29
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
14:42h
Un nou desnonament ha tornat a conviure amb l'ombra de l'impacte sobre la salut mental i els riscos per a les famílies expulsades judicialment del seu domicili, aquest matí, al barri d'Hostafrancs de Barcelona. Es tracta del cas d'una parella amb l'acreditació de situació de vulnerabilitat i amb un informe mèdic que advertia del risc de suïcidi en cas de desnonament per a un dels afectats. Tots dos documents s'havien fet arribar a la justícia, prèviament. També les peticions perquè el propietari -gran tenidor- oferís lloguer social a la família, seguint els preceptes de la llei catalana, o el jutge suspengués l'execució en base a la moratòria estatal. Cap d'aquests intents ha prosperat i finalment la comitiva judicial, acompanyada dels Mossos d'Esquadra i altres serveis, ha certificat el desnonament d'aquesta família.
Des de la PAH de Barcelona, que ha fet seguiment del cas, es denuncia que s'ha donat una situació de "violència institucional" i de "vulneració de la llei 24/2015" en desnonar aquesta família vulnerable. Tot i que podien haver plantejat més resistència, els activistes haurien preferit mantenir un perfil conciliador en pro de la salut mental de l'afectat, que estava "alterat", assegura el portaveu de la PAH, Santi Mas de Xaxàs. Segons la plataforma pel dret a l'habitatge, això hauria estat utilitzat per l'administració per facilitar el compliment de l'ordre judicial. Així, després que s'hi hagi desplaçat un metge forense i almenys una unitat del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) que han visitat els afectats, el professional mèdic vinculat als jutjats ha donat el vistiplau per tirar endavant amb el desnonament, segons els activistes.
Des del col·lectiu antidesnonaments també s'ha criticat l'actitud de la policia catalana. "Des del primer moment els Mossos ens han dit que el desnonament s'executaria sí o sí, fins i tot abans que arribés el forense", protesta Mas de Xaxàs. En aquest sentit, també menciona que els mossos presents a lloc haurien esmentat en diverses ocasions la possibilitat de demanar la presència dels antiavalots de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) en cas que es compliqués l'escenari al carrer 26 de gener de 1641, on es produïa el desnonament. Fonts de la policia catalana, al seu torn, fan constar que no hi ha hagut cap incident remarcable i que han assistit al lloc a requeriment judicial.
Un informe clar però insuficient
Dies abans, els serveis psiquiàtrics del centre de Salut Mental de Montjuïc havien emès un informe mèdic en què es feia constar que el pacient una evolució clínica que "davant els estressors actuals (ser desnonat del seu pis) hi ha un risc probable" que s'autolesionés o cometés suïcidi.
Des de la PAH mantenen que aquesta família havia deixat de poder pagar el lloguer com a conseqüència de la crisi, un dels elements que contemplava la moratòria estatal per aturar execucions judicials. Tanmateix, el jutge no ho ha considerat així.
Tampoc ha funcionat la petició de lloguer social que contempla l'actual llei catalana en matèria d'habitatge. De fet, fonts municipals confirmen que s'ha sol·licitat al gran tenidor -Miquel Casademunt, segons la PAH- que faci la proposta obligatòria de lloguer assequible. I que aquesta petició municipal també ha estat denegada. Davant d'això, Mas de Xaxàs reclama a l'Ajuntament que activi els procediments per sancionar aquest propietari amb multes de fins a 90.000 euros.
D'entrada, quan encara s'estava produint el desnonament, la regidora d'Habitatge barcelonina, Lucía Martín, ha titllat com a "inacceptable" la decisió judicial de tirar endavant el procediment cap a aquesta família. A més, ha criticat l'actuació policial, que ha considerat "desproporcionada".
Des de la PAH de Barcelona, que ha fet seguiment del cas, es denuncia que s'ha donat una situació de "violència institucional" i de "vulneració de la llei 24/2015" en desnonar aquesta família vulnerable. Tot i que podien haver plantejat més resistència, els activistes haurien preferit mantenir un perfil conciliador en pro de la salut mental de l'afectat, que estava "alterat", assegura el portaveu de la PAH, Santi Mas de Xaxàs. Segons la plataforma pel dret a l'habitatge, això hauria estat utilitzat per l'administració per facilitar el compliment de l'ordre judicial. Així, després que s'hi hagi desplaçat un metge forense i almenys una unitat del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) que han visitat els afectats, el professional mèdic vinculat als jutjats ha donat el vistiplau per tirar endavant amb el desnonament, segons els activistes.
Des del col·lectiu antidesnonaments també s'ha criticat l'actitud de la policia catalana. "Des del primer moment els Mossos ens han dit que el desnonament s'executaria sí o sí, fins i tot abans que arribés el forense", protesta Mas de Xaxàs. En aquest sentit, també menciona que els mossos presents a lloc haurien esmentat en diverses ocasions la possibilitat de demanar la presència dels antiavalots de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) en cas que es compliqués l'escenari al carrer 26 de gener de 1641, on es produïa el desnonament. Fonts de la policia catalana, al seu torn, fan constar que no hi ha hagut cap incident remarcable i que han assistit al lloc a requeriment judicial.
Un informe clar però insuficient
Dies abans, els serveis psiquiàtrics del centre de Salut Mental de Montjuïc havien emès un informe mèdic en què es feia constar que el pacient una evolució clínica que "davant els estressors actuals (ser desnonat del seu pis) hi ha un risc probable" que s'autolesionés o cometés suïcidi.
Fragment de l'informe mèdic que adverteix del risc de suïcidi en cas de desnonament Foto: Cedida
Des de la PAH mantenen que aquesta família havia deixat de poder pagar el lloguer com a conseqüència de la crisi, un dels elements que contemplava la moratòria estatal per aturar execucions judicials. Tanmateix, el jutge no ho ha considerat així.
Tampoc ha funcionat la petició de lloguer social que contempla l'actual llei catalana en matèria d'habitatge. De fet, fonts municipals confirmen que s'ha sol·licitat al gran tenidor -Miquel Casademunt, segons la PAH- que faci la proposta obligatòria de lloguer assequible. I que aquesta petició municipal també ha estat denegada. Davant d'això, Mas de Xaxàs reclama a l'Ajuntament que activi els procediments per sancionar aquest propietari amb multes de fins a 90.000 euros.
D'entrada, quan encara s'estava produint el desnonament, la regidora d'Habitatge barcelonina, Lucía Martín, ha titllat com a "inacceptable" la decisió judicial de tirar endavant el procediment cap a aquesta família. A més, ha criticat l'actuació policial, que ha considerat "desproporcionada".
Igualment, des de l'àrea d'Habitatge del govern municipal remarquen que s'havia activat un reforç dels equips del servei antidesnonaments de l'Ajuntament -el SIPHO- per atendre aquest cas i que, de fet, havia reclamat la presència del metge forense. Durant el matí, els serveis municipals han intentat mediar perquè es tingués en compte la vulnerabilitat dels afectats. Malgrat això, el desnonament s'ha acabat duent a terme. I ara el consistori estudia quina proposta d'alternativa habitacional oferirà a aquesta família.❌És INACCEPTABLE que els jutjats deneguin la suspensió del desnonament a una família amb extrema vulnerabilitat (també de salut) que viu en un pis d'un gran tenidor obligat a oferir lloguer social.@govern ha d'aturar l'actuació de Mossos immediatament, de nou desproporcionada https://t.co/hSYbdXEVB4
— Lucia Martín González (@Lucia_MartinG) September 29, 2022