07
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
16:28h
Tercera sessió del judici i última, malgrat tots els entrebancs. Els acusats han declarat aquest divendres davant del tribunal per defensar que la seva actuació com a membres de la mesa no va ser un delicte de desobediència, per reivindicar la inviolabilitat parlamentària i per insistir que en un Parlament s'hi ha de poder parlar de tot, també recusar la monarquia o reivindicar el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Els quatre membres de la mesa s'enfronten a una pena de fins a un any i vuit mesos d'inhabilitació per haver tramitat dues resolucions l'any 2019, una decisió que, segons la Fiscalia, suposa una desobediència greu al Tribunal Constitucional (TC). Un delicte que no observen ni l'exsecretari general del Parlament Xavier Muro, ni tampoc l'exlletrat major Joan Ridao, que van declarar ahir com a testimonis. Després de la sessió d'aquest divendres, el judici ha quedat vist per a sentència.
El primer a declarar ha estat l'expresident del Parlament Roger Torrent, que s'ha negat a respondre les preguntes de la Fiscalia. A preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, ha detallat les funcions que tenia com a president de la cambra i que la mesa no havia d'entrar en el contingut de les iniciatives que s'havien de tramitar. "Al Parlament no es pot prohibir cap debat i impedir la tramitació d'una iniciativa parlamentària és incompatible amb l'essència del parlamentarisme", ha dit l'actual conseller d'Empresa i Treball. Si hi havia dubtes sobre la tramitació, es parlava amb la resta de membres de la mesa i en junta de portaveus, i es prenia una decisió. Torrent ha ressaltat també que calia preservar els drets fonamentals de llibertat ideològica, representació política o llibertat d'expressió, i també la inviolabilitat de la cambra.
Què va passar amb relació a les dues iniciatives que són objecte d'enjudiciament? Torrent ha dit que van ser dos procediments "semblants". Els serveis jurídics van advertir de les resolucions del TC, però també van expressar "dubtes" sobre si les iniciatives contravenien els mandats de l'alt tribunal. "En cap cas ens van recomanar la paralització la tramitació de les resolucions", ha assegurat davant del tribunal, i ha recordat també que una resolució es pot modificar des que s'admet a tràmit fins que es vota definitivament al ple. "Pot passar que hi hagi una iniciativa parlamentària que vulgui reprovar una institució i que finalment acabi fent una altra cosa, per això no té cap sentit paralitzar una tramitació parlamentària", ha dit. Torrent ha assegurat que entenia que les resolucions del TC no impedien la tramitació de les resolucions en qüestió. "El TC no pot impedir un debat parlamentari", ha reblat.
"Vam defensar els drets fonamentals recollits a la Constitució"
L'exsecretària quarta del Parlament Adriana Delgado també ha respost només a les preguntes de la seva defensa, pilotada per Olga Arderiu. Delgado ha detallat com es prenien decisions a la mesa i ha remarcat que no tenien capacitat per definir el contingut de les iniciatives parlamentàries. "No entràvem en el contingut", ha dit. L'actual alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet ha recordat també que des dels anys 80 s'han aprovat resolucions de recusació de la monarquia o defensant el dret a l'autodeterminació, també en altres parlaments de l'Estat. "Vaig defensar i protegir els drets dels diputats, de representació política, llibertat ideològica i d'expressió, i defensar la sobirania del Parlament", ha dit. Delgado ha deixat clar que no va voler desobeir el TC ni tampoc la Constitució, sinó que va actuar per defensar els drets que recull la mateixa Constitució.
"No pensava que admetre a tràmit les resolucions pogués suposar desobeir el TC. Són iniciatives parlamentàries que han de fer un recorregut", ha explicat a preguntes de la seva defensa, i ha dit que les sentències prèvies del TC no poden servir de manera "universal" per a totes les resolucions que ha de tirar endavant la cambra. "No entenc que la mesa hagi d'actuar amb censura prèvia", ha reblat.
Campdepadrós rebaixa la força de les resolucions
El darrer dels acusats, Eusebi Campdepadrós, ha seguit la mateixa línia i també ha respost només les preguntes del seu advocat, Jordi Pina. Campdepadrós, que en aquell moment era secretari primer de la mesa, ha dit que mai ha prestat declaració davant de la Fiscalia ni en aquesta causa ni en cap altra. "Mai se'm va dir que des del mes de novembre de 2019 i fins a la interposició de la querella el 2021 se m'estava investigant", ha dit. L'actual secretari per a l'administració de justícia ha detallat la seva funció en el moment dels fets i la de la mesa, que feia una avaluació formal de les iniciatives i no entrava en el fons d'aquestes. Campdepadrós ha dit que el contingut de les iniciatives correspon als grups polítics.
"Fins i tot si una resolució va en contra dels postulats del TC, això no determina que la mesa hagi d'inadmetre-la", ha dit, i ha recordat que les resolucions que es van aprovar la passada legislatura no tenien lligam amb les anteriors. "No s'hi acostaven ni de lluny", ha dit, i ha recordat que els lletrats no van demanar que es frenés la tramitació i només van expressar dubtes sobre "una paraula" i van concloure que inadmetre-les era "excessiu". Campdepadrós s'ha fet seves les paraules de Jesús María Barrientos per defensar la separació de poders i rebutjar les ingerències entre poders de l'Estat. "El Parlament és inviolable", ha dit l'exdiputat de Junts, que ha criticat que la querella de la Fiscalia "no correspon a la realitat dels fets". "El secretari general ens va dir que les resolucions no contravenien cap mandat constitucional ni pretenien l'exercici de l'autodeterminació", ha explicat.
Campdepadrós, que ha reiterat que està d'acord amb el criteri dels serveis jurídics de la cambra. L'exsecretari ha dit que no va signar els requeriments del TC perquè era una ingerència al Parlament. "Els requeriments eren innecessaris i genèrics, només deien que havien de complir els mandats del TC", ha recordat. Campdepadrós ha remarcat que la suspensió de l'acord de la mesa va arribar després que les resolucions es votessin al ple. Un cop es va rebre l'ordre del TC, es va seguir el criteri dels serveis jurídics i no es van publicar les resolucions al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). "Totes les decisions que vaig prendre estaven guiades per l'aplicació del dret i la preservació dels drets dels diputats", ha reblat. També ha explicat que ha presentat una demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) contra el fet que el TC pugui enviar requeriments a la cambra. "Cap tribunal pot alterar el normal funcionament de l'autonomia del Parlament", ha dit.
Les defensen apel·len als drets fonamentals
En la presentació del seu informe, l'advocat Van den Eynde ha retret a la Fiscalia que jutgi el Parlament en només 15 minuts. "No és lúdic, no és un joc", ha dit, en referència a les paraules del fiscal. Van den Eynde ha demanat l'absolució i ha lamentat que les acusacions que no parlin mai de drets fonamentals. "Com pot ser que no es parli de drets fonamentals en aquest judici?", s'ha preguntat davant del tribunal, i ha dit que la sentència generarà jurisprudència. "S'està demanant la mort política d'uns representants polítics, es vol anul·lar una opció política que té un suport ampli entre la societat", ha alertat. L'advocat ha dit que no es neguen els fets i només es va decidir tramitar unes resolucions.
El representant de Torrent ha negat que en els fets enjudiciats concorri el delicte de desobediència. "No existia un mandat explícit que requereix el tipus delictiu", ha assegurat, perquè el TC "no pot saber què passarà" amb la resolució. També ha dit que les resolucions del TC feien referència a altres casos, no pas a les iniciatives sobre la monarquia i l'autodeterminació que han provocat aquest judici. En aquest sentit, ha ressaltat els dubtes que generen les sentències del TC a l'hora d'aplicar-les al Parlament, uns dubtes que van expressar els mateixos lletrats tant en el moment dels fets com en el judici. "No hi ha un mandat precís que pugui deixar clara l'adhesió a la norma", ha dit. Amb to cordial, Van den Eynde també ha parlat de Costa i ha reconegut que a vegades "és una mica pesat", però perquè és "la veu de la consciència i té raó" quan defensa la inviolabiliat parlamentària, un element que les defenses argumenten des de fa anys.
L'advocada Olga Arderiu ha afirmat que els tribunals no poden impedir el debat parlamentari perquè això va contra els drets fonamentals. Ha recordat les paraules dels lletrats del Parlament i també que la mesa no pot fer un control previ de la constitucionalitat de les inciatives, perquè poden canviar durant la tramitació. Arderiu ha defensat la inviolabilitat de la mesa i que no existia un mandat clar del TC segons el qual s'haguessin de suspendre les iniciatives impugnades. "És molt difícil determinar si estaven afectades o no, fins i tot els lletrats tenien dubtes", ha afirmat l'advocada, que ha situat les resolucions en un "posicionament polític" com tants d'altres al llarg dels darrers anys.
L'advocat Jordi Pina ha recordat el cas de desobediència d'Irene Rigau pel 9-N i ha dit que la causa és "política". "Som especialistes amb el dret penal polític que ha instaurat l'estat espanyol amb la repressió que s'ha fet", ha lamentat Pina, que ha defensat el dret de permetre el debat parlamentari. L'advocat ha dit que als parlaments s'ha de poder debatre "tranquil·lament i sense por". "Volen posar la por en el president del Parlament i als diputats perquè no puguin parlar de determinades coses", ha dit. La defensa ha dit també el judici ha estat "distret", perquè mai havia vist que un advocat defensor marxés del judici o comentaris com els que ha fet el ministeri fiscal, que no va voler interrogar el lletrat major o el secretari general del Parlament. "El que es va tramitar no té res a veure amb les sentències anteriors del Tribunal Constitucional", ha dit.
En aquesta línia, la defensa ha recordat que el TC diu que no es pot parlar d'autodeterminació "en determinats contextos", en cas que es vulgui exercir realment aquesta autodeterminació, però això no va passar l'any 2019 en el cas de les resolucions que es van tirar endavant. Si el TSJC compra l'argument de la Fiscalia, ha alertat Pina, és que voldrà dir que el Parlament no podrà parlar "mai més" i en cap context sobre autodeterminació. Per això, ha demanat al tribunal "valentia" per dictar una sentència absolutòria que suposi un missatge: "Les qüestions polítiques es resolen des de la política".
La Fiscalia diu que el Parlament vol "impunitat"
La Fiscalia ha mantingut la petició de pena contra els quatre acusats i ha recordat que cap d'ells ha negat els fets que se'ls imputen. El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha negat que la conducta de Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado estigui emparada per la inviolabilitat parlamentària i ha citat jurisprudència del TC i el TSJC en aquest sentit, recordant també la sentència d'aquest tribunal contra la mesa del Parlament que presidia Forcadell. "No és inviolabilitat parlamentària, es demana impunitat i estar per sobre de la llei i la Constitució", ha dit. El fiscal ha insistit que els membres de la mesa tenien clar que el TC era "il·legítim" i van acordar "desobeir i tramitar" les resolucions en qüestió. Pérez de Gregorio també ha dit que, malgrat la manca de transcendència de les iniciatives aprovades, això no eximeix els quatre acusats del delicte de desobediència.
El judici, sense Costa
La sessió de dijous va estar marcada per Josep Costa. L'exvicepresident del Parlament, després de presentar les seves qüestions prèvies -desestimades- va anunciar que renunciava a exercir la seva defensa i a declarar com a acusat, i va abandonar la sala malgrat les advertències del tribunal. Després d'uns minuts d'incertesa, els tres magistrats van descartar assignar-li un advocat d'ofici, perquè Costa va dir explícitament que no el volia, i van optar per continuar el judici sense ell malgrat els dubtes sobre poder celebrar una vista oral sense presència d'una de les defenses. De fet, la Fiscalia, que apostava per posar un advocat d'ofici per a Costa, va alertar que l'exvicepresident podria presentar un recurs de nul·litat i el judici s'hauria de repetir. Aquest divendres, el TSJC li ha tornat a demanar a l'exdirigent de Junts que comparegui per exercir el seu dret de defensa.
El primer a declarar ha estat l'expresident del Parlament Roger Torrent, que s'ha negat a respondre les preguntes de la Fiscalia. A preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, ha detallat les funcions que tenia com a president de la cambra i que la mesa no havia d'entrar en el contingut de les iniciatives que s'havien de tramitar. "Al Parlament no es pot prohibir cap debat i impedir la tramitació d'una iniciativa parlamentària és incompatible amb l'essència del parlamentarisme", ha dit l'actual conseller d'Empresa i Treball. Si hi havia dubtes sobre la tramitació, es parlava amb la resta de membres de la mesa i en junta de portaveus, i es prenia una decisió. Torrent ha ressaltat també que calia preservar els drets fonamentals de llibertat ideològica, representació política o llibertat d'expressió, i també la inviolabilitat de la cambra.
Què va passar amb relació a les dues iniciatives que són objecte d'enjudiciament? Torrent ha dit que van ser dos procediments "semblants". Els serveis jurídics van advertir de les resolucions del TC, però també van expressar "dubtes" sobre si les iniciatives contravenien els mandats de l'alt tribunal. "En cap cas ens van recomanar la paralització la tramitació de les resolucions", ha assegurat davant del tribunal, i ha recordat també que una resolució es pot modificar des que s'admet a tràmit fins que es vota definitivament al ple. "Pot passar que hi hagi una iniciativa parlamentària que vulgui reprovar una institució i que finalment acabi fent una altra cosa, per això no té cap sentit paralitzar una tramitació parlamentària", ha dit. Torrent ha assegurat que entenia que les resolucions del TC no impedien la tramitació de les resolucions en qüestió. "El TC no pot impedir un debat parlamentari", ha reblat.
"Vam defensar els drets fonamentals recollits a la Constitució"
L'exsecretària quarta del Parlament Adriana Delgado també ha respost només a les preguntes de la seva defensa, pilotada per Olga Arderiu. Delgado ha detallat com es prenien decisions a la mesa i ha remarcat que no tenien capacitat per definir el contingut de les iniciatives parlamentàries. "No entràvem en el contingut", ha dit. L'actual alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet ha recordat també que des dels anys 80 s'han aprovat resolucions de recusació de la monarquia o defensant el dret a l'autodeterminació, també en altres parlaments de l'Estat. "Vaig defensar i protegir els drets dels diputats, de representació política, llibertat ideològica i d'expressió, i defensar la sobirania del Parlament", ha dit. Delgado ha deixat clar que no va voler desobeir el TC ni tampoc la Constitució, sinó que va actuar per defensar els drets que recull la mateixa Constitució.
"No pensava que admetre a tràmit les resolucions pogués suposar desobeir el TC. Són iniciatives parlamentàries que han de fer un recorregut", ha explicat a preguntes de la seva defensa, i ha dit que les sentències prèvies del TC no poden servir de manera "universal" per a totes les resolucions que ha de tirar endavant la cambra. "No entenc que la mesa hagi d'actuar amb censura prèvia", ha reblat.
Campdepadrós rebaixa la força de les resolucions
El darrer dels acusats, Eusebi Campdepadrós, ha seguit la mateixa línia i també ha respost només les preguntes del seu advocat, Jordi Pina. Campdepadrós, que en aquell moment era secretari primer de la mesa, ha dit que mai ha prestat declaració davant de la Fiscalia ni en aquesta causa ni en cap altra. "Mai se'm va dir que des del mes de novembre de 2019 i fins a la interposició de la querella el 2021 se m'estava investigant", ha dit. L'actual secretari per a l'administració de justícia ha detallat la seva funció en el moment dels fets i la de la mesa, que feia una avaluació formal de les iniciatives i no entrava en el fons d'aquestes. Campdepadrós ha dit que el contingut de les iniciatives correspon als grups polítics.
"Fins i tot si una resolució va en contra dels postulats del TC, això no determina que la mesa hagi d'inadmetre-la", ha dit, i ha recordat que les resolucions que es van aprovar la passada legislatura no tenien lligam amb les anteriors. "No s'hi acostaven ni de lluny", ha dit, i ha recordat que els lletrats no van demanar que es frenés la tramitació i només van expressar dubtes sobre "una paraula" i van concloure que inadmetre-les era "excessiu". Campdepadrós s'ha fet seves les paraules de Jesús María Barrientos per defensar la separació de poders i rebutjar les ingerències entre poders de l'Estat. "El Parlament és inviolable", ha dit l'exdiputat de Junts, que ha criticat que la querella de la Fiscalia "no correspon a la realitat dels fets". "El secretari general ens va dir que les resolucions no contravenien cap mandat constitucional ni pretenien l'exercici de l'autodeterminació", ha explicat.
Campdepadrós, que ha reiterat que està d'acord amb el criteri dels serveis jurídics de la cambra. L'exsecretari ha dit que no va signar els requeriments del TC perquè era una ingerència al Parlament. "Els requeriments eren innecessaris i genèrics, només deien que havien de complir els mandats del TC", ha recordat. Campdepadrós ha remarcat que la suspensió de l'acord de la mesa va arribar després que les resolucions es votessin al ple. Un cop es va rebre l'ordre del TC, es va seguir el criteri dels serveis jurídics i no es van publicar les resolucions al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). "Totes les decisions que vaig prendre estaven guiades per l'aplicació del dret i la preservació dels drets dels diputats", ha reblat. També ha explicat que ha presentat una demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) contra el fet que el TC pugui enviar requeriments a la cambra. "Cap tribunal pot alterar el normal funcionament de l'autonomia del Parlament", ha dit.
Les defensen apel·len als drets fonamentals
En la presentació del seu informe, l'advocat Van den Eynde ha retret a la Fiscalia que jutgi el Parlament en només 15 minuts. "No és lúdic, no és un joc", ha dit, en referència a les paraules del fiscal. Van den Eynde ha demanat l'absolució i ha lamentat que les acusacions que no parlin mai de drets fonamentals. "Com pot ser que no es parli de drets fonamentals en aquest judici?", s'ha preguntat davant del tribunal, i ha dit que la sentència generarà jurisprudència. "S'està demanant la mort política d'uns representants polítics, es vol anul·lar una opció política que té un suport ampli entre la societat", ha alertat. L'advocat ha dit que no es neguen els fets i només es va decidir tramitar unes resolucions.
El representant de Torrent ha negat que en els fets enjudiciats concorri el delicte de desobediència. "No existia un mandat explícit que requereix el tipus delictiu", ha assegurat, perquè el TC "no pot saber què passarà" amb la resolució. També ha dit que les resolucions del TC feien referència a altres casos, no pas a les iniciatives sobre la monarquia i l'autodeterminació que han provocat aquest judici. En aquest sentit, ha ressaltat els dubtes que generen les sentències del TC a l'hora d'aplicar-les al Parlament, uns dubtes que van expressar els mateixos lletrats tant en el moment dels fets com en el judici. "No hi ha un mandat precís que pugui deixar clara l'adhesió a la norma", ha dit. Amb to cordial, Van den Eynde també ha parlat de Costa i ha reconegut que a vegades "és una mica pesat", però perquè és "la veu de la consciència i té raó" quan defensa la inviolabiliat parlamentària, un element que les defenses argumenten des de fa anys.
L'advocada Olga Arderiu ha afirmat que els tribunals no poden impedir el debat parlamentari perquè això va contra els drets fonamentals. Ha recordat les paraules dels lletrats del Parlament i també que la mesa no pot fer un control previ de la constitucionalitat de les inciatives, perquè poden canviar durant la tramitació. Arderiu ha defensat la inviolabilitat de la mesa i que no existia un mandat clar del TC segons el qual s'haguessin de suspendre les iniciatives impugnades. "És molt difícil determinar si estaven afectades o no, fins i tot els lletrats tenien dubtes", ha afirmat l'advocada, que ha situat les resolucions en un "posicionament polític" com tants d'altres al llarg dels darrers anys.
L'advocat Jordi Pina ha recordat el cas de desobediència d'Irene Rigau pel 9-N i ha dit que la causa és "política". "Som especialistes amb el dret penal polític que ha instaurat l'estat espanyol amb la repressió que s'ha fet", ha lamentat Pina, que ha defensat el dret de permetre el debat parlamentari. L'advocat ha dit que als parlaments s'ha de poder debatre "tranquil·lament i sense por". "Volen posar la por en el president del Parlament i als diputats perquè no puguin parlar de determinades coses", ha dit. La defensa ha dit també el judici ha estat "distret", perquè mai havia vist que un advocat defensor marxés del judici o comentaris com els que ha fet el ministeri fiscal, que no va voler interrogar el lletrat major o el secretari general del Parlament. "El que es va tramitar no té res a veure amb les sentències anteriors del Tribunal Constitucional", ha dit.
En aquesta línia, la defensa ha recordat que el TC diu que no es pot parlar d'autodeterminació "en determinats contextos", en cas que es vulgui exercir realment aquesta autodeterminació, però això no va passar l'any 2019 en el cas de les resolucions que es van tirar endavant. Si el TSJC compra l'argument de la Fiscalia, ha alertat Pina, és que voldrà dir que el Parlament no podrà parlar "mai més" i en cap context sobre autodeterminació. Per això, ha demanat al tribunal "valentia" per dictar una sentència absolutòria que suposi un missatge: "Les qüestions polítiques es resolen des de la política".
La Fiscalia diu que el Parlament vol "impunitat"
La Fiscalia ha mantingut la petició de pena contra els quatre acusats i ha recordat que cap d'ells ha negat els fets que se'ls imputen. El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha negat que la conducta de Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado estigui emparada per la inviolabilitat parlamentària i ha citat jurisprudència del TC i el TSJC en aquest sentit, recordant també la sentència d'aquest tribunal contra la mesa del Parlament que presidia Forcadell. "No és inviolabilitat parlamentària, es demana impunitat i estar per sobre de la llei i la Constitució", ha dit. El fiscal ha insistit que els membres de la mesa tenien clar que el TC era "il·legítim" i van acordar "desobeir i tramitar" les resolucions en qüestió. Pérez de Gregorio també ha dit que, malgrat la manca de transcendència de les iniciatives aprovades, això no eximeix els quatre acusats del delicte de desobediència.
El judici, sense Costa
La sessió de dijous va estar marcada per Josep Costa. L'exvicepresident del Parlament, després de presentar les seves qüestions prèvies -desestimades- va anunciar que renunciava a exercir la seva defensa i a declarar com a acusat, i va abandonar la sala malgrat les advertències del tribunal. Després d'uns minuts d'incertesa, els tres magistrats van descartar assignar-li un advocat d'ofici, perquè Costa va dir explícitament que no el volia, i van optar per continuar el judici sense ell malgrat els dubtes sobre poder celebrar una vista oral sense presència d'una de les defenses. De fet, la Fiscalia, que apostava per posar un advocat d'ofici per a Costa, va alertar que l'exvicepresident podria presentar un recurs de nul·litat i el judici s'hauria de repetir. Aquest divendres, el TSJC li ha tornat a demanar a l'exdirigent de Junts que comparegui per exercir el seu dret de defensa.