03
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
04
d'octubre
a les
19:03h
La investidura de Pere Aragonès es va salvar in extremis amb un acord de 46 pàgines pocs dies abans d'acabar-se el termini per escollir un president de la Generalitat i evitar noves eleccions. El document, després de llargues negociacions entre Pere Aragonès i Jordi Sànchez, recollia quatre grans blocs: estratègia independentista per fer la "República catalana"; prioritats programàtiques sectorials; estructura del Govern i coordinació; i seguiment de l'acord. Tot plegat, amb tres punts que ara -en el marc dels ultimàtums de Junts- són l'instrument que els de Laura Borràs i Jordi Turull fan servir per retreure a Aragonès els seus suposats incompliments: la direcció estratègica del procés, la unitat a Madrid, i concretar la taula de diàleg.
Junts s'aferra com un ferro roent a aquests tres elements i són els que fa servir contra els socis, mentre que els republicans tiren la pilota endavant, diuen que l'acord es compleix "sobradíssimament" i asseguren que les exigències de Junts són una "excusa" per desviar l'atenció sobre les seves discrepàncies internes. És una excusa o un fet? Junts està exigint més del que s'havia acordat inicialment? ERC té alguna intenció de moure's? Segons Junts, l'últim acord traslladat per Turull a Aragonès el diumenge, incorporava elements que s'han rebaixat respecte les demanades divendres. ERC no ho ha acceptat, i ara l'última paraula la tenen els militants de Junts, que dijous i divendres decidiran mitjançant una consulta el futur sobre la continuïtat al Govern.
Espai de coordinació, consens i direcció estratègica
- Què demana Junts? Fa mesos que en públic i en privat, tant des del Parlament com en rodes de premsa, Junts exigeix que es convoqui l'espai de coordinació de l'independentisme. A l'altra banda no hi ha hagut una resposta ferma que doni resposta a aquesta petició, i és per això que Turull exigeix per escrit a Aragonès concretar-ho amb una data: abans del 15 de novembre, i que es faci "en els termes previstos en l'acord signat per la investidura". L'última data era que se cités aquest mateix divendres. Una altra demanda és que el Consell de la República assumeixi la "coordinació tècnica" del nou estat major. ERC ho veu un "tutelatge".
- Què diu l'acord de Govern? Estableix la necessitat d'articular un espai de coordinació, consens i direcció estratègica col·legiada "per generar consensos" entre els principals actors independentistes sobre el futur del moviment. S'estableix que l'espai ha de ser a cinc, amb ERC, Junts, CUP, ANC i Òmnium, ¡ que ha de buscar transitòriament la "coordinació" amb el Consell de la República "fins que aquest finalitzi la seva reformulació en consens entre totes les organitzacions perquè l'espai de coordinació, consens i direcció estratègica es pugui situar en el seu marc", un fet que es va escriure abans que el Consell es reordenés. L'acord també estableix que ERC i Junts es comprometen a prosseguir els treballs de reformulació de l'entitat i que treballaran "pel seu impuls i reconeixement en tant que institució republicana".
- En quina situació es troba? La direcció estratègica va fracassar des del seu inici després d'haver-se dut a terme diverses trobades que no van servir, ja que no es van assolir avenços. Aragonès i ERC consideren que ja hi ha molts d'espais de coordinació i que forçar-ne de nous no és la solució, i en tot cas defensen que caldria "reconvertir i actualitzar" aquest espai per adaptar-lo al context actual amb altres "actors del sobiranisme". Els republicans no amaguen el malestar que tenen cap al Consell, fet que explica que no s'hagin implicat en la seva reformulació. La xiulada a Carme Forcadell en l'acte d'aquest cap de setmana pel cinquè aniversari de l'1-O no ha ajudat.
Front unitari a Madrid
- Què demana Junts? Més enllà de la coordinació estratègica, Junts reclama coordinació a Madrid. La petició que Turull ha traslladat a Aragonès és la necessitat que el proper 4x4 -el grup més restringit entre ERC i Junts- concreti els mecanismes per tal de garantir la coordinació del "criteri del Ggovern i de cada conselleria" amb les actuacions dels grups al Congrés i al Senat, a més d'activar un grup de treball que asseguri aquest objectiu.
- Què diu l'acord de govern? L'acord avalat per les dues formacions insta a coordinar l'acció institucional en els diversos àmbits parlamentaris, amb l'objectiu de "donar la màxima força i estabilitat" al Govern per defensar les seves competències i els interessos de Catalunya, i, per altra banda, projectar en l'acció parlamentària els consensos assolits en l'espai de coordinació, consens i direcció estratègica en l'objectiu de "forçar l'estat a acceptar una solució política i democràtica del conflicte". També que s'articularà un espai de treball i comunicació permanent entre el Govern, els partits que l'integren i tinguin representació a les Corts espanyoles.
- En quina situació es troba? Si a Catalunya el Govern està dividit, a Madrid no hi ha divisió, sinó que més bé directament no hi ha cap tipus de relació estable entre ERC i Junts. Els seus líders, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras, protagonitzen sovint retrets creuats des de l'hemicicle. Els dos partits no treballen propostes conjuntes habitualment ni tampoc en moments excepcionals com va ser el debat de política general espanyol on ERC va presentar propostes amb el BNG o Bildu però no amb Junts. Altres divisions s'han vist recentment amb la llei de la Ciència, aprovada a Madrid amb el suport d'ERC i que la consellera de Junts Gemma Geis qüestiona.
La divisió és evident ,però tot i això, Oriol Junqueras va dir en una entrevista la setmana passada que la coordinació "es compleix" i "és extraordinària", en tant que en un 90% de les votacions ambdós partits han votat junts. Un argument per sortir del pas si el cert és que ERC no confia en cap tipus de coordinació. Els republicans consideren que amb aquesta petició, el que vol és aconseguir més visibilitat i ser més decisiva a Madrid tot i tenir molt menys poder que ells: ERC té 13 diputats mentre que Junts en disposa de quatre després del trencament amb el PDECat.
Taula de diàleg
- Què demana Junts? El problema està en els noms. Junts no participa a la taula de diàleg pel veto que considera que el president de la Generalitat va practicar l'any passat. Va ser el 14 de setembre del 2021 quan la formació va proposar els noms per la taula: Jordi Puigneró, Míriam Nogueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull. El mateix Turull, en l'última proposta traslladada el diumenge a Aragonès, es va "autodescartar", i ara demanen que formin part d'aquesta delegació els membres del Govern i dels grups parlamentaris que donen suport al Govern. El motiu? Tant el Govern com el Parlament representen la "sobirania" del poble.
- Què diu l'acord de govern? L'acord d'investidura estableix que ambdós partits volen passar d'una fase incipient de diàleg a un procés de negociació "amb totes les garanties que el faci possible". Recull que l'agenda negociadora ha de consistir "necessàriament en l'exercici del dret a l'autodeterminació i l'amnistia". En el document queda palès que mentre ERC aposta per continuar explorant "al màxim" la taula, Junts li dona "una oportunitat": "L'escepticisme i els dubtes de Junts sobre els resultats de la taula no seran un impediment per treballar i participar lleialment en el procés de diàleg i negociació amb el govern espanyol".
També recull que ambdues formacions acorden treballar "des de la confiança i la lleialtat mútua" per enfortir la posició negociadora de la part catalana. Igualment apunta que la preparació, execució, orientació i resultats "estaran sotmesos" a una monitorització amb objectius verificables per "garantir l'avaluació continuada". I el tema clau, la composició. El document recull que la delegació serà escollida "per consens i nomenada pel Govern". No s'hi especifica res sobre els membres de l'executiu.
- En quina situació es troba? ERC no es mou des de l'inici. La voluntat d'Aragonès i dels republicans era que els noms fossin tots de l'executiu perquè consideren que són els representants de Catalunya, i no perfils de càrrega simbòlica com podien ser els expresos Turull i Sànchez, uns noms que des d'ERC consideraven des d'un inici que perseguien "tensar" i que no estaven en cap cas consensuats, com estableix el pacte de Govern: Aragonès se'n va assabentar poques hores abans.
Junts s'aferra com un ferro roent a aquests tres elements i són els que fa servir contra els socis, mentre que els republicans tiren la pilota endavant, diuen que l'acord es compleix "sobradíssimament" i asseguren que les exigències de Junts són una "excusa" per desviar l'atenció sobre les seves discrepàncies internes. És una excusa o un fet? Junts està exigint més del que s'havia acordat inicialment? ERC té alguna intenció de moure's? Segons Junts, l'últim acord traslladat per Turull a Aragonès el diumenge, incorporava elements que s'han rebaixat respecte les demanades divendres. ERC no ho ha acceptat, i ara l'última paraula la tenen els militants de Junts, que dijous i divendres decidiran mitjançant una consulta el futur sobre la continuïtat al Govern.
Espai de coordinació, consens i direcció estratègica
- Què demana Junts? Fa mesos que en públic i en privat, tant des del Parlament com en rodes de premsa, Junts exigeix que es convoqui l'espai de coordinació de l'independentisme. A l'altra banda no hi ha hagut una resposta ferma que doni resposta a aquesta petició, i és per això que Turull exigeix per escrit a Aragonès concretar-ho amb una data: abans del 15 de novembre, i que es faci "en els termes previstos en l'acord signat per la investidura". L'última data era que se cités aquest mateix divendres. Una altra demanda és que el Consell de la República assumeixi la "coordinació tècnica" del nou estat major. ERC ho veu un "tutelatge".
- Què diu l'acord de Govern? Estableix la necessitat d'articular un espai de coordinació, consens i direcció estratègica col·legiada "per generar consensos" entre els principals actors independentistes sobre el futur del moviment. S'estableix que l'espai ha de ser a cinc, amb ERC, Junts, CUP, ANC i Òmnium, ¡ que ha de buscar transitòriament la "coordinació" amb el Consell de la República "fins que aquest finalitzi la seva reformulació en consens entre totes les organitzacions perquè l'espai de coordinació, consens i direcció estratègica es pugui situar en el seu marc", un fet que es va escriure abans que el Consell es reordenés. L'acord també estableix que ERC i Junts es comprometen a prosseguir els treballs de reformulació de l'entitat i que treballaran "pel seu impuls i reconeixement en tant que institució republicana".
- En quina situació es troba? La direcció estratègica va fracassar des del seu inici després d'haver-se dut a terme diverses trobades que no van servir, ja que no es van assolir avenços. Aragonès i ERC consideren que ja hi ha molts d'espais de coordinació i que forçar-ne de nous no és la solució, i en tot cas defensen que caldria "reconvertir i actualitzar" aquest espai per adaptar-lo al context actual amb altres "actors del sobiranisme". Els republicans no amaguen el malestar que tenen cap al Consell, fet que explica que no s'hagin implicat en la seva reformulació. La xiulada a Carme Forcadell en l'acte d'aquest cap de setmana pel cinquè aniversari de l'1-O no ha ajudat.
Front unitari a Madrid
- Què demana Junts? Més enllà de la coordinació estratègica, Junts reclama coordinació a Madrid. La petició que Turull ha traslladat a Aragonès és la necessitat que el proper 4x4 -el grup més restringit entre ERC i Junts- concreti els mecanismes per tal de garantir la coordinació del "criteri del Ggovern i de cada conselleria" amb les actuacions dels grups al Congrés i al Senat, a més d'activar un grup de treball que asseguri aquest objectiu.
- Què diu l'acord de govern? L'acord avalat per les dues formacions insta a coordinar l'acció institucional en els diversos àmbits parlamentaris, amb l'objectiu de "donar la màxima força i estabilitat" al Govern per defensar les seves competències i els interessos de Catalunya, i, per altra banda, projectar en l'acció parlamentària els consensos assolits en l'espai de coordinació, consens i direcció estratègica en l'objectiu de "forçar l'estat a acceptar una solució política i democràtica del conflicte". També que s'articularà un espai de treball i comunicació permanent entre el Govern, els partits que l'integren i tinguin representació a les Corts espanyoles.
- En quina situació es troba? Si a Catalunya el Govern està dividit, a Madrid no hi ha divisió, sinó que més bé directament no hi ha cap tipus de relació estable entre ERC i Junts. Els seus líders, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras, protagonitzen sovint retrets creuats des de l'hemicicle. Els dos partits no treballen propostes conjuntes habitualment ni tampoc en moments excepcionals com va ser el debat de política general espanyol on ERC va presentar propostes amb el BNG o Bildu però no amb Junts. Altres divisions s'han vist recentment amb la llei de la Ciència, aprovada a Madrid amb el suport d'ERC i que la consellera de Junts Gemma Geis qüestiona.
La divisió és evident ,però tot i això, Oriol Junqueras va dir en una entrevista la setmana passada que la coordinació "es compleix" i "és extraordinària", en tant que en un 90% de les votacions ambdós partits han votat junts. Un argument per sortir del pas si el cert és que ERC no confia en cap tipus de coordinació. Els republicans consideren que amb aquesta petició, el que vol és aconseguir més visibilitat i ser més decisiva a Madrid tot i tenir molt menys poder que ells: ERC té 13 diputats mentre que Junts en disposa de quatre després del trencament amb el PDECat.
Taula de diàleg
- Què demana Junts? El problema està en els noms. Junts no participa a la taula de diàleg pel veto que considera que el president de la Generalitat va practicar l'any passat. Va ser el 14 de setembre del 2021 quan la formació va proposar els noms per la taula: Jordi Puigneró, Míriam Nogueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull. El mateix Turull, en l'última proposta traslladada el diumenge a Aragonès, es va "autodescartar", i ara demanen que formin part d'aquesta delegació els membres del Govern i dels grups parlamentaris que donen suport al Govern. El motiu? Tant el Govern com el Parlament representen la "sobirania" del poble.
- Què diu l'acord de govern? L'acord d'investidura estableix que ambdós partits volen passar d'una fase incipient de diàleg a un procés de negociació "amb totes les garanties que el faci possible". Recull que l'agenda negociadora ha de consistir "necessàriament en l'exercici del dret a l'autodeterminació i l'amnistia". En el document queda palès que mentre ERC aposta per continuar explorant "al màxim" la taula, Junts li dona "una oportunitat": "L'escepticisme i els dubtes de Junts sobre els resultats de la taula no seran un impediment per treballar i participar lleialment en el procés de diàleg i negociació amb el govern espanyol".
També recull que ambdues formacions acorden treballar "des de la confiança i la lleialtat mútua" per enfortir la posició negociadora de la part catalana. Igualment apunta que la preparació, execució, orientació i resultats "estaran sotmesos" a una monitorització amb objectius verificables per "garantir l'avaluació continuada". I el tema clau, la composició. El document recull que la delegació serà escollida "per consens i nomenada pel Govern". No s'hi especifica res sobre els membres de l'executiu.
- En quina situació es troba? ERC no es mou des de l'inici. La voluntat d'Aragonès i dels republicans era que els noms fossin tots de l'executiu perquè consideren que són els representants de Catalunya, i no perfils de càrrega simbòlica com podien ser els expresos Turull i Sànchez, uns noms que des d'ERC consideraven des d'un inici que perseguien "tensar" i que no estaven en cap cas consensuats, com estableix el pacte de Govern: Aragonès se'n va assabentar poques hores abans.
Al carrer Calàbria, si una cosa repeteixen cada dia, és el seu compromís i defensa de la taula de diàleg malgrat que Junts hi carrega amb força cada dia. El fet que ara Junts hi vulgui participar amb una nova proposta de noms aixeca escepticisme entre els d'Oriol Junqueras, que miren amb sorpresa que després de totes les crítiques, ara Junts hi vulgui participar. L'executiu, potser, ja no arriba unit a la propera cita de la negociació amb l'Estat, programada per abans que acabi aquest 2022.