Vencedors i vençuts

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Aquest divendres a la tarda, Junts té previst anunciar els resultats de la consulta a la militància sobre la continuïtat al Govern, recompte que no serà oficial fins dissabte, per atendre tots els processos de validació necessaris. Poc menys de 6.500 militants decidiran si la formació es manté com a soci d'ERC a l'executiu o abandona les responsabilitats a la Generalitat, cruïlla que no només pot determinar un eventual trencament de la coalició que ha governat el procés en la darrera dècada sinó que també pot alimentar esquerdes a Junts, especialment si el resultat és ajustat. Sobre les conseqüències d'un empat tècnic entre les ànimes del partit en vaig escriure aquesta reflexió.

Al marge de les conseqüències immediates sobre el Govern, l'escrutini també aclarirà el llistat de damnificats, una anàlisi de la qual s'ha volgut preservar Jordi Turull. Amb l'argument d'afavorir la "cohesió i l’enfortiment" del projecte de la formació, el secretari general s'ha estalviat posicionar-se públicament, un moviment tan insòlit per a un dirigent amb responsabilitats orgàniques com calculat. Turull pretén sobreviure als resultats. Els comunicats de la sindicatura electoral en les hores prèvies a l'inici de la consulta l'ajudaven a aixoplugar-se.

Un paraigua que va desestimar la presidenta del partit, Laura Borràs, mobilitzada -també a les xarxes, com és habitual- per defensar el "no". És conegut que Borràs no era partidària de governar amb ERC des que va constatar que no podria aspirar a la presidència de la Generalitat i la seva suspensió com a presidenta del Parlament va acabar de consumar el divorci amb els republicans. Però, collant el relat -dimarts va afirmar que el Govern era "fraudulent"-, la màxima dirigent del partit pot haver convertit la consulta en un plebiscit sobre el rumb que defensa per a l'organització. Un aval de les bases a continuar al Govern posaria en entredit el seu ascendent, amb conseqüències en el futur immediat de la formació.

El perill d'escissió ja no és un tabú a Junts, com bé explicava Oriol March. Sobre una eventual escissió s'hi referia ahir Jaume Alonso-Cuevillas, un dels diputats partidaris de sortir de l'executiu que ha defensat amb més vehemència el posicionament que també avala Carles Puigdemont. Deia Cuevillas, proper a Borràs, que "no es pot descartar" cap escenari i que estarà "atent" als moviments de Puigdemont. L'expresident va falcar un discurs dissabte, en l'acte del cinquè aniversari de l'1 d'octubre, que mostra sintonia amb les tesis de l'ANC, defensora d'una llista cívica. Els resultats de la votació poden alimentar la "implosió" -paraula utilitzada per alguns dirigents en privat els darrers dies per definir les sensacions de les últimes hores-, especialment si les bases prefereixen concedir marge a la coalició de govern. Què farà Borràs -i el seu nucli dur- si els militants decideixen evitar un salt a l'oposició? Com gestionarà la presidenta del partit el rebuig a la seva aposta estratègica?

La necessitat d'harmonitzar totes les sensibilitats va fer que Junts validés una ponència política que obligava a qüestionar-se la continuïtat al Govern. I les decisions preses al mes de setembre -amb la qüestió de confiança com a ultimàtum final a Pere Aragonès, sense coneixement ni aval previ de l'executiva del partit- van conduir a accelerar una consulta que sembla més una soga que una solució. Un trajecte que Junts ha recorregut amb ERC limitant-se a observar el desgast aliè. Aquest serà un divendres de vencedors i vençuts. Mala peça al teler per a una formació que aspira a ser central.
 

---

Avui no et perdis

»Guanyarà el «sí» o el «no»? Guia per entendre les conseqüències de la consulta a Junts; per Oriol March.

»El territori, davant la consulta a Junts: què votaran els alcaldes i regidors?; per Oriol March.

» PSC, CUP i comuns donen per esquerdat el Govern i pressionen Aragonès: «No podem esperar a Junts»; per Carme Rocamora.

» Opinió: «El guinyol vist amb el telescopi»; per Francesc-Marc Álvaro.

» Opinió: «Els errors de la taula de diàleg»; per Elisenda Paluzie.

»Renfe i Adif executaran aquest any el 33% d'inversions pressupostades a Catalunya i més del 100% a Madrid; per Roger Tugas Vilardell.

