05
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
06
d'octubre
a les
10:53h
Els girs de guió han estat una constant en la crisi oberta entre ERC i Junts que té el Govern penjant d'un fil. L'últim ha arribat aquest dimecres a la tarda, quan la sindicatura electoral de la consulta que se celebrarà a partir de la mitjanit entre els afiliats al partit que lideren Laura Borràs i Jordi Turull ha enviat una comunicació a tot el cens -6.465 persones- per rectificar una decisió anterior i permetre que els càrrecs de la formació emetessin opinions "individuals".
A l'hora de fer pública la resolució, Borràs ja havia oficialitzat la voluntat de trencar l'executiu perquè, segons ella, ja no disposa de "legitimitat democràtica". El secretari general va comprometre's a clarificar la seva opció davant la militància, però la primera decisió de la sindicatura -formada per Damià Calvet, David Torrents, Míriam Nogueras i Mònica Sales- era una pista d'aterratge per mantenir-se en silenci. Hi ha hagut molt debat sobre la qüestió. Un gest gens menor en una consulta que posa en joc la unitat dins del partit, sempre sotmesa a equilibris.
Sis hores abans de l'inici de la consulta i poc després de la decisió de Borràs, Turull s'ha pronunciat en públic però ha evitat posicionar-se en relació a la conveniència de continuar o sortir del Govern. En un fil de missatges a Twitter, ha defensat que atenent la neutralitat plantejada inicialment per la sindicatura electoral pretén afavorir la "cohesió i l'enfortiment" del projecte de la formació. "Tothom, amb independència del seu posicionament i del resultat, m’ha deixat clar el compromís de continuar fent créixer Junts", ha escrit Turull per destacar la pluralitat interna de la formació: "És la nostra fortalesa i la nostra raó de ser. Gent de diferents procedències i opinions, amb debat intern, units per l’1-O. Son les virtuts que ens van fer arribar més lluny que mai com a país i les que faran que aconseguim la independència. Units, determinats i sense pors", ha afegit el secretari general, que es posa de perfil abans que els militants es pronunciïn.
Malgrat que totes les veus assenyalen en públic que després de la votació tothom es mantindrà lleial al resultat, no són pocs els dirigents -fins i tot els que tenen altes responsabilitats, també públiques- que fan servir la paraula "implosió" per definir el moment que viu la formació. Turull, de fet, va indicar dilluns, en la roda de premsa en la qual va presentar la pregunta -una executiva que, com a mínim, va servir per descartar un plantejament previ al que finalment veuran els afiliats quan es connectin a la pàgina web habilitada per votar-, que la seva "obsessió" era preservar la unitat interna. El tsunami de pronunciaments públics previ a la decisió de la sindicatura estableix dos blocs diferenciats: els afins a Borràs i a Carles Puigdemont estan arrenglerats amb la sortida del Govern, mentre que el sector institucional aposta per continuar-hi.
No ha passat gens desapercebut, en aquest context, que Josep Rius, portaveu del partit i excap de gabinet de Puigdemont en l'etapa a Palau, hagi publicat un article al diari El Punt Avui defensant el trencament de la coalició. I encara menys desapercebut ha passat que l'expresident de la Generalitat hagi fet retuit a l'article. Puigdemont no ha emès cap opinió al respecte -en un llarg fil de tuits sobre el procediment intern ha esquivat qualsevol pista sobre si votarà a favor o en contra a la consulta-, però ha estat especialment crític en els últims dies amb l'executiu que lidera Pere Aragonès.
En el discurs d'aquest dissabte a l'Arc de Triomf, va indicar que el tindria al "davant" si no s'arrenglerava amb el mandat de l'1-O. Puigdemont ja va ser peça clau en el disseny de la qüestió de confiança plantejada la setmana passada, que va precipitar la crisi a l'executiu i va derivar en la destitució de Jordi Puigneró com a vicepresident. La consellera Gemma Geis, que ja es projecta com a candidata a l'alcaldia de Girona, també s'ha acostat progressivament a les tesis dels qui defensen sortir de l'executiu, i al Parlament ha fet un discurs en aquest sentit. L'entorn de Borràs -Aurora Madaula, Jaume Alonso-Cuevillas, Francesc de Dalmases- també ha estat diàfan.
Ho han estat, en direcció oposada, quatre consellers: Jaume Giró, Victòria Alsina, Lourdes Ciuró i Violant Cervera. El primer va ser qui va sortir amb més força, fa unes setmanes, a defensar que era "perfectament possible" que Junts continués a l'executiu, a diferència del que expressaven Borràs i, en algunes ocasions, Turull. La titular d'Acció Exterior, que s'ha fet militant aquest cap de setmana, ja ha advertit -ho ha fet a Catalunya Ràdio- que el partit pot caure en la "irrellevància" si tria el "camí còmode" d'abandonar la coalició. Pel que fa a les conselleres de Justícia i de Drets Socials, properes a Turull, el seu posicionament a favor de continuar és inequívoc. També ho és el del seu adjunt al partit, David Saldoni, i el de Miquel Buch, exconseller d'Interior fins al 2020 i ara al capdavant de l'empresa pública Infraestructures.cat.
En aquest context, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ofert mà estesa a Junts per pactar la coordinació a Madrid durant la sessió de control al Parlament, que pot haver estat l'última de l'actual executiu. Aragonès ha apuntat que, per qüestions relacionades amb la defensa dels interessos del Govern, es pot comptar amb la seva col·laboració per coordinar-se. Batet, que ha optat per no fer cap pregunta, ha demanat "generositat". El president, al final de la intervenció, també ha aprofitat per llançar una advertència: si Junts es queda a l'executiu, li demanarà "màxima lleialtat" i una "implicació al 100%" que vagi més enllà dels consellers i alts càrrecs governamentals.
A hores d'ara, ningú és capaç de predir què passarà, perquè l'última paraula la tenen els militants. Però totes les veus consultades insisteixen que el resultat serà de digestió complicada. En cas que guanyi quedar-se, què faran els qui han fet campanya activa pel no i han tillat -com va fer Borràs- el Govern de "fraudulent"? I, si guanya marxar, quin pla hi ha per fer oposició, com es pregunten des del sector institucional? Al centre de tot plegat hi haurà Turull. A partir de la mitjanit d'aquest dijous hi ha en joc tant el futur de l'executiu com, també, la unitat a Junts.
A l'hora de fer pública la resolució, Borràs ja havia oficialitzat la voluntat de trencar l'executiu perquè, segons ella, ja no disposa de "legitimitat democràtica". El secretari general va comprometre's a clarificar la seva opció davant la militància, però la primera decisió de la sindicatura -formada per Damià Calvet, David Torrents, Míriam Nogueras i Mònica Sales- era una pista d'aterratge per mantenir-se en silenci. Hi ha hagut molt debat sobre la qüestió. Un gest gens menor en una consulta que posa en joc la unitat dins del partit, sempre sotmesa a equilibris.
Sis hores abans de l'inici de la consulta i poc després de la decisió de Borràs, Turull s'ha pronunciat en públic però ha evitat posicionar-se en relació a la conveniència de continuar o sortir del Govern. En un fil de missatges a Twitter, ha defensat que atenent la neutralitat plantejada inicialment per la sindicatura electoral pretén afavorir la "cohesió i l'enfortiment" del projecte de la formació. "Tothom, amb independència del seu posicionament i del resultat, m’ha deixat clar el compromís de continuar fent créixer Junts", ha escrit Turull per destacar la pluralitat interna de la formació: "És la nostra fortalesa i la nostra raó de ser. Gent de diferents procedències i opinions, amb debat intern, units per l’1-O. Son les virtuts que ens van fer arribar més lluny que mai com a país i les que faran que aconseguim la independència. Units, determinats i sense pors", ha afegit el secretari general, que es posa de perfil abans que els militants es pronunciïn.
