1 de 10
BARCELONA

El govern de comuns i PSC xoca a Barcelona: quatre votacions divides per marcar distància electoral

El govern de coalició inicia el curs esquinçant la tendència de vot conjunt en casos com les ocupacions, el cas Itziar González i Can Vies

Els líders del PSC, Jaume Collboni, i els comuns, Ada Colau, al centre de la imatge, d'arxiu | ACN / Gemma Sánchez
per David Cobo, Barcelona, Catalunya | 30 de setembre de 2022 a les 16:41 |
El curs polític oficial a l'Ajuntament de Barcelona ha començat amb una declaració d'intencions amb clars ecos preelectorals: xoc de postures en el govern de coalició municipal de Barcelona en Comú i PSC. Si bé ja els dos socis d'executiu ja havien mostrat diferències en temes grans de ciutat, com l'ampliació de l'aeroport del Prat o el peatge urbà, s'intentaven maximitzar les votacions unitàries com a govern en els consells plenaris. Ara, però, en un sola jornada s'han multiplicat les divergències a l'hora de votar. Fins a quatre vegades s'han posicionat de manera diferent, els dos grups municipals. Ha estat al voltant del cas Itziar González, en dues ocasions, però també en temes sobre les ocupacions o les gestions necessàries a l'espai de Can Vies

El cas Itziar González


El principal punt d'impacte simbòlic del dia ha estat el pas que ha fet la major part del consistori (comuns, ERC, Junts i Cs) per començar a rescabalar l'exregidora Itziar González i la treballadora municipal Lourdes Conesa, que van alertar de la trama corrupta de llicències turístiques a Ciutat Vella entre el 2005 i el 2009. Ara amb una sentència favorable, les dues figues del consistori que van alçar la veu en aquell moment han començat a rebre un suport municipal que fins ara no havien trobat. Davant d'això, abans del ple la mateixa alcaldessa Ada Colau ja havia anunciat la signatura d'un expedient d'ofici per estudiar una possible compensació patrimonial cap a aquestes treballadores, per no haver estat a l'altura com a consistori durant tot el procés.

Més tard, però, el grup dels comuns s'ha refermat en el reconeixement a les dues representants municipals en el plenari. Tant fent la seva pròpia proposició, com donant suport a la petició d'ERC, amb una línia similar. En tots dos casos, en canvi, el que ha cridat l'atenció és la distància que ha pres el grup socialista, ja que González era regidora pel PSC en el moment que es van detectar aquells incompliments. En totes dues proposicions, el grup liderat per Jaume Collboni s'ha abstingut, trencant la unitat del govern municipal.


Segons el PSC, el gran punt de fricció ha estat la referència de les peticions a l'expedient d'ofici que es demana a l'Ajuntament , i que Ada Colau ja ha anunciat aquest matí. "Tenim seriosos dubtes legals", ha expressat la regidora socialista Montserrat Ballarín, abans d'afegir que el rescabalament econòmic l'haurien de demanar les afectades "amb una demanda" als jutjats, i no l'Ajuntament per iniciativa pròpia. 

To oposat respecte a les ocupacions


Un altre dels punts en què no s'han dissimulat les diferències internes ha estat amb un d'aquells temes que, com més s'apropen les eleccions, més s'acostuma a sacsejar: les ocupacions. De la mà del PP, s'ha tornat a debatre si l'Ajuntament havia de pressionar per endurir les penes contra les persones que ocupen un immoble i per agilitzar les expulsions ràpides, sense fer una distinció especial entre la situació dels ocupants, ha defensat el regidor popular Josep Bou. Aquest punt de vista ha estat directament confrontat per la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, dels comuns, qui ha assenyalat que no es podia barrejar la situació de les famílies vulnerables que només busquen un sostre assequible amb els perfils delinqüencials que utilitzen immobles per a activitats il·lícites.

A més, Martín ha criticat que es deixés de banda qualsevol mena de consideració pel que fa a les polítiques d'habitatge que servirien per corregir l'existència de nombrosos casos d'ocupació. Alhora, la regidora ha atribuït al PP la voluntat de "sobredimensionar" el fenomen i de crear alarma. En aquest sentit, ha recordat que contràriament a la idea que "si surts a comprar el pa, t'ocupen el pis", els serveis municipals es van trobar que l'any passat no hi havia cap ocupació d'una primera residència a tot Barcelona, entre els casos dels quals fan seguiment.


Així, mentre que comuns i ERC han votat negativament al plantejament del PP i aquest no ha prosperat, el PSC ha tornat a distanciar-se de la postura del seu soci. En la seva intervenció, el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha assegurat que s'abstindrien davant la petició de Josep Bou -que arribava a demanar no empadronar i privat de drets les persones que viuen ocupant- perquè s'havia de reconèixer "el problema". I en aquest sentit, ha animat "als grups d'esquerres" a "prendre-s'ho amb seriositat", davant del risc que la dreta capitalitzi la preocupació per aquest tema. Així, ha vincula ocupació i "problemes de convivència" i s'ha mostrat alarmat perquè el 42,5% dels immobles ocupats de l'Estat es concentrin a Catalunya. 

El vot diferent a Can Vies


En el cas de l'edifici de Can Vies, l'encarregat de perfilar la posició socialista ha estat el tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle. La petició -que ha sortir rebutjada- plantejava fer un informe sobre la situació de l'edifici i, si calgués, procedir al desallotjament i enderroc de la finca. En la seva intervenció, Batlle ha defensat que cal "obrir una reflexió serena de com abordar" el futur de l'espai de Sants actualment ocupat per col·lectius del barri. A més, ha aprofitat per enrere i titllar de "pusil·lànime" el govern de Xavier Trias, de l'extinta Convergència i Unió, de la gestió del conflicte que va acabar esclatant el 2014.

La posició d'Albert Batlle, situada a mig camí entre la bel·ligerància de la proposant Eva Parera i la negativa ferma dels comuns i ERC, s'ha trobat la resposta del seu soci de govern a través de la intervenció de la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez. En aquest cas, la representant de Barcelona en Comú ha obviat que hi hagi res a abordar, com plantejava Batlle. "No hi ha cap conflicte veïnal sobre el centre social ocupat de Can Vies", ha reblat. A més, han tancat la porta a la idea de tirar-lo a terra. "Ja hem vist una excavadora a Can Vies i ja hem vist que no funciona", ha ressaltat Pérez.
 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació