07
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
17:47h
ERC i Junts separen camins després d'anys de governs de binomis. La militància de la formació liderada per Laura Borràs i Jordi Turull ha decidit abandonar l'executiu presidit per Pere Aragonèsen una consulta inèdita i amb alta participació. El Govern entre republicans i juntaires, però, ha protagonitzat diversos xocs durant la legislatura que ja anticipaven la ruptura definitiva.
La primera gran topada va ser per l'ampliació de l'aeroport del Prat, un desacord en infraestructures que seria només el precedent del gran trencament de la legislatura: la taula de diàleg. La gran aposta dels republicans no va rebre mai el suport de Junts, que va renunciar a participar-hi si no ho feia amb membres també de fora de l'executiu. Darrere d'això encara vindria la topada per triar socis dels pressupostos i les tensions pel paper del Consell de la República. Tampoc hi ajudarien les declaracions de Gabriel Rufián sobre Carles Puigdemont i Rússia ni el clima previ a l'última manifestació de la Diada.
Sense ampliació del Prat
La "transformació verda" defensada repetidament per Aragonès va trobar el seu primer dilema a l'estiu de l'any passat amb l'ampliació de l'aeroport del Prat. Pactada pel vicepresident Jordi Puigneró amb la ministra de Transports Raquel Sánchez, ràpidament dins les files republicanes -entre les quals l'agrupació al Baix Llobregat- va sorgir un corrent clarament contrari al projecte. En el seu moment, Puigneró va assegurar que l'ampliació convertiria Catalunya en un país "competitiu i de progrés" mentre que Aragonès va qualificar l'acord de "punt de partida".
El pacte Generalitat-Moncloa, segons el president, era necessari per evitar que l'executiu espanyol tirés endavant la reforma sense l'aval del català. Ara bé, el projecte va caure quan es feia públic que la planificació d'Aena per crear aquesta tercera pista afectava l'espai natural de la Ricarda. Aragonès ja veia reticències al projecte, i davant la teòrica "falta de confiança i consens" dins el Govern, Raquel Sánchez va anunciar que l'executiu del qual forma part aturava l'ampliació.
Junts cau de la taula de diàleg
Taula de diàleg o taula de diàleg. L'aposta política d'Aragonès per aquesta legislatura era -i encara ho és- prou clara, però les intencions de Junts no eren les mateixes. Després d'un impàs per la pandèmia, però també excessivament allargat per part de l'Estat, la mesa de negociació es retrobava a la tardor de l'any passat amb la intenció -almenys per la part catalana- de resoldre el conflicte polític. Una taula que havia de ser entre executius, segons Aragonès i també la Moncloa, però que Junts no va entendre de la mateixa manera.
La proposta dels juntaires era que en la delegació catalana que negociés amb l'Estat hi participessin Puigneró, integrant del Govern, però també la portaveu al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras; el llavors secretari general de la formació, Jordi Sánchez; i l'ara secretari general del partit, Jordi Turull. Aragonès s'hi va negar i la taula es va acabar celebrant amb una declaració catalana liderada per ell mateix, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà; i el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent. Per ara, la negociació només ha deixat tímids acords en la desjudicialització i en la llengua, però ERC ja no hi veu resultats factibles el 2023 -tot i que espera acords en el darrer trimestre d'aquest any- i Junts la vol enterrar pel cinquè aniversari de l'1-O.
Pressupostos amb els comuns i sense Giró a la foto
Si alguna cosa tenien clara ERC i Junts és el que el país necessitava uns pressupostos nous. Noves necessitats durant i després de la pandèmia feien inviable prorrogar els anteriors i aprovar nous comptes també implicava posar l'accent en l'anomenada "revolució social" que pretenia Aragonès. Ningú va amagar en cap moment que, per pura lògica política, el soci prioritari era la CUP, però mesos de negociacions van acabar en no-res perquè les propostes de l'executiu no van convèncer als anticapitalistes.
Com ja havia passat amb els comptes del 2020, va aparèixer el soci -ara ja pràcticament habitual i qui sap si futur integrant de l'executiu- dels comuns. L'entesa va acabar sent fàcil: els de Jéssica Albiach donaven suport als comptes de la Generalitat si els d'Ernest Maragall aprovaven els d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona. L'acord no va agradar públicament Junts, i Jaume Giró, com a conseller d'Economia, no va aparèixer a la foto que sí que es va produir entre Aragonès i Albiach.
Fonts d'Economia van considerar que no era imprescindible formar part de la fotografia amb els comuns perquè el president "ja representa tot el Govern". Els juntaries havien fet mans i mànigues per criticar que el president no havia estat capaç de retenir la CUP tot i haver-hi teixit un acord per a la investidura però, al mateix temps, la conselleria d'Economia, comandada per Junts, havia estat en la negociació de la lletra petita, juntament amb Presidència, perquè l'aprovació dels comptes fos una realitat.
El paper del Consell de la República
Si la taula de diàleg era el pal de paller de la legislatura pels republicans, Junts ha insistit sempre, tant en les negociacions per formar Govern com un cop dins l'executiu, en el Consell de la República -abans Consell per la República- com l'eina clau a l'exili per mantenir viu l'1-O especialment a escala internacional. Però la forta presència de Junts a l'organisme mai ha agradat ERC i la CUP, que sempre han rebutjat formar-ne part.
A finals del 2021, el Consell va establir l'Assemblea de Representants, una mena de Parlament que havia de fer d'eina de control de l'executiu de la mateixa entitat. Hi havia 38 representants de Junts, amb Borràs i els eurodiputats, i dos integrants de Poble Lliure s'hi feien un lloc. El primer acord d'aquesta cambra va ser que Puigdemont pogués continuar sent president de Junts i president del Consell, lluny de la "reformulació" que demanava ERC per donar-li transversalitat i reunificar l'independentisme. I així es confirmaria al març d'aquest any, quan l'expresident de la Generalitat era elegit president del Consell i nomenava una cúpula que mantenia bona part dels membres de l'etapa fundacional de l'organisme.
Rufián diu "tarat" a Puigdemont
Per si la relació entre els dos socis no fos prou tensa a Catalunya, Gabriel Rufián va decidir posar encara més gasolina a la foguera el passat juny apuntant directament cap a Puigdemont. Sempre molt crític amb Junts, el cap de files dels republicans a Madrid va dir "tarat" al llavors encara líder de la formació per haver declarat la independència aquell 27 d'octubre del 2017. Els exabruptes de Rufián van encendre Junts i els republicans, de la mà d'Aragonès, van intentar apagar l'incendi.
El president de la Generalitat va desautoritzar públicament Rufián minuts després de les declaracions i el líder republicà al Congrés dels Diputats també es va disculpar davant dels mitjans. Es tractava de la tercera polèmica que Rufián obria contra Junts en menys de tres mesos. Abans, havia retret al portaveu de Podem i dels comuns, Jaume Asens, les seves visites a Waterloo, i al març ja va provocar un altre incendi per vincular l'entorn de Puigdemont a "sàtrapes" russos.
Borràs, suspesa al Parlament
Tant ERC com Junts eren plenament conscient que fer presidenta del Parlament Laura Borràs podria implicar un xoc en el futur. L'ara presidenta suspesa de funcions de la cambra tenia una investigació pendent per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i que l'obertura del procediment judicial implicava l'aplicació del reglament del Parlament. L'article 25.4, un precepte controvertit, estableix que la mesa ha d'acordar la suspensió dels drets i deures d'un diputat quan se li obre judici oral per delictes vinculats a la corrupció.
I així va ser. A finals de juliol el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) enviava Borràs a judici oral i 48 hores després la mesa del Parlament, amb els vots a favor d'ERC, el PSC i la CUP, acordaven suspendre les funcions a la presidenta de la cambra. Malgrat que Borràs va ser bel·ligerant en la roda de premsa encara des del Parlament just després de ser suspesa i va disparar públicament contra republicans i anticapitalistes, sectors majoritaris de Junts sostenien que l'executiu no es podia trencar per aquest episodi.
La Diada certifica la divisió del Govern
Si l'escenari ja era de tensió constant i la divisió al Govern cada cop es feia més evident, la Diada ha estat l'espòiler que la fórmula ERC-Junts tenia els dies comptats. L'ANC va plantejar una manifestació crítica contra els partits, apuntant que "s'havien acomodat", un enfocament que no va agradar a Aragonès i que va derivar en la seva incompareixença a la marxa pels carrers de Barcelona. Tampoc cap conseller d'ERC va ser a la manifestació.
L'altra banda del Govern sí que hi va tenir protagonisme i el tàndem Borràs-Turull va encapçalar una delegació que va comptar amb tots els consellers de la formació que fins ara es trobaven a l'executiu. L'ultimàtum de l'ANC, enlairat per una potent demostració de força als carrers, va fer créixer encara més la voluntat de recuperar una mena d'estat major que fes recuperar la direcció estratègica del procés, una reclamació de Junts per mantenir-se al Govern. Però el debat de política general, la qüestió de confiança dels juntaires a Aragonès, el cessament de Jordi Puigneró i la consulta interna de la formació ha trencat la sempre convulsa relació amb ERC.
La primera gran topada va ser per l'ampliació de l'aeroport del Prat, un desacord en infraestructures que seria només el precedent del gran trencament de la legislatura: la taula de diàleg. La gran aposta dels republicans no va rebre mai el suport de Junts, que va renunciar a participar-hi si no ho feia amb membres també de fora de l'executiu. Darrere d'això encara vindria la topada per triar socis dels pressupostos i les tensions pel paper del Consell de la República. Tampoc hi ajudarien les declaracions de Gabriel Rufián sobre Carles Puigdemont i Rússia ni el clima previ a l'última manifestació de la Diada.
Sense ampliació del Prat
La "transformació verda" defensada repetidament per Aragonès va trobar el seu primer dilema a l'estiu de l'any passat amb l'ampliació de l'aeroport del Prat. Pactada pel vicepresident Jordi Puigneró amb la ministra de Transports Raquel Sánchez, ràpidament dins les files republicanes -entre les quals l'agrupació al Baix Llobregat- va sorgir un corrent clarament contrari al projecte. En el seu moment, Puigneró va assegurar que l'ampliació convertiria Catalunya en un país "competitiu i de progrés" mentre que Aragonès va qualificar l'acord de "punt de partida".
El pacte Generalitat-Moncloa, segons el president, era necessari per evitar que l'executiu espanyol tirés endavant la reforma sense l'aval del català. Ara bé, el projecte va caure quan es feia públic que la planificació d'Aena per crear aquesta tercera pista afectava l'espai natural de la Ricarda. Aragonès ja veia reticències al projecte, i davant la teòrica "falta de confiança i consens" dins el Govern, Raquel Sánchez va anunciar que l'executiu del qual forma part aturava l'ampliació.
Junts cau de la taula de diàleg
Taula de diàleg o taula de diàleg. L'aposta política d'Aragonès per aquesta legislatura era -i encara ho és- prou clara, però les intencions de Junts no eren les mateixes. Després d'un impàs per la pandèmia, però també excessivament allargat per part de l'Estat, la mesa de negociació es retrobava a la tardor de l'any passat amb la intenció -almenys per la part catalana- de resoldre el conflicte polític. Una taula que havia de ser entre executius, segons Aragonès i també la Moncloa, però que Junts no va entendre de la mateixa manera.
La proposta dels juntaires era que en la delegació catalana que negociés amb l'Estat hi participessin Puigneró, integrant del Govern, però també la portaveu al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras; el llavors secretari general de la formació, Jordi Sánchez; i l'ara secretari general del partit, Jordi Turull. Aragonès s'hi va negar i la taula es va acabar celebrant amb una declaració catalana liderada per ell mateix, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà; i el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent. Per ara, la negociació només ha deixat tímids acords en la desjudicialització i en la llengua, però ERC ja no hi veu resultats factibles el 2023 -tot i que espera acords en el darrer trimestre d'aquest any- i Junts la vol enterrar pel cinquè aniversari de l'1-O.
Pressupostos amb els comuns i sense Giró a la foto
Si alguna cosa tenien clara ERC i Junts és el que el país necessitava uns pressupostos nous. Noves necessitats durant i després de la pandèmia feien inviable prorrogar els anteriors i aprovar nous comptes també implicava posar l'accent en l'anomenada "revolució social" que pretenia Aragonès. Ningú va amagar en cap moment que, per pura lògica política, el soci prioritari era la CUP, però mesos de negociacions van acabar en no-res perquè les propostes de l'executiu no van convèncer als anticapitalistes.
Com ja havia passat amb els comptes del 2020, va aparèixer el soci -ara ja pràcticament habitual i qui sap si futur integrant de l'executiu- dels comuns. L'entesa va acabar sent fàcil: els de Jéssica Albiach donaven suport als comptes de la Generalitat si els d'Ernest Maragall aprovaven els d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona. L'acord no va agradar públicament Junts, i Jaume Giró, com a conseller d'Economia, no va aparèixer a la foto que sí que es va produir entre Aragonès i Albiach.
Fonts d'Economia van considerar que no era imprescindible formar part de la fotografia amb els comuns perquè el president "ja representa tot el Govern". Els juntaries havien fet mans i mànigues per criticar que el president no havia estat capaç de retenir la CUP tot i haver-hi teixit un acord per a la investidura però, al mateix temps, la conselleria d'Economia, comandada per Junts, havia estat en la negociació de la lletra petita, juntament amb Presidència, perquè l'aprovació dels comptes fos una realitat.
