02
d'octubre
del
2022
Aquest dimarts, durant eldebat de política general, es va escoltar des de la tribuna del Parlament de Catalunya un elogi a Giorgia Meloni, guanyadora de les eleccions a Itàlia. Va ser Ignacio Garriga, el cap del grup de Vox, qui va expressar que el seu partit "celebrava enormement" la victòria de Germans d'Itàlia. "Ja ha començat una nova albada a Europa", va proclamar. A Vox hi ha eufòria pel triomf de la que és una de les seves sòcies a Europa.
Però els vincles amb el feixisme italià han estat més importants en la història de Catalunya i de l'estat espanyol. El naixement del règim feixista a Itàlia després de la Marxa sobre Roma, el 1922, va tenir una gran influència en l'evolució de l'extrema dreta espanyola, primer durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-30) i després en la fundació de Falange. Però va ser amb la Guerra Civil que va ser més evident la presència feixista. Mussolini va enviar més de 70.000 soldats per ajudar Franco, enrolats en el Corpo Truppe Voluntarie.
Els italians van jugar un paper determinant en la victòria franquista. En la batalla de l'Ebre, a més, es va viure el que alguns historiadors han descrit com una "guerra civil" italiana, entre els feixistes i els membres de la Columna Garibaldi, que van venir a combatre per la República.
Bombes contra Sant Felip Neri
L'aviació italiana va tenir un rol destacat en el conflicte i va ser la causant de bombardejos molt cruels. Un d'ells es va produir el 30 de gener de 1938 sobre Barcelona. Les bombes sobre la plaça de Sant Felip Neri van ser demolidores. Hi va haver 216 morts a la ciutat aquell dia. Però a Sant Felip Neri van morir 42 persones, entre elles molts nens que estaven refugiats al recinte religiós. Encara ara són ben visibles les marques d'aquell atac aeri. Hi va haver més de 600 morts només aquell gener, víctimes dels bombardejos italians.
El comte Rossi, un assassí a Mallorca
Un dels capítols més sagnants protagonitzats per feixistes italians en terres de parla catalana va ser la repressió a Mallorca duta a terme per un dirigent enviat per Mussolini. Ho va investigar a fons l'historiador i monjo de Montserrat Josep Massot al llibre Arconovaldo Bonacorsi, el comte Rossi (Biblioteca Serra d'Or). Bonacorsi ni es deia Rossi ni era comte, sinó un feixista de la primera hora, provinent de Bolonya. A l'inici de la Guerra Civil, Mallorca va quedar en mans dels revoltats. Quan les tropes republicanes d'Alberto Bayo van desembarcar-hi l'agost de 1936, Mussolini va encarregar a Rossi anar-hi per acabar amb Royo.
Arconovaldo Bonacorsi, amb suport de tropes i d'aviació italiana, va fer-ho. Però, a més, va establir una mena de taifa amb plens poders i assassinats massius. Un dels capítols més cruels va ser la violació i afusellament de cinc milicianes. Finalment, els mateixos jerarques militars franquistes (inclòs un germà de Franco, Ramón) van exigir que se'l fes fora. Bonacorsi va ser condecorat per l'Espanya de Franco, l'Alemanya de Hitler i per Mussolini. Fet presoner pels britànics a Etiòpia, va acabar els seus dies fent d'advocat a Roma. I militant al Moviment Social Italià, el partit neofeixista on un dia, de ben jove, va entrar a militar Giorgia Meloni.
Un fil negre que es manté
Els contactes de l'extrema dreta italiana amb el franquisme són un tema poc conegut, tot i que disposem d'alguns estudis interessants. Com el de Matteo Antonio Albanese i Pablo del Hierro, on es detallen els lligams entre el règim franquista i els hereus de Mussolini. D'una banda, hi havia els exmembres de la República Social Italiana -el règim de Mussolini en la seva etapa final, quan ja es veia la victòria aliada- que es van refugiar a Espanya. De l'altra, es van establir vincles estrets amb l'MSI, que va arribar a obrir una oficina a Madrid. Albanese i Del Hierro asseguren que el govern de Franco fins i tot va arribar a finançar algunes campanyes del partit, mentre que l'MSI treballava per blanquejar la imatge del franquisme a Itàlia.
