1 de 10
Eleccions municipals 2023

Pueyo contra Larrosa: una lluita aferrissada per l'alcaldia de Lleida

Les enquestes internes dels partits mostren una pugna entre ERC i PSC, que mantenen un empat tècnic per davant de Junts, que seria tercera força, i del PP, que podria doblar la representació

Miquel Pueyo i Fèlix Larrosa, els dos principals candidats a l'alcaldia de Lleida | ND
per Àlvar Llobet, Lleida | 1 d'octubre de 2022 a les 17:30 |
El paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, es va presentar a les eleccions municipals del 2019 brandant el relat de canvi d'època a la ciutat després de quatre dècades de governs socialistes. El líder d'ERC afrontarà els comicis locals del maig del 2023 amb la pretensió de consolidar el discurs i solidificar aquest canvi de tendència política que defensava, i que va aconseguir amb la victòria electoral i el posterior pacte de govern amb Junts per Catalunya i el Comú de Lleida. Pueyo va ser la cara d’aquella contesa electoral, i el socialista Fèlix Larrosa, la creu.

L'exalcalde va caure a les urnes i va esdevenir el primer batlle lleidatà que perdia unes eleccions ocupant el càrrec de paer en cap. El candidat del PSC encapçalava un projecte desgastat pels anys d’executius del mateix color, però la seva derrota va ser per menys d’un centenar de vots. Larrosa, amb una ambició a vegades al caire de la temeritat, està convençut que pot eixugar amb facilitat aquesta diferència i que pot guanyar les pròximes eleccions. Fa anys que treballa amb aquesta idea, i aspira a millorar els alcaldes Antoni Siurana i Àngel Ros, els grans tòtems del socialisme lleidatà. 


Pueyo i Larrosa es disputaran la victòria electoral a la ciutat de Lleida, però quedar primer no serà garantia d'accés de governar. Els pactes postelectorals seran clau per dibuixar el proper executiu. ERC i PSC tenen ara set regidors cadascun, i aquest empat es manté en les enquestes internes que ja manegen les formacions. NacióDigital ha tingut accés a tres d’elles, de formacions que tenen representació al consistori, i en totes es dibuixa una aferrissada pugna entre l’actual paer en cap i el cap de l’oposició, càrrec que Larrosa va demanar expressament a inici de legislatura per visibilitzar-se com la principal alternativa.

El govern li va concedir aquest "títol" que el socialista ha usat, ben sovint, per carregar els neulers contra l’executiu de Pueyo. Pels passadissos de la Paeria encara es recorda aquell sorprenent "no en tenen ni puta idea" que l'expaer en cap va deixar anar en plena roda de premsa sobre el dèficit municipal, el març del 2020. Molts van veure en aquell exabrupte una mostra de mala digestió de la derrota electoral. Larrosa va ser alcalde només nou mesos, i té l'espina clavada.


ERC i PSC, frec a frec; Junts, decisiu


Les enquestes donen al candidat del PSC opcions de deixar l’oposició amb una forquilla de paers que es mou entre els set i els vuit. En una situació similar es troba ERC, que està en disposició de tornar a guanyar les eleccions amb un sostre de vuit representants. Al comicis de l'any vinent podria tornar a passar com fa quatre anys, quan la victòria electoral es va dirimir per unes desenes de vots. Serà important la participació i la mobilització de cada electorat. Larrosa fa molts mesos que es mou per recollir votants, i fins i tot ha obert una campanya de recaptació de diners per abordar la campanya electoral.

 

Miquel Pueyo, Paer en cap de Lleida. Foto: Adrià Costa


El tercer lloc a les eleccions sembla clarament reservat a Toni Postius, l’actual regidor d’Urbanisme i candidat de Junts per Catalunya. L’edil es presentarà per tercera vegada a unes eleccions locals amb l'aspiració d’arribar a l'alcaldia, però les enquestes, de moment, li queden curtes per assolir aquest propòsit. Postius es mou en una forquilla d’entre quatre i sis representants (els mateixos que té ara) amb una tendència a aproximar-se cap a la banda alta d’aquest marge. El líder independentista està cridat a ser, amb tota probabilitat, un actor indispensable en la formació del pròxim govern de Lleida, perquè d’ell dependran les possibles majories. 


Optimisme al PP; desaparició de Ciutadans


Qui també espera tenir èxit en els propers comicis locals lleidatans és Xavier Palau, candidat del PP. Regidor a la Paeria, l’aspirant preveu una pujada de la seva formació. Aquest objectiu l’ocupa des de fa anys, temps en què ha intentat consolidar un projecte de centredreta lleidatà que ell mateix ha batejat amb l’eslògan "Lleida Implicada". Els dos paers que actualment té la formació podrien passar a ser, segons les enquestes internes, tres, quatre o cinc.

Els populars preveuen uns bons resultats, res a veure amb els de Ciutadans. La formació taronja ha tingut una deriva autodestructiva durant la legislatura i cap sondatge li dona representació a les eleccions. El 2023 serà probablement el final d'una formació que va tocar el poder (sense entrar a govern) quan es va convertir en soci preferent, primer d’Àngel Ros i després d’un Larrosa que se’n volia apartar, però que no ho va aconseguir. Els partits sobiranistes van tancar la porta a grans acords amb el PSC, una situació que es pot repetir després de les eleccions de l'any vinent.

La CUP podria tornar al plenari lleidatà


Una de les claus de volta de la formació del pròxim govern lleidatà serà el paper de la CUP. La formació anticapitalista va quedar fora del consistori fa quatre anys després d’un mandat amb dos regidors de la Crida per Lleida. Les enquestes situen els cupaires en un ventall de 0 a 2 regidors, i una d’elles deixa constància que l’èxit estaria més a l’abast si Pau Juvillà, exregidor i diputat inhabilitat, tornés a encapçalar la llista. Segons va avançar aquest diari, aquesta possibilitat és remota i no es contempla. Sigui com sigui, l’entrada de la CUP al consistori afavoriria un acord entre independentistes.

A la ciutat de Lleida, el record de les dècades de governança socialista encara és una motivació per arribar a pactes entre les formacions que van viure a l’oposició i que no estan disposades a tornar-hi. Dit d’una altra manera, la voluntat de no veure novament un executiu del PSC és més forta que les possibles discrepàncies que les formacions independentistes puguin tenir en qüestions nacionals o de projecte de ciutat. Aquest enfocament permet fer un pronòstic: si ERC, Junts per Catalunya i la CUP sumessin majoria absoluta (14 regidors), l’independentisme revalidaria l’alcaldia de Lleida amb molta probabilitat.

El Comú de Lleida, per la seva banda, no té assegurada la presència en el proper plenari. Els sondatges donen als comuns una forquilla d’entre 0 i 2 edils. Aquest marge també es dona, tot i que en menor percentatge, amb Vox, que podria irrompre al consistori. 
 

Fèlix Larrosa, cap de l'oposició a Lleida Foto: ACN

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació