02
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
03
d'octubre
a les
8:11h
L'actual Govern de coalició pot estar vivint els seus últims dies, a l'espera de la consulta de Junts sobre si marxar-ne, però les dinàmiques internes mai no havien estat del tot homogènies. Ben al contrari, la majoria de membres de l'executiu (vuit d'ERC i set de Junts) han preferit impulsar iniciatives i deixar-se veure al territori amb companys del mateix partit, en lloc de mesclar-se amb els altres. Les dades són clares, i és que, si bé la probabilitat pura apunta a que, per atzar, un 53% dels actes compartits haurien de reunir consellers de les dues formacions, això ocorre tan sols en un 38% dels casos.
Així es conclou de l'anàlisi dels prop de 500 actes i iniciatives en què han participat més d'un membre del Govern, des de maig de l'any passat, difoses a les xarxes pels propis consellers i pels seus comptes institucionals -i excloent-ne els actes pròpiament de partit i les reunions del consell executiu i altres situacions en què coincidia pràcticament tot ell-. I el 53% que se situa de referència en cas que no hi hagués hagut discriminació partidista és el resultat de calcular quants s'esperaria que hi haguessin comptat amb un representants d'ERC i un de Junts, escollint per pur atzar dos membres del Govern per a cadascun d'aquests mateixos 500 actes.
La diferència amb el que ha ocorregut a la realitat, de 15 punts, és notable i ben significativa. A primer cop d'ull, pot semblar que són els consellers d'ERC aquells que han tingut actituds més tancades vers els seus socis, ja que fins a un 40% d'iniciatives només comptaven amb dirigents republicans, per tan sols només un 22% amb representació exclusivament de Junts (molt a prop del 20% que els pertocaria per atzar pur). Ara bé, això s'ha de matisar, ja que, en aquest còmput, s'hi té en compte també Pere Aragonès, el membre de l'executiu que ha participat a més actes col·lectius amb diferència (a 195), cosa que distorsiona molt les xifres cap al cantó d'ERC.
Per aquest motiu, el gràfic inicial -i tota la resta de l'article- mostra també les dades sense tenir en compte el president català, cas en què passa a ser Junts el partit amb uns consellers més endogàmics. Ara bé, també és cert que la situació de la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, és igualment particular, ja que participa en nombroses iniciatives (86), moltes d'elles poc discrecionals, ja que acompanya altres consellers quan viatgen o dona suport en processos participatius que impulsen, ja que també s'encarrega d'aquesta àrea. Si també se l'exclou del còmput -també es troba l'opció als gràfics-, la quantitat d'actes amb consellers dels dos colors segueix sent baix, del 38%.
Sense tenir en compte ni Aragonès ni Alsina, és ERC el partit que monopolitza més actes col·lectius de Govern, ja que un 33% ha tingut participació només de dos o més consellers republicans i un 29%, el mateix però sols de Junts. Ara bé, les iniciatives monocolors d'ERC tan sols se situen sis punts per damunt del que seria esperable per atzar pur, mentre que, en el cas de Puigneró i els seus, superen per deu punts la proporció esperable. Això es deu a que, com que els republicans tenen un membre més al Govern, es major la probabilitat que, per atzar, no coincideixin amb ningú de Junts en distribuir-se en parelles.
És rellevant ressaltar que no totes les iniciatives conjuntes són escollides pels consellers, els quals voluntàriament triarien amb quin altre departament es voldrien coordinar per fer una compareixença, iniciativa legislativa o visita al territori. En alguns casos, aquests vincles ja vindrien establerts pel mateix càrrec, com en el cas citat d'Alsina pel que fa als viatges a l'estranger o reunions amb cònsols, però també pel que fa als consellers que coincideixen en òrgans de coordinació amb composició prefixada, com ho va ser el Procicat durant la pandèmia i que reunia, entre d'altres, els consellers de Salut i d'Interior, o diversos òrgans econòmics i de diàleg social on es troben sistemàticament els consellers d'Economia i d'Empresa i Treball.
Quins consellers tendeixen més a l'endogàmia?
Probablement, si s'excloguessin aquests actes, s'incrementaria la tendència a coordinar-se només amb companys del propi partit i s'eixamplaria la distància de 15 punts respecte el 53% d'iniciatives mixtes esperades. Així mateix, aquest 53% de referència és conservador, ja que s'ha calculat amb el supòsit que tots els actes comptessin amb dos membres del Govern, però més d'una desena part d'aquests va sumar tres o més consellers, incrementant així, per tant, les probabilitats que s'hi trobessin representants tant d'ERC com de Junts. La inèrcia a impulsar normatives, a fer visites arreu del país o a compartir anuncis davant la premsa només amb companys del mateix partit, per tant, podria ser encara més deliberada del que apunten aquestes dades. Ara bé, això afecta per igual tots els membres de l'executiu?
