06
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
20:19h
Els Mossos consideren que l'intent d'assassinat que va tenir lloc la matinada del 24 de setembre durant la festa major de Santa Coloma de Farners va ser un delicte d'odi. Així es desprèn dels atestats que han fet els investigadors i als quals ha tingut accés NacióDigital, que detallen de manera exhaustiva els elements que permeten sostenir que Ángel Valls, Silvio Aldana i Cristian Correderas tenen una ideologia extremista o violenta, i que van agredir per motius racistes Aliou i Achraf. Aliou va ser apunyalat a l'estómac i va haver d'ingressar d'urgència a l'hospital en estat greu, i Achraf va patir lesions lleus en un braç. El cas el pilota el jutjat d'instrucció 3 de Santa Coloma de Farners i l'acusació particular, exercida per Benet Salellas, considera que existeix delicte d'odi.
La investigació dels Mossos, de més de 200 pàgines, l'ha duta a terme la Unitat de Delictes d'Odi. Les dues víctimes són racialitzades i d'un col·lectiu protegit -Aliou és d'origen senegalès i Achraf també és d'origen migrant, com la majoria de les persones que els acompanyaven en el moment de l'atac-, i els comentaris que els acusats van proferir demostren que van actuar amb una motivació d'odi. "Puto negre", "tots sou immigrants" o "traïdora", en referència a una de les acompanyants de la víctima que era de pell blanca, són algunes de les expressions que es recullen en l'atestat dels Mossos. El jutge ha enviat un dels tres agressors, Silvio Aldana, a presó provisional, però considera que hi ha indicis de delicte contra els tres joves.
Pel que fa a Ángel Valls, els Mossos indiquen que utilitza "simbologia en el seu vestuari i en els tatuatges d'ideologia nacionalsocialista". Els agents li van intervenir unes botes Doctor Martens, unes vambes Adidas amb tres franges al lateral, ulleres d'aviador i samarretes amb escuts nazis o de grups radicals vinculats al món de l'esport. Pel que fa als tatuatges, Valls porta unes runes vikingues utilitzades per faccions de les SS i de l'emblema de l'organització Werwolf, també de les SS, segons consta en l'atestat. Els investigadors també han analitzat les xarxes socials de l'acusat, que mostren vincles amb grups extremistes, fotografies on el jove apareix amb estàtica vinculada a grups d'extrema dreta, acrònims relacionats amb el nazisme o missatges de supremacisme blanc.
En la investigació dels Mossos consta que té antecedents per agressions racistes i baralles relacionades amb el món de l'esport, i ha estat identificat en diverses ocasions per la policia. En moment dels fets, els Mossos assenyalen que va facilitar la ganivetada -comesa, segons la investigació, per Aldana-, i va impedir que els testimonis poguessin evitar l'agressió intimidant-los amb un cinturó. Els Mossos indiquen que va actuar amb "clara motivació discriminatòria" cap a les víctimes.
Pel que va al segon acusat, Silvio Aldana, en presó provisional des de finals de setembre, els Mossos consideren que també actuar amb motivació discriminatòria. Se l'identifica com l'autor material de la ganivetada que va ferir Aliou. Té antecedents per baralles al carrer i per conduir sota els efectes de l'alcohol, i ha estat identificat en diverses ocasions, tal com consta en l'atestat. "Té identificacions amb persones considerades radicalitzades", assenyalen els investigadors. En el seu cas, els Mossos no poden acreditar que tingui relació amb grups racials i violents, ni tampoc té cap simbologia relacionada ideologia radical. De tota manera, l'atestat conclou que Aldana compleix els requisits per ser considerat una persona "intolerant o radicalitzada" i que va actuar "basant-se en l'odi i la discriminació".
En relació amb el tercer dels acusats, Cristian Correderas, l'atestat indica que hi ha elements per considerar que és una persona "conflictiva i sotmesa a un procés de radicalització envers determinats col·lectius". Té antecedents policials per furt d'ús de vehicle i maltractaments, però no per delictes d'odi, i tampoc es pot acreditar que tingui relació amb grups intolerants o radicals. Sí que porta un tatuatge d'un puny americà, que els Mossos recorden que és una arma prohibida. Els investigadors sostenen que és una persona "violenta" i amb "motivacions encarades cap a conductes d'odi o discriminació". Els Mossos li atribueixen una actitud "intimidatòria" contra els testimonis utilitzant una ampolla de vidre.
L'acusació particular veu delicte d'odi
La investigació dels Mossos recull també la declaració de diversos testimonis dels fets, que relaten que abans de l'agressió a Aliou ja havien intentat agredir un altre noi racialitzat. Els testimonis també assenyalen els comentaris racistes dels atacants i les acusacions de "traïdora" cap a una noia blanca que formava part del grup de la víctima. Diversos testimonis també indiquen que l'agressió va ser per motius racistes i que els atacants "semblaven anti-immigrants". L'acusació particular, que representa Aliou, ressalta la bona feina dels investigadors i considera acreditat que existeix delicte d'odi.
Ara com ara, un dels tres acusats es troba en presó provisional i els altres dos en llibertat amb l'obligació de comparèixer setmanalment als jutjats i la prohibició d'acostar-se a la víctima. La causa està oberta per assassinat en grau de temptativa. El jutge veu traïdoria en l'apunyalament i considera que l'agressor tenia intenció de matar el jove. En la interlocutòria de presó, el jutge no fa referència al delicte d'odi, però tampoc el descarta. En cas de condemna, les penes s'haurien de moure entre els 7 anys i mig i els 15 anys de presó, però es podrien agreujar en cas que la justícia conclou que hi va haver el delicte d'odi.
La investigació dels Mossos, de més de 200 pàgines, l'ha duta a terme la Unitat de Delictes d'Odi. Les dues víctimes són racialitzades i d'un col·lectiu protegit -Aliou és d'origen senegalès i Achraf també és d'origen migrant, com la majoria de les persones que els acompanyaven en el moment de l'atac-, i els comentaris que els acusats van proferir demostren que van actuar amb una motivació d'odi. "Puto negre", "tots sou immigrants" o "traïdora", en referència a una de les acompanyants de la víctima que era de pell blanca, són algunes de les expressions que es recullen en l'atestat dels Mossos. El jutge ha enviat un dels tres agressors, Silvio Aldana, a presó provisional, però considera que hi ha indicis de delicte contra els tres joves.
Pel que fa a Ángel Valls, els Mossos indiquen que utilitza "simbologia en el seu vestuari i en els tatuatges d'ideologia nacionalsocialista". Els agents li van intervenir unes botes Doctor Martens, unes vambes Adidas amb tres franges al lateral, ulleres d'aviador i samarretes amb escuts nazis o de grups radicals vinculats al món de l'esport. Pel que fa als tatuatges, Valls porta unes runes vikingues utilitzades per faccions de les SS i de l'emblema de l'organització Werwolf, també de les SS, segons consta en l'atestat. Els investigadors també han analitzat les xarxes socials de l'acusat, que mostren vincles amb grups extremistes, fotografies on el jove apareix amb estàtica vinculada a grups d'extrema dreta, acrònims relacionats amb el nazisme o missatges de supremacisme blanc.
En la investigació dels Mossos consta que té antecedents per agressions racistes i baralles relacionades amb el món de l'esport, i ha estat identificat en diverses ocasions per la policia. En moment dels fets, els Mossos assenyalen que va facilitar la ganivetada -comesa, segons la investigació, per Aldana-, i va impedir que els testimonis poguessin evitar l'agressió intimidant-los amb un cinturó. Els Mossos indiquen que va actuar amb "clara motivació discriminatòria" cap a les víctimes.
Pel que va al segon acusat, Silvio Aldana, en presó provisional des de finals de setembre, els Mossos consideren que també actuar amb motivació discriminatòria. Se l'identifica com l'autor material de la ganivetada que va ferir Aliou. Té antecedents per baralles al carrer i per conduir sota els efectes de l'alcohol, i ha estat identificat en diverses ocasions, tal com consta en l'atestat. "Té identificacions amb persones considerades radicalitzades", assenyalen els investigadors. En el seu cas, els Mossos no poden acreditar que tingui relació amb grups racials i violents, ni tampoc té cap simbologia relacionada ideologia radical. De tota manera, l'atestat conclou que Aldana compleix els requisits per ser considerat una persona "intolerant o radicalitzada" i que va actuar "basant-se en l'odi i la discriminació".
En relació amb el tercer dels acusats, Cristian Correderas, l'atestat indica que hi ha elements per considerar que és una persona "conflictiva i sotmesa a un procés de radicalització envers determinats col·lectius". Té antecedents policials per furt d'ús de vehicle i maltractaments, però no per delictes d'odi, i tampoc es pot acreditar que tingui relació amb grups intolerants o radicals. Sí que porta un tatuatge d'un puny americà, que els Mossos recorden que és una arma prohibida. Els investigadors sostenen que és una persona "violenta" i amb "motivacions encarades cap a conductes d'odi o discriminació". Els Mossos li atribueixen una actitud "intimidatòria" contra els testimonis utilitzant una ampolla de vidre.
L'acusació particular veu delicte d'odi
La investigació dels Mossos recull també la declaració de diversos testimonis dels fets, que relaten que abans de l'agressió a Aliou ja havien intentat agredir un altre noi racialitzat. Els testimonis també assenyalen els comentaris racistes dels atacants i les acusacions de "traïdora" cap a una noia blanca que formava part del grup de la víctima. Diversos testimonis també indiquen que l'agressió va ser per motius racistes i que els atacants "semblaven anti-immigrants". L'acusació particular, que representa Aliou, ressalta la bona feina dels investigadors i considera acreditat que existeix delicte d'odi.
Ara com ara, un dels tres acusats es troba en presó provisional i els altres dos en llibertat amb l'obligació de comparèixer setmanalment als jutjats i la prohibició d'acostar-se a la víctima. La causa està oberta per assassinat en grau de temptativa. El jutge veu traïdoria en l'apunyalament i considera que l'agressor tenia intenció de matar el jove. En la interlocutòria de presó, el jutge no fa referència al delicte d'odi, però tampoc el descarta. En cas de condemna, les penes s'haurien de moure entre els 7 anys i mig i els 15 anys de presó, però es podrien agreujar en cas que la justícia conclou que hi va haver el delicte d'odi.