05
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
15:35h
La sindicatura electoral que governa la consulta interna a Junts sobre el futur del Govern, integrada per Damià Calvet, Mònica Sales, David Torrents i Míriam Nogueras, havia reclamat neutralitat als càrrecs del partit per no influir en el desenvolupament de la votació. La decisió comunicada aquest dimecres, que havia arribat quan bona part dels membres de la direcció s'havien pronunciat sobre la qüestió, ha estat matisada a posteriori amb una segona nota, en la qual només s'insta a expressar "posicionaments personals" però sense "utilitzar la simbologia oficial" de la formació per no confondre la militància. La primera decisió impedia el posicionament oficial de cara a les bases del secretari general, Jordi Turull, i de la presidenta Laura Borràs. Tots dos -un en públic, l'altra en privat- s'havien compromès a fixar la posició per als afiliats. Borràs, de fet, ja ho ha fet aquest dimecres al migdia: ha demanat el "no" a la consulta per defensar la sortida de Junts del Govern.
El missatge inicial de l'organisme era aquest: "La sindicatura electoral té, entre d'altres, l'encàrrec de vetllar per tal que el procés de consulta interna als afiliats sobre la continuïtat de Junts al Govern de la Generalitat es realitzi d'acord amb el principi de la màxima neutralitat. D'acord amb aquest principi, i atenent la inexistència d'un mecanisme que reguli el debat previ a la votació, la sindicatura electoral acorda instar les persones que ocupen càrrecs interns, els òrgans col·legiats inclosos els unipersonals i els representants a les institucions, s'abstinguin d’utilitzar aquests càrrecs per afavorir qualsevol de les opcions de la consulta i es mantinguin neutrals".
La segona nota distribuïda per la sindicatura electoral és el següent: "Des de la sindicatura electoral de la consulta per la continuïtat o no de Junts al Govern de la Generalitat que es celebrarà els dies 6 i 7 d’octubre, s’han enviat diverses comunicacions respecte el necessari manteniment de la neutralitat de les estructures formals del partit, així com dels seus dirigents i càrrecs institucionals en l’exercici de les seves responsabilitats, quedant permesos els posicionaments realitzats a títol personal. En algunes imatges que acompanyen aquests posicionaments personals a les xarxes socials, hem pogut detectar la utilització de la simbologia oficial de Junts, com ara el logotip o el color, fet que pot induir a confusió i portar a pensar que són posicionaments oficials. Us demanem, doncs, que us abstingueu d’utilitzar qualsevol simbologia oficial o similar a la de Junts".
Les coordenades de la sindicatura arriben dos dies després que l'executiva definís la pregunta de la consulta, no exempta de debat intern. La cita de la direcció no va ser tan llarga com la de dijous passat, però va servir per constatar les divergències de criteri sobre el plantejament de sortir -o no- del gabinet que lidera Pere Aragonès. Un cop plantejada la pregunta -"Vols que Junts continuï formant part del Govern"-, els dirigents van començar a posicionar-se públicament, tot i que en privat fa setmanes que es van fixant les posicions. De fet, el debat està viu des del mes de març, quan es va tractar en una executiva celebrada a Sallent en la qual es va parlar de política de pactes.
Qui està ancorat en el bloc favorable a sortir del Govern? Fonamentalment, de la direcció actual són la presidenta Borràs i els seus afins. S'hi troben, per exemple, dos vicepresidents del partit, com ara Francesc de Dalmases -de qui encara no s'ha resolt l'expedient intern per la intimidació a una periodista del FAQS corroborada per l'informe elaborat per TV3- i Aurora Madaula. També hi ha Jaume Alonso-Cuevillas, diputat, a banda de membres de la direcció com Aleix Sarri. En el cas de Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats, s'ha acabat arrenglerant en el bloc per sortir de l'executiu -el seu nom sona amb força per ocupar la candidatura a l'alcaldia de Girona-, tot i que en un principi havia defensat una posició diferent.
En el grup de dirigents partidaris de trencar també hi ha Carles Puigdemont i el seu entorn. Jami Matamala, mà dreta del líder a l'exili, ja s'ha pronunciat a través de Twitter. Toni Comín, eurodiputat i també a Brussel·les, ja va reclamar dijous passat la sortida de l'executiu. A aquestes veus s'hi sumen altres membres de Junts amb ascendència, com ara Albert Batet -president del grup parlamentari i encarregat de verbalitzar al ple l'exigència d'una qüestió de confiança que va desencadenar la destitució de Puigneró com a vicepresident- i Josep Rius, portaveu de Junts, autor d'un l'article a El Punt Avui que ha estat compartit públicament per Puigdemont.
