Crisi al Govern

El bloqueig en les converses Aragonès-Turull allunya l'acord per salvar el Govern

Fonts de Presidència asseguren que no hi ha hagut cap més contacte aquest diumenge després d'una cita cara a cara durant la primera hora del matí; Junts fixa aquest dilluns la pregunta de la consulta interna

Pere Aragonès, en el debat de política general. | Europa Press
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 2 d'octubre de 2022 a les 20:30 |
Sense novetats. La reunió mantinguda aquest diumenge a primera hora entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el secretari general de Junts, Jordi Turull, s'ha tancat sense avenços per desbloquejar la crisi que viu el Govern. Segons fonts consultades per NacióDigital, el desacord es manté, també en la part de la restitució del vicepresident Jordi Puigneró, destituït dimecres per la polèmica oberta després que Junts reclamés una qüestió de confiança a Aragonès. La situació, per ara, s'encamina cap al xoc, perquè el termini negociador s'esgotava aquest diumenge a la nit i al llarg de la tarda -així ho assenyalen fonts de Presidència- no va haver-hi més contactes. "La proposta de divendres nit no ha canviat i no és seriosa. Hem sigut clars. Ara ells han de prendre una decisió", remarquen les mateixes fonts consultades.

Aragonès i Turull van ser dissabte al vespre, per separat, al programa Mirada endavant de TV3, presentat per Pere Bosch. Va ser el president de la Generalitat qui va revelar que hi hauria una trobada amb el secretari general de Junts, que la va confirmar al cap d'uns minuts des del plató. El president de la Generalitat es va mostrar crític amb l'oferta enviada per Junts divendres al vespre, que plantejava dotar el Consell de la República d'un rol preponderant en la direcció estratègica del procés. Segons l'oferta enviada per Turull, en la qual hi va tenir un paper clau Albert Batet, president del grup parlamentari, aquesta direcció estratègica ja s'hauria de reunir, com a molt tard, divendres vinent. Tot intent de refer el consens fracassa des de fa cinc anys.


Divendres és el dia en què es coneixerà el resultat de la consulta a la militància de Junts, que arrenca dijous i es tanca l'endemà. La pregunta es definirà en l'executiva d'aquest dilluns, que tampoc es preveu plàcida. En la reunió de dijous passat, que va durar pràcticament deu hores, hi va haver 44 intervencions -de tots els presents, també telemàticament- i finalment es va decidir accelerar la votació interna i elevar tres peticions a Aragonès: nou estat major, coordinació a Madrid i reenfocar la taula de diàleg per centrar-la en l'amnistia i l'autodeterminació. En aquesta consulta hi ha en joc la unitat dins de Junts, tenint en compte que el sector afí a Laura Borràs és partidari de sortir de l'executiu, mentre que el governamental -proper a Turull- prefereix quedar-se. Consellers com Jaume Giró o Victòria Alsina -que s'ha fet militants de Junts en les últims hores- són partidaris de continuar.


El malestar és evident entre els dos socis. La setmana passada, el president es va quedar sol amb el comuns a l'hora de defensar l'acord de claredat que havia posat damunt la taula en el debat de política general com a proposta estrella per resoldre el conflicte polític. "Nosaltres defensem la claredat dels acords", s'ha pogut escoltar els últims dies en boca dels dirigents de Junts, que exigeixen el compliment de l'entesa rubricada el maig de l'any passat entre Aragonès i Jordi Sànchez, en aquell moment secretari general del partit. En el discurs institucional de l'1-O -no es va poder celebrar cap acte amb el Govern del referèndum i l'actual degut a la situació de tensió viscuda entre socis-, el president va tornar a insistir en l'acord de claredat, i també va voler enviar un missatge d'apel·lant a la tardor del 2017: "Hem de tornar a trobar-nos".

Al cap de poca estona, però, la plaça Sant Jaume era l'escenari d'una protesta convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) basada en un mur d'urnes de l'1-O per exigir que se'n compleixi el mandat. Va ser el preludi d'una concentració convocada pel Consell de la República a l'Arc de Triomf en el qual s'hi va mastegar la divisió que viu el moviment. Especialment significatius van ser els xiulets a Carme Forcadell, presidenta del Parlament durant la tardor del 2017 i visiblement tocada des de l'escenari. El nom de Marta Rovira també va generar protestes entre el públic -11.000 persones, segons la Guàrda Urbana; 60.000, segons l'organització-, de la mateixa manera que els xiulets també van salpebrar el discurs de Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural i que el 2017 no ocupava cap alta responsabiltat.


En canvi, la intervenció de Carles Puigdemont, el president de la Generalitat durant l'1-O i fins al juny líder de Junts, va rebre el suport entusiasta dels congregats. Puigdemont va reclamar al Govern que es posi "al servei" del mandat del referèndum, va anticipar que l'executiu es trobaria "al davant" el Consell en cas de desviar-se'n i va indicar que, de votació sobre la independència, ja se n'havia fet una -la del 2017, de la qual el seu executiu va decidir no desplegar el mandat que en sortia- i que no en calia cap altra. Un missatge especialment significatiu en el moment que travessen els socis.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació