03
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
18:03h
És la guerra a Ucraïna una guerra civil europea en què la UE ha tornat a cedir l'hegemonia davant els Estats Units? Això és el que ha defensat el notari Juan José López-Burniol, vicepresident de la Fundació la Caixa, que ha debatut amb l'exministre d'Exteriors i exsecretari general de l'OTAN Javier Solana entorn el tema El món que ve a la vista de la situació geopolítica. Ho han fet en un acte del Cercle Financer de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (SEBAP), que presideix Isidre Fainé, que ha seguit la trobada amb mirada atenta, junt amb Miquel Roca.
Solana ha defensat l'actuació d'Europa en l'actual crisi ucraïnesa, assegurant: "Els Estats Units i l'OTAN no són part d'aquest conflicte perquè si ho fossin, ja estaríem en la tercera guerra mundial". L'exdirigent atlantis ha aplaudit la resposta donada per la UE amb la crisi pandèmica i la crisi energètica. López-Burniol ha criticat que, un cop més, la UE hagi fet desistiment de funcions davant un conflicte com l'ucraïnès i s'ha interrogat sobre els errors comesos per Occident des de la caiguda del Mur.
Per Solana, que ha respost a López-Burniol amb certa vehemència, la Unió Europea no participarà mai en una guerra que no sigui defensiva, "perquè no va néixer per això". "I ho fa ara per país interposat?", ha contestat López-Burniol. D'alguna manera, Solana defensava també el seu llegat al cim de l'OTAN. López-Burniol mostrava un europeisme més crític amb el món anglosaxó.
El notari ha destacat la gravetat del paper de Vladímir Putin en l'actual conflicte, però ha assenyalat que l'actuació dels aliats després de la caiguda del Mur ha inclòs actuacions qüestionables, com la manera amb què es va fer l'ampliació de l'OTAN. També ha esmentat un article de Shlomo Ben Ami on assenyala que encara no se sap qui perdrà la guerra, però sí qui l'ha guanyada clarament: les grans companyies d'armes nord-americanes.
Solana ha explicat que va ser actor polític de les negociacions entre Occident i Rússia durant els anys de Boris Ieltsin, i com Moscou va admetre l'any 1996 obrir una nova etapa en les relacions entre Rússia i l'OTAN, i negociar un tractat amb l'Aliança Atlàntica. Va ser Putin el factor imprevist i el causant d'una dinàmica que ha dut a l'actual guerra. Perquè des de la primera hora, Putin ha tingut l'obsessió d'apoderar-se d'Ucraïna. Solana també ha destacat el paper de la Xina i com cal seguir els esdeveniments que tindran lloc el 14 d'octubre a Pequín, amb la celebració del XX congrés del Partit Comunista, "el més important de la història".
L'exsecretari general de l'OTAN ha insinuat que López Burniol és d'un patriotisme europeu molt ferm i que no té massa simpatia pels Estats Units. Sí que ha reconegut un error d'Occident: no haver estat capaços d'haver mantingut la proximitat amb Moscou. En aquest sentit, ha equiparat diplomàcia i jardineria per explicar que la cura diària de les petites coses, dels detalls, és tan rellevant en la diplomàcia com en la jardineria. Una cosa que Occident hauria obviat en les seves relacions amb el Kremlin.
Per la seva banda, López Burniol ha subratllat com a element essencial del panorama geopolític la crisi d'Occident, que té en l'abandonament de l'Afganistan per les tropes nord-americanes l'any 2021. "Crisi n'hi ha hagut sempre, però no a l'actual velocitat", ha dit. López Burniol ha esmentat les tres grans crisis que s'han encadenat els darrers anys: la crisi del 2008 ("una crisi no del mercat, sinó de mercaders"), la pandèmia i ara la guerra d'Ucraïna. El vicepresident de la Fundació la Caixa ha qualificat de "suïcidi" europeu les dues guerres mundials del segle XX: "Europa queda arrasada i confia la seva defensa als EUA".
Solana ha reiterat al final del debat que Europa està fent les coses bé, que el Pla de Recuperació ha estat una resposta ambiciosa al repte econòmic i que també ho farà davant la crisi energètica. "Ja ho veuràs", li ha dit a un López-Burniol més crític amb l'actuació dels aliats.
Solana ha defensat l'actuació d'Europa en l'actual crisi ucraïnesa, assegurant: "Els Estats Units i l'OTAN no són part d'aquest conflicte perquè si ho fossin, ja estaríem en la tercera guerra mundial". L'exdirigent atlantis ha aplaudit la resposta donada per la UE amb la crisi pandèmica i la crisi energètica. López-Burniol ha criticat que, un cop més, la UE hagi fet desistiment de funcions davant un conflicte com l'ucraïnès i s'ha interrogat sobre els errors comesos per Occident des de la caiguda del Mur.
Per Solana, que ha respost a López-Burniol amb certa vehemència, la Unió Europea no participarà mai en una guerra que no sigui defensiva, "perquè no va néixer per això". "I ho fa ara per país interposat?", ha contestat López-Burniol. D'alguna manera, Solana defensava també el seu llegat al cim de l'OTAN. López-Burniol mostrava un europeisme més crític amb el món anglosaxó.
El notari ha destacat la gravetat del paper de Vladímir Putin en l'actual conflicte, però ha assenyalat que l'actuació dels aliats després de la caiguda del Mur ha inclòs actuacions qüestionables, com la manera amb què es va fer l'ampliació de l'OTAN. També ha esmentat un article de Shlomo Ben Ami on assenyala que encara no se sap qui perdrà la guerra, però sí qui l'ha guanyada clarament: les grans companyies d'armes nord-americanes.
Solana ha explicat que va ser actor polític de les negociacions entre Occident i Rússia durant els anys de Boris Ieltsin, i com Moscou va admetre l'any 1996 obrir una nova etapa en les relacions entre Rússia i l'OTAN, i negociar un tractat amb l'Aliança Atlàntica. Va ser Putin el factor imprevist i el causant d'una dinàmica que ha dut a l'actual guerra. Perquè des de la primera hora, Putin ha tingut l'obsessió d'apoderar-se d'Ucraïna. Solana també ha destacat el paper de la Xina i com cal seguir els esdeveniments que tindran lloc el 14 d'octubre a Pequín, amb la celebració del XX congrés del Partit Comunista, "el més important de la història".
L'exsecretari general de l'OTAN ha insinuat que López Burniol és d'un patriotisme europeu molt ferm i que no té massa simpatia pels Estats Units. Sí que ha reconegut un error d'Occident: no haver estat capaços d'haver mantingut la proximitat amb Moscou. En aquest sentit, ha equiparat diplomàcia i jardineria per explicar que la cura diària de les petites coses, dels detalls, és tan rellevant en la diplomàcia com en la jardineria. Una cosa que Occident hauria obviat en les seves relacions amb el Kremlin.
Per la seva banda, López Burniol ha subratllat com a element essencial del panorama geopolític la crisi d'Occident, que té en l'abandonament de l'Afganistan per les tropes nord-americanes l'any 2021. "Crisi n'hi ha hagut sempre, però no a l'actual velocitat", ha dit. López Burniol ha esmentat les tres grans crisis que s'han encadenat els darrers anys: la crisi del 2008 ("una crisi no del mercat, sinó de mercaders"), la pandèmia i ara la guerra d'Ucraïna. El vicepresident de la Fundació la Caixa ha qualificat de "suïcidi" europeu les dues guerres mundials del segle XX: "Europa queda arrasada i confia la seva defensa als EUA".
Solana ha reiterat al final del debat que Europa està fent les coses bé, que el Pla de Recuperació ha estat una resposta ambiciosa al repte econòmic i que també ho farà davant la crisi energètica. "Ja ho veuràs", li ha dit a un López-Burniol més crític amb l'actuació dels aliats.