Guanyarà el «sí» o el «no»? Guia per entendre les conseqüències de la consulta a Junts

A les cinc de la tarda s'ha tancat la consulta interna que determinarà no només si el Govern es manté com fins ara, sinó també quin futur li espera al partit. La participació, per ara, és extraordinàriament alta, del 73%, segons les dades facilitades corresponents a les dotze del migdia d'aquest divendres. La formació fundada per Carles Puigdemont, liderada ara per Laura Borràs i Jordi Turull, té davant seu el repte més rellevant de la seva història: tots els actors que es pronuncien -en públic i en privat- aquests dies remarquen la transcendència de la tria, perquè està en joc continuar de bracet amb ERC o bé passar a l'oposició. I Junts, en funció de quin sigui l'escenari, s'haurà de dirigir d'una manera o una altra als electors.

Quines conseqüències hi haurà en cadascun dels escenaris? Com es viurà una derrota dels partidaris de continuar al Govern? I una victòria dels qui consideren oportú desmarcar-se ja dels republicans? Tots els efectes de la decisió, en aquests punts.

Què passa si guanya continuar al Govern?

- Reforç institucional, lideratges qüestionats. Consellers com Jaume Giró -líder de la campanya a favor de quedar-se a l'executiu-, Victòria Alsina -que aquests dies s'ha multiplicat en mitjans i al territori-, Violant Cervera i Lourdes Ciuró veurien triomfar el seu posicionament i es podrien mantenir sota les ordres de Pere Aragonès. Gemma Geis, en canvi, alineada amb Puigdemont, veuria complicada la seva continuïtat. Dimecres, de fet, ja va advertir el president que si no hi havia "canvis", no es veia amb cor de seguir. Un triomf del sí implicaria, de nou, una victòria del sector més pragmàtic, que es reconeix més en el lideratge de Turull que en el de Borràs.

- Hi haurà una escissió? Aquesta és una de les grans preguntes que sobrevolen la consulta. Era tabú fins que Jaume Alonso-Cuevillas, proper a Borràs, ha assenyalat que "no es pot descartar" en un debat a RAC1 al costat de Jordi Sànchez, exsecretari general i partidari de continuar. Acceptarà la presidenta del partit el resultat? Voldrà continuar en el càrrec si la militància tria continuar en un Govern que ella ha considerat "fraudulent"? Hi haurà un acostament a les tesis del quart espai que abona la llista cívica promoguda per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)? La resposta, més a prop.

- Necessitat de noves confiances amb ERC. Un triomf de mantenir-se al Govern implicarà, a banda, establir noves bases amb Aragonès i el seu equip. Per començar, caldria nomenar un nou vicepresident o vicepresidenta que omplís el buit de la destitució de Jordi Puigneró, arrenglerat ara en el vot contrari. El president, dimecres, va avançar que exigiria "màxima lleialtat" a Junts si continuaven dins la coalició, però també els va oferir més coordinació a Madrid. En públic, Aragonès sempre ha manifestat -a diferència d'altres veus d'ERC- la voluntat de seguir governant plegats.

Què passa si guanya deixar el Govern?

- Cap a l'oposició. És la decisió immediata, en aquest cas. Els consellers ja han fet saber que plegaran -ja van posar el càrrec a disposició després de la destitució de Puigneró-, i la perspectiva és que Aragonès posi en marxa aviat un executiu d'ERC en solitari, sense descartar que es quedi amb integrants del sottogoverno proposats per Junts. El pas a l'oposició agafaria el partit com a tercer grup del Parlament i, molt probablement, abocaria ERC a buscar altres aliances amb comuns i PSC. Junts, a banda, hauria de decidir si aprovar els pressupostos del Govern, que Giró ja té enllestits i que està previst que passin pel consell executiu a finals d'octubre.

- Estrelles emergents, fora del Govern (i el dubte de Trias). Quan es va formar l'actual Govern, Junts va fitxar tres independents: Giró, Alsina i Josep Maria Argimon. Els dos primers han fet el salt a la militància, i són figures amb projecció, pensant també en les properes eleccions. Argimon ja tenia al cap la possibilitat de marxar del Govern per acompanyar Xavier Trias en la candidatura a Barcelona. Una candidatura que, sortint de l'executiu, està en l'aire: l'exalcalde insistia aquesta setmana a Catalunya Ràdio que estava "estupefacte" amb la situació generada i donava per congelada la candidatura. Múltiples alcaldes insisteixen aquests dies -en manifestos i en assemblees de militants- que és millor afrontar les eleccions del maig amb pes a la Generalitat.

- El repte de Turull: recosir. En qualsevol dels escenaris, el secretari general -que ha evitat pronunciar-se públicament, a diferència de Borràs- tindrà feina a recosir, especialment si el resultat -com es preveu- és ajustat. "La feina difícil vindrà després", sosté un dels consultats. El fet de no publicitar el seu vot, consideren veus properes Turull, li permet mantenir la "institucionalitat" de cara a l'endemà. Un endemà que, passi el que passi, serà complex. El veredicte, aquest divendres.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor