletreball. Molta gent que residia en municipis grans va decidir instal·lar-se en zones rurals, on la possibilitat de treballar des de casa els permetia viure en un nou entorn sense haver de renunciar a la feina.
Alguns dels micropobles que han augmentat el padró són Es Bordes, que ha passat de 238 veïns a 285 (+19,7%), Granyena de Segarra (+16,91%), Soriguera (+16,4%), Senterada (+12,7%), Sunyer (+12,4%) o Clariana de Cardener (+11,2%).
El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, situa aquesta qüestió com un dels principals obstacles per a la repoblació: "La manca d'habitatge de qualitat, que compleixin les condicions mínimes d’habitabilitat, és el principal problema del món rural", diu. En aquest sentit, Urrea indica també que les cases de la gent que va marxar fa dues dècades no s’han conservat, de manera que la posada al dia d’aquests espais suposa una despesa que molts no estan disposats a fer.
Segons Urrea, la manca d’habitatge se suma a altres problemes com la manca d’activitat econòmica o la necessitat de millora de la mobilitat i els serveis, problemes estructurals que, segons indica, "han impossibilitat que més joves es traslladin al món rural arran de la pandèmia".
Per la seva banda, Ton Lloret, creador de Repoblem, plataforma destinada a posar en contacte famílies que busquen feina i habitatge en zones rurals i municipis en risc de despoblació, assegura que un 50% dels habitatges dels micropobles estan buits, bé per manca de manteniment o bé perquè els seus propietaris no volen vendre'ls i "prefereixen que caiguin".
La llei d'urbanisme, una llosa afegida
A aquesta problemàtica del despoblament del món rural s’hi ha de sumar, a més, la cotilla que suposa la llei d'urbanisme de Catalunya. En aquest sentit, l’alcalde de Preixens (la Noguera), Jordi Eroles, assegura que la normativa impedeix el creixement de molts municipis petits, que tenen prohibida la possibilitat d’aixecar noves construccions d’acord amb l’estratègia de creixement traçada per l’administració. "Només podem oferir habitatges existents, i molt d’ells són vells, de manera que perdem tot l’atractiu. La gent no s’arrela al poble perquè no pot", lamenta Eroles, que creu que si les Ventoses (nucli de Preixens) tingués oportunitat de nous habitatges, hi hauria més famílies amb fills i, de retop, l’escola estaria oberta.
La localitat, i com aquesta, la majoria, només pot actuar urbanísticament en concepte de “millora i complexió”, que únicament permet arranjaments. L’alcalde es queixa que, amb aquests topalls, al poble només arriba gent que no es planteja un projecte de vida, sinó viure uns mesos per després marxar. "Hem tingut casos lamentables de famílies desestructurades, algunes que han marxat a mig curs sense dir res i d’altres que han fet malbé les cases pocs mesos després d’arribar", denuncia.
Canvi de tendència demogràfica als micropobles
La reclamació de mesures per facilitar el repoblament es dona en un context d’augment demogràfic en alguns dels 123 pobles de menys de 500 habitants de la demarcació de Lleida, considerats micropobles. El progressiu descens de població es va frenar durant els dos anys de la pandèmia, segons les dades del padró a data 1 de gener de 2021, el darrer publicat fins ara.
La demarcació de Lleida té 15 municipis de menys de 100 veïns i amb 108 més que tenen entre 101 i 500 habitants. Aquestes 123 localitats de la demarcació, que representen el 0,6% i el 6,46%, respectivament, de la població total de les comarques de Ponent, suposen el 38% de la superfície de la plana de Lleida i el 53% de l’extensió total de l’Alt Pirineu i Aran.
Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) d'acord amb els padrons municipals, els 123 micropobles lleidatans havien perdut entre 2012 i 2019 el 7,68% de la seva població total, un percentatge que s’ha reduït fins al 6,8% si es té en compte el període 2012-2021, amb els dos anys de pandèmia. Dit d’una altra manera, en els dos darrers anys hi ha hagut un canvi de tendència: 23 petits municipis han guanyat ciutadans i “només” 48 n’han perdut.
Els efectes de la pandèmia
Les raons d’aquest incipient gir demogràfic es troben, sobretot, en efectes de la pandèmia, que ha fixat la població al territori per la manca de mobilitat i ha impulsat el teletreball. Molta gent que residia en municipis grans va decidir instal·lar-se en zones rurals, on la possibilitat de treballar des de casa els permetia viure en un nou entorn sense haver de renunciar a la feina.
Alguns dels micropobles que han augmentat el padró són Es Bordes, que ha passat de 238 veïns a 285 (+19,7%), Granyena de Segarra (+16,91%), Soriguera (+16,4%), Senterada (+12,7%), Sunyer (+12,4%) o Clariana de Cardener (+11,2%).