30
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
15:11h
L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat oficialment aquest matí el camí per rescabalar, formal i simbòlicament, l'exregidora de Ciutat Vella Itziar González i la treballadora municipal Lourdes Conesa, dues figures claus que van fer d'alertadores davant una trama de llicències turístiques atorgades de manera irregular entre els anys 2005 i 2009. Ho ha fet per partida doble. Primer, amb un acte en què els grups Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han acompanyat les dues representants municipals que van confrontar un cas de corrupció. I, tot seguit, amb un debat municipal que arriba al consell plenari de la ciutat a través de dues proposicions (BComú i ERC) en què es reclama el reconeixement d'aquestes dues treballadores. Especialment, després que una sentència els hagi donat la raó en tot allò que denunciaven.
Després de la rebuda que ha fet Colau aquest divendres a primera hora de les dues afectades, abans del ple, l'alcaldessa ha anunciat que ja ha signat un decret per iniciar un "expedient d'ofici per possible rescabalament patrimonial" per part de l'Ajuntament de Barcelona per compensar la falta d'acompanyament dels anys previs. "En 14 anys no he rebut una sola trucada de l'Ajuntament", ha etzibat Conesa, en una compareixença posterior a la trobada institucional. Igualment, ha expressat que el procés de denúncia li ha comportat "conseqüències" per a la seva salut i la seva carrera professional al consistori, ja que va ser apartada del seu departament després d'exposar les irregularitats.
També l'exregidora socialista Itziar González, que ha lamentat que el PSC no hi hagi estat present en l'acte de trobada institucional previa al consell plenari, ha denunciat que el procés que ha viscut els darrers anys ha demostrat "la deshumanització de l'administració". "Estic enfadada i estic dolguda", ha reconegut. Així mateix, ha destacat que aquest gest municipal la "repara profundament".
Acompanyament polític
Entre els grups que han fet suport aquest divendres a les representants municipals que van denunciar corrupció s'han compartit diferents maneres d'entomar el mea culpa institucional. Colau ha parlat del "reconeixement que l'administració no ha fet prou" i ha reivindicat la necessitat de "millorar mecanismes" per detectar possibles casos d'irregularitats futures i d'acompanyar les persones que ho alertin.
El líder dels republicans, Ernest Maragall, al seu torn, ha apuntat que "el pitjor pecat és el silenci" i ha defensat que el cas González-Conesa ha exposat "l'abandó de le les persones que van assumir el risc de ser ciutadanes". Un principi que també ha subratllat el portaveu de Junts, Jordi Martí, que ha demanat que això "acabi com ha d'acabar, amb una reparació justa" a les afectades.
Proposicions amb deures
Quan el cas González ha arribat al plenari, s'ha fet a través de dues iniciatives. La primera, dels BComú, centrada en reconèixer el paper de les "alertadores" i mostrant el compromís de l'Ajuntament per "revisar i enfortir els mecanismes interns" per detectar situacions similars. Una proposta que ha presentat el regidor dels comuns Jordi Rabassa, però que també li ha servit per reivindicar figures impulsades pel seu equip municipal, com el comitè d'ètica o la bústia ètica, que ha considerat com a "pioneres" i replicades després per la Generalitat.
En el seu punt, ERC ha posat èmfasi en la necessitat de dotar de més recursos i personal els instruments ètics, alhora que es reclamen mesures contra el monocultiu turístic que atrau intents de lucre com el que ha sacsejat el centre de la ciutat els darrers anys. Davant d'això, la regidora republicana Elisenda Alamany ha plantejat que la gran pregunta a resoldre és "si l'Ajuntament està més o menys protegit de les males pràctiques" i si "hi ha més garanties" ara que "fa 15 anys. En aquest sentit, ha assenyalat que "les dades confirmen que el govern encara té molt camí" per endavant.
Totes dues propostes han quedat aprovades amb el suport de Junts per Catalunya, Ciutadans, ERC i BComú. I per contra, han recollit les abstencions de la resta de grups. Segons el PSC, el gran punt de fricció ha estat la referència de les peticions a l'expedient d'ofici que es demana a l'Ajuntament , i que Ada Colau ja ha anunciat aquest matí. "Tenim seriosos dubtes legals", ha expressat la regidora socialista Montserrat Ballarín, abans d'afegir que el rescabalament econòmic l'haurien de demanar les afectades "amb una demanda" als jutjats, i no l'Ajuntament per iniciativa pròpia.
Una sentència clara
El cas de les llicències irregulars de pisos turístics de Ciutat Vella va tenir com a cares visibles de la denúncia tant González com Conesa. Fa tres setmanes, l'Audiència Provincial va condemnar 17 persones pels delictes de suborn, prevaricació urbanística, infidelitat en la custòdia de documents i falsedat documental. Igualment, es dona per acreditat que les cartes amb amenaces de mort que van rebre les dues treballadores municipals que van denunciar la situació les va redactar Joaquín Quílez, enginyer i intermediari. La majoria dels investigats en aquesta trama, però, van acabar arribat a pactes de confessió a canvi de penes menors, després d'un procés judicial que ha trigar 13 anys a resoldre's des que es van detectar les irregularitats.
