01
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
14:23h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha insistit aquest dissabte, cinquè aniversari de l'1-O, en una idea dirigida a la ciutadania i al moviment independentista: "Hem de tornar a trobar-nos". En una declaració institucional des de Palau, el president també ha remarcat la necessitat d'emprendre un "acord de claredat" com el que ja va plantejar aquesta setmana al Parlament -sense èxit, perquè només va recollir el suport d'ERC i els comuns- com a via per "tornar a votar" i resoldre el conflicte polític amb l'Estat. Els dos missatges arriben en un moment en què les negociacions entre els republicans i Junts per mantenir amb vida el Govern pengen d'un fil després d'una setmana en què han tornat a volar tots els ponts entre els dos socis.
"La il·lusió i l'esperança de l'1 d'octubre ens aporten moltes lliçons i aprenentatges. Hem de tornar a trobar-nos. Tornar a treballar en positiu en allò que ens uneix de forma inqüestionable. En allò que avui encara desperta tot el nostre orgull. Hem de tornar a unir-nos a través de l’ampli consens que Catalunya ha de decidir lliurement, de forma col·lectiva i en pau, quin ha de ser el futur polític del país", ha ressaltat el president, que ha posat l'accent en la necessitat de tenir el suport de la comunitat internacional.
Aragonès, ha inistit en la idea de l'acord de claredat per "determinar quan i com Catalunya ha de poder exercir de nou el dret a decidir". "Vam fer el referèndum de l'1-O i farem que Catalunya torni a votar. Ho tornarem a fer possible per donar resposta a l’àmplia, sòlida i transversal majoria de la ciutadania de Catalunya que vol decidir en llibertat el futur del país. I ho tornarem a fer perquè aquesta és la via per resoldre el conflicte polític amb l'Estat", ha reiterat el president de la Generalitat, que ha demanat "centrar-se en el dret a vot" i en les llibertats. "Com més democràcia, més a prop estarem de la independència", ha indicat el dirigent d'ERC.
El president també recorda el "cost personal" dels protagonistes del referèndum, començant per Carles Puigdemont -a l'exili- i Oriol Junqueras -indultat després de quasi quatre anys de presó-, passant per la presidenta del Parlament d'aquell moment, Carme Forcadell, i la resta de responsables de la votació, com ara els alcaldes. "Persones que ho han donat tot perquè poguéssim votar i que mereixen, no només un sentit reconeixement col·lectiu, sinó també tot el nostre acompanyament. Donar-los suport. No deixar-les mai soles. I fer tot el que estigui a les nostres mans per posar fi a tota forma de repressió. Perquè si volem guanyar -que guanyarem- no podem deixar ningú enrere. I per això treballem per l’amnistia", ha ressaltat Aragonès.
La declaració institucional ha substituït un acte planificat amb el Govern de l'1-O i l'actual que va decaure per la situació que viuen ERC i Junts. La qüestió de confiança plantejada per Albert Batet dimarts al vespre va sacsejar el Govern, fins al punt que el president va destituir el vicepresident Jordi Puigneró. En l'última oferta enviada per Junts a Aragonès s'hi demana la seva restitució, circumstància ja rebutjada pel president. "És evident que amb aquesta proposta no volen arribar a un acord. Si tenen una proposta seriosa i amb voluntat d'arribar a un pacte ja ens l'enviaran", sostenen fonts de Presidència. La negociació prevista per Junts caduca diumenge al vespre, perquè dilluns ja fixaran la pregunta per la consulta interna a la militància sobre si cal continuar -o no- formant part de la coalició. Així es va decidir en l'executiva d'aquest dijous.
La cita, maratoniana, va servir per constatar el debat intern -hi va haver veus que van expressar la voluntat de sortir de l'executiu immediatament, o bé d'altres que volien accelerar encara més la consulta, prevista per dijous i divendres vinent- i per fixar el marc general de les condicions que es posarien sobre la taula d'Aragonès. A grans trets, van ser les tres que porten repetint des de finals d'agost i principis de setembre: posar en marxa la direcció estratègica del procés, reenfocar el diàleg amb Madrid per centrar-lo en l'amnistia i l'autodeterminació, i bastir un front unitari al Congrés dels Diputats. A aquestes peticions s'hi va sumar la restitució de Puigneró, que segons fonts consultades per l'ACN no va ser acordada en el marc de l'executiva de dijous.
Un dels detalls de la proposta remesa a Palau per part de Junts és que l'epicentre del nou estat major es basi en el Consell de la República, organisme establert a Brussel·les sota la presidència de Carles Puigdemont, líder de la Generalitat durant l'1-O i al capdavant del seu partit fins al juny. Puigdemont era un dels dirigents de Junts que estaven al corrent de la qüestió de confiança que Junts reclamaria a Aragonès en el debat de política general. De fet, fonts consultades per NacióDigital a l'hora de fer una reconstrucció de la setmana viscuda dins l'executiu asseguren que aquest mecanisme va ser una "condició" de l'expresident a l'hora d'enfocar la negociació amb ERC.
