05
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
19:03h
L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat, finalment, les obres d'un projecte de pisos maleït. Una ambició reclamada durant dècades per les famílies que viuen en condicions precàries a l'entorn de la presó de Trinitat Vella i que ara veuen com s'ha col·locat la primera pedra d'un edifici que els ha de proveir d'un reallotjament en habitatge públic. La primera fase d'aquestes obres acabarà amb la construcció d'un bloc de 41 habitatges, en uns dos anys segons els càlculs municipals, i es donarà de manera gairebé simultània l'aixecament d'una altra finca de 53 pisos. La regidora d'Habitatge i del districte de Sant Andreu, Lucía Martín, ha reivindicat que aquest pas significa "reparar un greuge històric amb els veïns i amb tot el barri de la Trinitat Vella".
El projecte municipal, a més dels pisos que ja es poden començar a construir, inclou una ampliació dels habitatges en el primer edifici, quan s'aconsegueixi enderrocar la presó. Aquest termini, però, és menys clar. "Depenem de la Generalitat", ha matisat Martín.
En la posada en marxa d'una construcció ja anunciada, ara entre la incredulitat veïnal pels descrèdits acumulats en els més de 20 anys de reclamacions, la regidora ha posat el focus en el desbloqueig d'un projecte històric. Un pla que va de la mà de l'acord entre Ajuntament i Govern per reprendre el trasllat de les antigues presons de Wad-Ras i Trinitat Vella a la Zona Franca, i del fet que la cessió de sòl municipal a la Generalitat per construir els nous centres penitenciaris quedés aturada per l'aparició de restes de metalls pesants al subsòl de les parcel·les.
Aquest pas afegit, el de la nova ubicació de la presó, implicaria agilitzar les fases successives pel que fa a la construcció de més habitatge. En total, s'hi afegirien 410 habitatges de protecció oficial, preferentment "de lloguer", ha explicat Lucía Martín. El pla, que també inclourà una petita part per a locals comercials, preveu que els habitatges tinguin una mida mitjana d'uns 80 metres quadrats, informa l'Ajuntament. Aquests nous pisos, però, encara tenen un calendari incert.
El projecte municipal, a més dels pisos que ja es poden començar a construir, inclou una ampliació dels habitatges en el primer edifici, quan s'aconsegueixi enderrocar la presó. Aquest termini, però, és menys clar. "Depenem de la Generalitat", ha matisat Martín.
En la posada en marxa d'una construcció ja anunciada, ara entre la incredulitat veïnal pels descrèdits acumulats en els més de 20 anys de reclamacions, la regidora ha posat el focus en el desbloqueig d'un projecte històric. Un pla que va de la mà de l'acord entre Ajuntament i Govern per reprendre el trasllat de les antigues presons de Wad-Ras i Trinitat Vella a la Zona Franca, i del fet que la cessió de sòl municipal a la Generalitat per construir els nous centres penitenciaris quedés aturada per l'aparició de restes de metalls pesants al subsòl de les parcel·les.
Aquest pas afegit, el de la nova ubicació de la presó, implicaria agilitzar les fases successives pel que fa a la construcció de més habitatge. En total, s'hi afegirien 410 habitatges de protecció oficial, preferentment "de lloguer", ha explicat Lucía Martín. El pla, que també inclourà una petita part per a locals comercials, preveu que els habitatges tinguin una mida mitjana d'uns 80 metres quadrats, informa l'Ajuntament. Aquests nous pisos, però, encara tenen un calendari incert.