A l'altra banda hi ha els partidaris de continuar a l'executiu, liderats per Jaume Giró i Victòria Alsina. S'hi han arrenglerat dues membres del Govern com Lourdes Ciuró- Justícia- i Violant Cervera -Drets Socials-, properes a Turull. Jordi Sànchez, exsecretari general, ja ha fet públic que es posicionarà a favor de continuar a l'executiu. Va ser ell qui va dissenyar el pacte de legislatura signat amb Aragonès. En el bloc del sí també hi ha expresos com Josep Rull -president del consell nacional- i Joaquim Forn, i veus carismàtiques com la de Xavier Trias, que ha deixat en suspens la seva candidatura a Barcelona perquè està "estupefacte" per la crisi oberta al Govern. Damià Calvet, exconseller i proper a Rull, ara al Port de Barcelona, és partidari de mantenir-s''hi.
El missatge inicial de l'organisme era aquest: "La sindicatura electoral té, entre d'altres, l'encàrrec de vetllar per tal que el procés de consulta interna als afiliats sobre la continuïtat de Junts al Govern de la Generalitat es realitzi d'acord amb el principi de la màxima neutralitat. D'acord amb aquest principi, i atenent la inexistència d'un mecanisme que reguli el debat previ a la votació, la sindicatura electoral acorda instar les persones que ocupen càrrecs interns, els òrgans col·legiats inclosos els unipersonals i els representants a les institucions, s'abstinguin d’utilitzar aquests càrrecs per afavorir qualsevol de les opcions de la consulta i es mantinguin neutrals".
La segona nota distribuïda per la sindicatura electoral és el següent: "Des de la sindicatura electoral de la consulta per la continuïtat o no de Junts al Govern de la Generalitat que es celebrarà els dies 6 i 7 d’octubre, s’han enviat diverses comunicacions respecte el necessari manteniment de la neutralitat de les estructures formals del partit, així com dels seus dirigents i càrrecs institucionals en l’exercici de les seves responsabilitats, quedant permesos els posicionaments realitzats a títol personal. En algunes imatges que acompanyen aquests posicionaments personals a les xarxes socials, hem pogut detectar la utilització de la simbologia oficial de Junts, com ara el logotip o el color, fet que pot induir a confusió i portar a pensar que són posicionaments oficials. Us demanem, doncs, que us abstingueu d’utilitzar qualsevol simbologia oficial o similar a la de Junts".
Les coordenades de la sindicatura arriben dos dies després que l'executiva definís la pregunta de la consulta, no exempta de debat intern. La cita de la direcció no va ser tan llarga com la de dijous passat, però va servir per constatar les divergències de criteri sobre el plantejament de sortir -o no- del gabinet que lidera Pere Aragonès. Un cop plantejada la pregunta -"Vols que Junts continuï formant part del Govern"-, els dirigents van començar a posicionar-se públicament, tot i que en privat fa setmanes que es van fixant les posicions. De fet, el debat està viu des del mes de març, quan es va tractar en una executiva celebrada a Sallent en la qual es va parlar de política de pactes.
Qui està ancorat en el bloc favorable a sortir del Govern? Fonamentalment, de la direcció actual són la presidenta Borràs i els seus afins. S'hi troben, per exemple, dos vicepresidents del partit, com ara Francesc de Dalmases -de qui encara no s'ha resolt l'expedient intern per la intimidació a una periodista del FAQS corroborada per l'informe elaborat per TV3- i Aurora Madaula. També hi ha Jaume Alonso-Cuevillas, diputat, a banda de membres de la direcció com Aleix Sarri. En el cas de Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats, s'ha acabat arrenglerant en el bloc per sortir de l'executiu -el seu nom sona amb força per ocupar la candidatura a l'alcaldia de Girona-, tot i que en un principi havia defensat una posició diferent.
En el grup de dirigents partidaris de trencar també hi ha Carles Puigdemont i el seu entorn. Jami Matamala, mà dreta del líder a l'exili, ja s'ha pronunciat a través de Twitter. Toni Comín, eurodiputat i també a Brussel·les, ja va reclamar dijous passat la sortida de l'executiu. A aquestes veus s'hi sumen altres membres de Junts amb ascendència, com ara Albert Batet -president del grup parlamentari i encarregat de verbalitzar al ple l'exigència d'una qüestió de confiança que va desencadenar la destitució de Puigneró com a vicepresident- i Josep Rius, portaveu de Junts, autor d'un l'article a El Punt Avui que ha estat compartit públicament per Puigdemont.
A l'altra banda hi ha els partidaris de continuar a l'executiu, liderats per Jaume Giró i Victòria Alsina. S'hi han arrenglerat dues membres del Govern com Lourdes Ciuró- Justícia- i Violant Cervera -Drets Socials-, properes a Turull. Jordi Sànchez, exsecretari general, ja ha fet públic que es posicionarà a favor de continuar a l'executiu. Va ser ell qui va dissenyar el pacte de legislatura signat amb Aragonès. En el bloc del sí també hi ha expresos com Josep Rull -president del consell nacional- i Joaquim Forn, i veus carismàtiques com la de Xavier Trias, que ha deixat en suspens la seva candidatura a Barcelona perquè està "estupefacte" per la crisi oberta al Govern. Damià Calvet, exconseller i proper a Rull, ara al Port de Barcelona, és partidari de mantenir-s''hi.