30
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
12:59h
Els ministres d'Energia de la Unió Europea (UE) han tancat aquest divendres un acord per tirar endavant el primer paquet de mesures urgents per rebaixar la factura de la llum, sense marcar un topall al preu del gas. Es tracta de la primera gran reacció comunitària a la crisi per l'augment del preu de l'energia. Abans, els 27 ja havien pactat una reducció voluntària del 15% del consum de gas i omplir els dipòsits amb vista a l'hivern. L'emmagatzematge es troba ja en el 88,17%.
El paquet inclou la reducció obligatòria del consum elèctric del 5% en hores punta i d'un 10% total, així com un impost del 33% als beneficis extraordinaris de les empreses d'hidrocarburs i la fixació d'un topall de 180 euros per MWh a les tecnologies inframarginals -nuclear, renovables i lignit-, que produeixen amb baixos costos de producció i que poden aprofitar la situació actual per assolir grans beneficis. La reducció de la demanda energètica serà fins al 31 de març i el topall als beneficis extraordinaris fins al 30 de juny del 2023. Es preveu que la regulació s'adopti de manera formal a principis d'octubre perquè entri immediatament en vigor.
Per fer la reducció de la demanda acordada pels 27, els estats hauran d'identificar el 10% de les seves hores punta entre l'1 de desembre i el 31 de març del 2023 en les quals aplicar la reducció. Seran els estats també els que hauran de decidir les mesures a aplicar per assolir aquests objectius. Els 27 també seran els encarregats de definir les mesures per recaptar i redistribuir els beneficis extra de les energètiques cap als consumidors. La mesura inclou una "certa flexibilitat" per adaptar-la a les circumstàncies de cada estat. Per exemple, inclou la possibilitat de fixar un límit més alt als ingressos i de diferenciar entre tecnologies, entre d'altres.
Pel que fa a l'impost sobre els hidrocarburs, els titulars d'Energia han acordat que sigui obligatori i que es calculi sobre els beneficis imposables que siguin més d'un 20% superiors als de la mitjana des del 2018. Aquest nou gravamen serà compatible amb d'altres que ja apliquin els estats membre, que també poden mantenir impostos que siguin equivalents al pactat a nivell europeu. Aquestes mesures, que l'acord apunta que són "temporals i extraordinàries", s'aplicaran durant un any des de l'1 de desembre.
Una de les qüestions que es manté sobre la taula, però sense previsió d'acord immediat, és el topall al preu del gas. 15 estats membres, entre els quals hi ha Espanya, França i Itàlia, demanen establir un límit, però Brussel·les rebutja per ara aquesta opció i únicament defensa fixar un topall a les importacions de gas rus. També s'oposen al topall al preu del gas Alemanya, els Països Baixos, nòrdics i Àustria.
La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica del govern espanyol, Teresa Ribera, ha titllat de "decebedor" que la Comissió Europea no aposti per limitar el preu del gas. A l'arribada a la reunió extraordinària de ministres d'Energia a Brussel·les, Ribera ha afirmat que "els termes en què la Comissió Europea està fent les propostes avui fan curt en comparació amb el que Europa necessita". La ministra ha admès que el límit al preu del gas és "un tema sensible" que genera divisió entre els 27 i ha subratllat la necessitat que el bloc comunitari debati aquesta qüestió per trobar-ne una "orientació".
El paquet inclou la reducció obligatòria del consum elèctric del 5% en hores punta i d'un 10% total, així com un impost del 33% als beneficis extraordinaris de les empreses d'hidrocarburs i la fixació d'un topall de 180 euros per MWh a les tecnologies inframarginals -nuclear, renovables i lignit-, que produeixen amb baixos costos de producció i que poden aprofitar la situació actual per assolir grans beneficis. La reducció de la demanda energètica serà fins al 31 de març i el topall als beneficis extraordinaris fins al 30 de juny del 2023. Es preveu que la regulació s'adopti de manera formal a principis d'octubre perquè entri immediatament en vigor.
Per fer la reducció de la demanda acordada pels 27, els estats hauran d'identificar el 10% de les seves hores punta entre l'1 de desembre i el 31 de març del 2023 en les quals aplicar la reducció. Seran els estats també els que hauran de decidir les mesures a aplicar per assolir aquests objectius. Els 27 també seran els encarregats de definir les mesures per recaptar i redistribuir els beneficis extra de les energètiques cap als consumidors. La mesura inclou una "certa flexibilitat" per adaptar-la a les circumstàncies de cada estat. Per exemple, inclou la possibilitat de fixar un límit més alt als ingressos i de diferenciar entre tecnologies, entre d'altres.
Pel que fa a l'impost sobre els hidrocarburs, els titulars d'Energia han acordat que sigui obligatori i que es calculi sobre els beneficis imposables que siguin més d'un 20% superiors als de la mitjana des del 2018. Aquest nou gravamen serà compatible amb d'altres que ja apliquin els estats membre, que també poden mantenir impostos que siguin equivalents al pactat a nivell europeu. Aquestes mesures, que l'acord apunta que són "temporals i extraordinàries", s'aplicaran durant un any des de l'1 de desembre.
Una de les qüestions que es manté sobre la taula, però sense previsió d'acord immediat, és el topall al preu del gas. 15 estats membres, entre els quals hi ha Espanya, França i Itàlia, demanen establir un límit, però Brussel·les rebutja per ara aquesta opció i únicament defensa fixar un topall a les importacions de gas rus. També s'oposen al topall al preu del gas Alemanya, els Països Baixos, nòrdics i Àustria.
La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica del govern espanyol, Teresa Ribera, ha titllat de "decebedor" que la Comissió Europea no aposti per limitar el preu del gas. A l'arribada a la reunió extraordinària de ministres d'Energia a Brussel·les, Ribera ha afirmat que "els termes en què la Comissió Europea està fent les propostes avui fan curt en comparació amb el que Europa necessita". La ministra ha admès que el límit al preu del gas és "un tema sensible" que genera divisió entre els 27 i ha subratllat la necessitat que el bloc comunitari debati aquesta qüestió per trobar-ne una "orientació".