1 de 10
Crisi al Govern

Puigneró, sobre el futur del Govern: «ERC no vol que hi siguem»

L'exvicepresident avança que va demanar al seu partit que no es plantegés la seva restitució; en l'última proposta traslladada per Junts a Aragonès aquest diumenge ja no hi figurava la condició

Jordi Puigneró, amb els dirigents de Junts la setmana passada. | ACN
per Joan Serra Carné, Barcelona, Catalunya | 3 d'octubre de 2022 a les 09:50 |
Primeres declaracions públiques de l'exvicepresident del Govern Jordi Puigneró després de la seva destitució. En una entrevista al programa El món a Rac1 -contraprogramada per la presidenta del seu partit, Laura Borràs, a El matí de Catalunya Ràdio-, Puigneró ha admès que, després de l'última crisi entre socis, "es fa molt difícil" continuar al Govern. Sobre la decisió que ha de prendre el seu partit, el dirigent de Junts ha situat la responsabilitat d'un trencament en el seu soci: "He arribat a la conclusió que ERC no vol que estiguem al Govern". "Tenim uns acords i aquests acords s'han de complir", ha insistit Puigneró.

L'exvicepresident del Govern ha carregat contra l'estratègia dels republicans. "ERC ha signat dos acords d'investidura, un a Madrid, i un altre amb Junts i la CUP. I aquests acords són incompatibles", ha apuntat. "Ja no es pot estar jugant a dues bandes. Els acords de Madrid s'estan complint i els de Catalunya no s'estan complint", ha reblat Puigneró, que ha descrit la situació política com a "insostenible". El dirigent de Junts ha detallat el que va respondre al president de la Generalitat, Pere Aragonès, quan el va destituir. Segons el seu relat, Puigneró va demanar autocrítica a Aragonès: "Vas ser investit amb els vots de la CUP i també de Junts, i després d'un any i mig t'has quedat sol. I has de fer una reflexió". Quan ha recordat a qui va avisar en primera instància després de la destitució, Puigneró s'ha emocionat, just en el moment de recordar la seva parella.


Sobre les negociacions in extremis per salvar l'executiu abans de la consulta a Junts, Puigneró ha revelat que aquest diumenge va demanar a la direcció del seu partit que no es posés com a condició la seva restitució i ha subratllat que aquesta opció ja no es va incloure en l'última proposta de diumenge al vespre, també rebutjada per Aragonès. "La meva restitució, arribat al cas, no seria un problema", ha afirmat. Segons fonts de Presidència, l'últim plantejament de la negociació era un text "breu i genèric". 

Junts demana a Aragonès i ERC que compleixi tres requisits: que el Consell per la República exerceixi la direcció estratègica de l'independentisme, que hi hagi un front unitari a Madrid i que es reorienti l'enfocament de la taula de diàleg. La reunió mantinguda aquest diumenge a primera hora entre el president de la Generalitat i el secretari general de Junts, Jordi Turull, es va tancar sense haver desbloquejat la crisi que viu el Govern. La situació, per ara, s'encamina cap al xoc.


Aragonès i Turull van ser dissabte al vespre, per separat, al programa Mirada endavant de TV3, presentat per Pere Bosch. Va ser el president de la Generalitat qui va revelar que hi hauria una trobada amb el secretari general de Junts, que la va confirmar al cap d'uns minuts des del plató. El president de la Generalitat es va mostrar crític amb l'oferta enviada per Junts divendres al vespre, que incloïa la restitució del vicepresident Puigneró -destituït dimecres quasi de matinada- i dotar el Consell de la República d'un rol preponderant en la direcció estratègica del procés. Segons l'oferta enviada per Turull, en la qual hi va tenir un paper clau Albert Batet, president del grup parlamentari, aquesta direcció estratègica ja s'hauria de reunir, com a molt tard, divendres vinent. Tot intent de refer el consens fracassa des de fa cinc anys.

Divendres és el dia en què es coneixerà el resultat de la consulta a la militància de Junts, que arrenca dijous i es tanca l'endemà. La pregunta es definirà en l'executiva d'aquest dilluns, que tampoc es preveu plàcida. En la reunió de dijous passat, que va durar pràcticament deu hores, hi va haver 44 intervencions -de tots els presents, també telemàticament- i finalment es va decidir accelerar la votació interna i elevar tres peticions a Aragonès: nou estat major, coordinació a Madrid i reenfocar la taula de diàleg per centrar-la en l'amnistia i l'autodeterminació. En aquesta consulta hi ha en joc la unitat dins de Junts, tenint en compte que el sector afí a Laura Borràs és partidari de sortir de l'executiu, mentre que el governamental -proper a Turull- prefereix quedar-se. Consellers com Jaume Giró o Victòria Alsina -que s'ha fet militant de Junts en les últimes hores- són partidaris de continuar.


El malestar és evident entre els dos socis. La setmana passada, el president es va quedar sol amb el comuns a l'hora de defensar l'acord de claredat que havia posat damunt la taula en el debat de política general com a proposta estrella per resoldre el conflicte polític. "Nosaltres defensem la claredat dels acords", s'ha pogut escoltar els últims dies en boca dels dirigents de Junts, que exigeixen el compliment de l'entesa rubricada el maig de l'any passat entre Aragonès i Jordi Sànchez, en aquell moment secretari general del partit. En el discurs institucional de l'1-O -no es va poder celebrar cap acte amb el Govern del referèndum i l'actual degut a la situació de tensió viscuda entre socis-, el president va tornar a insistir en l'acord de claredat, i també va voler enviar un missatge d'apel·lant a la tardor del 2017: "Hem de tornar a trobar-nos".

Al cap de poca estona, però, la plaça Sant Jaume era l'escenari d'una protesta convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) basada en un mur d'urnes de l'1-O per exigir que se'n compleixi el mandat. Va ser el preludi d'una concentració convocada pel Consell de la República a l'Arc de Triomf en el qual s'hi va mastegar la divisió que viu el moviment. Especialment significatius van ser els xiulets a Carme Forcadell, presidenta del Parlament durant la tardor del 2017 i visiblement tocada des de l'escenari. El nom de Marta Rovira també va generar protestes entre el públic -11.000 persones, segons la Guàrda Urbana; 60.000, segons l'organització-, de la mateixa manera que els xiulets també van salpebrar el discurs de Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural i que el 2017 no ocupava cap alta responsabiltat.


En canvi, la intervenció de Carles Puigdemont, el president de la Generalitat durant l'1-O i fins al juny líder de Junts, va rebre el suport entusiasta dels congregats. Puigdemont va reclamar al Govern que es posi "al servei" del mandat del referèndum, va anticipar que l'executiu es trobaria "al davant" el Consell en cas de desviar-se'n i va indicar que, de votació sobre la independència, ja se n'havia fet una -la del 2017, de la qual el seu executiu va decidir no desplegar el mandat que en sortia- i que no en calia cap altra. Un missatge especialment significatiu en el moment que travessen els socis.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació