05
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
17:37h
Investigadors de l'IDIBAPS-Clínic-UB han demostrat que les cèl·lules que provoquen la recaiguda després del tractament i que donaran lloc a la transformació de la leucèmia en un tumor molt agressiu ja es poden detectar en una quantitat molt petita a l'inici de la malaltia, molts anys abans que es manifestin les complicacions. L'estudi, publicat a la revista Nature Medicine ha buscat identificar els mecanismes que determinen l'evolució de la leucèmia, les recaigudes després del tractament i la transformació a un limfoma molt agressiu en l'etapa final d'alguns pacients. Els resultats d'aquest treball canvien la visió que es tenia de com progressa la leucèmia i obre la porta a un diagnòstic precoç i a noves estratègies per al tractament.
Fins ara es creia que la leucèmia progressava perquè les seves cèl·lules evolucionaven al llarg del temps i es transformaven en tumors més agressius perquè adquirien alteracions en el seu genoma de forma progressiva que les feien més resistents als tractaments. El nou treball demostra que algunes de les cèl·lules de la leucèmia ja han adquirit aquestes alteracions a l’inici de la malaltia, però es troben en quantitats molt petites. Durant l’evolució, aquestes cèl·lules més malignes aniran creixent i de forma progressiva seran seleccionades per donar complicacions clíniques molts anys després del seu l’inici.
El director de l'IDIBAPS, el doctor Elías Campos, explica que és com si la cèl·lula mare de la leucèmia hagués engendrat moltíssimes llavors filles des de l'inici de la malaltia, cada una d'elles amb alteracions diferents que les permetrà créixer en el futur quan les condicions li siguin més adequades.
Aquestes observacions confirmen la denominada teoria del Big-Bang de l'evolució del càncer que proposa que la cèl·lula original maligna ràpidament es multiplica en un gran nombre de cèl·lules filles molt diverses amb múltiples alteracions que donen lloc a les complicacions futures per un procés de selecció de les més adaptades. Campo afegeix que aquesta nova visió obre la porta a desenvolupar proves diagnòstiques altament sensibles que permetin detectar i tractar aquestes llavors molts anys abans que puguin créixer de forma descontrolada.
La leucèmia limfàtica crònica (LLC) és la més freqüent al món occidental, amb una incidència de cinc casos anuals per cada 100.000 habitants. Acostuma a ser indolent però pot evolucionar cap a un limfoma de cèl·lules B grans molt agressiu que té una supervivència mitjana inferior a l'any. Aquesta transformació tumoral es produeix en aproximadament en entre un 5 i un 10% dels pacients.
Per a l’estudi, els investigadors es van plantejar estudiar a fons les alteracions que determinen la progressió de la leucèmia utilitzant mostres de sang obtingudes en diferents moments de la malaltia amb noves tècniques altament sensibles que inclouen la seqüenciació individual del genoma de milers de cèl·lules tumorals en cada moment de l’evolució. Es van recollir mostres dels tumors de 19 pacients amb LLC des del seu diagnòstic, a les recaigudes després de diferents tractaments i fins al moment final de la transformació a limfoma agressiu cobrint fins 19 anys després de l’inici de la malaltia.
Es van identificar les alteracions genòmiques que determinen la progressió i, de forma sorprenent, van veure que algunes poques cèl·lules al moment més inicial de la malaltia ja tenien aquestes alteracions. També es van identificar alteracions en el metabolisme d’aquestes cèl·lules més agressives. Aquestes alteracions semblen ser una debilitat d’aquestes cèl·lules, un taló d’Aquil·les que es podria aprofitar per tractar o prevenir aquestes complicacions, afirmen els investigadors.
Fins ara es creia que la leucèmia progressava perquè les seves cèl·lules evolucionaven al llarg del temps i es transformaven en tumors més agressius perquè adquirien alteracions en el seu genoma de forma progressiva que les feien més resistents als tractaments. El nou treball demostra que algunes de les cèl·lules de la leucèmia ja han adquirit aquestes alteracions a l’inici de la malaltia, però es troben en quantitats molt petites. Durant l’evolució, aquestes cèl·lules més malignes aniran creixent i de forma progressiva seran seleccionades per donar complicacions clíniques molts anys després del seu l’inici.
El director de l'IDIBAPS, el doctor Elías Campos, explica que és com si la cèl·lula mare de la leucèmia hagués engendrat moltíssimes llavors filles des de l'inici de la malaltia, cada una d'elles amb alteracions diferents que les permetrà créixer en el futur quan les condicions li siguin més adequades.
Aquestes observacions confirmen la denominada teoria del Big-Bang de l'evolució del càncer que proposa que la cèl·lula original maligna ràpidament es multiplica en un gran nombre de cèl·lules filles molt diverses amb múltiples alteracions que donen lloc a les complicacions futures per un procés de selecció de les més adaptades. Campo afegeix que aquesta nova visió obre la porta a desenvolupar proves diagnòstiques altament sensibles que permetin detectar i tractar aquestes llavors molts anys abans que puguin créixer de forma descontrolada.
La leucèmia limfàtica crònica (LLC) és la més freqüent al món occidental, amb una incidència de cinc casos anuals per cada 100.000 habitants. Acostuma a ser indolent però pot evolucionar cap a un limfoma de cèl·lules B grans molt agressiu que té una supervivència mitjana inferior a l'any. Aquesta transformació tumoral es produeix en aproximadament en entre un 5 i un 10% dels pacients.
Per a l’estudi, els investigadors es van plantejar estudiar a fons les alteracions que determinen la progressió de la leucèmia utilitzant mostres de sang obtingudes en diferents moments de la malaltia amb noves tècniques altament sensibles que inclouen la seqüenciació individual del genoma de milers de cèl·lules tumorals en cada moment de l’evolució. Es van recollir mostres dels tumors de 19 pacients amb LLC des del seu diagnòstic, a les recaigudes després de diferents tractaments i fins al moment final de la transformació a limfoma agressiu cobrint fins 19 anys després de l’inici de la malaltia.
Es van identificar les alteracions genòmiques que determinen la progressió i, de forma sorprenent, van veure que algunes poques cèl·lules al moment més inicial de la malaltia ja tenien aquestes alteracions. També es van identificar alteracions en el metabolisme d’aquestes cèl·lules més agressives. Aquestes alteracions semblen ser una debilitat d’aquestes cèl·lules, un taló d’Aquil·les que es podria aprofitar per tractar o prevenir aquestes complicacions, afirmen els investigadors.