01
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
20:44h
Carles Puigdemont, president del Consell de la República, president de la Generalitat durant l'1-O i fins al juny líder de Junts, ha estat l'orador estrella de l'acte de commemoració del referèndum organitzat per l'entitat que lidera des de Brussel·les. En la seva intervenció, ha carregat contra aquells "il·lusos enterradors", tant des de Madrid com de de Catalunya, d'aquella jornada. "El referèndum ja el vam fer i vam votar", ha reivindicat l'expresident, que ha lamentat el "principi de realitat" de "menjar poc i pair bé". "El dol es dona per acomiadat, la nostra lluita no caduca", ha insistit, al mateix temps que reivindicava una "taula de diàleg entre germans" independentistes. Això no vol dir, però, que no hagi enviat un missatge contundent al president Pere Aragonès i al seu Govern: se'l trobaran al davant si "no s'avança en la posició de l'1-O".
"L'1-O de fa cinc anys, Catalunya va decidir en un referèndum legal i vinculant constituir-se en un estat independent en forma de República", ha ressaltat Puigdemont, que ha indicat que la "fórmula de la victòria" passa per situar Espanya en el marc que vol jugar Catalunya, que és el de la "democràcia". A partir del referèndum, ha dit, el país "tenia dret" a materialitzar el camí cap a la independència perquè s'hi havia trobat la "fórmula de la victòria". Tot allò que "se n'allunyi", diu, anirà en contra del moviment.
Puigdemont ha carregat contra els "cants de sirena" o "cants de derrota", perquè es coneix "millor que mai" que Espanya no renunciarà "mai" a la violència "extrema". "Cal tenir voluntat política de fer servir la fórmula de la victòria", ha indicat l'expresident, que ha apuntat que l'Onze de Setembre va desmentir els pronòstics. "El Consell proposa una mirada al futur compartida. No descol·locarem per més bé que funcioni el Govern autonòmic o les lleis autonòmiques del Parlament", ha remarcat l'expresident, segons el qual "algú" -l'entitat que presideix- ha de preparar la culminació del procés.
"Si avui hi ha una taula a la qual hem d'estar encadenats, és la taula del diàleg entre nosaltres. Entre els germans de Junts, ERC i la CUP. L'acte d'avui aplega aquesta voluntat, malgrat els problemes que tenim. Costa, ha costat, però hem d'estar enormement agraïts a qui ha fet aquest acte. En aquesta taula hem de fer possible pressionar i recosir alhora", ha remarcat el fundador de Junts. Segons ell, el fonament de l'Estat estan "podrits", de la monarquia fins al poder judicial.
Ja en l'arrencada de l'acte, presentat per l'actor Sergi Mateu i la periodista Núria Cadenes i que ha reunit unes 11.000 persones -segons la Guàrdia Urbana- s'ha constatat que un sector dels assistents també ha vingut per protestar contra els dirigents que van protagonitzar la tardor del 2017, especialment els d'ERC. Marta Rovira, secretària general dels republicans, ha rebut xiulets quan se l'ha esmentat per primera vegada, i després s'han desfermat quan parlava Forcadell. En algun moment han tingut més pes els crits de "fora" i de "Puigdemont, president" que la intervenció de la dirigent d'ERC, que ha posat de manifest que encara existeix la repressió de l'Estat contra protagonistes de la fase àlgida del procés.
Forcadell ha estat esbroncada per una part dels manifestants quan ha demanat abandonar la disputa partidista. "Necessitem una estratègia comuna. Deixem-nos de barallar", ha afirmat l'expresidenta del Parlament entre la desaprovació de militants independentistes convocats pel Consell per la República. "Ja veig que molts esteu enfadats, decebuts i desil·lusionats. I ho comprenc. I ho comparteixo. Perquè jo també m'hi sento", ha respost ràpidament Forcadell, que en el seu discurs, de durada breu, ha reivindicat els plens del 6 i 7 de setembre del 2017. "Ens hem deixat guanyar el relat per aquells que van fer tot el possible per desprestigiar el Parlament", ha lamentat.
Durant els parlaments que han fet referència a la situació política de l'independentisme s'han escoltat crits de "volem dimissió", en referència a Pere Aragonès i el Govern de la Generalitat. Una altra de les xiulades sorolloses se l'ha emportat el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni, quan ha fet referència a la crisi de l'executiu d'ERC i Junts. "Aquesta setmana el Govern ha tingut dificultats. Vull demanar-los que ho intentin una i altra vegada", ha dit Gaseni, frase rebuda amb desaprovació. També s'han fet visibles molts cartells amb aquest lema: "La gent hi som; els partits ens heu traït".
Qui ha reivindicat protagonisme durant l'acte ha estat Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, que ha afirmat que l'actual crisi al Govern la va provocar la pressió de la manifestació de la Diada. "Ens hem llepat les ferides, però ara som aquí lluitant. No ens farà callar el poder. Vam sortir l'Onze de Setembre i hem fet moure uns partits que estaven instal·lats en l'immobilisme. I mireu com estan ara!", ha cridat Feliu per atribuir a l'entitat els moviments de Junts. La presidenta de l'ANC ha repetit que mantenen l'aposta de la llista cívica si hi ha un avançament electoral i ha anunciat una conferència nacional per la independència en els propers mesos. Feliu ha definit els cinc anys posteriors a l'1-O com un trajecte fet "mastegant l'amargor d'una oportunitat perduda".
Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, ha posat de manifest la importància del 3-O, que va "fer trontollar el règim i el Borbons". Antich ha reivindicat la unitat estratègica, i ha assenyalat que "ningú es pot apropiar" de l'1-O. "En aquell moment hi havia discrepàncies, però les vam superar. Aquí no hi sobra ningú, perquè això va de guanyar per la via democràtica, que és la única que hi ha", ha remarcat, al mateix temps que demanava "tornar a generar il·lusió i esperança" per "sortir de la paràlisi". A partir d'aquest moment, la intervenció ha estat salpebrada amb molt xiulets del públic, que fins i tot ha obligat a aturar el discurs del màxim dirigent d'Òmnium. "No hem vingut a restar, sinó a sumar per multiplicar", ha ressaltat Antich entre protestes.
Únic acte unitari
Es tracta de l'únic acte de caire unitari amb reminiscències del 2017 que s'ha aconseguit organitzar pel cinquè aniversari del referèndum, epicentre d'una tardor en què l'independentisme civil i les institucions van anar a l'una. Almenys fins la nit de l'1-O, moment en el qual van començar a aparèixer les divergències estratègiques entre tots els actors. Un dels protagonistes de l'acte és Carles Puigdemont, que en aquell moment era president de la Generalitat i ara ocupa la presidència del Consell. Una entitat que Junts ha tornat a situar a l'epicentre de la direcció estratègica del procés en l'última proposta negociadora enviada al president de la Generalitat, Pere Aragonès.
Aragonès ha fet una declaració institucional aquest migdia des de Palau, un format que ha substituït un acte planificat amb el Govern de l'1-O i l'actual que va decaure per la situació que viuen ERC i Junts. El president ha defensat que els actors de l'independentisme "s'han de tornar a trobar", i ha insistit en la via de l'acord de claredat, tombada pel Parlament. La qüestió de confiança plantejada per Albert Batet dimarts al vespre va sacsejar el Govern, fins al punt que el president va destituir el vicepresident Jordi Puigneró. En l'última oferta enviada per Junts a Aragonès s'hi demana la seva restitució, circumstància ja rebutjada pel president. "És evident que amb aquesta proposta no volen arribar a un acord. Si tenen una proposta seriosa i amb voluntat d’arribar a un pacte ja ens l'enviaran", sostenen fonts de Presidència.
A les 15.30, abans de l'acte unitari a l'Arc de Triomf, l'ANC també ha protagonitzat una altra concentració. Ha estat una acció de protesta a la plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat, basada en aixecar un "mur d'urnes" destinat a "visibilitzar l'allunyament de les institucions respecte al resultat del referèndum". Entre els congregats hi ha hagut crits a favor de la dimissió d'Aragonès. La distància de l'Assemblea amb el Govern és evident des de la manifestació de l'Onze de Setembre d'enguany, en la qual va enarborar el lema "independència o eleccions". Al cap de dos dies, en una trobada a Palau amb l'executiu, va plantejar una DUI el segon semestre del 2023, una proposta que cap dels actors del moviment va acceptar.
"L'1-O de fa cinc anys, Catalunya va decidir en un referèndum legal i vinculant constituir-se en un estat independent en forma de República", ha ressaltat Puigdemont, que ha indicat que la "fórmula de la victòria" passa per situar Espanya en el marc que vol jugar Catalunya, que és el de la "democràcia". A partir del referèndum, ha dit, el país "tenia dret" a materialitzar el camí cap a la independència perquè s'hi havia trobat la "fórmula de la victòria". Tot allò que "se n'allunyi", diu, anirà en contra del moviment.
Puigdemont ha carregat contra els "cants de sirena" o "cants de derrota", perquè es coneix "millor que mai" que Espanya no renunciarà "mai" a la violència "extrema". "Cal tenir voluntat política de fer servir la fórmula de la victòria", ha indicat l'expresident, que ha apuntat que l'Onze de Setembre va desmentir els pronòstics. "El Consell proposa una mirada al futur compartida. No descol·locarem per més bé que funcioni el Govern autonòmic o les lleis autonòmiques del Parlament", ha remarcat l'expresident, segons el qual "algú" -l'entitat que presideix- ha de preparar la culminació del procés.
"Si avui hi ha una taula a la qual hem d'estar encadenats, és la taula del diàleg entre nosaltres. Entre els germans de Junts, ERC i la CUP. L'acte d'avui aplega aquesta voluntat, malgrat els problemes que tenim. Costa, ha costat, però hem d'estar enormement agraïts a qui ha fet aquest acte. En aquesta taula hem de fer possible pressionar i recosir alhora", ha remarcat el fundador de Junts. Segons ell, el fonament de l'Estat estan "podrits", de la monarquia fins al poder judicial.
Ja en l'arrencada de l'acte, presentat per l'actor Sergi Mateu i la periodista Núria Cadenes i que ha reunit unes 11.000 persones -segons la Guàrdia Urbana- s'ha constatat que un sector dels assistents també ha vingut per protestar contra els dirigents que van protagonitzar la tardor del 2017, especialment els d'ERC. Marta Rovira, secretària general dels republicans, ha rebut xiulets quan se l'ha esmentat per primera vegada, i després s'han desfermat quan parlava Forcadell. En algun moment han tingut més pes els crits de "fora" i de "Puigdemont, president" que la intervenció de la dirigent d'ERC, que ha posat de manifest que encara existeix la repressió de l'Estat contra protagonistes de la fase àlgida del procés.
Forcadell ha estat esbroncada per una part dels manifestants quan ha demanat abandonar la disputa partidista. "Necessitem una estratègia comuna. Deixem-nos de barallar", ha afirmat l'expresidenta del Parlament entre la desaprovació de militants independentistes convocats pel Consell per la República. "Ja veig que molts esteu enfadats, decebuts i desil·lusionats. I ho comprenc. I ho comparteixo. Perquè jo també m'hi sento", ha respost ràpidament Forcadell, que en el seu discurs, de durada breu, ha reivindicat els plens del 6 i 7 de setembre del 2017. "Ens hem deixat guanyar el relat per aquells que van fer tot el possible per desprestigiar el Parlament", ha lamentat.
La manifestació d'aquest dissabte, a l'Arc de Triomf Foto: Adrià Costa
Durant els parlaments que han fet referència a la situació política de l'independentisme s'han escoltat crits de "volem dimissió", en referència a Pere Aragonès i el Govern de la Generalitat. Una altra de les xiulades sorolloses se l'ha emportat el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni, quan ha fet referència a la crisi de l'executiu d'ERC i Junts. "Aquesta setmana el Govern ha tingut dificultats. Vull demanar-los que ho intentin una i altra vegada", ha dit Gaseni, frase rebuda amb desaprovació. També s'han fet visibles molts cartells amb aquest lema: "La gent hi som; els partits ens heu traït".
Qui ha reivindicat protagonisme durant l'acte ha estat Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, que ha afirmat que l'actual crisi al Govern la va provocar la pressió de la manifestació de la Diada. "Ens hem llepat les ferides, però ara som aquí lluitant. No ens farà callar el poder. Vam sortir l'Onze de Setembre i hem fet moure uns partits que estaven instal·lats en l'immobilisme. I mireu com estan ara!", ha cridat Feliu per atribuir a l'entitat els moviments de Junts. La presidenta de l'ANC ha repetit que mantenen l'aposta de la llista cívica si hi ha un avançament electoral i ha anunciat una conferència nacional per la independència en els propers mesos. Feliu ha definit els cinc anys posteriors a l'1-O com un trajecte fet "mastegant l'amargor d'una oportunitat perduda".
Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, ha posat de manifest la importància del 3-O, que va "fer trontollar el règim i el Borbons". Antich ha reivindicat la unitat estratègica, i ha assenyalat que "ningú es pot apropiar" de l'1-O. "En aquell moment hi havia discrepàncies, però les vam superar. Aquí no hi sobra ningú, perquè això va de guanyar per la via democràtica, que és la única que hi ha", ha remarcat, al mateix temps que demanava "tornar a generar il·lusió i esperança" per "sortir de la paràlisi". A partir d'aquest moment, la intervenció ha estat salpebrada amb molt xiulets del públic, que fins i tot ha obligat a aturar el discurs del màxim dirigent d'Òmnium. "No hem vingut a restar, sinó a sumar per multiplicar", ha ressaltat Antich entre protestes.
Únic acte unitari
Es tracta de l'únic acte de caire unitari amb reminiscències del 2017 que s'ha aconseguit organitzar pel cinquè aniversari del referèndum, epicentre d'una tardor en què l'independentisme civil i les institucions van anar a l'una. Almenys fins la nit de l'1-O, moment en el qual van començar a aparèixer les divergències estratègiques entre tots els actors. Un dels protagonistes de l'acte és Carles Puigdemont, que en aquell moment era president de la Generalitat i ara ocupa la presidència del Consell. Una entitat que Junts ha tornat a situar a l'epicentre de la direcció estratègica del procés en l'última proposta negociadora enviada al president de la Generalitat, Pere Aragonès.
Aragonès ha fet una declaració institucional aquest migdia des de Palau, un format que ha substituït un acte planificat amb el Govern de l'1-O i l'actual que va decaure per la situació que viuen ERC i Junts. El president ha defensat que els actors de l'independentisme "s'han de tornar a trobar", i ha insistit en la via de l'acord de claredat, tombada pel Parlament. La qüestió de confiança plantejada per Albert Batet dimarts al vespre va sacsejar el Govern, fins al punt que el president va destituir el vicepresident Jordi Puigneró. En l'última oferta enviada per Junts a Aragonès s'hi demana la seva restitució, circumstància ja rebutjada pel president. "És evident que amb aquesta proposta no volen arribar a un acord. Si tenen una proposta seriosa i amb voluntat d’arribar a un pacte ja ens l'enviaran", sostenen fonts de Presidència.
Acció de l'ANC davant del Palau de la Generalitat pel cinquè aniversari de l'1-O. Foto: Adrià Costa
A les 15.30, abans de l'acte unitari a l'Arc de Triomf, l'ANC també ha protagonitzat una altra concentració. Ha estat una acció de protesta a la plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat, basada en aixecar un "mur d'urnes" destinat a "visibilitzar l'allunyament de les institucions respecte al resultat del referèndum". Entre els congregats hi ha hagut crits a favor de la dimissió d'Aragonès. La distància de l'Assemblea amb el Govern és evident des de la manifestació de l'Onze de Setembre d'enguany, en la qual va enarborar el lema "independència o eleccions". Al cap de dos dies, en una trobada a Palau amb l'executiu, va plantejar una DUI el segon semestre del 2023, una proposta que cap dels actors del moviment va acceptar.