Junts, en la cruïlla definitiva: qui vol sortir del Govern i qui vol quedar-s'hi

El partit es prepara per a una campanya exprés amb la direcció neutral i els dirigents actius per defensar cada opció; alcaldes i regidors enllesteixen un manifest per defensar la continuïtat dins l'executiu

Els dirigents de Junts encaren una consulta que marcarà el futur del partit.
Els dirigents de Junts encaren una consulta que marcarà el futur del partit. | Núria Garrido
03 d'octubre del 2022
Actualitzat el 04 d'octubre a la 13:01h
"Estic segur que Junts no es trencarà. No hi veig cap risc. Aquesta és la meva obsessió". Aquestes han estat les paraules que ha pronunciat el secretari general de la formació, Jordi Turull, en la roda de premsa que ha servit per fer pública la pregunta de la consulta que determinarà si el partit que lidera amb Laura Borràs ha de continuar o bé sortir del Govern. És una afirmació simptomàtica, perquè en la votació de dijous i divendres els 6.465 militants al corrent de pagament no tenen a les mans exclusivament el futur de la coalició amb ERC, sinó també cap a on anirà la formació en els pròxims mesos. El debat intern és viu -ja es va viure dijous passat en una executiva maratoniana-, i els actors tenen ara només uns quants dies per fer campanya interna.

Tant la cúpula com la militància tindran ocasió de pronunciar-se en relació amb aquesta pregunta concreta: "Vols que Junts continuï formant part del Govern de Catalunya?". Abans de la qüestió hi ha un preàmbul en el qual es constaten "incompliments" en "elements centrals" de l'acord de legislatura, i també s'hi fa notar que les propostes plantejades pel partit "no han estat acceptades" per ERC. Aquest és el punt de partida del debat, que té dos blocs diferenciats. A un costat, els partidaris d'abandonar l'executiu a partir de divendres, amb el sector afí a Borràs i l'entorn de Carles Puigdemont al capdavant; a l'altre, els qui estan convençuts que continuar al Govern és la millor opció. Al centre, per ara, s'hi troba Turull, que no s'ha volgut pronunciar en públic, però que en els pròxims dies traslladarà la seva opinió a la militància del partit.

De moment, un dels qui ja s'ha pronunciat en públic és Jaume Alonso-Cuevillas, membre de l'executiva i diputat proper a Borràs, que ha renunciat a ser a la sindicatura de la consulta -finalment integrada per Mònica Sales, Damià Calvet, David Torrents i Míriam Nogueras- per poder fer campanya activa a favor del no. Cuevillas forma part d'un nucli que també integren Francesc de Dalmases -encara no hi ha novetats sobre l'expedient obert per la intimidació a una periodista del FAQS- i Aurora Madaula, dos vicepresidents de Junts de la màxima confiança de Borràs. La presidenta del partit, en el seu dia, va votar en contra de l'acord de legislatura signat entre Pere Aragonès i Jordi Sànchez, secretari general de Junts des de la seva fundació fins aquest mes de juny.

En el bloc contrari a continuar al Govern, com es va comprovar en l'executiva de la setmana passada, també hi ha Josep Rius, portaveu del partit, diputat i excap de gabinet de Puigdemont, juntament amb Albert Batet, president del grup parlamentari i encarregat de verbalitzar l'aposta per la qüestió de confiança a Aragonès que va causar el terrabastall entre els socis de Govern culminat amb la destitució de Jordi Puigneró com a vicepresident. Batet també és un home proper a l'expresident de la Generalitat, home clau en el plantejament del debat de política general. Toni Comín, vicepresident del Consell de la República i eurodiputat, va intervenir telemàticament en l'executiva de la setmana passada per defensar la sortida del Govern. Aleix Sarri, excol·laborador estret de Puigdemont i membre de l'executiva, també defensa aquesta opció.

I els partidaris de continuar a l'executiu? Són majoria dins dels membres del Govern i dels alts càrrecs. Dos dels més implicats en la continuïtat són Jaume Giró -Economia- i Victòria Alsina -Acció Exterior i Govern Obert-, que s'ha fet militant aquest cap de setmana precisament per defensar la pervivència de la coalició. Lourdes Ciuró -Justícia- i Violant Cervera -Drets Socials-, properes a Turull, també estan emmarcades en el sector que defensa la continuïtat de Junts a l'executiu, com també alts càrrecs de l'estil de Meritxell Budó, exconsellera de la Presidència -a proposta, en el seu moment, del secretari general- i ara alt càrrec a Salut. Membres de l'executiva com David Saldoni, adjunt de Turull i amb ascendència en el món local, s'han pronunciat per canals interns a favor de romandre dins l'executiu malgrat la negativa d'ERC a negociar.

L'opinió d'alcaldes i regidors també serà clau per veure quin resultat surt de la consulta. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital assenyalen que està pràcticament enllestit un manifest del món local a favor de continuar dins del Govern, perquè entenen que és la millor via per enfocar les eleccions del maig del 2023. Bona part d'aquests dirigents tenen bona relació amb Turull, un dirigent amb àmplia experiència en la seva etapa tant a Convergència com al PDECat en la relació amb el món local.

En aquest sentit, és especialment rellevant l'opinió pública que ha traslladat Xavier Trias, exalcalde de Barcelona i a qui ja se situava com a candidat a les pròximes eleccions. Des de Catalunya Ràdio, Trias ha assegurat que està "estupefacte" davant la crisi oberta, i ha considerat que seria "erroni" sortir de l'executiu. "La seva grandesa és que connecta molt bé amb el batec de la societat", ha apuntat Turull en la roda de premsa d'aquesta tarda. "Si ell està estupefacte, imaginem com està la gent", ha reflexionat. També s'atribueix a Josep Rull, exconseller i vinculat amb el secretari general, i a Calvet, president del Port de Barcelona, la voluntat de continuar a l'executiu.

I Turull? No s'ha pronunciat en públic, com tampoc ho han fet per ara Puigneró -tot i constatar que ERC "no vol" Junts al Govern- ni tampoc la consellera Gemma Geis, propera a Puigdemont. El secretari general ha relatat com han anat les negociacions de les últimes hores amb Aragonès, durant les quals Junts -segons Turull- ha plantejat "renúncies". Quines? Reunir la direcció estratègica el 15 de novembre -i no aquest divendres-, que a la taula de diàleg només s'hi asseguin consellers i membres dels grups parlamentaris -i no dirigents de partit- i que la unitat a Madrid depengui d'un organisme específic dels òrgans ja existents de coordinació entre ERC i Junts. Ha admès, això sí, que la direcció del procés hauria de dependre de la "coordinació tècnica" del Consell de la República, una opció que ERC ha descartat des del primer moment.

El secretari general ha especificat que "no és feliç" amb la situació que travessa l'independentisme. "Jo vaig ser feliç l'1-O", ha remarcat Turull. Arrenca una campanya exprés en què la direcció tindrà "neutralitat institucional" -expressió utilitzada per Borràs a Catalunya Ràdio- però en què cada dirigent podrà expressar de manera individual la seva opinió sobre la continuïtat al Govern. La decisió més transcendent que haurà de prendre Junts està en mans de la militància i d'una cúpula que s'haurà de posicionar individualment. Els sectors es van configurant. El veredicte, divendres.