»L'Estat preveu destinar a Catalunya el 17,2% d'inversions del 2023; per Roger Tugas Vilardell i Carme Rocamora.

» Opinió: «Hora d'executar»; per Oriol March.

»El govern espanyol recula i permet ara la recerca de les restes de Josep Sunyol; per Lluís Girona.

» Enganxada entre Puigdemont i Cañas al Parlament Europeu: «Sou una fàbrica de 'fake news'»; per Marc Orts.

»Les funcionàries de la Generalitat tindran permisos per dolor menstrual i per dol perinatal; per Irene Montagut.

»Operació rècord per plantar més arbres que mai als escocells malmesos de Barcelona.

»La Fiscalia investigarà els crits masclistes en un col·legi major de Madrid.

»El maquinista acusa Adif en el judici per la tragèdia de l'Alvia: «No hi havia senyalització».
 

---

 El passadís

L'exdirector del CNI i tinent general de l'exèrcit Félix Sanz Roldán va intervenir aquest dijous en un acte del Cercle d'Economia. L'excap dels espies va parlar sobre el paper dels serveis d'intel·ligència en un curs restringit als socis de l'entitat, organitzat amb la col·laboració amb el Consell General del Poder Judicial. Al Cercle sempre han tingut cura de mantenir un fil directe amb els grans centres de poder de l'Estat. És el tercer cop que Sanz Roldán participa en una activitat del Cercle, on va ser convidat per primer cop quan era cap de l'estat major de la defensa (JEMAD), en els anys del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. En aquella ocasió, la presència del tinent general, acompanyat d'altres militars, tots d'uniforme, va impactar alguns socis. Durant l'etapa de Jordi Alberich com a director general del Cercle, es van fer fluïdes les relacions amb els servei d'intel·ligència i persones de l'entitat econòmica han visitat la seu del CNI en alguna ocasió. El lligam es va mantenir en els moments més decisius del procés sobiranista. Aquest cop, la iniciativa de convidar Sanz Roldán ha sorgit del nucli dur de la nova junta de Jaume Guardiola.

Vist i llegit

Per prendre perspectiva de les conseqüències sobre Rússia de la guerra iniciada a Ucraïna és interessant llegir les reflexions d'Hélène Carrère d’Encausse, entrevistada per Eusebio Val a La Vanguardia. Historiadora experta en l'univers rus -va anticipar el final de l'URSS en el llibre L'Empire éclaté (1978)-, pronostica un escenari d'inestabilitat si l'etapa de Vladímir Putin al poder acabés després d'una desfeta militar. "La lògica indica que no se sortirà amb la seva. Les fugides cap endavant solen precipitar la catàstrofe", sostéCarrère d’Encausse, a la vegada que prediu actes de revenja a Moscou i entre els pobles que formen Rússia si el Kremlin canvia de mans en el futur. Mare de l'escriptor Emmanuele Carrère, l'acadèmica conserva la lucidesa analítica als seus 93 anys.

 El nom propi

Josep Costa va ser el protagonista de la segona jornada del judici als membres sobiranistes de l'anterior mesa del Parlament. L'exvicepresident de la cambra, que ha mantingut un torcebraç amb el tribunal per torpedinar el procés perquè no en reconeix la legitimitat, va abandonar aquest dijous el TSJC després de renunciar a declarar. Costa considera que el judici és un "simulacre". Així ho va afirmar a la sala, on va argumentar que només havia participat a la primera sessió per defensar les seves qüestions prèvies per carregar-se d'arguments pel següent pas al tribunal d'Estrasburg. La resta d'acusats -Roger Torrent, Adriana Delgado i Eusebi Campdepadrós- mantenen una estratègia de defensa diferent. La distància personal i política entre els acusats ha estat també visible en la manera d'afrontar la causa.

 Els imperdibles

Aquest dijous es va estrenar la 55a edició del Festival de Sitges, després de dos anys en què el certamen de cinema fantàstic, de terror i ciència-ficció havia quedat condicionat per la pandèmia. Us recomano que seguiu la cobertura que en farà el nostre company Victor Rodrigo, que ha conversat amb Ester Expósito, protagonista de Venus, l'últim film de Jaume Balagueró. De la pel·lícula estrella de sessió inaugural també n'ha escrit aquesta crítica. Bon cap de setmana!

 ​