1 de 10
El despertador: 4 d'octubre

Equilibrista Turull

En el debat més important de la curta història de Junts, els òrgans de direcció no han estat capaços de posicionar-se. Avui també són notícia els consellers de Junts que van junts, el sou dels funcionaris, les famílies sense aigua a Mataró, Lula que no ho tindrà fàcil, Mèxic republicà i Joan March

per Ferran Casas i Manresa, 4 d'octubre de 2022 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

No us perdeu el muntatge fotogràfic que la nostra dissenyadora, Núria Garrido, ha preparat per acompanyar la informació d'Oriol March. De forma ràpida, us podreu fer una composició de lloc de quina és la situació a Junts i on se situen els seus principals líders davant la disjuntiva de la consulta interna als 6.500 militants: a una banda, els afins a Laura BorràsCarles Puigdemont, entre ells Albert Batet i Jaume Alonso-Cuevillas, que fins ara s'han mostrat partidaris de deixar el Govern; a l'altra, els consellers Jaume Giró i Victòria Alsina i l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, que són partidaris de continuar-hi. També es van començar a posicionar pel sí a seguir destacats militants com els exconsellers Quim Forn i Marina Geli, aquesta en el seu article quinzenal a NacióDigital.

De fet, si Junts abandona l'executiu i endureix posicions pel pas a l'oposició, difícilment Trias entomarà el repte de sortir al rescat del partit a les municipals a la capital al maig. La seva opinió és compartida per molts càrrecs locals de Junts, que preparen un manifest favorable a seguir a l'executiu. Sense el suport de les conselleries inversores que controla ara el partit, com Salut, Territori o Drets Socials, les municipals es faran més costa amunt. I costarà també més atreure's els orfes del PDECat, que encara conserva desenes d'alcaldes, per ser competitius davant d'ERC i el PSC.

La incògnita és què hi dirà Jordi Turull, el secretari general. Ahir va explicar que ell, "com no podia ser d'una altra manera", explicarà als militants quina és la seva posició. No va dir, però, què passarà si guanya una opció diferent de la que ell defensi i tampoc va garantir que es posicioni com Borràs, la presidenta del partit i que ha animat tant com ha pogut la desafecció interna cap a l'executiu. Turull volia seguir al Govern, però la negativa de Pere Aragonès i d’ERC a fer concessions a Junts -que ahir va rebaixar les seves exigències per poder presentar cessions del president a les seves bases- i el convenciment que la unitat del partit serà més difícil si segueixen a l'executiu que si en surten, el pot ancorar al no. "La meva obsessió és que Junts no es trenqui", va dir ahir el secretari general després de donar per fet que això no passarà.

La negativa d'Aragonès a moure's és una maniobra arriscada, d’entrada perquè el pot deixar en mans del PSC, però situa els seus encara socis en una disjuntiva diabòlica: si es queden al Govern, ho faran sense concessions polítiques a canvi, amb el vicepresident destituït, assumint per la via dels fets una nova etapa en les relacions i equilibris amb ERC, i decebent el sector que es presenta com més "exigent"; i si en surten no resoldran el risc de fractura interna tot i que l'allunyaran a curt termini, perdran la principal palanca de poder institucional i la reacció dels seus 300 alts càrrecs al Govern pot complicar les coses a la direcció encara que satisfaci a l'ANC i a altres.   

La fractura a Junts és evident i la direcció ha trobat una sortida airosa de portes enfora. Els dirigents s'aniran posicionant, però ni ho farà com a tal l'executiva recomanant un vot a les bases -seria el normal- ni es convocarà consell nacional per parlar-ne abans de la consulta de dijous i divendres. Segurament, si s'hagués votat a la direcció, el resultat hauria estat proper a l'empat, atès que turullistes i borrasistes van repartir-se-la a parts iguals al congrés de la primavera. El diputat Joan Canadell, home de veritats absolutes, criticava aquests dies amb contundència els mitjans -que són tots els que fan informació- que explicaven que a Junts hi ha divisió en aquest assumpte i assegurava que "les decisions sobre la situació del procés s'han pres per unanimitat i al congrés amb més del 99%" per demostrar una unitat de ferro. És cert el que diu de les votacions internes. Tant com que en el debat més important de la curta història del partit, que té a veure amb "la situació del procés", els òrgans de direcció, dels que ell en forma part, no han estat capaços de posicionar-se i s'han limitat a acordar, també amb el 99%, això sí, què preguntar a les bases perquè resolguin el seu dilema.   

