Perfil

Jordi Puigneró, el «successor» sacrificat

El vicepresident, cessat per Aragonès després de la crisi oberta al debat de política general, era el favorit de Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat, però mai va acabar de fer el pas

Jordi Puigneró, en una imatge d'arxiu. | Europa Press
per Oriol March / Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 28 de setembre de 2022 a les 23:30 |
La darrera crisi de Govern s'ha saldat, per ara, amb el cap del vicepresident Jordi Puigneró. El president Pere Aragonès l'ha destituït aquest dimecres per pèrdua de confiança. Puigneró era un dels membres de Junts que sabia que el partit li plantejaria una qüestió de confiança en debat de política general, i no en va dir res. Aquesta "deslleialtat" ha estat intolerable -a ulls d'ERC- i Aragonès ha optat per prescindir-ne com a gest d'autoritat davant la resta de consellers de la formació fundada per Carles Puigdemont, de qui té l'estricta confiança. Puigneró, que l'any 2020 es va convertir en un dels favorits per ser el candidat efectiu de Junts a la presidència de la Generalitat, però mai va acabar de fer el pas davant Laura Borràs, ha anat perdent pes polític els darrers mesos en favor del conseller d'Economia, Jaume Giró

Nascut a Sant Cugat del Vallès el 1974, Puigneró ha estat regidor a l'ajuntament del seu municipi i ha centrat la seva trajectòria a l'administració en el seu àmbit d'experiència: les noves tecnologies. "L'únic que li interessava de debò de la seva tasca al Govern", coincidien -amb certa malícia- tant des de Junts com des d'ERC, on mai l'han vist com a home fort dels socis. Enginyer de formació, ha estat director general i secretari sectorial en telecomunicacions i ciberseguretat. El 2017, en els primers compassos Puigdemont a l'exili, va visitar-lo per tractar un dels aspectes que més li interessen, com és el concepte de "República digital", que ha teoritzat posteriorment en un llibre. D'aquella trobada amb l'expresident en va sortir la idea, finalment materialitzada, de posar en marxa un departament específic de Polítiques Digitals


El seu nom era un fix en les travesses quan Aragonès va arribar a Palau, però no va ser la primera opció com a vicepresident. L'oferta li va arribar a través d'una trucada telefònica de Jordi Sànchez, exsecretari general de Junts, quan estava atenent un partit esportiu de la seva filla. Abans s'havien desmarcat del càrrec Elsa Artadi -ara fora de la política-, Josep Rius -portaveu de Junts- i fins i tot Giró, que va finalment no va sumar la vicepresidència a les seves atribucions. El nom de Puigneró va caure pel seu propi pes, tenint en compte que, quan sonava com a successor de Puigdemont -càrrecs rellevants del partit li van demanar fer el pas-, es donava per fet que tindria pes.


Al Govern, el dirigent de Junts ha tingut més pes sectorial que polític. Ha reeixit en qüestions com l'AINA, per potenciar el català a les noves tecnologies, i en la posada en marxa del primer nanosatel·lit català. En qüestions polítiques, ha mantingut un perfil baix, tot i que no ha dubtat en entrar al cos a cos amb Aragonès, especialment per qüestions relacionades amb la taula de diàleg i els contactes amb Pedro Sánchez. Ha participat en les trobades de coordinació amb Aragonès i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, però sovint s'ha vist desplaçat de la relació efectiva per Jordi Sànchez, primer, i per Jordi Turull, després. També hi ha un altre element: la relació del seu gabinet amb el del president de la Generalitat no sempre ha estat senzilla.

Ha estat protagonista en qüestions que han aixecat polseguera i fet evidents les discrepàncies al Govern, com ara l'ampliació de l'aeroport del Prat. Puigneró es va reunir amb el govern espanyol per pactar-ne l'ampliació malgrat que el president i ERC no hi estaven d'acord. Una maniobra que es va dur a terme sense avisar alguns consellers de Junts que, en aquell moment, van posar -sempre en privat- el crit al cel. També ha hagut de gestionar l'aixecament dels peatges i els problemes a l'AP-7, i en els darrers dies ha estat centrat a reclamar el traspàs de Rodalies després d'una allau d'incidències que ha provocat indignació entre els usuaris. Ara es mirarà el Govern des de fora, sacrificat com ha estat. Tornarà a Sant Cugat com a candidat? Aquesta és una possibilitat que en cercles de Junts, tot i descartar-se oficialment, sempre ha sobrevolat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació