08
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
8:23h
El món econòmic i empresarial ha assistit amb perplexitat a la trencadissa del Govern, després del resultat de la consulta interna a la militància de Junts sobre la permanència del partit a l'executiu del president Pere Aragonès. La victòria del "no" a continuar en l'executiu, amb un 55% dels vots, obre un seguit d'interrogants. Perplexitat és una paraula que més s'ha repetit aquests dies per sopars i cenacles. En declaracions públiques, els dirigents de les entitats econòmiques intenten ser el màxim de prudents. En privat, la irritació i el cansament per les contínues trifulgues de la classe política sobiranista són ben explícites.
Des de l'esclat de la crisi al Govern, la majoria de líders empresarials han mantingut un to volgudament suau. Però hi ha preocupació enorme en els àmbits econòmics davant la que ha estat la crisi definitiva dins de la majoria sobiranista. El context de crisi global neguiteja el teixit productiu, que ara veu perillar l'aprovació dels pressupostos catalans. De cop, han quedat antigues les paraules de fa uns dies al Parlament del conseller Jaume Giró quan fixava els objectius dels sectors més pragmàtics de Junts: estabilitat i pressupostos. Els comptes de l'Estat van ser aprovats dimarts pel consell de ministres. Els pressupostos catalans estan gairebé enllestits i es preveu que el Govern els aprovi a finals d'octubre. Però després del triomf del "no", tot indica que qui els defensarà serà un altre conseller que i no qui els ha elaborat. Així es veuen les coses des dels cercles empresarials.
Jaume Guardiola: "No sé què és millor"
On s'ha seguit amb inquietud la crisi de govern va ser al Cercle d'Economia. Va ser el seu president, Jaume Guardiola, qui en una entrevista a La 2 i Ràdio 4, va reclamar "estabilitat". Però va dubtar quan se li va preguntar si això equivalia a mantenir el Govern de coalició entre ERC i Junts. "No sé què és millor", va dir. El que va assegurar és que a l'economia catalana "li convé un Govern que estigui a les coses, concentrat en el que està passant".
Guardiola va posar un exemple de com és de necessari que els qui estan al govern es concentrin a treballar. En deu anys, Catalunya ha passat de ser la comunitat líder en el procés a les renovables a ser la darrera, "i això s'ha produït quan hem tingut els governs més sobiranistes de la història, i ara és quan som més dependents". Potser per això, va considerar una distracció aquesta crisi a l'executiu i va afegir: "Els éssers humans tenim capacitats limitades". Guardiola també va elogiar Giró: "En tinc bona opinió, aporta realisme i està fent una bona tasca".
Exconseller delegat del Banc Sabadell, Guardiola -que aquest diumenge deixarà la presidència de la Comissió d'Economia del Barça- expressava bé els sentiments majoritaris en un Cercle que durant el procés ha vist com la tercera via que preconitzava ha fracassat. Precisament un dels darrers intents de trobar una sortida al conflicte el va protagonitzar l'aleshores president Juan José Brugera al davant, que es va entrevistar amb el president Carles Puigdemont a Girona uns dies després de l'1-O, per fer-lo desistir d'una DUI. Ara, Guardiola, amb fortes connexions amb l'antiga Convergència Democràtica -i amic personal d'Artur Mas-, trasllada la necessitat d'apostar per un govern que prioritzi la gestió de la crisi. El Cercle busca un interlocutor polític que no troba des de la sortida d'escena de Mas i ja no sap què és millor.
La part "positiva" de la crisi
En aquests moments, hi ha sectors empresarials que veuen l'actual trencadissa com una "necessària recomposició". Fonts properes a Foment del Treball consideren que "més que la ruptura del govern de coalició, és indispensable la ruptura a Junts perquè Catalunya ha de refer el seu mapa polític". Un membre rellevant de la directiva de la patronal expressa el "cansament" per un continu de crisis dins del bloc sobiranista que ja s'han fet difícils de seguir. En l'entorn de Foment neguiteja el que passi amb els pressupostos de la Generalitat, però entre els qui fan prospectiva, preocupa molt més que un partit com Junts actuï com "un element de desestabilització".
Foment del Treball va canviar de president i de línia política el novembre del 2018, tancant l'etapa de Joaquim Gay de Montellà -que es va alinear sense matisos amb el govern de Mariano Rajoy- per elegir Josep Sánchez Llibre. L'exdirigent d'UDC va imprimir una estratègia de recuperació de la relació institucional amb la Generalitat. No sense ensurts. L'etapa del president Quim Torra es va caracteritzar per la poca empatia entre Palau i la cúpula de la patronal. Amb l'actual Govern, les relacions són fluïdes. Però al nucli dur de Foment, amb dos directius clau també de procedència democristiana comJordi Casas -cap de gabinet- i Jordi Alberich -al capdavant de l'Institut d'Estudis Estratègics-, també se segueix amb astorament la trencadissa al Govern.
Pimec reclama "lideratge i valentia"
El president de la Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa, Antoni Cañete, ja va expressar el seu malestar fa uns dies amb una frase que ara repeteix parlant amb NacióDigital: "No ens ho mereixem com a catalans". El líder de les pimes assegura: "Nosaltres respectem les institucions i la democràcia, i no ens correspon opinar sobre la configuració de majories. Però una cosa sí que hem de fer: ser exigents en favor de governs forts, que legislin, i més en moments complexos".
"Ens cal lideratge i valentia", assenyala Cañete, que defensa que s'aprovin els pressupostos de Catalunya. "En la situació en què estem, prorrogar els pressupostos és greu i suposa renunciar a unes partides que ens són més necessàries que mai, i que de partida poden ser d'uns 3.200 milions d'euros". I és que si es prorroguen els comptes, el nivell de despesa queda limitat al fixat en el pressupost anterior. Altres veus del teixit de les pimes no oculta el seu malestar davant les trifulgues de Junts i qualifiquen tot plegat de "despropòsit".
La Cambra, l'excepció
La Cambra de Comerç de Barcelona és, en l'univers de les institucions econòmiques, l'excepció. Dirigida per un equip independentista, l'entitat que presideix Mònica Roca ha modulat el discurs que va imprimir el seu antecessor, Joan Canadell, però ha mantingut la línia. Recentment, va mostrar el seu suport al Consell de la República i es va adherir a la manifestació de la darrera Diada. A la Cambra segueixen amb preocupació la crisi. Es tracta d'una entitat rellevant, però és també l'excepció que confirma la regla.
Des de l'esclat de la crisi al Govern, la majoria de líders empresarials han mantingut un to volgudament suau. Però hi ha preocupació enorme en els àmbits econòmics davant la que ha estat la crisi definitiva dins de la majoria sobiranista. El context de crisi global neguiteja el teixit productiu, que ara veu perillar l'aprovació dels pressupostos catalans. De cop, han quedat antigues les paraules de fa uns dies al Parlament del conseller Jaume Giró quan fixava els objectius dels sectors més pragmàtics de Junts: estabilitat i pressupostos. Els comptes de l'Estat van ser aprovats dimarts pel consell de ministres. Els pressupostos catalans estan gairebé enllestits i es preveu que el Govern els aprovi a finals d'octubre. Però després del triomf del "no", tot indica que qui els defensarà serà un altre conseller que i no qui els ha elaborat. Així es veuen les coses des dels cercles empresarials.
Jaume Guardiola: "No sé què és millor"
On s'ha seguit amb inquietud la crisi de govern va ser al Cercle d'Economia. Va ser el seu president, Jaume Guardiola, qui en una entrevista a La 2 i Ràdio 4, va reclamar "estabilitat". Però va dubtar quan se li va preguntar si això equivalia a mantenir el Govern de coalició entre ERC i Junts. "No sé què és millor", va dir. El que va assegurar és que a l'economia catalana "li convé un Govern que estigui a les coses, concentrat en el que està passant".
Guardiola va posar un exemple de com és de necessari que els qui estan al govern es concentrin a treballar. En deu anys, Catalunya ha passat de ser la comunitat líder en el procés a les renovables a ser la darrera, "i això s'ha produït quan hem tingut els governs més sobiranistes de la història, i ara és quan som més dependents". Potser per això, va considerar una distracció aquesta crisi a l'executiu i va afegir: "Els éssers humans tenim capacitats limitades". Guardiola també va elogiar Giró: "En tinc bona opinió, aporta realisme i està fent una bona tasca".
Exconseller delegat del Banc Sabadell, Guardiola -que aquest diumenge deixarà la presidència de la Comissió d'Economia del Barça- expressava bé els sentiments majoritaris en un Cercle que durant el procés ha vist com la tercera via que preconitzava ha fracassat. Precisament un dels darrers intents de trobar una sortida al conflicte el va protagonitzar l'aleshores president Juan José Brugera al davant, que es va entrevistar amb el president Carles Puigdemont a Girona uns dies després de l'1-O, per fer-lo desistir d'una DUI. Ara, Guardiola, amb fortes connexions amb l'antiga Convergència Democràtica -i amic personal d'Artur Mas-, trasllada la necessitat d'apostar per un govern que prioritzi la gestió de la crisi. El Cercle busca un interlocutor polític que no troba des de la sortida d'escena de Mas i ja no sap què és millor.
La part "positiva" de la crisi
En aquests moments, hi ha sectors empresarials que veuen l'actual trencadissa com una "necessària recomposició". Fonts properes a Foment del Treball consideren que "més que la ruptura del govern de coalició, és indispensable la ruptura a Junts perquè Catalunya ha de refer el seu mapa polític". Un membre rellevant de la directiva de la patronal expressa el "cansament" per un continu de crisis dins del bloc sobiranista que ja s'han fet difícils de seguir. En l'entorn de Foment neguiteja el que passi amb els pressupostos de la Generalitat, però entre els qui fan prospectiva, preocupa molt més que un partit com Junts actuï com "un element de desestabilització".
Foment del Treball va canviar de president i de línia política el novembre del 2018, tancant l'etapa de Joaquim Gay de Montellà -que es va alinear sense matisos amb el govern de Mariano Rajoy- per elegir Josep Sánchez Llibre. L'exdirigent d'UDC va imprimir una estratègia de recuperació de la relació institucional amb la Generalitat. No sense ensurts. L'etapa del president Quim Torra es va caracteritzar per la poca empatia entre Palau i la cúpula de la patronal. Amb l'actual Govern, les relacions són fluïdes. Però al nucli dur de Foment, amb dos directius clau també de procedència democristiana comJordi Casas -cap de gabinet- i Jordi Alberich -al capdavant de l'Institut d'Estudis Estratègics-, també se segueix amb astorament la trencadissa al Govern.
Pimec reclama "lideratge i valentia"
El president de la Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa, Antoni Cañete, ja va expressar el seu malestar fa uns dies amb una frase que ara repeteix parlant amb NacióDigital: "No ens ho mereixem com a catalans". El líder de les pimes assegura: "Nosaltres respectem les institucions i la democràcia, i no ens correspon opinar sobre la configuració de majories. Però una cosa sí que hem de fer: ser exigents en favor de governs forts, que legislin, i més en moments complexos".
"Ens cal lideratge i valentia", assenyala Cañete, que defensa que s'aprovin els pressupostos de Catalunya. "En la situació en què estem, prorrogar els pressupostos és greu i suposa renunciar a unes partides que ens són més necessàries que mai, i que de partida poden ser d'uns 3.200 milions d'euros". I és que si es prorroguen els comptes, el nivell de despesa queda limitat al fixat en el pressupost anterior. Altres veus del teixit de les pimes no oculta el seu malestar davant les trifulgues de Junts i qualifiquen tot plegat de "despropòsit".
La Cambra, l'excepció
La Cambra de Comerç de Barcelona és, en l'univers de les institucions econòmiques, l'excepció. Dirigida per un equip independentista, l'entitat que presideix Mònica Roca ha modulat el discurs que va imprimir el seu antecessor, Joan Canadell, però ha mantingut la línia. Recentment, va mostrar el seu suport al Consell de la República i es va adherir a la manifestació de la darrera Diada. A la Cambra segueixen amb preocupació la crisi. Es tracta d'una entitat rellevant, però és també l'excepció que confirma la regla.