29
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:58h
La situació de màxima tensió al Govern ha tingut una primera conseqüència de pes: la destitució del vicepresident, Jordi Puigneró. El pacte de claredat proposat per Pere Aragonès al debat de política general no ha satisfet Junts, que insisteix en el fet que l'acord d'investidura no s'està complint i reivindica actualitzar-lo en tres punts centrals: la direcció estratègica del procés, la unitat a Madrid i concretar els objectius de la taula de diàleg. L'advertència del portaveu, Albert Batet, de demanar una qüestió de confiança a Aragonès si no ofereix garanties de compliment del pacte de Govern ha trencat pràcticament tots els ponts i no es pot descartar que l'executiu s'acabi trencant. Per ara, ha caigut el vicepresident.
La decisió que aboca Junts a decidir si surt del Govern. Malgrat que les relacions pengen d'un fil, hi ha marge per al retrobament? Tenen encara punts en comú? En les darreres hores, dues veus de pes a l'executiu, com la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, han trencat una llança a favor de continuar governant. Alsina, de Junts, ha assegurat que hi ha "marge" per reconduir la situació i materialitzar l'acord de Govern. En tot cas, per ara no es preveuen eleccions malgrat que en cas de trencament les perspectives d'èxit de la legislatura minvarien. En clau nacional, ERC i Junts saben que per tirar endavant el procés és necessari una mínima convivència entre els dos principals partits, que representen el gruix majoritari de l'independentisme.
1. Horitzó d'independència
Més enllà del com, ERC i Junts estan d'acord en el què: tots dos partits volen assolir la independència de Catalunya. No hi ha acord en l'estratègia a seguir, però les dues formacions reconeixen que només un referèndum acordat amb l'Estat pot substituir el mandat de l'1-O. Més enllà d'això, ERC aposta pel diàleg amb el govern espanyol i Junts per una via unilateral poc definida, però que no implica una independència exprés. Els dos partits, més enllà de missatges inflamats, accepten que la República no serà qüestió de mesos, però discrepen en quina és la millor estratègia per reforçar-se per tornar-ho a intentar.
Un govern d'ERC i Junts, en tot cas, permet preservar un horitzó independentista, més encara si treballa les aliances amb la CUP. Si un dels dos grans partits de govern surt de l'equació, hi podrien entrar els comuns o el PSC, que són contraris a la independència, i l'horitzó d'una república s'allunyaria. Per avançar és imprescindible que hi siguin, com a mínim, republicans i juntaires.
2. Preservar el fil de connexió amb el sobiranisme civil
En la mateixa línia de l'horitzó d'independència, un govern d'ERC i Junts també permet preservar el fil de connexió amb el sobiranisme civil, que en les darreres setmanes ha començat a posar els fonaments per a una nova estratègia de la mà d'Òmnium. Aquesta societat civil organitzada, capaç d'aglutinar en una mateixa manifestació aquest cap de setmana des de la Cambra de Comerç fins a la Intersindical, passant pels partits sobiranistes o el Consell per la República, quedaria debilitada i dividida en cas de trencament del Govern.
L'espai que representa Òmnium, única entitat capaç d'aglutinar l'independentisme en el sentit més ampli, i on se senten còmodes tant ERC com Junts, pot ser una referència i la seva proposta es pot explotar per mirar de reconduir la situació. La coordinació estratègica de l'independentisme està pendent i els mecanismes que el pacte de govern contemplava per reduir la conflictivitat tampoc s'han activat i haurien de servir per pacificar les relacions entre els aparells dels partits i el Govern i els líders.
3. Els pressupostos per encarar la crisi
En clau de polítiques públiques, ERC i Junts tenen motius per no trencar, i un dels més destacats són els pressupostos, que tindran una línia coherent amb la dels darrers anys d'executius independentistes. "El Govern ha de governar", deia aquest dimecres el conseller d'Economia, Jaume Giró, partidari de continuar a l'executiu i que ha accelerat l'elaboració dels pressupostos en les darreres hores. Tant ell com Aragonès estan conjurats per aprovar-los abans d'acabar l'any i que entrin en vigor de cara a l'1 de gener.
Els comptes són especialment importants en un context de crisi econòmica provocada per la inflació i els efectes de la guerra d'Ucraïna i tot just hi ha hagut les primeres reunions amb el PSC i els comuns per tirar-los endavant. Un trencament faria pràcticament inevitable haver de prorrogar els pressupostos de l'any passat, que no estan adaptats a l'actual situació.
4. Coincidència en governar
Al debat de política general, el portaveu de Junts, Albert Batet, va ressaltar la feina feta pels consellers del seu partit al Govern en l'àmbit sectorial. Abans, Pere Aragonès havia fet el mateix amb la tasca feta per tots els consellers aquest any i mig de legislatura. L'obra de govern duta a terme fins ara no convenç l'oposició, però sí que és un dels punts de coincidència entre ERC i Junts. Tots dos partits mantenen que mentre no arriba la independència cal governar bé les institucions autonòmiques per anticipar el model de governança republicana al que s'aspira.
En són un exemple destacat el mateix Giró, amb els pressupostos, però també el fins ara vicepresident,Jordi Puigneró, amb projecte com AINA, o la consellera Victòria Alsina, que ha intensificat l'acció exterior. Els republicans han posat l'accent en reduir els efectes de les retallades a l'escola, en l'energètica pública, el pacte per la Indústria o l'aposta pel català al món de l'audiovisual. Les polítiques sectorials són un àmbit on ERC i Junts poden retrobar-se.
5. Atendre el món local camí de les municipals
Les decisions que es prenguin en les pròximes hores tindran en compte les eleccions municipals de l'any vinent. Quan falten vuit mesos per a les municipals, els alcaldes d'ERC i Junts saben que és preferible comptar amb un govern favorable, que pugui atendre les seves peticions en matèria política i també pressupostària. Un Govern fort pot permetre encarar amb més garanties unes eleccions que definiran la força territorial dels partits, on ERC espera poder millorar resultats a l'àrea metropolitana en detriment del PSC i en què Junts espera com a mínim no recular a les comarques de l'interior.
A Vic, el partit canvia de candidat i també a Girona, on té oberta una crisi interna, i encara no en té a Barcelona, malgrat que Xavier Trias és el favorit en totes les travesses. Els juntaires tenen, a més, pendent integrar el centenar d'alcaldes que es mantenen lleials al PDECat i serà més fàcil fer-ho des del Govern. Un diagnòstic compartit pot ser, també, mantenir el Govern viu almenys fins al maig de l'any que ve, i prendre decisions un cop vistos els resultats a les urnes.
La decisió que aboca Junts a decidir si surt del Govern. Malgrat que les relacions pengen d'un fil, hi ha marge per al retrobament? Tenen encara punts en comú? En les darreres hores, dues veus de pes a l'executiu, com la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, han trencat una llança a favor de continuar governant. Alsina, de Junts, ha assegurat que hi ha "marge" per reconduir la situació i materialitzar l'acord de Govern. En tot cas, per ara no es preveuen eleccions malgrat que en cas de trencament les perspectives d'èxit de la legislatura minvarien. En clau nacional, ERC i Junts saben que per tirar endavant el procés és necessari una mínima convivència entre els dos principals partits, que representen el gruix majoritari de l'independentisme.
1. Horitzó d'independència
Més enllà del com, ERC i Junts estan d'acord en el què: tots dos partits volen assolir la independència de Catalunya. No hi ha acord en l'estratègia a seguir, però les dues formacions reconeixen que només un referèndum acordat amb l'Estat pot substituir el mandat de l'1-O. Més enllà d'això, ERC aposta pel diàleg amb el govern espanyol i Junts per una via unilateral poc definida, però que no implica una independència exprés. Els dos partits, més enllà de missatges inflamats, accepten que la República no serà qüestió de mesos, però discrepen en quina és la millor estratègia per reforçar-se per tornar-ho a intentar.
Un govern d'ERC i Junts, en tot cas, permet preservar un horitzó independentista, més encara si treballa les aliances amb la CUP. Si un dels dos grans partits de govern surt de l'equació, hi podrien entrar els comuns o el PSC, que són contraris a la independència, i l'horitzó d'una república s'allunyaria. Per avançar és imprescindible que hi siguin, com a mínim, republicans i juntaires.
2. Preservar el fil de connexió amb el sobiranisme civil
En la mateixa línia de l'horitzó d'independència, un govern d'ERC i Junts també permet preservar el fil de connexió amb el sobiranisme civil, que en les darreres setmanes ha començat a posar els fonaments per a una nova estratègia de la mà d'Òmnium. Aquesta societat civil organitzada, capaç d'aglutinar en una mateixa manifestació aquest cap de setmana des de la Cambra de Comerç fins a la Intersindical, passant pels partits sobiranistes o el Consell per la República, quedaria debilitada i dividida en cas de trencament del Govern.
L'espai que representa Òmnium, única entitat capaç d'aglutinar l'independentisme en el sentit més ampli, i on se senten còmodes tant ERC com Junts, pot ser una referència i la seva proposta es pot explotar per mirar de reconduir la situació. La coordinació estratègica de l'independentisme està pendent i els mecanismes que el pacte de govern contemplava per reduir la conflictivitat tampoc s'han activat i haurien de servir per pacificar les relacions entre els aparells dels partits i el Govern i els líders.
3. Els pressupostos per encarar la crisi
En clau de polítiques públiques, ERC i Junts tenen motius per no trencar, i un dels més destacats són els pressupostos, que tindran una línia coherent amb la dels darrers anys d'executius independentistes. "El Govern ha de governar", deia aquest dimecres el conseller d'Economia, Jaume Giró, partidari de continuar a l'executiu i que ha accelerat l'elaboració dels pressupostos en les darreres hores. Tant ell com Aragonès estan conjurats per aprovar-los abans d'acabar l'any i que entrin en vigor de cara a l'1 de gener.
Els comptes són especialment importants en un context de crisi econòmica provocada per la inflació i els efectes de la guerra d'Ucraïna i tot just hi ha hagut les primeres reunions amb el PSC i els comuns per tirar-los endavant. Un trencament faria pràcticament inevitable haver de prorrogar els pressupostos de l'any passat, que no estan adaptats a l'actual situació.
4. Coincidència en governar
Al debat de política general, el portaveu de Junts, Albert Batet, va ressaltar la feina feta pels consellers del seu partit al Govern en l'àmbit sectorial. Abans, Pere Aragonès havia fet el mateix amb la tasca feta per tots els consellers aquest any i mig de legislatura. L'obra de govern duta a terme fins ara no convenç l'oposició, però sí que és un dels punts de coincidència entre ERC i Junts. Tots dos partits mantenen que mentre no arriba la independència cal governar bé les institucions autonòmiques per anticipar el model de governança republicana al que s'aspira.
En són un exemple destacat el mateix Giró, amb els pressupostos, però també el fins ara vicepresident,Jordi Puigneró, amb projecte com AINA, o la consellera Victòria Alsina, que ha intensificat l'acció exterior. Els republicans han posat l'accent en reduir els efectes de les retallades a l'escola, en l'energètica pública, el pacte per la Indústria o l'aposta pel català al món de l'audiovisual. Les polítiques sectorials són un àmbit on ERC i Junts poden retrobar-se.
5. Atendre el món local camí de les municipals
Les decisions que es prenguin en les pròximes hores tindran en compte les eleccions municipals de l'any vinent. Quan falten vuit mesos per a les municipals, els alcaldes d'ERC i Junts saben que és preferible comptar amb un govern favorable, que pugui atendre les seves peticions en matèria política i també pressupostària. Un Govern fort pot permetre encarar amb més garanties unes eleccions que definiran la força territorial dels partits, on ERC espera poder millorar resultats a l'àrea metropolitana en detriment del PSC i en què Junts espera com a mínim no recular a les comarques de l'interior.
A Vic, el partit canvia de candidat i també a Girona, on té oberta una crisi interna, i encara no en té a Barcelona, malgrat que Xavier Trias és el favorit en totes les travesses. Els juntaires tenen, a més, pendent integrar el centenar d'alcaldes que es mantenen lleials al PDECat i serà més fàcil fer-ho des del Govern. Un diagnòstic compartit pot ser, també, mantenir el Govern viu almenys fins al maig de l'any que ve, i prendre decisions un cop vistos els resultats a les urnes.