29
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
8:36h
La guàrdia costanera de Suècia ha descobert una nova fuita en els gasoductes russos Nord Stream 1 i 2. En una retransmissió en directe feta aquest dijous al matí, el cos d'emergències ha afirmat que la fuita s'ha descobert a la zona del mar Bàltic. Els governs de Dinamarca i Suècia ja van declarar dimarts l'emergència energètica i gasística per tres fugues en aquests dos gasoductes russos.
Les autoritats van informar inicialment d'una fuita en el Nord Stream 2 a aigües daneses del Bàltic i, després, de dues més en el Nord Stream 1, una en aigües del país nòrdic i una altra en les de la veïna Suècia. Des d'aleshores, la sospita d'un sabotatge sobrevola Europa i el món sencer, mentre Rússia i Occident -els segons de manera més explícita- s'acusen mútuament.
El portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov, va sortir ràpidament al pas de qualsevol acusació i va expressar la seva preocupació per la situació en la roda de premsa que ofereix cada dia. "No descartem que es tracti d'un sabotatge", va deixar caure. A partir d'aquí, però, el Kremlin ha optat per l'estratègia del silenci i no ha respost a les mans acusadores que els apunten.
A la mateixa velocitat, el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, va trucar el seu homòleg danès, Jeppe Kofod, per fer palès el seu compromís amb la promoció de la seguretat energètica europea. "Ens mantenim units amb els nostres aliats i companys", va reiterar el portaveu del departament d'Estat, Ned Price, en referència a la trucada.
La Unió Europea no ha volgut quedar-se enrere i, mitjançant el seu alt representant de Política Exterior, Josep Borrell, ha assegurat que "aquests incidents no són en absolut una coincidència", en un comunicat emès aquest dimecres. En nom dels 27, Borrell ha assenyalat que el bloc comunitari està "molt preocupat" per les fugues als dos gasoductes i ha remarcat que "tota la informació indica que aquestes fugues són el resultat d'actes intencionats". Per això, ha anunciat que la UE adoptarà més mesures per incrementar la resiliència de la seguretat energètica.
Al seu torn, l'OTAN s'ha alineat amb els Estats Units i la Unió per titllar directament de "sabotatge" les fugues als gasoductes Nord Stream. En una reunió amb el ministre de Defensa de Dinamarca, Morten Bodskov, el secretari general, Jens Stoltenberg, ha dit que s'estan centrant en la protecció de les "infraestructures crítiques" dels països de l'aliança atlàntica.
L'última a pronunciar-se ha estat Alemanya. El govern d'Olaf Scholz s'ha atrevit a diagnosticar que els "atacs" han deixat inutilitzats els gasoductes "per sempre". Segons ha avançat el diari Der Tagesspiegel, fonts governamentals han assenyalat que els danys no podran ser reparats ràpidament. Durant aquest temps, les aigües marines es filtraran a les canonades i les corroiran de manera irreversible.
La guàrdia costanera sueca va alertar que el flux de gas a la zona és encara massa gran perquè hi circulin embarcacions. Fins i tot, la piscina de gas metà podria desencadenar en un desastre mediambiental. L'operadora dels gasoductes Nord Stream ha indicat aquest dimecres que estudiarà les causes de l'incident, però que li portarà temps.
Les conseqüències de les fuites
Les fuges no tindran cap efecte immediat pel que fa al subministrament de gas a Europa, ja que els gasoductes no estaven operatius des dels primers instants de la guerra a Ucraïna. Fa mesos que els països receptors del gas rus es preparen per a una tardor dura i acumulen reserves de cara a l'hivern.
Tanmateix, el transport per canonades es pot substituir pel marítim. Si bé, aquesta solució suposaria un nou increment dels preus, ja que el gas natural arribaria liquat i hauria de ser regasificat. Si bé, aquest nou episodi ha esdevingut un nou focus de tensió internacional, el qual pot funcionar com l'espurna que provoqui una nova onada inflacionista.
Pel que fa a les implicacions del suposat sabotatge, els experts coincideixen en la diagnosi que les fuites només afectaran de manera directa el medi ambient a escala local. Així, només es veuria afectada la zona on es troba la columna de gas. No obstant això, el gas metà -el que s'ha alliberat dels gasoductes- és un gas d'efecte hivernacle, pel qual tindrà un impacte nociu a nivell global.
Les autoritats van informar inicialment d'una fuita en el Nord Stream 2 a aigües daneses del Bàltic i, després, de dues més en el Nord Stream 1, una en aigües del país nòrdic i una altra en les de la veïna Suècia. Des d'aleshores, la sospita d'un sabotatge sobrevola Europa i el món sencer, mentre Rússia i Occident -els segons de manera més explícita- s'acusen mútuament.
El portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov, va sortir ràpidament al pas de qualsevol acusació i va expressar la seva preocupació per la situació en la roda de premsa que ofereix cada dia. "No descartem que es tracti d'un sabotatge", va deixar caure. A partir d'aquí, però, el Kremlin ha optat per l'estratègia del silenci i no ha respost a les mans acusadores que els apunten.
A la mateixa velocitat, el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, va trucar el seu homòleg danès, Jeppe Kofod, per fer palès el seu compromís amb la promoció de la seguretat energètica europea. "Ens mantenim units amb els nostres aliats i companys", va reiterar el portaveu del departament d'Estat, Ned Price, en referència a la trucada.
La Unió Europea no ha volgut quedar-se enrere i, mitjançant el seu alt representant de Política Exterior, Josep Borrell, ha assegurat que "aquests incidents no són en absolut una coincidència", en un comunicat emès aquest dimecres. En nom dels 27, Borrell ha assenyalat que el bloc comunitari està "molt preocupat" per les fugues als dos gasoductes i ha remarcat que "tota la informació indica que aquestes fugues són el resultat d'actes intencionats". Per això, ha anunciat que la UE adoptarà més mesures per incrementar la resiliència de la seguretat energètica.
Al seu torn, l'OTAN s'ha alineat amb els Estats Units i la Unió per titllar directament de "sabotatge" les fugues als gasoductes Nord Stream. En una reunió amb el ministre de Defensa de Dinamarca, Morten Bodskov, el secretari general, Jens Stoltenberg, ha dit que s'estan centrant en la protecció de les "infraestructures crítiques" dels països de l'aliança atlàntica.
L'última a pronunciar-se ha estat Alemanya. El govern d'Olaf Scholz s'ha atrevit a diagnosticar que els "atacs" han deixat inutilitzats els gasoductes "per sempre". Segons ha avançat el diari Der Tagesspiegel, fonts governamentals han assenyalat que els danys no podran ser reparats ràpidament. Durant aquest temps, les aigües marines es filtraran a les canonades i les corroiran de manera irreversible.
La guàrdia costanera sueca va alertar que el flux de gas a la zona és encara massa gran perquè hi circulin embarcacions. Fins i tot, la piscina de gas metà podria desencadenar en un desastre mediambiental. L'operadora dels gasoductes Nord Stream ha indicat aquest dimecres que estudiarà les causes de l'incident, però que li portarà temps.
Les conseqüències de les fuites
Les fuges no tindran cap efecte immediat pel que fa al subministrament de gas a Europa, ja que els gasoductes no estaven operatius des dels primers instants de la guerra a Ucraïna. Fa mesos que els països receptors del gas rus es preparen per a una tardor dura i acumulen reserves de cara a l'hivern.
Tanmateix, el transport per canonades es pot substituir pel marítim. Si bé, aquesta solució suposaria un nou increment dels preus, ja que el gas natural arribaria liquat i hauria de ser regasificat. Si bé, aquest nou episodi ha esdevingut un nou focus de tensió internacional, el qual pot funcionar com l'espurna que provoqui una nova onada inflacionista.
Pel que fa a les implicacions del suposat sabotatge, els experts coincideixen en la diagnosi que les fuites només afectaran de manera directa el medi ambient a escala local. Així, només es veuria afectada la zona on es troba la columna de gas. No obstant això, el gas metà -el que s'ha alliberat dels gasoductes- és un gas d'efecte hivernacle, pel qual tindrà un impacte nociu a nivell global.