18
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
16
de març
del
2023
a les
18:03h
Els cinemes Texas de Gràcia, a Barcelona, preparen una nova vida imminent a partir de la tardor. Fa mesos que l'edifici té nous propietaris i ara un grup de persones vinculades a la cultura, encapçalat per Isona Passola, està enllestint la reactivació de la sala, tancada des del 2020. Segons ha pogut saber Nació, els plans actuals inclouen tant el retorn de l'exhibició de cinema subtitulat en català com una part de l'espai dedicada a teatre i altres activitats. El projecte està avançat, però encara no està tancat.
El renaixement del Texas fa mesos que es treballa a l'ombra, intentant evitar els grans anuncis. Durant aquest temps, s'han plantejat diversos models de retorn d'aquesta sala icònica. Això aplegava un dels principis fonamentals, que tornésl'únic espai de Barcelona on s'exhibien pel·lícules amb subtítols en català com a norma i no com a excepció, però també la possibilitat de tenir nous serveis i escenaris per encabir altres activitats culturals. Mentre això acabava de concretar-se, però, l'atorgament d'una subvenció de l'Ajuntament de Barcelona als Texas, avançada per L'Independent de Gràcia, ha acabat de posar el focus en el futur immediat de l'espai. De moment, fonts oficials del govern municipal confirmen que se'ls ha adjudicat 18.200 euros per a una iniciativa que inclou "exhibició i producció escènica" que es fonamenta "en projectes inèdits d'autoria catalana contemporània i en llengua catalana, teatre de proximitat, humor, podcasting i teatre familiar i infantil".
De moment, però, els impulsors de la iniciativa opten per no fer cap posicionament públic. També eviten fixar cap data a l'horitzó. Al seu torn, tant l'Ajuntament de Barcelona com la Generalitat remarquen a aquest diari tenir coneixement del projecte en marxa en aquesta sala barcelonina -referència del cinema assequible i de proximitat- i mostren la seva predisposició a col·laborar per aixecar el projecte. Malgrat això, no concreten cap mesura, més enllà d'aquesta primera ajuda del consistori barceloní.
Sigui com sigui, la improbable represa cultural d'un cinema tancat és cada vegada més a prop. Una tendència contracorrent. A diferència d'altres sales barcelonines que els últims anys han deixat un regueró de tancaments que acaben convertint edificis culturals en un espai buit -com els Palau Balaña- o en un supermercat -com els Lauren Universitat-, la tossuderia que envolta els Texas ha mobilitzat veïns, gent del sector audiovisual i empresaris.
De fet, el possible canvi en l'activitat a la finca no s'entén sense l'operació immobiliària que s'ha forjat els últims mesos. I és que la família Payàs, antiga titular de l'immoble, s'ha venut finalment l'espai. Els compradors són un grup d'empresaris vinculats al negoci dels allotjaments turístics que han vehiculat l'adquisició a través de la companyia Tirten Invest SL. Entre els implicats en la nova empresa propietària hi ha Oriol Badia Roig, qui recentment també va obrir una cocteleria -la Jok- juntament amb el periodista Joan Maria Pou.
L'adeu sobtat d'aquest cinema -després de l'encavalcament dels problemes econòmics del projecte de Ventura Pons, els mals propis del sector i les calamitats derivades de la crisi del coronavirus- va dibuixar una escena desoladora i incerta entre els entusiastes del Texas. Tanmateix, pocs mesos després d'aquell tancament indefinit, es va obrir una petita escletxa esperançadora en un petit acte de barri. "Hi ha un grup de gent que estem intentant a veure si el comprem, o el compren, entre uns quants i el salvem". Qui ho deia era Isona Passola, l'agost de l'any passat. I el temps ha acabat demostrant que, amb el pla encara pendent de rematar-se, aquella frase no era un farol. Que almenys hi havia la intenció de no deixar morir un cinema que, abans de ser el Texas, va ser la seu d'uns Lauren Gràcia que van funcionar durant 17 anys.
El moviment veïnal i els seguidors acèrrims del cinema, organitzats en la plataforma Salvem el Texas, havien expressat de manera insistent durant anys la por de l'arribada d'un inversor despreocupat de la sensibilitat del barri que comprés l'espai i hi encabís un establiment qualsevol. "No volem un supermercat", repetien.
Ara, Anna Baró, portaveu de la plataforma, aclareix que els veïns no tenien constància del projecte que s'està gestant a la sala, però reivindica una certa "il·lusió" per la proposta. A l'espera de saber-ne les concrecions, la representant veïnal recorda que "els tres principis" que van defensar des de l'inici van ser "un cinema de versió original subtitulada al català, amb preus populars i de qualitat".
La història del Texas, doncs, entoma un nou capítol que donarà continuïtat a un estira-i-arronsa entre l'èxit del model i la malastrugança econòmica. Si bé la fórmula del Texas va demostrar-se solvent, els intents del director Ventura Pons d'expandir-se a Figueres i València van acabar afavorint un embolic de deutes i nòmines endarrerides. De fet, els diners pendents d'abonar al voltant del Texas han estat també un dels grans maldecaps a resoldre des de la finalització de l'activitat fílmica, arran de la pandèmia.
Ara, les administracions s'hi posen bé, sense acabar de concretar el suport. Des de l'Ajuntament de Barcelona mantenen la predisposició a col·laborar amb la reobertura d'un projecte cultural vinculat al cinema, en aquesta finca. Així i tot, encara s'espera que els actuals impulsors de la iniciativa es posin d'acord amb la propietat de l'espai per tancar una idea en ferm. Preguntat sobre les diverses possibilitats que es plantegen a les antigues sales, el tinent d'alcaldia i responsable de Cultura, Jordi Martí, defensa que això li pertocarà definir-ho als promotors d'aquesta iniciativa cultural privada. Alhora, però, reivindica que "la funció de cinema de barri" del Texas va ser un model d'èxit i "tindria sentit que en el futur recuperés aquesta vocació".
Fonts del Departament de Cultura, per la seva banda, remarquen que la conselleria està "atenta" i "dona suport" als nous projectes culturals d'arreu del territori. Per últim, des de la Generalitat puntualitzen que estan "estudiant per quina via" poden ajudar a la iniciativa.
De moment, la persiana del Texas continua baixada. Tot i que no hi ha moviment, encara hi queda algun cartell que clama a salvar la sala: un recordatori d'una lluita intermitent però encara esperançada. Ara, els veïns prometen estar més pendents que mai d'un cinema que intenta ressorgir aviar.
El renaixement del Texas fa mesos que es treballa a l'ombra, intentant evitar els grans anuncis. Durant aquest temps, s'han plantejat diversos models de retorn d'aquesta sala icònica. Això aplegava un dels principis fonamentals, que tornésl'únic espai de Barcelona on s'exhibien pel·lícules amb subtítols en català com a norma i no com a excepció, però també la possibilitat de tenir nous serveis i escenaris per encabir altres activitats culturals. Mentre això acabava de concretar-se, però, l'atorgament d'una subvenció de l'Ajuntament de Barcelona als Texas, avançada per L'Independent de Gràcia, ha acabat de posar el focus en el futur immediat de l'espai. De moment, fonts oficials del govern municipal confirmen que se'ls ha adjudicat 18.200 euros per a una iniciativa que inclou "exhibició i producció escènica" que es fonamenta "en projectes inèdits d'autoria catalana contemporània i en llengua catalana, teatre de proximitat, humor, podcasting i teatre familiar i infantil".
De moment, però, els impulsors de la iniciativa opten per no fer cap posicionament públic. També eviten fixar cap data a l'horitzó. Al seu torn, tant l'Ajuntament de Barcelona com la Generalitat remarquen a aquest diari tenir coneixement del projecte en marxa en aquesta sala barcelonina -referència del cinema assequible i de proximitat- i mostren la seva predisposició a col·laborar per aixecar el projecte. Malgrat això, no concreten cap mesura, més enllà d'aquesta primera ajuda del consistori barceloní.
Sigui com sigui, la improbable represa cultural d'un cinema tancat és cada vegada més a prop. Una tendència contracorrent. A diferència d'altres sales barcelonines que els últims anys han deixat un regueró de tancaments que acaben convertint edificis culturals en un espai buit -com els Palau Balaña- o en un supermercat -com els Lauren Universitat-, la tossuderia que envolta els Texas ha mobilitzat veïns, gent del sector audiovisual i empresaris.
Canvi de propietaris
De fet, el possible canvi en l'activitat a la finca no s'entén sense l'operació immobiliària que s'ha forjat els últims mesos. I és que la família Payàs, antiga titular de l'immoble, s'ha venut finalment l'espai. Els compradors són un grup d'empresaris vinculats al negoci dels allotjaments turístics que han vehiculat l'adquisició a través de la companyia Tirten Invest SL. Entre els implicats en la nova empresa propietària hi ha Oriol Badia Roig, qui recentment també va obrir una cocteleria -la Jok- juntament amb el periodista Joan Maria Pou.
L'adeu sobtat d'aquest cinema -després de l'encavalcament dels problemes econòmics del projecte de Ventura Pons, els mals propis del sector i les calamitats derivades de la crisi del coronavirus- va dibuixar una escena desoladora i incerta entre els entusiastes del Texas. Tanmateix, pocs mesos després d'aquell tancament indefinit, es va obrir una petita escletxa esperançadora en un petit acte de barri. "Hi ha un grup de gent que estem intentant a veure si el comprem, o el compren, entre uns quants i el salvem". Qui ho deia era Isona Passola, l'agost de l'any passat. I el temps ha acabat demostrant que, amb el pla encara pendent de rematar-se, aquella frase no era un farol. Que almenys hi havia la intenció de no deixar morir un cinema que, abans de ser el Texas, va ser la seu d'uns Lauren Gràcia que van funcionar durant 17 anys.
Expectació veïnal
El moviment veïnal i els seguidors acèrrims del cinema, organitzats en la plataforma Salvem el Texas, havien expressat de manera insistent durant anys la por de l'arribada d'un inversor despreocupat de la sensibilitat del barri que comprés l'espai i hi encabís un establiment qualsevol. "No volem un supermercat", repetien.
Ara, Anna Baró, portaveu de la plataforma, aclareix que els veïns no tenien constància del projecte que s'està gestant a la sala, però reivindica una certa "il·lusió" per la proposta. A l'espera de saber-ne les concrecions, la representant veïnal recorda que "els tres principis" que van defensar des de l'inici van ser "un cinema de versió original subtitulada al català, amb preus populars i de qualitat".
Un cinema adorat i sofert
La història del Texas, doncs, entoma un nou capítol que donarà continuïtat a un estira-i-arronsa entre l'èxit del model i la malastrugança econòmica. Si bé la fórmula del Texas va demostrar-se solvent, els intents del director Ventura Pons d'expandir-se a Figueres i València van acabar afavorint un embolic de deutes i nòmines endarrerides. De fet, els diners pendents d'abonar al voltant del Texas han estat també un dels grans maldecaps a resoldre des de la finalització de l'activitat fílmica, arran de la pandèmia.
Ara, les administracions s'hi posen bé, sense acabar de concretar el suport. Des de l'Ajuntament de Barcelona mantenen la predisposició a col·laborar amb la reobertura d'un projecte cultural vinculat al cinema, en aquesta finca. Així i tot, encara s'espera que els actuals impulsors de la iniciativa es posin d'acord amb la propietat de l'espai per tancar una idea en ferm. Preguntat sobre les diverses possibilitats que es plantegen a les antigues sales, el tinent d'alcaldia i responsable de Cultura, Jordi Martí, defensa que això li pertocarà definir-ho als promotors d'aquesta iniciativa cultural privada. Alhora, però, reivindica que "la funció de cinema de barri" del Texas va ser un model d'èxit i "tindria sentit que en el futur recuperés aquesta vocació".
Fonts del Departament de Cultura, per la seva banda, remarquen que la conselleria està "atenta" i "dona suport" als nous projectes culturals d'arreu del territori. Per últim, des de la Generalitat puntualitzen que estan "estudiant per quina via" poden ajudar a la iniciativa.
De moment, la persiana del Texas continua baixada. Tot i que no hi ha moviment, encara hi queda algun cartell que clama a salvar la sala: un recordatori d'una lluita intermitent però encara esperançada. Ara, els veïns prometen estar més pendents que mai d'un cinema que intenta ressorgir aviar.