05
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
14:36h
L'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació camina a una velocitat més lenta de l'esperada. La iniciativa, liderada per Carme Forcadell, Quim Forn, David Fernández o Anna Sallés, entre d'altres polítics, líders sobiranistes, i activistes represaliats, es va engegar l'abril després de mesos d'entrebancs, i es va presentar amb un calendari on es preveia presentar un informe final l'1 d'octubre, coincidint amb el cinquè aniversari del referèndum. De moment, per motius diversos, s'han donat temps fins al desembre, mentre continuen treballant per aconseguir adhesions al seu manifest que reivindica l'amnistia com una "solució col·lectiva" per a totes les persones exiliades, encausades i represaliades, i l'autodeterminació com l'eina per bastir un marc de resolució democràtica basat en el "respecte a l'exercici de la lliure determinació".
El manifest de moment ja ha aconseguit l'adhesió de més de 300 entitats, federacions i partits del país com ERC, Junts, CUP, PDeCAT, Demòcrates, Guanyem, Poble Lliure i Comunistes de Catalunya, entre d'altres, segons ha explicat aquest dimecres Quim Forn en roda de premsa, des de la qual també ha justificat l'allargament del termini per complexitats adverses com la sortida de la pandèmia i la guerra, que "condicionen" la presa de decisions de les entitats i plataformes. També s'hi han adherit, com ha explicat Anna Sallés, entitats com la Cecot, FemCat, les cambres de comerç de Barcelona i Girona, la Confavc, Òmnium, el Sindicat de Llogateres, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya o el Centre Irídia.
De moment, els comuns no s'han sumat a la iniciativa: "Des del primer moment han estat informats", ha detallat Fernández, que ha apuntat que després d'una trobada intensa amb la direcció del partit, de moment "no signen" el manifest, tot i que no tanquen la porta a que pugui acabar passant. Els impulsors també estan a l'espera que s'hi afegeixi l'ANC, amb qui han tingut reunions tant amb la direcció d'Elisenda Paluzie com la de Dolors Feliu. Tampoc s'han adherit al manifest l'UGT i les CCOO, que van comunicar als impulsors que "no ho veien", en paraules de Fernández.
A l'espera de l'Ajuntament de Barcelona
Més enllà de les converses amb els comuns, els impulsors treballen ara també per aconseguir que els ajuntaments catalans aprovin una moció a favor de l'amnistia i l'autodeterminació, i esperen que també ho faci el de la capital catalana. "Estem amb converses amb ERC, Barcelona en Comú i Junts, i realment confiem que s'aprovarà la moció. Això és molt important", ha destacat Forcadell en la seva intervenció, en la qual ha explicat que va ser el mes de juliol quan van considerar que era "oportú" estendre aquest acord al món municipal. De moment, també hi ha 200 municipis que s'han adherit a l'acord, i els impulsors tenen com a objectiu arribar-ne a 800, el que seria el 80% de totes les ciutats i pobles de Catalunya.
Serà doncs a partir de desembre quan es presenti l'informe final, que després es traslladarà al president de la Generalitat i al Parlament. Els impulsors consideren que, precisament pel moment de divisió que hi ha ara mateix dins l'independentisme, aquesta iniciativa és "més necessària que mai". L'Acord, que va arrencar l'abril després de mesos encallat, té l'objectiu d'algutinar el màxim nombre de suports en favor de la fi de la repressió i del dret a l'autodeterminació, dues demandes que situen com la solució "democràtica, justa i duradora" del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Després de presentar-se en roda de premsa, els impulsors van mostrar el manifest davant de més de 90 entitats en un acte a la Llotja de Mar. A partir d'aquell moment, van iniciar formalment la tasca per recollir adhesions.
El manifest de moment ja ha aconseguit l'adhesió de més de 300 entitats, federacions i partits del país com ERC, Junts, CUP, PDeCAT, Demòcrates, Guanyem, Poble Lliure i Comunistes de Catalunya, entre d'altres, segons ha explicat aquest dimecres Quim Forn en roda de premsa, des de la qual també ha justificat l'allargament del termini per complexitats adverses com la sortida de la pandèmia i la guerra, que "condicionen" la presa de decisions de les entitats i plataformes. També s'hi han adherit, com ha explicat Anna Sallés, entitats com la Cecot, FemCat, les cambres de comerç de Barcelona i Girona, la Confavc, Òmnium, el Sindicat de Llogateres, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya o el Centre Irídia.
De moment, els comuns no s'han sumat a la iniciativa: "Des del primer moment han estat informats", ha detallat Fernández, que ha apuntat que després d'una trobada intensa amb la direcció del partit, de moment "no signen" el manifest, tot i que no tanquen la porta a que pugui acabar passant. Els impulsors també estan a l'espera que s'hi afegeixi l'ANC, amb qui han tingut reunions tant amb la direcció d'Elisenda Paluzie com la de Dolors Feliu. Tampoc s'han adherit al manifest l'UGT i les CCOO, que van comunicar als impulsors que "no ho veien", en paraules de Fernández.
A l'espera de l'Ajuntament de Barcelona
Més enllà de les converses amb els comuns, els impulsors treballen ara també per aconseguir que els ajuntaments catalans aprovin una moció a favor de l'amnistia i l'autodeterminació, i esperen que també ho faci el de la capital catalana. "Estem amb converses amb ERC, Barcelona en Comú i Junts, i realment confiem que s'aprovarà la moció. Això és molt important", ha destacat Forcadell en la seva intervenció, en la qual ha explicat que va ser el mes de juliol quan van considerar que era "oportú" estendre aquest acord al món municipal. De moment, també hi ha 200 municipis que s'han adherit a l'acord, i els impulsors tenen com a objectiu arribar-ne a 800, el que seria el 80% de totes les ciutats i pobles de Catalunya.
Serà doncs a partir de desembre quan es presenti l'informe final, que després es traslladarà al president de la Generalitat i al Parlament. Els impulsors consideren que, precisament pel moment de divisió que hi ha ara mateix dins l'independentisme, aquesta iniciativa és "més necessària que mai". L'Acord, que va arrencar l'abril després de mesos encallat, té l'objectiu d'algutinar el màxim nombre de suports en favor de la fi de la repressió i del dret a l'autodeterminació, dues demandes que situen com la solució "democràtica, justa i duradora" del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Després de presentar-se en roda de premsa, els impulsors van mostrar el manifest davant de més de 90 entitats en un acte a la Llotja de Mar. A partir d'aquell moment, van iniciar formalment la tasca per recollir adhesions.