El bitcoin consumeix més energia que Àustria, Portugal i la indústria de carn de boví

L'extracció en massa de la criptomoneda bitcoin és una de les activitats econòmiques més contaminants al planeta. És la conclusió a la qual ha arribat la revista Nature, que ha publicat un estudi de Benjamin Jones que detalla que les emissions de CO2 amb aquesta finalitat són comparables a les que generen les plantes elèctriques, el refinat de petroli cru, la producció ramadera i l'extracció minera de metalls preciosos. A més, el global del consum de TW/hora va ser superior al de països com ara Àustria o Portugal, i al contrari del que es podria pensar els seus efectes climàtics són superiors a l'economia que creen.

L'impacte mediambiental d'aquesta criptomoneda -que ara mateix representa més d'un terç del volum total del mercat de les criptomonedes- és insostenible, segons apunta l'estudi. Després d'analitzar l'evolució entre el 2016 i el 2021, asseguren que ara mateix les seves conseqüències són equiparables a les de la indústria mundial de la carn de boví.

I és que la seva concepció com a moneda virtual convida a la confusió, ja que la seva producció és ben palpable físicament, amb milions d'ordinadors encesos 24 hores al dia, 365 dies l'any. La major part de l'electricitat consumida prové del carbó i el gas natural, i tal com si es tractés d'una missió a la recerca de l'or, els miners del bitcoin duen a terme tota mena de tasts del terreny amb operacions matemàtiques complexes a través d'equacions que requereixen una potència de computació per sobre del que és habitual.

Bitcoin va ser una creació d'una persona de la qual no es coneix el seu nom real. Es fa dir Satoshi Nakamoto i des de fa anys no ha mostrat cap mena d'activitat. Va ser ell qui es va inventar una mena de trencaclosques, l'any 2008, que va desencadenar més tard en tot un mercat de criptomonedes. La tècnica consisteix a desfer incògnites fins que s'obté la moneda amagada, assegurada per un sistema de seguretat anomenat blockchain, que és el que extreu finalment el bitcoin. El seu valor és fluctuant i no el decideix cap autoritat estatal o internacional, sinó el conjunt d'interaccions econòmiques dels mateixos usuaris de la criptomoneda. Per ara s'han extret 19 milions de bitcoins a través d'aquesta mineria contaminant.

Donat que és un negoci que pot generar diner fàcil -tot i que majoritàriament va a pèrdues- s'han creat múltiples granges per minar bitcoins. A Catalunya els cossos policials n'han desactivat diverses, generalment amb instal·lacions amb centenars d'ordinadors treballant en xarxa i consumint molta energia.

Segons l'estudi que ha publicat Nature, la despesa energètica dels miners de bitcoin és superior a la de països com Àustria (69,9 TWh/any) o Portugal (48,4 TWh/any): 75,4 TWh/any. Són dades de 2020, que amb el temps podrien incrementar-se malgrat que en aquests moments el rendiment econòmic de les criptos és molt més baix que fa tan sols un parell d'anys.

De totes maneres, en moments d'alça o a la baixa, el dany climàtic que genera el bitcoin és superior al seu preu de mercat. Els autors de l'estudi asseguren que per cada euro de valor de mercat d'aquesta criptomoneda, l'impacte ambiental -de 113 tones per moneda al 2021- es pot xifrar en 1,56 euros. En qualsevol cas, aquest cost climàtic és assumit per les administracions públiques i no pels emissors, un fet que també és habitual en altres indústries. A les conclusions, els autors de l'estudi reclamen una regulació de la mineria de bitcoin per tal que sigui sostenible ambientalment i econòmicament.