Un salt al buit: error i problema

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Gairebé 6.500 militants de Junts estan avui i demà cridats a les urnes, telemàtiques en aquest cas. Hauran de decidir si el seu partit trenca el Govern de Pere Aragonès i hi deixa a ERC tota sola -si més no d'entrada- o, per contra, segueixen a l'executiu. Si s'hi queden, serà assumint un cert correctiu polític per part del president i el fracàs de la seva tàctica. En res hauran quedat els ultimàtums que ha fet Junts el darrer mes: per renegociar l'acord primer, per fer pivotar el procés en el Consell de la República, després, i també per restituir el cessat Jordi Puigneró. Una destitució, per cert, que ningú del partit comparteix, però que Victòria Alsina concedia ahir a Catalunya Ràdio que ells van "provocar" en amenaçar amb una qüestió de confiança que ni s'havia debatut en cap òrgan de Junts ni coneixia cap conseller, a banda del mateix Puigneró. L'error en el plantejament és evident. 

A la consulta s'hi arriba després d'una certa maniobra de confusió interna. L'executiva no s'ha pronunciat i el consell nacional no ha debatut què fer. Al seu torn, la sindicatura electoral ahir va intentar evitar l'inevitable: que els càrrecs orgànics i institucionals fessin campanya en un o un altre sentit. Una mesura incomprensible i que, minuts després de promulgar-se, es va saltar la presidenta del partit, Laura Borràs, per demanar un no que no va sorprendre a ningú. La sindicatura va acabar situada en l'ambigüitat, però el posicionament inicial va servir a Jordi Turull per posar-se de perfil.

Els militants votaran sense saber què pensa el seu secretari general sobre la decisió més important del partit en la seva curta història. Turull, que ha intentat sense èxit obtenir concessions d'Aragonès per presentar-les a la militància, prioritza la cohesió interna i viu atrapat entre dos focs: els seus afins, majoritàriament càrrecs institucionals, volen seguir al Govern; mentre que Carles Puigdemont, principal referent de la formació, i Borràs, la seva presidenta, no ho volen. El secretari general ha projectat un lideratge feble, però quan es conegui el resultat de la consulta, no se'l podrà situar al bàndol perdedor i, per tant, ningú li podrà demanar que se'n vagi a casa. Intenta estalviar-se el desgast.

A més de Puigdemont i Borràs, s'han pronunciat per deixar el Govern Puigneró, Francesc de Dalmases, Josep Rius, Aurora Madaula, Jaume Alonso-Cuevillas i també n'és partidària una única consellera, Gemma Geis. Són favorables a seguir la resta dels consellers, la pràctica totalitat dels alts càrrecs que s'han pronunciat, Jordi Sànchez, els regidors de Barcelona, i dirigents de pes a l'antiga CDC, des de Xavier Trias a Quim Forn, passant per Josep Rull. La incògnita de Turull no s'ha resolt i tampoc la del president del grup parlamentari, Albert Batet, executor de l'amenaça de qüestió de confiança i tant afí a Puigdemont com calculador. Els expresidents Artur Mas i Quim Torra no militen a Junts, però són referència per molts dels seus militants: el primer és partidari de seguir al Govern i el segon de sortir-ne.

Els partidaris de seguir al Govern han estat molt actius aquests dies. Els de sortir-ne ja tenien la feina feta després de mesos generant tones i tones de desafecció cap a la coalició governamental amb paraules com "rendició" i no creuen que la concessió verbal d'ahir al Parlament d'Aragonès sobre consensuar la línia a seguir a Madrid canviï res. Ningú s'atreveix a fer pronòstic, però, entre el terç de militants més mobilitzats i amb responsabilitats al govern o al món local, els partidaris de seguir confien a imposar-se amb claredat. La cosa estarà més renyida entre el terç que té una presència esporàdica, i és una incògnita saber si participarà -i com ho farà- el terç més passiu. Pel tarannà d'uns i altres, no és difícil intuir, per més que públicament es digui el contrari, que si el "sí" guanya molts dels partidaris del "no" estaran temptats de trencar amb el partit que apuntalarà un Govern que Puigdemont i Borràs blasmen sense manies i flirtejar amb el quart espai que anima l'ANC. Si ho fa el "no", els partidaris del "sí" aguantaran, però en el cas que a la sortida de l'executiu s'hi sumi un probable mal resultat a les municipals, la trencadissa pot ser encara més forta.

Arribat aquest punt, sembla lògic plantejar-se quin escenari és millor per a Junts i per a l'independentisme en el seu conjunt. Segurament són coincidents. I preguntar-se també on pot incidir més, si a un Govern que no lidera perquè els ciutadans els van deixar en tercera posició a les eleccions, però on disposa de les conselleries més inversores, o bé, a l'oposició com a tercer grup del Parlament i sense una estructura robusta ni lideratges indiscutibles. Tal vegada a ERC ja li va bé, com apunten molts dirigents de Junts, que es proclami guanyador el "no" i quedar-se sols a l'executiu amb tot el poder malgrat les estretors parlamentàries que li vindran en forma de dependència del PSC. Però segur que per a l'independentisme, el trencament, que té molt de final d'etapa i de salt al buit, no és la millor solució.

Si guanya el "sí", és evident que com fins ara, amb un pim-pam-pum diari que tapa la gestió en un context econòmic advers i amb reptes importants per la cohesió social o per la llengua, tampoc es pot seguir perquè, al final, hi acabarà prenent mal tothom. Junts ha d'aïllar algunes actituds tan tòxiques i maximalistes com buides que ha emparat. La lamentable piulada de l'exiliat Valtònyc, treballador del Consell de la República, que denota una absoluta falta de respecte per gent que fa anys que s'hi juga el coll i s'hi deixa la pell, entre altres coses per defensar-lo a ell, n'és un exemple. Al seu torn, ERC ha de mostrar voluntat real de fer un pas endavant i de corregir allò que no ha funcionat prou en la seva estratègia. Però, per continuar fent-ho junts cal, sobretot i també amb la CUP, una actitud diferent que es defineixi a partir de la generositat, el compromís, la lleialtat i el realisme perquè, efectivament, així no poden seguir. Aquests cinc anys s'ha trobat a faltar.

Més enllà de les opinions, us aconsello tres peces per posar-vos en situació: què caldria fer per arreglar tot això, de Bernat Surroca; què diu i què es compleix o no de l'acord ERC-Junts en el camp nacional, de Carme Rocamora; i un tema de dades que fa evident com el Govern ha funcionat massa en compartiments estancs, de Roger Tugas Vilardell.
 

---

Avui no et perdis

» Crònica | Junts decideix el futur del Govern amb la unitat del partit en joc; per Oriol March.

»Turull evita posicionar‑se en la consulta de Junts; per Oriol March.

» Crònica | El «mur invisible» entre Catalunya i Espanya durant el procés; per Carme Rocamora.

» Opinió: «Atònits»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» El fiscal del cas Torrent vincula els intents de bloqueig del judici als acords de la taula de diàleg; per Bernat Surroca.

» Reportatge | De curar ferides a les ulleres sense cost: l'invisible paper de cuidar a qui menys té; per Irene Montagut.

»Antiavalots i denúncies a la protesta pel desnonament d'una mare embarassada amb dues filles; per David Cobo.

» Opinió: «Una llibertat “ad hoc”»; per Montserrat Nebrera.

» Facua denuncia l'estafa de les elèctriques: així et canvien el contracte per evitar el topall del gas; per Víctor Rodrigo.

» El govern espanyol prohibeix la recerca de les restes de Josep Sunyol; per Lluís Girona.

»Majors de 60, embarassades i grups de risc rebran la quarta dosi contra la Covid a mitjans d'octubre; per Lluís Girona.

» Un Festival de Sitges per trencar amb el fantasma de la pandèmia; per Víctor Rodrigo.

» Tanca Duralex: l'encariment de l'energia pot amb la mítica vaixella indestructible.
 

---

 El passadís

Les concentracions de suport als dirigents independentistes que han d'anar a judici han anat minvant i, des de ja fa un temps, hi participen majoritàriament membres dels partits i de les entitats sobiranistes, però no la base del moviment. El judici contra l'antiga mesa del Parlament, encapçalada per Roger Torrent, no va ser una excepció i, si bé va congregar unes desenes de persones, la immensa majoria eren consellers del Govern i dirigents d'ERC, Junts, la CUP, l'ANC i Òmnium, i també algun diputat dels comuns. Malgrat aparcar per uns minuts la discrepància, els acusats van arribar per separat i també van atendre els mitjans cadascú per la seva banda. No hi va haver fotografia conjunta. De fet, Roger Torrent i la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, que també va participar de la concentració de suport, no van saludar-se abans del judici al TSJC. La relació entre els dos no és precisament la millor. La solidaritat antirepressiva entre l'independentisme encara no ha mort del tot, però s'aguanta amb pinces. Per cert, que al judici sí que s'hi va presentar Josep Costa, que havia dit que no reconeixia la legitimitat del tribunal.

Vist i llegit

El Brasil celebrarà segona volta de les presidencials el 30 d'octubre. Els pronòstics que assenyalaven un triomf rotund del candidat de l'esquerra, l'expresident Lula, van fer curt. No només això. Jair Bolsonaro, president actual i exponent de l'extrema dreta, va sorprendre i, desmentint tots els sondejos, es va plantar en un 43%, només 5 punts per sota de Lula. Bernardo Gutiérrez, periodista hispanobrasiler, fa a Ctxt.es una anàlisi interessant d'aquestes eleccions i assenyala les claus de la robustesa de Bolsonaro. Repassa l'èxit del discurs antiestablishment del mandatari ultra, la polarització creixent d'una societat en què els partits de centre han quedat molt afeblits i part del seu electorat ha basculat a la dreta i el triomf clar de Bolsonaro a la conservadora Sao Paulo, una de les claus de la segona volta. Gutiérrez assegura que Lula no ho té guanyat i haurà de fer molts pactes si vol arribar finalment primer.

 L'efemèride

L'anul·lació per part del Tribunal de Garanties (el TC d'aleshores) de la llei de contractes de conreu el juny de 1934 va enverinar encara més les relacions entre el govern de Lluís Companys, d'ERC, i el conservador de Madrid. Pressionat per Josep Dencàs i els sectors més nacionalistes del partit, Companys va proclamar l'Estat català el 6 d'octubre d'aquell any. Els militars van reprimir hores després la insurrecció armada, que va tenir un dels seus focus a la seu del CADCI a la Rambla, on van morir diversos independentistes. El govern espanyol va suprimir la Generalitat i va empresonar Companys i el seu executiu. La memòria dels fets del 6 d'octubre és recurrent a la política catalana. En aquest vídeo s'explica.

 L'aniversari

Una de les poques persones que va viure aquells fets ja des del compromís polític va ser Neus Català, que va néixer el 6 d'octubre del 1915 als Guiamets, al Priorat, on va morir el 13 d'abril de 2019. Militant comunista (primer al PSUC i després a EUiA) i feminista, va ser una de les últimes supervivents catalanes del camp de concentració femení de Ravensbrück, a Alemanya. La darrera va ser Conxita Grangé. Català hi va arribar des de França, on s'havia exiliat després de la guerra amb un grup de nens que cuidava com a infermera. Compromesa i valenta, el Govern va commemorar el 2015 l'any Neus Català en homenatge a totes les víctimes del feixisme i en agraïment a la seva tasca divulgativa. Una de les seves darreres imatges és votant l'1-O. Us deixo l'entrevista que li vam fer a NacióDigital l'any 2013 i el programa El Convidat, d'Albert Om, que va passar uns dies amb ella al seu poble.

 ​Fes clic aquí per rebre'l