Tal com mostra l'anterior gràfic, els consellers campions en l'endogàmia partidista serien d'ERC: la titular de Cultura, Natàlia Garriga (75% d'actes només amb companys del mateix partit); la d'Acció Climàtica, Teresa Jordà (74%); el d'Empresa, Roger Torrent (74%); i el d'Interior, Joan Ignasi Elena (71%). En canvi, són pràcticament paritaris a l'hora de triar companyia els responsables de Drets Socials, Violant Cervera; de Justícia, Lourdes Ciuró; i de Salut, Josep Maria Argimon, tots de Junts, però també el republicà Josep Gonzàlez-Cambray, conseller d'Educació. Un cas especial ja esmentat és Alsina, qui fa més d'un 60% d'actes compartits amb representants d'ERC, especialment Aragonès, amb qui ha viatjat i s'ha reunit amb nombrosos diplomàtics.
En canvi, si s'exclouen tant Aragonès com Alsina, les diferències entre partits es matisen molt i deixen d'haver-hi casos tan extrems. La tendència a coordinar-se preferentment amb companys del mateix partit, però, es manté excepte ens els casos de Cambray, molt paritari, i de Puigneró, ara defenestrat i curiosament l'únic a qui s'hauria vist amb més consellers dels seus socis de Govern que del seu propi partit. Pel que fa a l'agenda del president català, ha prioritzat clarament els seus companys de carnet, amb actes sobretot amb Garriga, Jordà, Torrent i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, a banda del cas especial ja citat d'Alsina, en segon lloc.
Més enllà d'aquells actes amb el president -en què és habitual que, en qüestions sectorials, l'acompanyi el titular del ram-, quins són els consellers que més han interactuat públicament entre si? Amb diferència, Argimon i Cervera (25 trobades), els quals s'han coordinat sovint, com a responsables de les àrees de salut i serveis socials, en relació a la gestió de les residències, per exemple. El segon gràfic de l'article visualitza el conjunt de relacions creuades, entre les quals també destaquen les de Cambray i Garriga (16), de Cambray i Argimon (16), de Gemma Geis -Recerca i Universitats- i Argimon (15), i de Tània Verge -Igualtat i Feminismes- i Elena (13).
La representació plural de l'executiu tampoc no ha estat constant al llarg de la legislatura. De fet, en el primer trimestre posterior a començar a caminar, fins a un 44% dels actes compartits del Govern tenien representants dels dos partits, però els següents mesos aquest percentatge va anar caient progressivament i els consellers van anar prioritzant els companys de partit.
Curiosament, la primavera passada, la pluralitat va tornar a guanyar pes -en part, però no només, a reunions interdepartamentals per afrontar la crisi derivada de la guerra a Ucraïna-, malgrat que, en els darrers compassos, la tendència a anar per separat s'ha accentuat en paral·lel a com empitjoraven les relacions entre ERC i Junts: des del juny passat, menys d'un terç dels actes col·lectius del Govern comptava amb representants dels dos partits i, si no es té en compte Aragonès, aquests cauen per sota del 29%. Ara depèn de la consulta interna a Junts que el percentatge no caigui fins al 0% arran de la sortida d'aquest partit del Govern.
Així es conclou de l'anàlisi dels prop de 500 actes i iniciatives en què han participat més d'un membre del Govern, des de maig de l'any passat, difoses a les xarxes pels propis consellers i pels seus comptes institucionals -i excloent-ne els actes pròpiament de partit i les reunions del consell executiu i altres situacions en què coincidia pràcticament tot ell-. I el 53% que se situa de referència en cas que no hi hagués hagut discriminació partidista és el resultat de calcular quants s'esperaria que hi haguessin comptat amb un representants d'ERC i un de Junts, escollint per pur atzar dos membres del Govern per a cadascun d'aquests mateixos 500 actes.
La diferència amb el que ha ocorregut a la realitat, de 15 punts, és notable i ben significativa. A primer cop d'ull, pot semblar que són els consellers d'ERC aquells que han tingut actituds més tancades vers els seus socis, ja que fins a un 40% d'iniciatives només comptaven amb dirigents republicans, per tan sols només un 22% amb representació exclusivament de Junts (molt a prop del 20% que els pertocaria per atzar pur). Ara bé, això s'ha de matisar, ja que, en aquest còmput, s'hi té en compte també Pere Aragonès, el membre de l'executiu que ha participat a més actes col·lectius amb diferència (a 195), cosa que distorsiona molt les xifres cap al cantó d'ERC.
Per aquest motiu, el gràfic inicial -i tota la resta de l'article- mostra també les dades sense tenir en compte el president català, cas en què passa a ser Junts el partit amb uns consellers més endogàmics. Ara bé, també és cert que la situació de la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, és igualment particular, ja que participa en nombroses iniciatives (86), moltes d'elles poc discrecionals, ja que acompanya altres consellers quan viatgen o dona suport en processos participatius que impulsen, ja que també s'encarrega d'aquesta àrea. Si també se l'exclou del còmput -també es troba l'opció als gràfics-, la quantitat d'actes amb consellers dels dos colors segueix sent baix, del 38%.
Sense tenir en compte ni Aragonès ni Alsina, és ERC el partit que monopolitza més actes col·lectius de Govern, ja que un 33% ha tingut participació només de dos o més consellers republicans i un 29%, el mateix però sols de Junts. Ara bé, les iniciatives monocolors d'ERC tan sols se situen sis punts per damunt del que seria esperable per atzar pur, mentre que, en el cas de Puigneró i els seus, superen per deu punts la proporció esperable. Això es deu a que, com que els republicans tenen un membre més al Govern, es major la probabilitat que, per atzar, no coincideixin amb ningú de Junts en distribuir-se en parelles.
És rellevant ressaltar que no totes les iniciatives conjuntes són escollides pels consellers, els quals voluntàriament triarien amb quin altre departament es voldrien coordinar per fer una compareixença, iniciativa legislativa o visita al territori. En alguns casos, aquests vincles ja vindrien establerts pel mateix càrrec, com en el cas citat d'Alsina pel que fa als viatges a l'estranger o reunions amb cònsols, però també pel que fa als consellers que coincideixen en òrgans de coordinació amb composició prefixada, com ho va ser el Procicat durant la pandèmia i que reunia, entre d'altres, els consellers de Salut i d'Interior, o diversos òrgans econòmics i de diàleg social on es troben sistemàticament els consellers d'Economia i d'Empresa i Treball.
Quins consellers tendeixen més a l'endogàmia?
Probablement, si s'excloguessin aquests actes, s'incrementaria la tendència a coordinar-se només amb companys del propi partit i s'eixamplaria la distància de 15 punts respecte el 53% d'iniciatives mixtes esperades. Així mateix, aquest 53% de referència és conservador, ja que s'ha calculat amb el supòsit que tots els actes comptessin amb dos membres del Govern, però més d'una desena part d'aquests va sumar tres o més consellers, incrementant així, per tant, les probabilitats que s'hi trobessin representants tant d'ERC com de Junts. La inèrcia a impulsar normatives, a fer visites arreu del país o a compartir anuncis davant la premsa només amb companys del mateix partit, per tant, podria ser encara més deliberada del que apunten aquestes dades. Ara bé, això afecta per igual tots els membres de l'executiu?
Tal com mostra l'anterior gràfic, els consellers campions en l'endogàmia partidista serien d'ERC: la titular de Cultura, Natàlia Garriga (75% d'actes només amb companys del mateix partit); la d'Acció Climàtica, Teresa Jordà (74%); el d'Empresa, Roger Torrent (74%); i el d'Interior, Joan Ignasi Elena (71%). En canvi, són pràcticament paritaris a l'hora de triar companyia els responsables de Drets Socials, Violant Cervera; de Justícia, Lourdes Ciuró; i de Salut, Josep Maria Argimon, tots de Junts, però també el republicà Josep Gonzàlez-Cambray, conseller d'Educació. Un cas especial ja esmentat és Alsina, qui fa més d'un 60% d'actes compartits amb representants d'ERC, especialment Aragonès, amb qui ha viatjat i s'ha reunit amb nombrosos diplomàtics.
En canvi, si s'exclouen tant Aragonès com Alsina, les diferències entre partits es matisen molt i deixen d'haver-hi casos tan extrems. La tendència a coordinar-se preferentment amb companys del mateix partit, però, es manté excepte ens els casos de Cambray, molt paritari, i de Puigneró, ara defenestrat i curiosament l'únic a qui s'hauria vist amb més consellers dels seus socis de Govern que del seu propi partit. Pel que fa a l'agenda del president català, ha prioritzat clarament els seus companys de carnet, amb actes sobretot amb Garriga, Jordà, Torrent i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, a banda del cas especial ja citat d'Alsina, en segon lloc.
Més enllà d'aquells actes amb el president -en què és habitual que, en qüestions sectorials, l'acompanyi el titular del ram-, quins són els consellers que més han interactuat públicament entre si? Amb diferència, Argimon i Cervera (25 trobades), els quals s'han coordinat sovint, com a responsables de les àrees de salut i serveis socials, en relació a la gestió de les residències, per exemple. El segon gràfic de l'article visualitza el conjunt de relacions creuades, entre les quals també destaquen les de Cambray i Garriga (16), de Cambray i Argimon (16), de Gemma Geis -Recerca i Universitats- i Argimon (15), i de Tània Verge -Igualtat i Feminismes- i Elena (13).
La representació plural de l'executiu tampoc no ha estat constant al llarg de la legislatura. De fet, en el primer trimestre posterior a començar a caminar, fins a un 44% dels actes compartits del Govern tenien representants dels dos partits, però els següents mesos aquest percentatge va anar caient progressivament i els consellers van anar prioritzant els companys de partit.
Curiosament, la primavera passada, la pluralitat va tornar a guanyar pes -en part, però no només, a reunions interdepartamentals per afrontar la crisi derivada de la guerra a Ucraïna-, malgrat que, en els darrers compassos, la tendència a anar per separat s'ha accentuat en paral·lel a com empitjoraven les relacions entre ERC i Junts: des del juny passat, menys d'un terç dels actes col·lectius del Govern comptava amb representants dels dos partits i, si no es té en compte Aragonès, aquests cauen per sota del 29%. Ara depèn de la consulta interna a Junts que el percentatge no caigui fins al 0% arran de la sortida d'aquest partit del Govern.