"La il·lusió i l'esperança de l'1 d'octubre ens aporten moltes lliçons i aprenentatges. Hem de tornar a trobar-nos. Tornar a treballar en positiu en allò que ens uneix de forma inqüestionable. En allò que avui encara desperta tot el nostre orgull. Hem de tornar a unir-nos a través de l’ampli consens que Catalunya ha de decidir lliurement, de forma col·lectiva i en pau, quin ha de ser el futur polític del país", ha ressaltat el president, que ha posat l'accent en la necessitat de tenir el suport de la comunitat internacional.
Aragonès, ha inistit en la idea de l'acord de claredat per "determinar quan i com Catalunya ha de poder exercir de nou el dret a decidir". "Vam fer el referèndum de l'1-O i farem que Catalunya torni a votar. Ho tornarem a fer possible per donar resposta a l’àmplia, sòlida i transversal majoria de la ciutadania de Catalunya que vol decidir en llibertat el futur del país. I ho tornarem a fer perquè aquesta és la via per resoldre el conflicte polític amb l'Estat", ha reiterat el president de la Generalitat, que ha demanat "centrar-se en el dret a vot" i en les llibertats. "Com més democràcia, més a prop estarem de la independència", ha indicat el dirigent d'ERC.
El president també recorda el "cost personal" dels protagonistes del referèndum, començant per Carles Puigdemont -a l'exili- i Oriol Junqueras -indultat després de quasi quatre anys de presó-, passant per la presidenta del Parlament d'aquell moment, Carme Forcadell, i la resta de responsables de la votació, com ara els alcaldes. "Persones que ho han donat tot perquè poguéssim votar i que mereixen, no només un sentit reconeixement col·lectiu, sinó també tot el nostre acompanyament. Donar-los suport. No deixar-les mai soles. I fer tot el que estigui a les nostres mans per posar fi a tota forma de repressió. Perquè si volem guanyar -que guanyarem- no podem deixar ningú enrere. I per això treballem per l’amnistia", ha ressaltat Aragonès.
La declaració institucional ha substituït un acte planificat amb el Govern de l'1-O i l'actual que va decaure per la situació que viuen ERC i Junts. La qüestió de confiança plantejada per Albert Batet dimarts al vespre va sacsejar el Govern, fins al punt que el president va destituir el vicepresident Jordi Puigneró. En l'última oferta enviada per Junts a Aragonès s'hi demana la seva restitució, circumstància ja rebutjada pel president. "És evident que amb aquesta proposta no volen arribar a un acord. Si tenen una proposta seriosa i amb voluntat d'arribar a un pacte ja ens l'enviaran", sostenen fonts de Presidència. La negociació prevista per Junts caduca diumenge al vespre, perquè dilluns ja fixaran la pregunta per la consulta interna a la militància sobre si cal continuar -o no- formant part de la coalició. Així es va decidir en l'executiva d'aquest dijous.
La cita, maratoniana, va servir per constatar el debat intern -hi va haver veus que van expressar la voluntat de sortir de l'executiu immediatament, o bé d'altres que volien accelerar encara més la consulta, prevista per dijous i divendres vinent- i per fixar el marc general de les condicions que es posarien sobre la taula d'Aragonès. A grans trets, van ser les tres que porten repetint des de finals d'agost i principis de setembre: posar en marxa la direcció estratègica del procés, reenfocar el diàleg amb Madrid per centrar-lo en l'amnistia i l'autodeterminació, i bastir un front unitari al Congrés dels Diputats. A aquestes peticions s'hi va sumar la restitució de Puigneró, que segons fonts consultades per l'ACN no va ser acordada en el marc de l'executiva de dijous.
Un dels detalls de la proposta remesa a Palau per part de Junts és que l'epicentre del nou estat major es basi en el Consell de la República, organisme establert a Brussel·les sota la presidència de Carles Puigdemont, líder de la Generalitat durant l'1-O i al capdavant del seu partit fins al juny. Puigdemont era un dels dirigents de Junts que estaven al corrent de la qüestió de confiança que Junts reclamaria a Aragonès en el debat de política general. De fet, fonts consultades per NacióDigital a l'hora de fer una reconstrucció de la setmana viscuda dins l'executiu asseguren que aquest mecanisme va ser una "condició" de l'expresident a l'hora d'enfocar la negociació amb ERC.
Declaració Aragonès by naciodigital on Scribd