El debat és què fa Junts i el punt de fricció amb ERC fa setmanes que és el compliment o no de l'acord de Govern. Turull assegura que Aragonès incompleix en assumptes com la coordinació estratègica i el paper del Consell de la República -que després del que va passar dissabte té més difícil presentar-se com a transversal-; i a Palau afirmen que sí que ho fan i que és Junts qui desatén compromisos com ser lleial a la taula de diàleg i qui no vol assumir l'equilibri de representació a Madrid (13 diputats ERC i 4 Junts). Hem preparat aquesta informació, esperem que aclaridora, on podreu saber què demana Junts, què diu l'acord que es va signar i en quin estat de compliment es troben els acords més enllà de les percepcions i de la batalla d'uns i altres per imposar el seu relat davant una situació poc agradable per la majoria de votants independentistes. 
 

Avui no et perdis

» Junts, en la cruïlla definitiva: qui vol sortir del Govern i qui vol quedar‑s'hi; per Oriol March.

» Fil directe: «Externalitzar les responsabilitats?»; per Pep Martí.

» La lletra petita: què demana Junts i què diu l'acord de legislatura amb ERC?; per Carme Rocamora.

»
 Opinió: «Salvem el Govern, guanyem la independència»; per Marina Geli.

»
 L'ANC convoca una acampada a la plaça Catalunya pel 15 i 16 d'octubre; per Marc Orts.

»
 Crònica | Ayuso, a Barcelona: un altre 155 és possible; per Pep Martí.

» Opinió: «Preguntes pertinents»; per Jordi Borràs.

» El TSJC continua forçant el 25% de castellà a les escoles catalanes; per Bernat Surroca.

» Sánchez apuja el sou un 9,5% als funcionaris fins al 2024.

»
 Famílies sense aigua denuncien que l'Ajuntament de Mataró té un protocol que els «nega» el subministrament; per David Cobo.

» Crònica | Per a qui ha de ser «ramblejable» la Rambla?; per Irene Montagut.

»
 L'extrema dreta pot ser derrotada al Brasil: la lliçó de Lula; per Pep Martí.

» És la d'Ucraïna una guerra civil europea que guanyaran els EUA?; per Pep Martí.
 

 El passadís

A l'inici del Despertador us descrivia la foto que obre la nostra portada. De fotos amb significació n'hi ha d'altres, però. Ahir, els consellers de Junts també van arribar en grup a l'executiva del partit per demostrar la seva cohesió. Hi havia ja Victòria Alsina, que s'ha fet militant del partit per poder dir la seva a l'executiva, en aquest cas per posicionar-se a favor de seguir al Govern. Només la posició de Gemma Geis és dubtosa. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, no hi era perquè no és militant. Alsina i Jaume Giró han estat clars a favor de la continuïtat a l'executiu liderat per ERC i també ho són Violant Cervera i Lourdes Ciuró. L'escena de l'entrada conjunta ja es va produir divendres al ple del Parlament.

Vist i llegit

El candidat de l'esquerra, Luiz Inácio Lula da Silva, Lula, va guanyar ahir la primera ronda de les eleccions al Brasil. Es va quedar amb poc més del 48% dels vots i el seu rival, l'ultradretà Jair Bolsonaro, va confirmar-se amb el 43%. Per poc, Lula, que ja va ser president i va estar empresonat per casos de corrupció que ell sempre va negar i dels que se'l va acabar absolent, no va superar el 50% dels vots. Ho té, doncs, tot de cara per ser president a la segona volta. Però el seu mandat amenaça de no ser fàcil perquè Bolsonaro ha guanyat dos milions de vots i ha quedat reforçat al Congrés i, sobretot, al Senat. Aquesta cambra té la potestat de destituir ministres i presidents i va ser clau per apartar Dilma Rousseff, companya de Lula al Partit dels Treballadors, també entre acusacions de corrupció que es van titllar de lawfare. Bolsonaro espera usar la seva força perquè no s'investiguin els casos que afecten la seva família. Sobre les dificultats que tindrà Lula i la situació al Senat -on ha arribat el jutge bolsonarista Sergio Moro, que va processar Lula sense garanties- i el poder que pot tenir ara el Tribunal Suprem Federal (STF) us aconsello l'article de Rafael Moro a l'edició brasilera de The Intercept. La política del Brasil és complexa. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1824, tres anys després de declarar-se independent, Mèxic es convertia en una república a partir d'una reforma constitucional. Els mexicans havien volgut inicialment mantenir el vincle amb la monarquia espanyola de Ferran VII, però se'n van desdir. En aquest documental podeu recuperar el "procés mexicà".

 L'aniversari

El 4 d'octubre de 1880 va néixer a Santa Margalida, a l'illa de Mallorca, Joan March Ordinas, que va morir a Madrid el 1962. Va ser conegut com el banquer de Franco perquè va ser un dels que va costejar les despeses del cop militar feixista de 1936. March, creador de la companyia Transmediterrània, va ser, a més de banquer, polític i contrabandista. Va fundar un banc que duia el seu nom i també la Fecsa, i va promoure activament als anys quaranta el retorn dels borbons, concretament de Joan de Borbó, a Espanya. Aquest reportatge emès per Televisió de Catalunya ens apropa a la seva figura.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació