06
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
18:47h
Al llarg de tots aquests dies previs a la consulta que celebra Junts per decidir sobre la seva continuïtat al Govern, una de les frases més repetides per tots els dirigents -en públic- era que no existia el risc de trencament, fos quin fos el resultat. Fins aquest dijous. Jaume Alonso-Cuevillas, membre de l'executiva, diputat i molt proper a Laura Borràs, presidenta de la formació, ha assegurat en un debat a RAC1 amb Jordi Sànchez que "no es pot descartar" una escissió en funció de com acabi la votació. "En els últims deu anys el panorama de partits ha canviat tant que és imprevisible", ha apuntat Alonso-Cuevillas, que és partidari d'abandonar l'executiu a partir de demà. També ha apuntat que estarà "atent" a què faci Carles Puigdemont.
Aquest posicionament entronca amb el que assenyalen diversos alts responsables del partit en privat al llarg d'aquests dies sobre la continuïtat del projecte tal i com s'ha entès fins ara. Alguns d'ells, per exemple, fan servir la paraula "implosió" per definir el moment. La consulta ja està en marxa i els militants tenen fins aquest divendres a les cinc de la tarda per pronunciar-se de manera telemàtica. La decisió tindrà conseqüències tant de portes enfora -en depèn el futur del Govern- com de portes endins. Ho demostra el fet, també, que el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha obert la porta a deixar l'executiva si s'abandona l'executiu. En declaracions des del Parlament, ha apuntat que "continuarà com a militant de base" si passa això. Fins a les 18.30 de la tarda, un 53,65% dels militants ja s'han pronunciat de manera telemàtica.
En les últimes hores s'han succeït els posicionaments individuals. En un primer moment la sindicatura electoral de la consulta va demanar "neutralitat", però després els va permetre. Borràs va aprofitar aquesta circumstància per oficialitzar la voluntat de trencar l'executiu perquè, segons ella, ja no disposa de "legitimitat democràtica".
Sis hores abans de l'inici de la consulta i poc després de la decisió de Borràs, Turull es va pronunciar en públic però va evitar posicionar-se en relació a la conveniència de continuar o sortir del Govern. En un fil de missatges a Twitter, ca defensar que atenent la neutralitat plantejada inicialment per la sindicatura electoral pretén afavorir la "cohesió i l'enfortiment" del projecte de la formació.
"Tothom, amb independència del seu posicionament i del resultat, m'ha deixat clar el compromís de continuar fent créixer Junts", va escriure Turull per destacar la pluralitat interna de la formació: "És la nostra fortalesa i la nostra raó de ser. Gent de diferents procedències i opinions, amb debat intern, units per l'1-O. Son les virtuts que ens van fer arribar més lluny que mai com a país i les que faran que aconseguim la independència. Units, determinats i sense pors", va afegir el secretari general, que es posava de perfil abans que els militants es pronunciïn.
No va passar gens desapercebut, en aquest context, que Josep Rius, portaveu del partit i excap de gabinet de Puigdemont en l'etapa a Palau, publiqués un article al diari El Punt Avui defensant el trencament de la coalició. I encara menys desapercebut ha passat que l'expresident de la Generalitat hagi fet retuit a l'article. Puigdemont no ha emès cap opinió al respecte -en un llarg fil de tuits sobre el procediment intern ha esquivat qualsevol pista sobre si votarà a favor o en contra a la consulta-, però ha estat especialment crític en els últims dies amb l'executiu que lidera Pere Aragonès.
En el discurs d'aquest dissabte a l'Arc de Triomf, va indicar que el tindria al "davant" si no s'arrenglerava amb el mandat de l'1-O. Puigdemont ja va ser peça clau en el disseny de la qüestió de confiança plantejada la setmana passada, que va precipitar la crisi a l'executiu i va derivar en la destitució de Jordi Puigneró com a vicepresident. La consellera Gemma Geis, que ja es projecta com a candidata a l'alcaldia de Girona, també s'ha acostat progressivament a les tesis dels qui defensen sortir de l'executiu, i al Parlament ha fet un discurs en aquest sentit. L'entorn de Borràs -Aurora Madaula, Jaume Alonso-Cuevillas, Francesc de Dalmases- també ha estat diàfan.
Ho han estat, en direcció oposada, quatre consellers: Jaume Giró, Victòria Alsina, Lourdes Ciuró -ho ha explicitat al Diari de Sabadell- i Violant Cervera. El primer va ser qui va sortir amb més força, fa unes setmanes, a defensar que era "perfectament possible" que Junts continués a l'executiu, a diferència del que expressaven Borràs i, en algunes ocasions, Turull. La titular d'Acció Exterior, que s'ha fet militant aquest cap de setmana, ja ha advertit -ho ha fet a Catalunya Ràdio- que el partit pot caure en la "irrellevància" si tria el "camí còmode" d'abandonar la coalició. Pel que fa a les conselleres de Justícia i de Drets Socials, properes a Turull, el seu posicionament a favor de continuar és inequívoc. També ho és el del seu adjunt al partit, David Saldoni, i el de Miquel Buch, exconseller d'Interior fins al 2020 i ara a Infraestructures.cat.
En aquest context, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va oferir mà estesa a Junts per pactar la coordinació a Madrid durant la sessió de control al Parlament, que pot haver estat l'última de l'actual executiu. Aragonès va apuntar que, per qüestions relacionades amb la defensa dels interessos del Govern, es pot comptar amb la seva col·laboració per coordinar-se. Batet, que va optar per no fer cap pregunta, va demanar "generositat". El president, al final de la intervenció, també va aprofitar per llançar una advertència: si Junts es queda a l'executiu, li demanarà "màxima lleialtat" i una "implicació al 100%" que vagi més enllà dels consellers i alts càrrecs governamentals.
A hores d'ara, ningú és capaç de predir què passarà, perquè l'última paraula la tenen els militants. Però totes les veus consultades insisteixen que el resultat serà de digestió complicada. En cas que guanyi quedar-se, què faran els qui han fet campanya activa pel no i han tillat -com va fer Borràs- el Govern de "fraudulent"? I, si guanya marxar, quin pla hi ha per fer oposició, com es pregunten des del sector institucional? Al centre de tot plegat hi haurà Turull. Des de la mitjanit d'aquest dijous hi ha en joc tant el futur de l'executiu com, també, la unitat a Junts.
Aquest posicionament entronca amb el que assenyalen diversos alts responsables del partit en privat al llarg d'aquests dies sobre la continuïtat del projecte tal i com s'ha entès fins ara. Alguns d'ells, per exemple, fan servir la paraula "implosió" per definir el moment. La consulta ja està en marxa i els militants tenen fins aquest divendres a les cinc de la tarda per pronunciar-se de manera telemàtica. La decisió tindrà conseqüències tant de portes enfora -en depèn el futur del Govern- com de portes endins. Ho demostra el fet, també, que el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha obert la porta a deixar l'executiva si s'abandona l'executiu. En declaracions des del Parlament, ha apuntat que "continuarà com a militant de base" si passa això. Fins a les 18.30 de la tarda, un 53,65% dels militants ja s'han pronunciat de manera telemàtica.
En les últimes hores s'han succeït els posicionaments individuals. En un primer moment la sindicatura electoral de la consulta va demanar "neutralitat", però després els va permetre. Borràs va aprofitar aquesta circumstància per oficialitzar la voluntat de trencar l'executiu perquè, segons ella, ja no disposa de "legitimitat democràtica".
Sis hores abans de l'inici de la consulta i poc després de la decisió de Borràs, Turull es va pronunciar en públic però va evitar posicionar-se en relació a la conveniència de continuar o sortir del Govern. En un fil de missatges a Twitter, ca defensar que atenent la neutralitat plantejada inicialment per la sindicatura electoral pretén afavorir la "cohesió i l'enfortiment" del projecte de la formació.
"Tothom, amb independència del seu posicionament i del resultat, m'ha deixat clar el compromís de continuar fent créixer Junts", va escriure Turull per destacar la pluralitat interna de la formació: "És la nostra fortalesa i la nostra raó de ser. Gent de diferents procedències i opinions, amb debat intern, units per l'1-O. Son les virtuts que ens van fer arribar més lluny que mai com a país i les que faran que aconseguim la independència. Units, determinats i sense pors", va afegir el secretari general, que es posava de perfil abans que els militants es pronunciïn.
No va passar gens desapercebut, en aquest context, que Josep Rius, portaveu del partit i excap de gabinet de Puigdemont en l'etapa a Palau, publiqués un article al diari El Punt Avui defensant el trencament de la coalició. I encara menys desapercebut ha passat que l'expresident de la Generalitat hagi fet retuit a l'article. Puigdemont no ha emès cap opinió al respecte -en un llarg fil de tuits sobre el procediment intern ha esquivat qualsevol pista sobre si votarà a favor o en contra a la consulta-, però ha estat especialment crític en els últims dies amb l'executiu que lidera Pere Aragonès.
En el discurs d'aquest dissabte a l'Arc de Triomf, va indicar que el tindria al "davant" si no s'arrenglerava amb el mandat de l'1-O. Puigdemont ja va ser peça clau en el disseny de la qüestió de confiança plantejada la setmana passada, que va precipitar la crisi a l'executiu i va derivar en la destitució de Jordi Puigneró com a vicepresident. La consellera Gemma Geis, que ja es projecta com a candidata a l'alcaldia de Girona, també s'ha acostat progressivament a les tesis dels qui defensen sortir de l'executiu, i al Parlament ha fet un discurs en aquest sentit. L'entorn de Borràs -Aurora Madaula, Jaume Alonso-Cuevillas, Francesc de Dalmases- també ha estat diàfan.
Ho han estat, en direcció oposada, quatre consellers: Jaume Giró, Victòria Alsina, Lourdes Ciuró -ho ha explicitat al Diari de Sabadell- i Violant Cervera. El primer va ser qui va sortir amb més força, fa unes setmanes, a defensar que era "perfectament possible" que Junts continués a l'executiu, a diferència del que expressaven Borràs i, en algunes ocasions, Turull. La titular d'Acció Exterior, que s'ha fet militant aquest cap de setmana, ja ha advertit -ho ha fet a Catalunya Ràdio- que el partit pot caure en la "irrellevància" si tria el "camí còmode" d'abandonar la coalició. Pel que fa a les conselleres de Justícia i de Drets Socials, properes a Turull, el seu posicionament a favor de continuar és inequívoc. També ho és el del seu adjunt al partit, David Saldoni, i el de Miquel Buch, exconseller d'Interior fins al 2020 i ara a Infraestructures.cat.
En aquest context, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va oferir mà estesa a Junts per pactar la coordinació a Madrid durant la sessió de control al Parlament, que pot haver estat l'última de l'actual executiu. Aragonès va apuntar que, per qüestions relacionades amb la defensa dels interessos del Govern, es pot comptar amb la seva col·laboració per coordinar-se. Batet, que va optar per no fer cap pregunta, va demanar "generositat". El president, al final de la intervenció, també va aprofitar per llançar una advertència: si Junts es queda a l'executiu, li demanarà "màxima lleialtat" i una "implicació al 100%" que vagi més enllà dels consellers i alts càrrecs governamentals.
A hores d'ara, ningú és capaç de predir què passarà, perquè l'última paraula la tenen els militants. Però totes les veus consultades insisteixen que el resultat serà de digestió complicada. En cas que guanyi quedar-se, què faran els qui han fet campanya activa pel no i han tillat -com va fer Borràs- el Govern de "fraudulent"? I, si guanya marxar, quin pla hi ha per fer oposició, com es pregunten des del sector institucional? Al centre de tot plegat hi haurà Turull. Des de la mitjanit d'aquest dijous hi ha en joc tant el futur de l'executiu com, també, la unitat a Junts.