1 de 10
Dades: pressupostos de l'Estat 2023

Renfe i Adif executaran aquest any el 33% d'inversions pressupostades a Catalunya i més del 100% a Madrid

Els nous comptes incorporen una previsió de tancament de l'exercici que evidencia més incompliments flagrants del govern espanyol durant el 2022

El servei de Rodalies ha patit nombroses afectacions les últimes setmanes. | ACN
per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 6 d'octubre de 2022 a les 20:03 |
El pressupost que promet i aprova l'Estat pel que fa a inversions a Catalunya acostuma a assemblar-se com un ou a una castanya a l'execució que finalment en fa. El reguitzell d'incompliments no deixa d'inflar-se, any rere any, i això es nota en serveis essencials com els de Rodalies i altres línies gestionades per Renfe i Adif, com s'ha posat de manifest de nou les últimes setmanes. I el 2022 no està sent diferent, ja que el govern espanyol preveu que aquestes dues empreses públiques acabin executant tan sols un terç de les inversions que tenien pressupostades a Catalunya per aquest any, mentre que, a Madrid, gastaran fins i tot més del que tenien aprovat.

Conscient de la credibilitat a la baixa cada cop que un executiu de l'Estat feia promeses de pluges de milions, l'anterior delegada de la Moncloa a Catalunya, Teresa Cunillera, va assegurar fa tot just un any, durant la presentació dels pressupostos d'aquest 2022, que aquell cop seria diferent i l'execució seria "més ràpida". Aquells comptes incorporaven inversions superiors als 2.000 milions per a Catalunya, l'equivalent al 17,2% del total territorialitzat, exactament com el nou projecte per al 2023 presentat aquest dijous. Aquest text, però, també incorpora la previsió de tancament de les despeses per aquest any i, amb ella, s'evidencia que, aquest cop també, dos de cada tres euros promesos en la xarxa ferroviària -i aprovats amb el suport d'ERC- s'hauran esfumat.


En concret, la ministra de Transports, la catalana Raquel Sánchez, prometia fa un any fins a 1.123 milions en inversions de Renfe i Adif a Catalunya per al 2022, una quantitat rècord i que pràcticament duplicava la de tres exercicis abans. Segons el projecte de pressupostos de l'any vinent, però, l'execució haurà quedat en uns 368 milions, un increment més modest respecte exercicis anteriors, però amb rècord clar pel que fa a incompliments, amb 755 milions de diferència entre allò aprovat i allò gastat. De cara al 2023, però, insisteix en la promesa i ara afirma que aquestes dues empreses públiques hi invertiran 1.231 milions.
 


Si s'analitza per separat, el principal incompliment l'ha causat Adif, qui tenia pressupostats 849 milions per a millorar estacions, vies i catenàries, però finalment només n'haurà executat 174 milions. Al seu torn, el diferencial a Renfe és més limitat, ja que gaudia d'una partida de 274 milions per a trens de les línies catalanes dels quals haurà gastat 193 milions. Fora de la xarxa convencional, l'Alta Velocitat tampoc no compleix massa i, si es computa, podria engruixir encara més el memorial de greuges, ja que Adif-AV tenia un pressupost de 390 milions per a inversions a Catalunya aquest any i la previsió és que tan sols n'hagi fet efectius 155 milions.

El cert és que Renfe i Adif tampoc no han estat massa eficients a l'hora de gastar els seus recursos gairebé enlloc, ja que, al conjunt de l'Estat, tan sols han executat el 40% del seu pressupost. Catalunya, però, se situa al tercer lloc on menys han complert, només per sota d'Andalusia (18%) i Castella-la Manxa (28%), mentre que, per contra, a La Rioja sí que hauran invertit un 39% més d'allò aprovat i, a Madrid, un 3% per damunt del pressupost. En aquest darrer cas, es deuria a una despesa extraordinàriament elevada de Renfe, de 157 milions, molt per damunt del 28 milions que tenia reservats.


I la capital espanyola surt encara més beneficiada si es computen les inversions en alta velocitat, ja que, d'aquesta manera, el còmput de millores a la xarxa ferroviària de Madrid acabaria tenint una factura un 35% més cara a allò aprovat. I al contrari, tenint en compte Adif-AV, Catalunya resultaria fins i tot més discriminada, ja que, amb només un 35% d'inversions executades, s'allunyaria de la mitjana estatal, en aquest cas del 51%, i se situaria segona en compliment per la cua, només per davant d'Andalusia (30%) i empatada amb el País Valencià. En euros per càpita, però, els catalans haurien rebut més inversions de Renfe i Adif que la mitjana estatal o sobre la mitjana, si es computa l'alta velocitat.
 


La despesa a la xarxa ferroviària suposa una part rellevant del pastís inversor, però no la totalitat. Malgrat tot, les dades apunten a que aquests incompliments amb Catalunya en relació als pressupostos d'aquest any podrien ser generalitzats al conjunt del sector públic de l'Estat. Ara bé, falta que acabi l'exercici -si bé les previsions de tancament acostumen a ser força fiables- i la documentació feta pública amb els nous comptes no incorporen avançaments de les inversions dels departaments.

Sí que els presenta del seu sector públic empresarial, el qual aglutina una gran majoria de les inversions, ja que, a banda de Renfe i Adif, inclou altres entitats importants com Enaire, la Zona Franca o els Ports. En el cas de Catalunya, els seus organismes hi tenien pressupostats 1.933 milions dels 2.205 milions totals dels comptes. I d'aquests, la previsió és que només se n'acabin executant 763 milions, menys del 40%. Per contra, les entitats del sector públic de Madrid n'hi podrien acabar destinant 791 milions, un 17% més d'allò aprovat. De ser així, podria resultar que, malgrat que els pressupostos vigents contemplaven que les inversions a Catalunya quasi tripliquessin les de Madrid, a l'hora de la veritat, la capital espanyola n'hagi acabat rebent més. Un fet en realitat ben poc extraordinari, exercici rere exercici.

Les raons del desajust


En tot cas, a què es deu aquest diferencial? Un portaveu de Renfe explica que la diferència entre el pressupost i l'execució, que en el cas d'aquesta empresa era més reduït (el compliment és del 71%), es deu a la manca d'un contracte programa entre l'empresa pública i la Generalitat, que té transferides les competències de gestió de Rodalies. Aquest pas seria necessari per tal de poder adquirir nous combois que renovin la flota a Catalunya, els quals estarien planificats als comptes però no s'haurien pogut gastar en no existir aquesta relació contractual que suporti de forma comptable l'operació.

Al seu torn, una portaveu d'Adif explica que els seus nivells baixos d'execució són, en part, per causes externes com retards en els subministraments o la volatilitat dels preus de les matèries primes, la qual obligaria a reformular projectes ja preparats per licitar o fins i tot que quedarien deserts en el context actual. També assenyala aturades del sector del transport que haurien alentit obres, la complexitat de la gestió i tràmits dels mecanismes de recuperació o la manca de professionals al sector. Un cas concret amb molta repercussió econòmica seria les actuacions previstes a Montcada i Reixac, amb un cost previst d'uns 500 milions, i que es van licitar a l'abril però posteriorment l'adjudicació va ser recorreguda, obligant així a reiniciar tot el procés.

Malgrat això, les mateixes fonts posen en valor que, entre juny de 2018 i de 2022, Adif i Adif-AV haurien executat més de 1.000 milions en inversions a Catalunya -entre els quals, 551 milions per al corredor mediterrani-, així com afirma que ja hi ha obres contractades i pendents d'execució per valor de més de 1.200 milions, a més de 1.000 milions més en projectes en tràmit de licitació. Aquest mes de juny, insisteixen, Adif ja hauria executat el 32% del pressupost previst al Pla de Rodalies per al període 2020-2025, fixat en 2.084 milions. Igualment, afirmen que l'empresa pública ha emprès mecanismes per garantir la implementació de les obres que els fan ser optimistes en l'execució, i que aquest 2022 es recuperaran els nivells del 2020.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació