energètica pública

L'energètica pública del Govern comença a caminar

La societat es dirà "L'Energètica" i l'executiu la considera una "eina imprescindible" per avançar en la transició eclògica a Catalunya

Plaques fotovoltaiques, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 4 d'octubre de 2022 a les 12:46 |
El Govern ha aprovat aquest dimarts la creació de l'energètica pública de la Generalitat, amb l'objectiu que els edificis públics siguin autosuficients de cara a l'any 2030. Es dirà "L'Energètica" i tal com ha detallat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, avui se n'han aprovat els estatuts. "És una eina imprescindible", ha remarcat Plaja. Malgrat la crisi que viu el Govern, la portaveu ha insistit que cal continuar posant la ciutadania al centre i governant pels interessos dels ciutadans. En aquest sentit, avui s'ha creat aquesta energètica, que serà una societat de capital anònima i unipersonal. El president es nomenarà pròximament i comptarà amb un consell assessor d'experts.

"L'Energètica" pretén incidir en el mercat energètic des de la generació d'energia. "És un pas més per accelerar la transició energètica a Catalunya", ha afirmat Plaja. Promourà projectes d'autoconsum en tots els edificis públics i també impulsarà projectes propis o compartits amb entitats locals, i també en un percentatge de projectes privats que comptin amb el vistiplau del territori. "Volem que l'Energètica es converteixi en una empresa pública", ha afirmat. Aquesta empresa també gestionarà les centrals hidroelèctriques que acabin la concessió i es busca "incidir en àmbits estratègics". La creació d'aquesta energètica ha tingut el "total complicitat" del Departament d'Economia, que pilota Jaume Giró. 


L'empresa pública permetrà a la Generalitat ser autosuficient energèticament, però no tindrà beneficis directes per a la població. De fet, i tal com han detallat des del Departament d'Acció Climàtica a aquest diari, els particulars no podran fer-se clients de la nova energètica catalana -a diferència de les comunitats energètiques-, però la Generalitat tindrà la capacitat per dirigir excedents a llars en situació de vulnerabilitat a més de poder gestionar amb major eficiència els recursos gràcies a l'autoconsum del sector públic. La nova companyia pública impulsarà la instal·lació de plaques solars a tots els edificis públics perquè puguin ser autosuficients energèticament de cara a l'any 2030.

Són, en total, 5 milions de metres quadrats de sostres dels 1.542 edificis públics que té la Generalitat arreu de Catalunya i la previsió és generar 315 megawatts de potència en total. Econòmicament, primer es compensaran les despeses de la instal·lació i, més endavant, es podran generar beneficis, ja que la intenció és vendre els excedents energètics al mercat majorista ibèric. A més, el Govern creu que Catalunya podria arribar a aconseguir que "municipis i barris sencers" agreguin la demanda i tinguin "capacitat de producció d'energia solar".



Un dels objectius principals de la nova energètica pública és reduir notablement la factura energètica anual de la Generalitat. Aquest 2022, el consum energètic del conjunt de la institució ha augmentat en un 9% mentre que el cost s'ha duplicat, un efecte més de la crisi energètica que està vivint el conjunt d'Europa derivat de la guerra d'Ucraïna. El Govern sosté que l'energètica pública "tindrà un impacte important d'estalvi en la factura energètica de la Generalitat" i recorda que serà el primer cop que Catalunya disposa d'una empresa pública d'energia per incidir al sector i provocar una millora "substancial" del mercat energètic català.


La CUP, en contra


ERC i la CUP van pactar impulsar una empresa pública d'energia en l'acord d'investidura, però els cupaires són crítics amb aquesta energètica que impulsa el Govern. "És un primer pas, però absolutament insuficient", deien fa unes setmanes els cupaires. Els anticapitalistes consideren que la proposta del Govern es correspon més aviat a una "comunitat energètica" i que cal una "empresa pública per a la generació, distribució i comercialització per democratitzar l'accés a l'energia i impedir el lucre". La proposta de l'executiu segueix el camí de les grans potències europees: a França la companyia elèctrica és en un 84% pública i el govern de Macron compra la resta, i Alemanya ha nacionalitzat l'elèctrica Uniper en el marc del seu programa de rescat. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació