judici a la mesa

Josep Costa planta el tribunal en ple judici contra la mesa del Parlament

El TSJC opta per continuar la vista oral malgrat l'absència de l'exvicepresident de la cambra, que renuncia a defensar-se i declarar i diu que no reconeix la legitimitat dels jutges

Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado, durant el judici contra la mesa del Parlament al TSJC | ACN
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 6 d'octubre de 2022 a les 11:30 |
El judici es farà sigui com sigui. Això és el que es desprèn de les dues sessions que hi ha hagut fins ara del judici contra la mesa del Parlament. El tribunal ha rebutjat suspendre la vista oral malgrat l'absència de Josep Costa, que ha decidit abandonar la sala en ple judici. Davant d'aquesta situació, la Fiscalia ha demanat que se li designi un advocat d'ofici, cosa que el tribunal ha descartat perquè aniria en contra de la voluntat de Costa, que ha manifestat explícitament que no vol un advocat d'ofici i que no exercirà la seva defensa ni declararà com a acusat. S'enfronta a un any i vuit mesos d'inhabilitació per la tramitació de dues resolucions sobre l'autodeterminació i la monarquia l'any 2019.

El president del tribunal, Carlos Mir, ha reconegut que no havia viscut mai aquesta situació, i ha recordat que la llei permet el judici sense presència de l'acusat, però "no diu res de lletrat". Pel que fa a l'advocat d'ofici, Mir diu que es pot nomenar, però ha recordat que Costa s'hi ha oposat expressament. "Nomenar un advocat d'ofici en contra de la voluntat de l'acusat planteja dubtes des del punt de vista de la defensa material", ha dit, i per això ha decidit continuar el judici malgrat els recursos que pugui interposar Costa o que pugui tornar a la sala quan vulgui. "Se li ha donat la possibilitat de defensar-se i ell ho ha rebutjat", ha recordat el magistrat.



La Fiscalia ha alertat que aquesta decisió permetrà a Costa demanar la nul·litat del judici per indefensió, i aquest s'haurà de repetir. Així mateix, el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha acusat el tribunal de deliberar sobre la suspensió de la vista amb una quarta magistrada, cosa que el president del tribunal ha negat i ha assegurat només passava a saludar, i que "no és cert" que participés de la deliberació. Vox no s'ha oposat a la continuïtat del judici i les defenses no han volgut posicionar-se.


"No participaré en un simulacre de judici"


Costa ha plantat el tribunal perquè no creu que sigui imparcial ni tingui legitimitat per jutjar els acords de la mesa. "Com a lletrat no he presentat prova ni escrit de defensa ni faré conclusions, no participaré en aquest simulacre de judici, i com a acusat m'acullo al dret a no declarar", ha dit abans d'abandonar la sala. Costa ha reiterat que no reconeix la legitimitat del tribunal per jutjar els acords de la mesa del Parlament. "No he comès cap delicte i si aquest simulacre acaba en condemna, potser algú altre cometrà un delicte", ha afirmat.


Costa, que és acusat i alhora es defensa a ell mateix, ha explicat que només ha participat del judici per defensar les seves qüestions prèvies, que va detallar extensament ahir en la primera sessió, per carregar-se d'arguments pel tribunal d'Estrasburg. El tribunal les ha desestimades totes. El president del tribunal, Carlos Mir, ha demanat a Costa que continuï present a la sala, encara que no participi del procediment, per tal que aquest es pugui continuar amb normalitat. Costa s'hi ha negat, i tampoc ha volgut designar un lletrat que el representi i la sala ha optat per nomenar-li un advocat d'ofici.

Les defenses "respecten" l'estratègia de Costa


La Fiscalia ha lamentat la situació i ha recordat que abandonar el tribunal sense permís és sancionable amb multa, i que tot plegat forma part d'una estratègia per dilatar i torpedinar tot el procediment. "És una estratègia infantil per evitar que aquest judici es pugui celebrar. "El ministeri fiscal demana que es designi un advocat d'ofici perquè exerceixi la seva defensa, encara que Costa impugnarà la decisió", ha reclamat el fiscal. L'acusació de Vox s'ha adherit a la petició del ministeri fiscal i ha dit que l'actuació de Costa és un "frau processal" i una "falta de respecte" a totes les parts. "No és tolerable aquesta falta de respecte al tribunal i a la resta de parts", ha afirmat. 

L'advocat Andreu Van den Eynde, que representa Torrent, ha dit que "mai" una estratègia d'un altre advocat li semblarà "una falta de respecte". "Costa fa una estratègia coherent amb el seu plantejament", ha dit, i ha demanat al tribunal que prengui una decisió "basada en dret", sense entrar a valorar quina ha de ser. L'advocada Olga Arderiu, que representa Delgado, ha anat en el mateix sentit que Van den Eynde. L'advocada Míriam Company, representant de Campdepadrós, també ha mostrat "respecte" per l'estratègia de Costa.

Els lletrats diuen que els acords de la mesa no anaven en contra del TC


Qui era secretari general del Parlament en el moment dels fets, Xavier Muro, ha dit que els membres de la mesa van ser notificats pel TC respecte de les resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació. Muro va "expressar oralment els dubtes" sobre si les dues resolucions estaven afectades per l'advertiment del tribunal. "Ningú em va manifestar la voluntat de desobeir", ha afirmat. L'exsecretari general del Parlament ha dit els lletrats mai s'havien oposat a tramitar resolucions sobre l'autodeterminació perquè la jurisprudència del TC anava en aquest sentit, però això comença a variar l'any 2014, cosa que dificulta la feina als serveis jurídics. "Continuem plantejant al tribunal les dificultats d'estendre les funcions de la mesa més enllà de l'anàlisi formal de les resolucions", ha dit.

Muro ha reconegut que quan es presenta una iniciativa, el contingut pot variar durant el procediment i fins i tot decaure. L'exsecretari general ha dit que les resolucions de la monarquia i l'autodeterminació que ara es posen en dubte eren "noves", no tenen vincle formal amb les anteriors, i que en els casos concrets els lletrats deien que no tenien relació amb les sentències del TC. "Els serveis jurídics consideràvem que en el cas que motiva aquesta causa no s'actuava en contra del que deia el TC", ha explicat. L'exsecretari general ha recordat que al ple posterior al 5 de novembre, un cop rebuda la providència del TC, ja no es va parlar de la proposta de resolució sobre l'autodeterminació. En cap moment, ha dit, hi va haver cap ingerència política. 

En la mateixa línia s'han pronunciat Joan Ridao i Antoni Bayona, exlletrats majors del Parlament. Ridao era lletrat major en el moment dels fets i ha recordat que la proposta de resolució contra la monarquia era "declarativa" i no anava lligada amb les sentències del TC que impedien aquest tipus d'iniciatives. "Els proposants descartaven al seu escrit que volguessin iniciar un procés constituent", ha dit, i ha criticat que la nova jurisprudència del TC obliga a fer un control "previ" de la constitucionalitat de les iniciatives, encara que aquestes puguin variar durant el procediment. El lletrat ha recordat també que els serveis jurídics van dir que era "excessiu" inadmetre la resolució sobre el dret a l'autodeterminació i que la provisió del TC va arribar tard, quan ja s'havia votat."No hi havia cap voluntat d'incomplir", ha dit.

Pel que fa a Bayona, ha dit que les resolucions que són objecte d'enjudiciament no anaven lligades a resolucions anteriors que havien estat tombades pel TC. "Vaig defensar que parlar de l'autodeterminació no tenia perquè ser considerat un incompliment de les sentències del TC", ha dit, i ha recordat que no es feia en els mateixos termes que els anys anteriors, concretament en la legislatura que va culminar en l'1-O.  

Els exmembres de la mesa del PSC i de Ciutadans que han comparegut com a testimonis, Laura Vilchez, Joan García i David Pérez, han dit que les providències del TC eren clares i no donaven marge al dubte. L'alt tribunal deia que no es podien tramitar resolucions que anessin en contra de sentències del TC o que servissin d'impuls al procés sobiranista. A preguntes de les defenses, també han admès que els lletrats van expressar dubtes en alguna ocasió sobre si les resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació s'havien d'aturar per ordre de l'alt tribunal.

El missatge del fiscal: la desjudicialització és una farsa


La sessió d'aquest dijous ha arrencat amb la desestimació d'algunes de les qüestions prèvies plantejades ahir per les defenses. Altres es resoldran en sentència. El tribunal ha decidit tirar endavant el judici malgrat que els advocats dels independentistes han posat sobre la taula la inviolabilitat parlamentària i els dubtes sobre la competència del TSJC per jutjar persones que no són aforades, com ara Costa, Campdepadrós o Delgado. La sessió va estar marcada, però, per la negativa del tribunal de suspendre el judici malgrat que la composició del mateix tribunal s'ha posat en dubte per part de la Fiscalia, cosa que podria obligar a repetir la vista oral. El ministeri fiscal d'altra banda, va exhibir discrepàncies en ple judici. 

Només començar, la fiscal Assumpta Pujol va demanar suspendre el judici fins que es resolgui l'incident de nul·litat per la Fiscalia contra la recusació del magistrat Carlos Ramos. Totes les parts es van pronunciar en el mateix sentit. Després d'un recés per deliberar, el tribunal va decidir tirar endavant la vista oral. "A la vida s'ha de ser valent i assumir riscos, no podem allargar-ho més, tenim l'obligació de fer el judici", va dir el magistrat-president del tribunal, Carlos Mir. A última hora, l'altre fiscal del cas, José Joaquín Pérez de Gregorio, va insinuar que els intents de bloquejar el judici estaven vinculats als acords de la taula de diàleg, i a la suposada desjudicialització, que va qualificar de "farsa". 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació