30
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
18:58h
El president rus, Vladímir Putin, ha signat aquest divendres l'annexió de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk i de les regions de Kherson i Zaporíjia a la Federació Russa. Una acció que implica situar sota la seva suposada sobirania territoris ocupats militarment. "Seran ciutadans russos per sempre", ha assenyalat Putin. En la cerimònia, celebrada al Kremlin aquest migdia, s'han trobat els líders de les quatre regions i les principals autoritats del país, entre elles el patriarca rus ortodox Kirill, màxim representant de l'església ortodoxa al país.
En l'acte, molt simbòlic, Putin ha fet un nou pas en la seva ofensiva sobiranista sobre el país veí, fent cas omís dels advertiments dels governs occidentals i de l'ONU, que qüestionen la validesa legal d'aquesta annexió. El líder rus ha defensat que respon al desig de "milions de ciutadans", que estan en el seu "dret" de demanar adherir-se a Rússia en virtut del principi de l'autodeterminació dels pobles que, segons ha apuntat, també contempla la mateixa Nacions Unides. L'annexió s'ha produït després dels referèndums que s'han celebrat en aquests territoris, els quals, segons dades russes, van "demostrar" que un 97% de votants són favorables a l'annexió a Rússia. Amb aquest resultat, el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, ha afirmat que tot atac contra les regions ucraïneses adherides serà considerat com "una agressió" contra Rússia.
En la cerimònia d'annexió, el líder rus també ha recordat "les morts que ha patit la guerra" i ha demanat un minut de silenci. "Aquestes persones són els nostres herois, els herois de la Federació Russa". El mandatari s'ha retrotret a l'època soviètica i ha apel·lat a la tradició per a defensar que, fora de Rússia, hi ha els qui volen "tornar a la seva pàtria històrica". A més a més, en un discurs dirigit tant a Kíiv com a Occident ha instat les autoritats ucraïneses a acceptar un alto el foc i tornar a la taula de negociacions.
Si bé, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, n'ha fet cas omís i ha reaccionat a l'annexió dels territoris demanant formalment l'ingrés d'urgència a l'OTAN. Una petició sobre la qual el secretari general de l'aliança atlàntica, Jens Stoltenberg, ha evitat pronunciar-se. "Estem centrats a donar suport immediat a Ucraïna", ha dit tot esquivant posicionar-se amb relació a una hipotètica entrada d'Ucraïna.
Així i tot, el mandatari rus ha advocat per "protegir la llibertat" enfront dels qui busquen la "sobirania mundial" i actuen amb "doble moral". I, entre aplaudiments, ha plantejat: "Occident parla d'un ordre internacional basat en regles, però d'on venen aquestes regles?". Putin ha afegit que el món no els veu "com una societat lliure", sinó com "una multitud d'esclaus". També ha acusat els "avariciosos" governs occidentals d'actuar en benefici propi. En aquest sentit, ha advertit que els compromisos de no expansió de l'OTAN a l'est d'Europa han resultat ser un "engany", així com els acords per frenar el desenvolupament armamentístic. "Els Estats Units és l'únic país del món que va usar dues vegades armes nuclears", ha recordat, en al·lusió als bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki.
La cerimònia formal d'adhesió al país liderat per Putin s'ha accelerat després que aquest anunciés la setmana passada una "mobilització parcial" de 300.000 reservistes -la primera des de la Segona Guerra Mundial- per frenar la contraofensiva de l'exèrcit ucraïnès que ha fet recular les seves tropes. Des de fa setmanes, l'home al capdavant del Kremlin es veia obligat a efectuar algun moviment agosarat per intentar modificar l'evolució del conflicte, que no li és favorable.
En el seu discurs als ciutadans russos, amb un to molt bel·ligerant, Putin també va amenaçar Occident una altra vegada, acusant-lo de voler "destruir" Rússia. I per generar pressió, va recórrer a la seva arma més poderosa: usar el botó nuclear. "No és un farol", va assegurar el president rus. L'escenari ha empitjorat i incrementa la incertesa global en plena crisi energètica i inflacionària.
Tanmateix, Putin ha signat un decret que facilita l'obtenció de la nacionalitat russa a tots aquells que s'uneixin al seu exèrcit. Així, els "estrangers i les persones sense estat" que serveixin a les forces armades de Rússia "durant, com a mínim, un any" i participin en operacions militars "durant sis mesos o més" estaran subjectes al procediment simplificat per esdevenir ciutadans russos de ple dret.
Putin s'espolsa les culpes de la crisi energètica i culpa Occident
Precisament aquest darrer punt ha estat un dels que més ha tocat Putin, que ha carregat durament contra el sistema capitalista. Segons ell, la crisi energètica deriva de "molts anys de polítiques equivocades" per part d'Occident, que ha negat que es pugui a acusar a Moscou de "tots els desastres" del món. El president rus també ha vinculat als països "anglosaxons" amb el sabotatge als gasoductes Nord Stream. Segona la seva versió, haurien ajudat a "organitzar explosions" en les canonades que discorren sota la mar Bàltica. El govern ucraïnès, en canvi, ha culpat Rússia de l'incident.
La Unió Europea respondrà amb noves sancions
Els líders dels estats de la Unió Europea no han trigat a respondre a l'annexió i han promès "reforçar" les sancions contra Rússia en resposta a l'annexió "il·legal" dels quatre territoris ucraïnesos. En un comunicat, els 27 l'han rebutjat "fermament" i han subratllat que viola el dret internacional i la independència, sobirania i integritat territorial d'Ucraïna.
El moviment de Putin, diuen, està "posant en perill la seguretat mundial". "Incrementarem la pressió sobre Rússia per acabar la seva guerra", han afegit, alhora que han reiterat la seva posició envers uns referèndums que consideren "il·legals" i que entenen que Rússia "ha dissenyat" com a pretext per a aquesta annexió. "Aquestes decisions són nul·les i no poden produir cap efecte legal", han defensat.
En l'acte, molt simbòlic, Putin ha fet un nou pas en la seva ofensiva sobiranista sobre el país veí, fent cas omís dels advertiments dels governs occidentals i de l'ONU, que qüestionen la validesa legal d'aquesta annexió. El líder rus ha defensat que respon al desig de "milions de ciutadans", que estan en el seu "dret" de demanar adherir-se a Rússia en virtut del principi de l'autodeterminació dels pobles que, segons ha apuntat, també contempla la mateixa Nacions Unides. L'annexió s'ha produït després dels referèndums que s'han celebrat en aquests territoris, els quals, segons dades russes, van "demostrar" que un 97% de votants són favorables a l'annexió a Rússia. Amb aquest resultat, el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, ha afirmat que tot atac contra les regions ucraïneses adherides serà considerat com "una agressió" contra Rússia.
En la cerimònia d'annexió, el líder rus també ha recordat "les morts que ha patit la guerra" i ha demanat un minut de silenci. "Aquestes persones són els nostres herois, els herois de la Federació Russa". El mandatari s'ha retrotret a l'època soviètica i ha apel·lat a la tradició per a defensar que, fora de Rússia, hi ha els qui volen "tornar a la seva pàtria històrica". A més a més, en un discurs dirigit tant a Kíiv com a Occident ha instat les autoritats ucraïneses a acceptar un alto el foc i tornar a la taula de negociacions.
Si bé, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, n'ha fet cas omís i ha reaccionat a l'annexió dels territoris demanant formalment l'ingrés d'urgència a l'OTAN. Una petició sobre la qual el secretari general de l'aliança atlàntica, Jens Stoltenberg, ha evitat pronunciar-se. "Estem centrats a donar suport immediat a Ucraïna", ha dit tot esquivant posicionar-se amb relació a una hipotètica entrada d'Ucraïna.
Així i tot, el mandatari rus ha advocat per "protegir la llibertat" enfront dels qui busquen la "sobirania mundial" i actuen amb "doble moral". I, entre aplaudiments, ha plantejat: "Occident parla d'un ordre internacional basat en regles, però d'on venen aquestes regles?". Putin ha afegit que el món no els veu "com una societat lliure", sinó com "una multitud d'esclaus". També ha acusat els "avariciosos" governs occidentals d'actuar en benefici propi. En aquest sentit, ha advertit que els compromisos de no expansió de l'OTAN a l'est d'Europa han resultat ser un "engany", així com els acords per frenar el desenvolupament armamentístic. "Els Estats Units és l'únic país del món que va usar dues vegades armes nuclears", ha recordat, en al·lusió als bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki.
La cerimònia formal d'adhesió al país liderat per Putin s'ha accelerat després que aquest anunciés la setmana passada una "mobilització parcial" de 300.000 reservistes -la primera des de la Segona Guerra Mundial- per frenar la contraofensiva de l'exèrcit ucraïnès que ha fet recular les seves tropes. Des de fa setmanes, l'home al capdavant del Kremlin es veia obligat a efectuar algun moviment agosarat per intentar modificar l'evolució del conflicte, que no li és favorable.
En el seu discurs als ciutadans russos, amb un to molt bel·ligerant, Putin també va amenaçar Occident una altra vegada, acusant-lo de voler "destruir" Rússia. I per generar pressió, va recórrer a la seva arma més poderosa: usar el botó nuclear. "No és un farol", va assegurar el president rus. L'escenari ha empitjorat i incrementa la incertesa global en plena crisi energètica i inflacionària.
Tanmateix, Putin ha signat un decret que facilita l'obtenció de la nacionalitat russa a tots aquells que s'uneixin al seu exèrcit. Així, els "estrangers i les persones sense estat" que serveixin a les forces armades de Rússia "durant, com a mínim, un any" i participin en operacions militars "durant sis mesos o més" estaran subjectes al procediment simplificat per esdevenir ciutadans russos de ple dret.
Putin s'espolsa les culpes de la crisi energètica i culpa Occident
Precisament aquest darrer punt ha estat un dels que més ha tocat Putin, que ha carregat durament contra el sistema capitalista. Segons ell, la crisi energètica deriva de "molts anys de polítiques equivocades" per part d'Occident, que ha negat que es pugui a acusar a Moscou de "tots els desastres" del món. El president rus també ha vinculat als països "anglosaxons" amb el sabotatge als gasoductes Nord Stream. Segona la seva versió, haurien ajudat a "organitzar explosions" en les canonades que discorren sota la mar Bàltica. El govern ucraïnès, en canvi, ha culpat Rússia de l'incident.
La Unió Europea respondrà amb noves sancions
Els líders dels estats de la Unió Europea no han trigat a respondre a l'annexió i han promès "reforçar" les sancions contra Rússia en resposta a l'annexió "il·legal" dels quatre territoris ucraïnesos. En un comunicat, els 27 l'han rebutjat "fermament" i han subratllat que viola el dret internacional i la independència, sobirania i integritat territorial d'Ucraïna.
El moviment de Putin, diuen, està "posant en perill la seguretat mundial". "Incrementarem la pressió sobre Rússia per acabar la seva guerra", han afegit, alhora que han reiterat la seva posició envers uns referèndums que consideren "il·legals" i que entenen que Rússia "ha dissenyat" com a pretext per a aquesta annexió. "Aquestes decisions són nul·les i no poden produir cap efecte legal", han defensat.