Malgrat que totes les veus assenyalen en públic que després de la votació tothom es mantindrà lleial al resultat, no són pocs els dirigents -fins i tot els que tenen altes responsabilitats, també públiques- que fan servir la paraula "implosió" per definir el moment que viu la formació. Turull, de fet, va indicar dilluns, en la roda de premsa en la qual va presentar la pregunta -una executiva que, com a mínim, va servir per descartar un plantejament previ al que finalment veuran els afiliats quan es connectin a la pàgina web habilitada per votar-, que la seva "obsessió" era preservar la unitat interna. El tsunami de pronunciaments públics previ a la decisió de la sindicatura estableix dos blocs diferenciats: els afins a Borràs i a Carles Puigdemont estan arrenglerats amb la sortida del Govern, mentre que el sector institucional aposta per continuar-hi.
No ha passat gens desapercebut, en aquest context, que Josep Rius, portaveu del partit i excap de gabinet de Puigdemont en l'etapa a Palau, hagi publicat un article al diari El Punt Avui defensant el trencament de la coalició. I encara menys desapercebut ha passat que l'expresident de la Generalitat hagi fet retuit a l'article. Puigdemont no ha emès cap opinió al respecte -en un llarg fil de tuits sobre el procediment intern ha esquivat qualsevol pista sobre si votarà a favor o en contra a la consulta-, però ha estat especialment crític en els últims dies amb l'executiu que lidera Pere Aragonès.
En el discurs d'aquest dissabte a l'Arc de Triomf, va indicar que el tindria al "davant" si no s'arrenglerava amb el mandat de l'1-O. Puigdemont ja va ser peça clau en el disseny de la qüestió de confiança plantejada la setmana passada, que va precipitar la crisi a l'executiu i va derivar en la destitució de Jordi Puigneró com a vicepresident. La consellera Gemma Geis, que ja es projecta com a candidata a l'alcaldia de Girona, també s'ha acostat progressivament a les tesis dels qui defensen sortir de l'executiu, i al Parlament ha fet un discurs en aquest sentit. L'entorn de Borràs -Aurora Madaula, Jaume Alonso-Cuevillas, Francesc de Dalmases- també ha estat diàfan.
Ho han estat, en direcció oposada, quatre consellers: Jaume Giró, Victòria Alsina, Lourdes Ciuró i Violant Cervera. El primer va ser qui va sortir amb més força, fa unes setmanes, a defensar que era "perfectament possible" que Junts continués a l'executiu, a diferència del que expressaven Borràs i, en algunes ocasions, Turull. La titular d'Acció Exterior, que s'ha fet militant aquest cap de setmana, ja ha advertit -ho ha fet a Catalunya Ràdio- que el partit pot caure en la "irrellevància" si tria el "camí còmode" d'abandonar la coalició. Pel que fa a les conselleres de Justícia i de Drets Socials, properes a Turull, el seu posicionament a favor de continuar és inequívoc. També ho és el del seu adjunt al partit, David Saldoni, i el de Miquel Buch, exconseller d'Interior fins al 2020 i ara al capdavant de l'empresa pública Infraestructures.cat.
En aquest context, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ofert mà estesa a Junts per pactar la coordinació a Madrid durant la sessió de control al Parlament, que pot haver estat l'última de l'actual executiu. Aragonès ha apuntat que, per qüestions relacionades amb la defensa dels interessos del Govern, es pot comptar amb la seva col·laboració per coordinar-se. Batet, que ha optat per no fer cap pregunta, ha demanat "generositat". El president, al final de la intervenció, també ha aprofitat per llançar una advertència: si Junts es queda a l'executiu, li demanarà "màxima lleialtat" i una "implicació al 100%" que vagi més enllà dels consellers i alts càrrecs governamentals.
A hores d'ara, ningú és capaç de predir què passarà, perquè l'última paraula la tenen els militants. Però totes les veus consultades insisteixen que el resultat serà de digestió complicada. En cas que guanyi quedar-se, què faran els qui han fet campanya activa pel no i han tillat -com va fer Borràs- el Govern de "fraudulent"? I, si guanya marxar, quin pla hi ha per fer oposició, com es pregunten des del sector institucional? Al centre de tot plegat hi haurà Turull. A partir de la mitjanit d'aquest dijous hi ha en joc tant el futur de l'executiu com, també, la unitat a Junts.