29
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
22:41h
L'Ajuntament de Barcelona ha presentat avui les dades del turisme a la ciutat durant l'estiu i s'ha felicitat pel rumb d'aquestes xifres. Així, entre juny i agost, la capital catalana hauria rebut un 15% menys de turistes que el 2019, fregant els tres milions, segons dades oficials. Tanmateix, els visitants s'hi haurien quedat una mitjana de 5,3 nits, molt per sobre de les dues nits de l'any previ a la pandèmia. Això, per al primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha suposat la confirmació de "la màxima" que vertebra les polítiques turístiques de la ciutat, ha dit en roda de premsa. "L'objectiu de la ciutat ha de ser tenir menys turistes, però de més qualitat", ha expressat, abans d'anunciar les xifres que han apuntalat el seu discurs. Aquest estiu, doncs, Collboni ha reivindicat la consecució d'una triple realitat: "menys turistes, més dies, més despesa".
De fet, una de les claus vinculades del fet que hi hagi hagut menys visites, però les acumulacions de turistes hagin estat percebudes de manera molt semblant a l'estiu previ a la pandèmia és que els visitants s'hi han estat més dies. De fet, si bé ha caigut un 15% el nombre de visitants, l'ocupació hotelera només s'ha reduït en un 3,9% per aquest fenomen.
En aquest sentit, el també màxim responsable de l'Àrea d'Economia i Treball ha incidit en el repetit concepte de "turisme de qualitat" com el principal públic que es vol atraure a la ciutat. De fet, en vistes al futur, ha tornat a reivindicar l'ampliació de l'aeroport del Prat com un pas necessari per rebre més visites d'Àsia i Amèrica, dos mercats que fan una despesa més elevada. "El turisme bo és el que gasta diners, consumeix cultura i fa gastronomia", ha subratllat. Per facilitar l'arribada d'aquests ciutadans amb vols intercontinentals, ha demanat la nova pista del Prat. "Dit d'una altra manera, si no venen aquí se n'aniran a Madrid, que sí que està fent l'ampliació", ha etzibat.
Millores laborals
Pel que fa a les dades de l'estiu, el mateix consistori ha valorat especialment l'augment dels nous contractes indefinits. Se n'han signat més de 20.000 i la meitat d'aquests (47,5%) eren de durada indefinida, quan l'any 2019 això només passava en el 9,6% dels casos. Una realitat provocada per la reforma laboral que ha facilitat l'arraconament dels contractes temporals.
Aquesta valoració de l'àmbit laboral, a més, ha estat complementada pel regidor de Turisme, Xavier Marcé, que ha apuntat -aquesta vegada sense dades- que s'està "observant" una "tendència clara a la pujada de salaris". Un nou panorama provocat per les dificultats d'alguns empresaris del sector de l'hostaleria per contractar personal, que han hagut de millorar les ofertes de feina. Així, el mateix regidor ha fet referència a aquesta situació com un procés "positiu" que corregeix els temps en què "el sector tendia a un excés de salaris no suficientment raonables".
Creueristes, l'altre gran objectiu
Marcé també ha posat èmfasi en un altre dels objectius que persegueix el govern municipal, segons ha explicat en roda de premsa: augmentar els creuers que tenen Barcelona com a port base, que és quan els tripulants surten d'aquí i acaben el trajecte al mateix punt, i reduir el pes dels creuers de pas. Aquest estiu els vaixells amb turistes que han sortit de Barcelona han estat el 61,2%, mentre que el regidor de Turisme ha puntualitzat que es vol arribar a una proporció "70-30", entre els de port base i els de pas, respectivament.
Les xifres totals del Port, igualment, han situat en 900.000 els creueristes que han arribat a la ciutat. I els visitants a l'Aeroport han estat uns 13 milions de passatgers. En els dos casos, s'ha reduït un de cada cinc els viatgers rebuts l'estiu del 2019.
La despesa del visitant
Una enquesta municipal als turistes, a més, assegura que la despesa mitjana per dia ha estat d'uns 86 euros. Són viatgers arribats d'altres països en la immensa majoria dels casos (84%), especialment de punts com França, Estats Units, Regne Unit i Itàlia, però també ha crescut l'interès nacional.
Les dades previstes de la despesa durant aquest estiu apunten a uns 1.915 milions d'euros a Barcelona, pels 2.420 de l'any 2019. Tanmateix, aquest càlcul no inclou l'allotjament ni el transport. Així, el govern municipal ha reivindicat que les dades de la despesa feta amb targetes a les màquines TPV dels serveis turístics de l'hostaleria suposa un 34% de despesa més que l'any d'abans que irrompés el coronavirus.
La taxa turística i la finalitat
De la fórmula recaptatòria de la taxa turística, que a Barcelona segueix augmentant de manera progressiva fins al 2024, aquest any s'ha destacat que encara no es pot fer un balanç clar perquè es va amb un retard d'uns sis mesos en la gestió d'aquest ingrés -la meitat del qual rep la Generalitat i la meitat és de gestió directa municipal-. Així, les dades aportades aquest dijous apunten que els últims dotze mesos s'han destinat uns 6,7 milions d'euros d'aquest impost a mesures ben diverses. Entre elles, el finançament de les inspeccions a allotjaments turístics il·legals, però també la inversió en patrimoni, la promoció turística o l'ordenació del turisme per reduir l'impacte dels visitants en el dia a dia de la ciutat.
Crítiques al model turístic barceloní
Aquests anuncis municipals es produeixen dos dies després del dia mundial del turisme, i també dos dies després que col·lectius socials de la ciutat sortissin al carrer per demanar decreixement turístic. Així, a més de exigir polítiques estructurals per revertir l'impacte sobre la ciutadania de les altes xifres de visitants que han tornat a la capital catalana, també es va reclamar que es comencés per desmantellar el consorci amb presència pública i privada Turisme de Barcelona.
El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha respost a aquestes demandes de reduir la presència del turisme i l'aposta municipal per la seva promoció fent referència als ingressos que suposa la indústria per finançar polítiques públiques com "escoles bressol" o "transport públic". Alhora, ha fet menció de l'impacte sobre el mercat laboral. "Que em diguin que fem amb els aturats que provoca el decreixement", ha comentat. Una crítica que, precisament, ja entomaven els activistes mobilitzats aquesta setmana, que protestaven perquè la defensa de la indústria turística es fonamentava massa sovint en la idea dels llocs de treball, i deixava de banda altres influències com l'augment del preu de l'habitatge o la crisi climàtica.
De fet, una de les claus vinculades del fet que hi hagi hagut menys visites, però les acumulacions de turistes hagin estat percebudes de manera molt semblant a l'estiu previ a la pandèmia és que els visitants s'hi han estat més dies. De fet, si bé ha caigut un 15% el nombre de visitants, l'ocupació hotelera només s'ha reduït en un 3,9% per aquest fenomen.
En aquest sentit, el també màxim responsable de l'Àrea d'Economia i Treball ha incidit en el repetit concepte de "turisme de qualitat" com el principal públic que es vol atraure a la ciutat. De fet, en vistes al futur, ha tornat a reivindicar l'ampliació de l'aeroport del Prat com un pas necessari per rebre més visites d'Àsia i Amèrica, dos mercats que fan una despesa més elevada. "El turisme bo és el que gasta diners, consumeix cultura i fa gastronomia", ha subratllat. Per facilitar l'arribada d'aquests ciutadans amb vols intercontinentals, ha demanat la nova pista del Prat. "Dit d'una altra manera, si no venen aquí se n'aniran a Madrid, que sí que està fent l'ampliació", ha etzibat.
Millores laborals
Pel que fa a les dades de l'estiu, el mateix consistori ha valorat especialment l'augment dels nous contractes indefinits. Se n'han signat més de 20.000 i la meitat d'aquests (47,5%) eren de durada indefinida, quan l'any 2019 això només passava en el 9,6% dels casos. Una realitat provocada per la reforma laboral que ha facilitat l'arraconament dels contractes temporals.
