01
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a la
13:48h
L'1 d'octubre de 2017, milers de ciutadans de Sabadell van votar en el referèndum. Segons el Govern, la participació va arribar a les 62.896 persones -al voltant d'un 40% del cens-, i ho va fer perquè les famoses urnes van arribar. Això va ser gràcies a voluntaris i un entramat de persones anònimes que es va oferir per custodiar-les i dur-les als diferents punts de votació de la ciutat. Tot plegat, sense alertar els agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, que durant mesos van perseguir sense èxit el material de l'1-O.
Una d'aquestes protagonistes anònimes va ser la Carme Salvans, que va tenir quatre urnes al maleter d'un cotxe durant dos o tres dies. "No vaig fer res de l'altre món", assegura, tot i que admet que li va fer "il·lusió" que li proposessin. "Sincerament, no m'ho esperava", confessa, mentre rememora amb NacióDigital aquells dies d'ara fa cinc anys.
- Com li arriba la proposta per guardar urnes i dur-les a una escola?
- Un dia, una persona que evidentment no coneixia em va dir si en volia vigilar algunes i portar-les el diumenge, 1 d'octubre, a un centre educatiu. Vaig dir que sí. Et confesso que em vaig quedar sobtada que m'ho demanessin, no m'ho esperava.
- I per què vostè?
- Doncs, no ho sé. Em va sorprendre, imagino que voldrien gent per distribuir-les que fos coneguda... però, la veritat, no tinc ni idea. El que sí que sé és que em va fer il·lusió, és com un honor, una sorpresa. Allò que dius: "Hosti! Doncs, sí, vull".
- Què en va fer, de les urnes?
- Les vaig desar al maleter d'un cotxe, que estava en un aparcament, en un lloc segur, durant dos o tres dies.
- I sabia el que havia de fer?
- Sí, ja sabia el que havia de fer i on dur-les. Coneixia l'hora d'obertura del col·legi en qüestió i havia de portar-les una mica abans. Senzillament, vaig anar amb el cotxe que tenia les urnes a l'escola. Va ser un trajecte d'uns 10 o 15 minuts.
- A l'escola ja l'esperaven?
- No, ningú en sabia res. Vaig aparcar a prop i em vaig dirigir al centre, on hi havia molta gent. Vam xerrar i els vaig explicar el que duia. Va haver-hi un problema amb una persona i fins que no es va calmar no em vaig moure. Aleshores, vaig anar a buscar el cotxe, que l'havia estacionat una mica lluny, perquè no podia anar passejant urnes pel carrer, i menys a aquelles hores. Amb el vehicle em vaig adreçar fins al lloc, i ja està. Allà em vaig quedar durant tota la jornada electoral.
- Aquells dies, sabent que tenia urnes, quan se suposa que les estaven buscant, estava tranquil·la o tenia algun neguit?
- No vaig tenir por ni em va suposar cap estrès. Al contrari, vaig ajudar a fer possible el referèndum, tot i que d'una forma molt petita. Per a mi, no vaig fer res de l'altre món. Crec que va haver-hi gent que s'ho va treballar més i d'altres que menys, va haver-hi diferents graus de participació.
- I amb els precedents com la detenció de l'exregidor sabadellenc Joan Ignasi Sánchez, l'entrada a una empresa de Sabadell i el decomís de cartells a Montcada, entre d'altres, no s'ho va replantejar?
- No, però de totes maneres, quan va passar tot això encara no sabia res de les urnes. Però no em va afectar ni influir. De fet, em va molestar més que hi hagués els cossos de seguretat buscant i buscant.
Una d'aquestes protagonistes anònimes va ser la Carme Salvans, que va tenir quatre urnes al maleter d'un cotxe durant dos o tres dies. "No vaig fer res de l'altre món", assegura, tot i que admet que li va fer "il·lusió" que li proposessin. "Sincerament, no m'ho esperava", confessa, mentre rememora amb NacióDigital aquells dies d'ara fa cinc anys.
- Com li arriba la proposta per guardar urnes i dur-les a una escola?
- Un dia, una persona que evidentment no coneixia em va dir si en volia vigilar algunes i portar-les el diumenge, 1 d'octubre, a un centre educatiu. Vaig dir que sí. Et confesso que em vaig quedar sobtada que m'ho demanessin, no m'ho esperava.
- I per què vostè?
- Doncs, no ho sé. Em va sorprendre, imagino que voldrien gent per distribuir-les que fos coneguda... però, la veritat, no tinc ni idea. El que sí que sé és que em va fer il·lusió, és com un honor, una sorpresa. Allò que dius: "Hosti! Doncs, sí, vull".
- Què en va fer, de les urnes?
- Les vaig desar al maleter d'un cotxe, que estava en un aparcament, en un lloc segur, durant dos o tres dies.
- I sabia el que havia de fer?
- Sí, ja sabia el que havia de fer i on dur-les. Coneixia l'hora d'obertura del col·legi en qüestió i havia de portar-les una mica abans. Senzillament, vaig anar amb el cotxe que tenia les urnes a l'escola. Va ser un trajecte d'uns 10 o 15 minuts.
- A l'escola ja l'esperaven?
- No, ningú en sabia res. Vaig aparcar a prop i em vaig dirigir al centre, on hi havia molta gent. Vam xerrar i els vaig explicar el que duia. Va haver-hi un problema amb una persona i fins que no es va calmar no em vaig moure. Aleshores, vaig anar a buscar el cotxe, que l'havia estacionat una mica lluny, perquè no podia anar passejant urnes pel carrer, i menys a aquelles hores. Amb el vehicle em vaig adreçar fins al lloc, i ja està. Allà em vaig quedar durant tota la jornada electoral.
- Aquells dies, sabent que tenia urnes, quan se suposa que les estaven buscant, estava tranquil·la o tenia algun neguit?
- No vaig tenir por ni em va suposar cap estrès. Al contrari, vaig ajudar a fer possible el referèndum, tot i que d'una forma molt petita. Per a mi, no vaig fer res de l'altre món. Crec que va haver-hi gent que s'ho va treballar més i d'altres que menys, va haver-hi diferents graus de participació.
- I amb els precedents com la detenció de l'exregidor sabadellenc Joan Ignasi Sánchez, l'entrada a una empresa de Sabadell i el decomís de cartells a Montcada, entre d'altres, no s'ho va replantejar?
- No, però de totes maneres, quan va passar tot això encara no sabia res de les urnes. Però no em va afectar ni influir. De fet, em va molestar més que hi hagués els cossos de seguretat buscant i buscant.