Tot i que l'Ajuntament de Barcelona s'ha fet càrrec del cost del judici que havia recaigut les treballadores municipals alertadores, les mateixes denunciants s'havien sentit poc acompanyades. Ara, almenys, ha arribat un reconeixement tardà que espera obrir un camí per reforçar els mecanismes de denúncia de corrupteles en el futur.
Després de la rebuda que ha fet Colau aquest divendres a primera hora de les dues afectades, abans del ple, l'alcaldessa ha anunciat que ja ha signat un decret per iniciar un "expedient d'ofici per possible rescabalament patrimonial" per part de l'Ajuntament de Barcelona per compensar la falta d'acompanyament dels anys previs. "En 14 anys no he rebut una sola trucada de l'Ajuntament", ha etzibat Conesa, en una compareixença posterior a la trobada institucional. Igualment, ha expressat que el procés de denúncia li ha comportat "conseqüències" per a la seva salut i la seva carrera professional al consistori, ja que va ser apartada del seu departament després d'exposar les irregularitats.
També l'exregidora socialista Itziar González, que ha lamentat que el PSC no hi hagi estat present en l'acte de trobada institucional previa al consell plenari, ha denunciat que el procés que ha viscut els darrers anys ha demostrat "la deshumanització de l'administració". "Estic enfadada i estic dolguda", ha reconegut. Així mateix, ha destacat que aquest gest municipal la "repara profundament".
Acompanyament polític
Entre els grups que han fet suport aquest divendres a les representants municipals que van denunciar corrupció s'han compartit diferents maneres d'entomar el mea culpa institucional. Colau ha parlat del "reconeixement que l'administració no ha fet prou" i ha reivindicat la necessitat de "millorar mecanismes" per detectar possibles casos d'irregularitats futures i d'acompanyar les persones que ho alertin.
El líder dels republicans, Ernest Maragall, al seu torn, ha apuntat que "el pitjor pecat és el silenci" i ha defensat que el cas González-Conesa ha exposat "l'abandó de le les persones que van assumir el risc de ser ciutadanes". Un principi que també ha subratllat el portaveu de Junts, Jordi Martí, que ha demanat que això "acabi com ha d'acabar, amb una reparació justa" a les afectades.
Proposicions amb deures
Quan el cas González ha arribat al plenari, s'ha fet a través de dues iniciatives. La primera, dels BComú, centrada en reconèixer el paper de les "alertadores" i mostrant el compromís de l'Ajuntament per "revisar i enfortir els mecanismes interns" per detectar situacions similars. Una proposta que ha presentat el regidor dels comuns Jordi Rabassa, però que també li ha servit per reivindicar figures impulsades pel seu equip municipal, com el comitè d'ètica o la bústia ètica, que ha considerat com a "pioneres" i replicades després per la Generalitat.
En el seu punt, ERC ha posat èmfasi en la necessitat de dotar de més recursos i personal els instruments ètics, alhora que es reclamen mesures contra el monocultiu turístic que atrau intents de lucre com el que ha sacsejat el centre de la ciutat els darrers anys. Davant d'això, la regidora republicana Elisenda Alamany ha plantejat que la gran pregunta a resoldre és "si l'Ajuntament està més o menys protegit de les males pràctiques" i si "hi ha més garanties" ara que "fa 15 anys. En aquest sentit, ha assenyalat que "les dades confirmen que el govern encara té molt camí" per endavant.
Totes dues propostes han quedat aprovades amb el suport de Junts per Catalunya, Ciutadans, ERC i BComú. I per contra, han recollit les abstencions de la resta de grups. Segons el PSC, el gran punt de fricció ha estat la referència de les peticions a l'expedient d'ofici que es demana a l'Ajuntament , i que Ada Colau ja ha anunciat aquest matí. "Tenim seriosos dubtes legals", ha expressat la regidora socialista Montserrat Ballarín, abans d'afegir que el rescabalament econòmic l'haurien de demanar les afectades "amb una demanda" als jutjats, i no l'Ajuntament per iniciativa pròpia.
Una sentència clara
El cas de les llicències irregulars de pisos turístics de Ciutat Vella va tenir com a cares visibles de la denúncia tant González com Conesa. Fa tres setmanes, l'Audiència Provincial va condemnar 17 persones pels delictes de suborn, prevaricació urbanística, infidelitat en la custòdia de documents i falsedat documental. Igualment, es dona per acreditat que les cartes amb amenaces de mort que van rebre les dues treballadores municipals que van denunciar la situació les va redactar Joaquín Quílez, enginyer i intermediari. La majoria dels investigats en aquesta trama, però, van acabar arribat a pactes de confessió a canvi de penes menors, després d'un procés judicial que ha trigar 13 anys a resoldre's des que es van detectar les irregularitats.
Tot i que l'Ajuntament de Barcelona s'ha fet càrrec del cost del judici que havia recaigut les treballadores municipals alertadores, les mateixes denunciants s'havien sentit poc acompanyades. Ara, almenys, ha arribat un reconeixement tardà que espera obrir un camí per reforçar els mecanismes de denúncia de corrupteles en el futur.