05
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
06
d'octubre
a les
12:07h
Els juntaires lleidatans s'intercanvien missatges, es truquen i estan pendents, més que mai, de les opinions dels seus companys de partit. La consulta interna que Junts per Catalunya enceta aquest dijous sobre la decisió de sortir o no del Govern de la Generalitat ha posat en efervescència un partit que, almenys a la vegueria de Lleida, sembla dividit a parts iguals per les dues opcions; la de la sortida o la de la permanència. Això no obstant, aquesta disparitat de criteris que genera dos blocs no ha de desembocar, indiquen, en cap trencament intern que pugui generar desercions futures.
A Lleida, alguns parlen més clar que d’altres, però s'intueixen les tendències i els missatges entre línies apunten els sentits dels vots. Algunes figures rellevants de la formació a Ponent com és el cas de la consellera d'Afers Socials, Violant Cervera, s'han mostrat partidaris de mantenir-se en l'executiu, una posició que comparteixen alguns regidors de municipis com Toni Postius, primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme de la Paeria de Lleida.
En declaracions a NacióDigital, l'edil i candidat de Junts a l'alcaldia de la capital del Segrià ha descabdellat un argumentari a favor de la continuïtat de la seva formació al Govern, i crida a fer "política i no activisme". En aquest sentit, Postius demana "fer un esforç" per superar les diferències entre independentistes, i encara que admet la complexitat de governar colze a colze amb ERC, creu que el moviment i la seva formació sortiran més perjudicats si l’opció vencedora és la de la sortida de l’executiu de Pere Aragonès: "Què farem a l’oposició? L’objectiu de la independència estarà més lluny", explica el regidor, que també posa en valor el fet de governar el país en un moment de dificultats econòmiques: "La gent ens demana que governem i posem solució als problemes actuals, i per això cal que continuem al Govern".
En aquesta línia, Postius apunta també que els alcaldes i regidors de Junts tenen actualment una via directa amb els consellers i alts càrrecs, un fet que es perdrà si Junts acaba fent el mutis governamental. A la ciutat de Lleida, on Postius té un elevat ascendent, la tendència general semblaria inclinar-se cap a una posició favorable a mantenir-se a l’executiu.
Les explicacions de Postius no són massa compartides pel coordinador de Junts a la vegueria, Eloi Bergós, que tot i apuntar la seva "neutralitat" com a dirigent del partit, expressa sense embuts el seu malestar amb el rumb polític que ha traçat ERC en relació a l'assoliment de la independència: "Els nostres socis no han complert el pacte que es va signar, i això no és cap opinió, és un fet”, assegura el juntaire, que considera que la gestió del dia a dia va relacionada amb l’assoliment de la independència de Catalunya: "Per tenir una bona gestió cal que primer siguem un Estat", diu.
Tot i que no ho verbalitza explícitament, la posició de Bergós està més propera a les tesis de Laura Borràs, que ha apostat públicament pel trencament de la coalició, que a les de Cervera o Postius. Qui també s’ha mostrat contundent en els seus plantejaments ha estat la diputada Cristina Casol, afí a Borràs i que en un missatge a Twitter va desgranar un enfilall de greuges per apuntalar la decisió de passar a l’oposició.
En aquesta disparitat de criteris, hi ha militants que asseguren no tenir una decisió presa. Ben il·lustrativa és la postura de Gemma Trilla, líder de Junts a Balaguer, que admet no tenir decidit el vot: "El cap em diu una cosa i l’estómac una altra".
A Lleida, alguns parlen més clar que d’altres, però s'intueixen les tendències i els missatges entre línies apunten els sentits dels vots. Algunes figures rellevants de la formació a Ponent com és el cas de la consellera d'Afers Socials, Violant Cervera, s'han mostrat partidaris de mantenir-se en l'executiu, una posició que comparteixen alguns regidors de municipis com Toni Postius, primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme de la Paeria de Lleida.
En declaracions a NacióDigital, l'edil i candidat de Junts a l'alcaldia de la capital del Segrià ha descabdellat un argumentari a favor de la continuïtat de la seva formació al Govern, i crida a fer "política i no activisme". En aquest sentit, Postius demana "fer un esforç" per superar les diferències entre independentistes, i encara que admet la complexitat de governar colze a colze amb ERC, creu que el moviment i la seva formació sortiran més perjudicats si l’opció vencedora és la de la sortida de l’executiu de Pere Aragonès: "Què farem a l’oposició? L’objectiu de la independència estarà més lluny", explica el regidor, que també posa en valor el fet de governar el país en un moment de dificultats econòmiques: "La gent ens demana que governem i posem solució als problemes actuals, i per això cal que continuem al Govern".
En aquesta línia, Postius apunta també que els alcaldes i regidors de Junts tenen actualment una via directa amb els consellers i alts càrrecs, un fet que es perdrà si Junts acaba fent el mutis governamental. A la ciutat de Lleida, on Postius té un elevat ascendent, la tendència general semblaria inclinar-se cap a una posició favorable a mantenir-se a l’executiu.
Les explicacions de Postius no són massa compartides pel coordinador de Junts a la vegueria, Eloi Bergós, que tot i apuntar la seva "neutralitat" com a dirigent del partit, expressa sense embuts el seu malestar amb el rumb polític que ha traçat ERC en relació a l'assoliment de la independència: "Els nostres socis no han complert el pacte que es va signar, i això no és cap opinió, és un fet”, assegura el juntaire, que considera que la gestió del dia a dia va relacionada amb l’assoliment de la independència de Catalunya: "Per tenir una bona gestió cal que primer siguem un Estat", diu.
Tot i que no ho verbalitza explícitament, la posició de Bergós està més propera a les tesis de Laura Borràs, que ha apostat públicament pel trencament de la coalició, que a les de Cervera o Postius. Qui també s’ha mostrat contundent en els seus plantejaments ha estat la diputada Cristina Casol, afí a Borràs i que en un missatge a Twitter va desgranar un enfilall de greuges per apuntalar la decisió de passar a l’oposició.
En aquesta disparitat de criteris, hi ha militants que asseguren no tenir una decisió presa. Ben il·lustrativa és la postura de Gemma Trilla, líder de Junts a Balaguer, que admet no tenir decidit el vot: "El cap em diu una cosa i l’estómac una altra".