El paper del Consell de la República
Si la taula de diàleg era el pal de paller de la legislatura pels republicans, Junts ha insistit sempre, tant en les negociacions per formar Govern com un cop dins l'executiu, en el Consell de la República -abans Consell per la República- com l'eina clau a l'exili per mantenir viu l'1-O especialment a escala internacional. Però la forta presència de Junts a l'organisme mai ha agradat ERC i la CUP, que sempre han rebutjat formar-ne part.
A finals del 2021, el Consell va establir l'Assemblea de Representants, una mena de Parlament que havia de fer d'eina de control de l'executiu de la mateixa entitat. Hi havia 38 representants de Junts, amb Borràs i els eurodiputats, i dos integrants de Poble Lliure s'hi feien un lloc. El primer acord d'aquesta cambra va ser que Puigdemont pogués continuar sent president de Junts i president del Consell, lluny de la "reformulació" que demanava ERC per donar-li transversalitat i reunificar l'independentisme. I així es confirmaria al març d'aquest any, quan l'expresident de la Generalitat era elegit president del Consell i nomenava una cúpula que mantenia bona part dels membres de l'etapa fundacional de l'organisme.
Rufián diu "tarat" a Puigdemont
Per si la relació entre els dos socis no fos prou tensa a Catalunya, Gabriel Rufián va decidir posar encara més gasolina a la foguera el passat juny apuntant directament cap a Puigdemont. Sempre molt crític amb Junts, el cap de files dels republicans a Madrid va dir "tarat" al llavors encara líder de la formació per haver declarat la independència aquell 27 d'octubre del 2017. Els exabruptes de Rufián van encendre Junts i els republicans, de la mà d'Aragonès, van intentar apagar l'incendi.
El president de la Generalitat va desautoritzar públicament Rufián minuts després de les declaracions i el líder republicà al Congrés dels Diputats també es va disculpar davant dels mitjans. Es tractava de la tercera polèmica que Rufián obria contra Junts en menys de tres mesos. Abans, havia retret al portaveu de Podem i dels comuns, Jaume Asens, les seves visites a Waterloo, i al març ja va provocar un altre incendi per vincular l'entorn de Puigdemont a "sàtrapes" russos.
Borràs, suspesa al Parlament
Tant ERC com Junts eren plenament conscient que fer presidenta del Parlament Laura Borràs podria implicar un xoc en el futur. L'ara presidenta suspesa de funcions de la cambra tenia una investigació pendent per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i que l'obertura del procediment judicial implicava l'aplicació del reglament del Parlament. L'article 25.4, un precepte controvertit, estableix que la mesa ha d'acordar la suspensió dels drets i deures d'un diputat quan se li obre judici oral per delictes vinculats a la corrupció.
I així va ser. A finals de juliol el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) enviava Borràs a judici oral i 48 hores després la mesa del Parlament, amb els vots a favor d'ERC, el PSC i la CUP, acordaven suspendre les funcions a la presidenta de la cambra. Malgrat que Borràs va ser bel·ligerant en la roda de premsa encara des del Parlament just després de ser suspesa i va disparar públicament contra republicans i anticapitalistes, sectors majoritaris de Junts sostenien que l'executiu no es podia trencar per aquest episodi.
La Diada certifica la divisió del Govern
Si l'escenari ja era de tensió constant i la divisió al Govern cada cop es feia més evident, la Diada ha estat l'espòiler que la fórmula ERC-Junts tenia els dies comptats. L'ANC va plantejar una manifestació crítica contra els partits, apuntant que "s'havien acomodat", un enfocament que no va agradar a Aragonès i que va derivar en la seva incompareixença a la marxa pels carrers de Barcelona. Tampoc cap conseller d'ERC va ser a la manifestació.
L'altra banda del Govern sí que hi va tenir protagonisme i el tàndem Borràs-Turull va encapçalar una delegació que va comptar amb tots els consellers de la formació que fins ara es trobaven a l'executiu. L'ultimàtum de l'ANC, enlairat per una potent demostració de força als carrers, va fer créixer encara més la voluntat de recuperar una mena d'estat major que fes recuperar la direcció estratègica del procés, una reclamació de Junts per mantenir-se al Govern. Però el debat de política general, la qüestió de confiança dels juntaires a Aragonès, el cessament de Jordi Puigneró i la consulta interna de la formació ha trencat la sempre convulsa relació amb ERC.