Aquesta valoració de l'àmbit laboral, a més, ha estat complementada pel regidor de Turisme, Xavier Marcé, que ha apuntat -aquesta vegada sense dades- que s'està "observant" una "tendència clara a la pujada de salaris". Un nou panorama provocat per les dificultats d'alguns empresaris del sector de l'hostaleria per contractar personal, que han hagut de millorar les ofertes de feina. Així, el mateix regidor ha fet referència a aquesta situació com un procés "positiu" que corregeix els temps en què "el sector tendia a un excés de salaris no suficientment raonables".
Creueristes, l'altre gran objectiu
Marcé també ha posat èmfasi en un altre dels objectius que persegueix el govern municipal, segons ha explicat en roda de premsa: augmentar els creuers que tenen Barcelona com a port base, que és quan els tripulants surten d'aquí i acaben el trajecte al mateix punt, i reduir el pes dels creuers de pas. Aquest estiu els vaixells amb turistes que han sortit de Barcelona han estat el 61,2%, mentre que el regidor de Turisme ha puntualitzat que es vol arribar a una proporció "70-30", entre els de port base i els de pas, respectivament.
Les xifres totals del Port, igualment, han situat en 900.000 els creueristes que han arribat a la ciutat. I els visitants a l'Aeroport han estat uns 13 milions de passatgers. En els dos casos, s'ha reduït un de cada cinc els viatgers rebuts l'estiu del 2019.
La despesa del visitant
Una enquesta municipal als turistes, a més, assegura que la despesa mitjana per dia ha estat d'uns 86 euros. Són viatgers arribats d'altres països en la immensa majoria dels casos (84%), especialment de punts com França, Estats Units, Regne Unit i Itàlia, però també ha crescut l'interès nacional.
Les dades previstes de la despesa durant aquest estiu apunten a uns 1.915 milions d'euros a Barcelona, pels 2.420 de l'any 2019. Tanmateix, aquest càlcul no inclou l'allotjament ni el transport. Així, el govern municipal ha reivindicat que les dades de la despesa feta amb targetes a les màquines TPV dels serveis turístics de l'hostaleria suposa un 34% de despesa més que l'any d'abans que irrompés el coronavirus.
La taxa turística i la finalitat
De la fórmula recaptatòria de la taxa turística, que a Barcelona segueix augmentant de manera progressiva fins al 2024, aquest any s'ha destacat que encara no es pot fer un balanç clar perquè es va amb un retard d'uns sis mesos en la gestió d'aquest ingrés -la meitat del qual rep la Generalitat i la meitat és de gestió directa municipal-. Així, les dades aportades aquest dijous apunten que els últims dotze mesos s'han destinat uns 6,7 milions d'euros d'aquest impost a mesures ben diverses. Entre elles, el finançament de les inspeccions a allotjaments turístics il·legals, però també la inversió en patrimoni, la promoció turística o l'ordenació del turisme per reduir l'impacte dels visitants en el dia a dia de la ciutat.
Crítiques al model turístic barceloní
Aquests anuncis municipals es produeixen dos dies després del dia mundial del turisme, i també dos dies després que col·lectius socials de la ciutat sortissin al carrer per demanar decreixement turístic. Així, a més de exigir polítiques estructurals per revertir l'impacte sobre la ciutadania de les altes xifres de visitants que han tornat a la capital catalana, també es va reclamar que es comencés per desmantellar el consorci amb presència pública i privada Turisme de Barcelona.
El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha respost a aquestes demandes de reduir la presència del turisme i l'aposta municipal per la seva promoció fent referència als ingressos que suposa la indústria per finançar polítiques públiques com "escoles bressol" o "transport públic". Alhora, ha fet menció de l'impacte sobre el mercat laboral. "Que em diguin que fem amb els aturats que provoca el decreixement", ha comentat. Una crítica que, precisament, ja entomaven els activistes mobilitzats aquesta setmana, que protestaven perquè la defensa de la indústria turística es fonamentava massa sovint en la idea dels llocs de treball, i deixava de banda altres influències com l'augment del preu de l'habitatge o la crisi climàtica.