La connexió ultra italiana durant la Transició
L'extrema dreta italiana va ser molt activa en el final dels seixanta i setanta, en els anomenats anys de la tensió, amb una intensa activitat terrorista. Ordine Nuovo, una escissió extremista de l'MSI, va protagonitzar nombrosos atemptats i va ser present en els inicis de la Transició espanyola. Hi ha aquí un nom clau. Stefano Delle Chiae, mort el 2019 als 82 anys, arrossegava una llarga trajectòria d'accions violentes. Va ser present en els fets de Montejurra, el maig de 1976, quan pistolers armats van assassinar dos militants de la branca progressista del Partit Carlí.
El periodista Enric Juliana va escriure que amb la mort de Delle Chiae es perdien records molt rellevants d'episodis crucials de la Transició, com la massacre d'advocats laboralistes d'Atocha. Tant informes policials italians com mitjans de comunicació com Il Messaggero van confirmar els lligams d'un militant ultra italià, Carlo Cicuttini, mort el 2010, amb l'entramat de la massacre d'Atocha.
Almirante i Blas Piñar
L'últim vincle conegut del feixisme històric amb la política espanyola va ser la relació entre el líder del Moviment Social Italià, Giorgio Almirante, i Blas Piñar, de Fuerza Nueva, durant els anys de la Transició. Era una relació desigual. Piñar només va aconseguir un escó per al seu partit -el seu- al Congrés a les eleccions del 1979. L'MSI va sumar 56 diputats i 26 senadors el 1976.
Almirante va donar algunes claus dels objectius de l'extrema dreta en una de les seves visites a Madrid, el 1978. Va parlar d'eurodreta i de la necessitat d'unir totes les formacions properes a la UE. Una cosa que s'ha produït en bona part. També va assenyalar un límit que era el rebuig a integrar en la nova eurodreta a partits nazis. I finalment va explicar algunes coses curioses com el fet que mantenia contactes amb sectors de l'ala més radical de partits de dreta tradicional i va citar el Partit Conservador britànic. D'alguna manera, Almirante va demostrar tenir certa visió de futur. En això, potser anticipava a Giorgia Meloni.
Però els vincles amb el feixisme italià han estat més importants en la història de Catalunya i de l'estat espanyol. El naixement del règim feixista a Itàlia després de la Marxa sobre Roma, el 1922, va tenir una gran influència en l'evolució de l'extrema dreta espanyola, primer durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-30) i després en la fundació de Falange. Però va ser amb la Guerra Civil que va ser més evident la presència feixista. Mussolini va enviar més de 70.000 soldats per ajudar Franco, enrolats en el Corpo Truppe Voluntarie.
Els italians van jugar un paper determinant en la victòria franquista. En la batalla de l'Ebre, a més, es va viure el que alguns historiadors han descrit com una "guerra civil" italiana, entre els feixistes i els membres de la Columna Garibaldi, que van venir a combatre per la República.
Bombes contra Sant Felip Neri
L'aviació italiana va tenir un rol destacat en el conflicte i va ser la causant de bombardejos molt cruels. Un d'ells es va produir el 30 de gener de 1938 sobre Barcelona. Les bombes sobre la plaça de Sant Felip Neri van ser demolidores. Hi va haver 216 morts a la ciutat aquell dia. Però a Sant Felip Neri van morir 42 persones, entre elles molts nens que estaven refugiats al recinte religiós. Encara ara són ben visibles les marques d'aquell atac aeri. Hi va haver més de 600 morts només aquell gener, víctimes dels bombardejos italians.
El comte Rossi, un assassí a Mallorca
Un dels capítols més sagnants protagonitzats per feixistes italians en terres de parla catalana va ser la repressió a Mallorca duta a terme per un dirigent enviat per Mussolini. Ho va investigar a fons l'historiador i monjo de Montserrat Josep Massot al llibre Arconovaldo Bonacorsi, el comte Rossi (Biblioteca Serra d'Or). Bonacorsi ni es deia Rossi ni era comte, sinó un feixista de la primera hora, provinent de Bolonya. A l'inici de la Guerra Civil, Mallorca va quedar en mans dels revoltats. Quan les tropes republicanes d'Alberto Bayo van desembarcar-hi l'agost de 1936, Mussolini va encarregar a Rossi anar-hi per acabar amb Royo.
Arconovaldo Bonacorsi, amb suport de tropes i d'aviació italiana, va fer-ho. Però, a més, va establir una mena de taifa amb plens poders i assassinats massius. Un dels capítols més cruels va ser la violació i afusellament de cinc milicianes. Finalment, els mateixos jerarques militars franquistes (inclòs un germà de Franco, Ramón) van exigir que se'l fes fora. Bonacorsi va ser condecorat per l'Espanya de Franco, l'Alemanya de Hitler i per Mussolini. Fet presoner pels britànics a Etiòpia, va acabar els seus dies fent d'advocat a Roma. I militant al Moviment Social Italià, el partit neofeixista on un dia, de ben jove, va entrar a militar Giorgia Meloni.
Un fil negre que es manté
Els contactes de l'extrema dreta italiana amb el franquisme són un tema poc conegut, tot i que disposem d'alguns estudis interessants. Com el de Matteo Antonio Albanese i Pablo del Hierro, on es detallen els lligams entre el règim franquista i els hereus de Mussolini. D'una banda, hi havia els exmembres de la República Social Italiana -el règim de Mussolini en la seva etapa final, quan ja es veia la victòria aliada- que es van refugiar a Espanya. De l'altra, es van establir vincles estrets amb l'MSI, que va arribar a obrir una oficina a Madrid. Albanese i Del Hierro asseguren que el govern de Franco fins i tot va arribar a finançar algunes campanyes del partit, mentre que l'MSI treballava per blanquejar la imatge del franquisme a Itàlia.
La connexió ultra italiana durant la Transició
L'extrema dreta italiana va ser molt activa en el final dels seixanta i setanta, en els anomenats anys de la tensió, amb una intensa activitat terrorista. Ordine Nuovo, una escissió extremista de l'MSI, va protagonitzar nombrosos atemptats i va ser present en els inicis de la Transició espanyola. Hi ha aquí un nom clau. Stefano Delle Chiae, mort el 2019 als 82 anys, arrossegava una llarga trajectòria d'accions violentes. Va ser present en els fets de Montejurra, el maig de 1976, quan pistolers armats van assassinar dos militants de la branca progressista del Partit Carlí.
El periodista Enric Juliana va escriure que amb la mort de Delle Chiae es perdien records molt rellevants d'episodis crucials de la Transició, com la massacre d'advocats laboralistes d'Atocha. Tant informes policials italians com mitjans de comunicació com Il Messaggero van confirmar els lligams d'un militant ultra italià, Carlo Cicuttini, mort el 2010, amb l'entramat de la massacre d'Atocha.
Almirante i Blas Piñar
L'últim vincle conegut del feixisme històric amb la política espanyola va ser la relació entre el líder del Moviment Social Italià, Giorgio Almirante, i Blas Piñar, de Fuerza Nueva, durant els anys de la Transició. Era una relació desigual. Piñar només va aconseguir un escó per al seu partit -el seu- al Congrés a les eleccions del 1979. L'MSI va sumar 56 diputats i 26 senadors el 1976.
Almirante va donar algunes claus dels objectius de l'extrema dreta en una de les seves visites a Madrid, el 1978. Va parlar d'eurodreta i de la necessitat d'unir totes les formacions properes a la UE. Una cosa que s'ha produït en bona part. També va assenyalar un límit que era el rebuig a integrar en la nova eurodreta a partits nazis. I finalment va explicar algunes coses curioses com el fet que mantenia contactes amb sectors de l'ala més radical de partits de dreta tradicional i va citar el Partit Conservador britànic. D'alguna manera, Almirante va demostrar tenir certa visió de futur. En això, potser anticipava a Giorgia Meloni.