1 de 10
El despertador: 29 de setembre

Cop d'autoritat; i ara?

Junts triarà entre trencar el Govern, que és el que els demanarà l'estómac, o propiciar un reset que faci viable recuperar la credibilitat i refer la unitat. Avui seran notícia Borràs i Turull, Meloni i Mallorca, la Generalitat restituïda i Miguel de Cervantes

per Ferran Casas i Manresa, 29 de setembre de 2022 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Fa un any i mig que Pere Aragonès és president de la Generalitat. A Junts els va costar més del previst investir-ne un d'ERC i el recorregut del seu mandat no ha estat precisament pacífic. El gir estratègic que els republicans van encetar a finals de 2017, després del fracàs col·lectiu del 27-O, ja es veia venir que portaria problemes. Uns el presentaven com l'alternativa més pragmàtica i menys divisòria, i els altres com una rendició en tota regla. S'hi afegien les ferides d'una relació que ha esdevingut tòxica i la mala química entre els líders dels dos partits. Així, van arribar les tensions amb la composició de la taula de diàleg -Aragonès va fer un primer cop d'autoritat deixant-ne fora els socis-, amb la negociació dels pressupostos, amb l'ampliació de l'aeroport, amb la suspensió de Laura Borràs i ara amb la qüestió de confiança. Són els capítols més sonats, però cada setmana hi ha hagut polèmiques més o menys justificades. 

Feia dies que Junts, singularment Jordi Turull i els consellers, buscaven una rectificació estratègica d'ERC (la presentaven com una revisió i garantia de compliment del pacte de govern) que els permetés convèncer les seves bases i el sector de Borràs que, malgrat tot, calia seguir al Govern. I a Esquerra hi havia cada cop menys ganes de donar-los-hi. Asseguraven que tot tenia a veure amb les tensions dels seus socis i que ells no se'n podien fer responsables. La qüestió de confiança que va verbalitzar dimarts a la nit Albert Batet ha estat la gota que ha fet vessar el got.

A diferència de la resta de consellers, Jordi Puigneró sabia que Junts ho anunciaria, però no va creure que fos necessari posar en avís al president. Va ser un error. Aquests dies ningú ha volgut aparèixer com el causant del trencament i, sense voler-ho, Puigneró, que no ha acabat de quallar com a número dos del Govern, on ha guanyat protagonisme Jaume Giró, ho ha posat fàcil a Aragonès. El president el cessa i, sense fer fora la resta de consellers de Junts, posa els seus socis en una situació insostenible. Ahir a la matinada van assegurar que és "un error històric". 

Després d'un dia de tensió i reunions que van fer evident fins a quin punt la fórmula de coalició està segurament esgotada, Aragonès va fer un cop d'autoritat d'acord amb les seves prerrogatives -és evident que la seva figura fa temps que es veu soscavada pels socis- que obre la porta a un nou escenari.

Junts, primer l'executiva i després segurament les bases, haurà de decidir ara què fa. Pot trencar el Govern -és el que l'estómac demana a molts dels seus dirigents i militants, però segur que molts alts càrrecs i alcaldes no ho volen- o pot propiciar un reset que faci viable continuar, recuperar la credibilitat i refer la unitat independentista sobre bases rigoroses i útils per a la ciutadania en l'actual context polític, però també social i econòmic.

Sortir de l'executiu no els anirà bé a ells i tampoc farà bé a Aragonès, que, amb només 33 escons, tindrà encara més difícil fer realitat l'estabilitat, el respecte a les institucions i els avenços en el diàleg amb l'Estat que ambiciona. No podem saber, a hores d'ara, si som davant d'un "error històric" o d'una mostra d'autoritat necessària en un president. Però trencar i barallar-se sense treva fins a les pròximes eleccions només farà que agafi encara més velocitat la pedra que va costar tant pujar gairebé fins al cim i que fa cinc anys -des de l'1-O- que rodola costa avall. I els més beneficiats no seran ni ells ni la ciutadania en el seu conjunt.
 

Avui no et perdis

» Crònica: Aragonès cessa Puigneró i aboca Junts a decidir si surt del Govern; per Joan Serra Carné i Oriol March.

» Perfil: Jordi Puigneró, el «successor» sacrificat; per Oriol March i Bernat Surroca.

» Qui de Junts coneixia l'exigència d'una qüestió de confiança a Aragonès?; per Oriol March.

» Giró accelera els pressupostos en plena crisi entre socis del Govern; per Lluís Girona.

» L'alcaldable de Junts a Girona renuncia a ser la candidata a les municipals; per Lluís Girona.

» Opinió: «Votar divideix»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»
Reguant diu al Suprem que hauria acceptat respondre a Vox si les preguntes les hagués fet Marchena; per Bernat Surroca.

» Estela assegura tenir el suport d'Interior i la prefectura per calmar els ànims als Mossos; per Bernat Surroca.

» El nou Super3 tindrà dos espais diferents: així serà el canal; per Irene Ramentol.

» Guia | Tot el que has de saber sobre el bo jove català per al lloguer; per Yaiza Sánchez.

» El procés participatiu del Pacte per la Llengua reivindica l'accés dels nouvinguts al català; per David Cobo.

» Opinió: «Cultura catalana i la cançó de Txarango»; per Alba Carreres.

» Enquesta: Quina colla guanyarà el Concurs de Castells del 2022?

 

 El passadís

Giorgia Meloni serà primera ministra d'Itàlia. En el debat de política general, el triomf neofeixista en les eleccions de diumenge hi va ser present. El portaveu de Vox va celebrar la victòria de Germans d'Itàlia, sorgit del partit històric Moviment Social Italià, on es van refugiar els nostàlgics de Mussolini. De fet, però, la petjada del feixisme italià s'ha fet notar i molt en els països de parla catalana. Un exemple és el d'Arconovaldo Bonacorsi, l'autoanomenat "comte Rossi", un aventurer del Partit Feixista que va comandar l'ocupació italiana de Mallorca el 1936, en l'inici de la Guerra Civil. El fals comte Rossi es va donar a conèixer amb una repressió ferotge de republicans, que va incloure l'assassinat de cinc milicianes. Es dona el cas que Rossi, que va ser fet presoner pels britànics durant la Segona Guerra Mundial, va acabar els seus dies fent d'advocat a Roma i militant en el Moviment Social Italià, el partit on va començar la seva trajectòria política Giorgia Meloni.  

Vist i llegit

Les plagues de conills o de senglars porten de corcoll els pagesos, més encara en temps de sequera. Els conills són originaris d'Europa i a mitjan segle XIX els anglesos els van portar a Austràlia, on s'han convertit en un autèntic problema que s'ha intentat contenir amb batudes, verins i altres mètodes. Només 13 conills, salvatges i amb una gran capacitat genètica d'adaptació, van protagonitzar la invasió biològica més gran de la història. Ho explica a El País en aquest reportatge Miguel Ángel Criado.   

 L'efemèride

I ara que va de presidents, precisament tal dia com avui de l'any 1977 es va restablir oficialment (i també provisionalment) la Generalitat, tot i que no va ser fins al 23 d’octubre que Josep Tarradellas va pronunciar el seu famós "Ja soc aquí!" després d'aterrar a l'aeroport del Prat i que conclogués amb èxit el que es va considerar una "operació d'estat" amb Adolfo Suárez de coprotagonista. Fa quaranta anys una gran majoria política era conscient, a Catalunya i a Espanya, que sense resoldre les aspiracions d'autogovern la democràcia no seria creïble. L'administració catalana no ha parat de créixer i guanyar competències des de 1977, però el seu ascendent polític ha patit alts i baixos els darrers anys. Aquí podeu recuperar el decret-llei signat per Adolfo Suárez i Joan Carles I.

 L'aniversari

El 29 de setembre de l'any 1547 va néixer Miguel de Cervantes. L'escriptor en llengua castellana va publicar la seva obra més coneguda, El Quixot, en dues parts: la primera el 1605 i la segona deu anys després. Si voleu recuperar l'obra més emblemàtica de la literatura espanyola, ho podeu fer a Twitter (en total són 38.200 tuits, ull).

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació