28
de setembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:14h
La Cambra de Comerç de Barcelona ha actualitzat els Indicadors de Progrés i Benestar (IPB) i ha alertat de l'increment de la bretxa salarial entre joves i adults, que va eixamplar-se arran de la crisi immobiliària i no s'ha recuperat des del 2008. Això malgrat que l'economia catalana es recupera d'una manera gradual tot i l'elevada inflació. Els Indicadors han estat presentats per la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, i el cap del Gabinet d'Estudis, Joan Ramon Rovira. L'entitat recull un seguit d'elements sobre l'evolució de l'economia catalana que donen una visió completa del progrés (que inclou el PIB, però també dades en educació i innovació), benestar (salut, serveis públics, consum), la sostenibilitat i la qualitat del creixement.
Mònica Roca ha subratllat que la bretxa salarial entre joves i adults "ha passat de conjuntural a estructural", el que respon bàsicament a la precarització del mercat laboral, amb impactes en la taxa d'atur, els contractes parcials i temporals, i que té unes implicacions directes en les dificultats per accedir a l'habitatge. "Catalunya té un problema greu d'equitat intergeneracional", molt evident respecte a les dades de la UE, el que provoca una fuga del talent jove i "condemna el futur del nostre país".
La bretxa salarial dels joves a Catalunya va augmentar durant la fase recessiva (2009-13), però no va disminuir durant els anys de recuperació (2014-19), com sí va succeir a l'anomenat grup UE-5 (Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica). El salari brut dels joves va ser a finals del 2020 de 22.339 euros l'any, tan sols 1.017 euros més que l'any 2009. Els salaris de la resta de la població, en canvi, van augmentar 2.600 euros.
Pel que fa a la bretxa salarial total juvenil (la ràtio entre el salari brut mitjà del conjunt d'assalariats respecte al salari brut mitjà dels joves), en el grup d'edat dels 25 als 34 anys va augmentar a Catalunya des de 9,4 punts percentuals el 2004 fins a 26 punts el 2013, una tendència que no s'ha revertit de forma significativa (ha estat de 21,3 punts el 2020). La taxa d'atur juvenil a Catalunya duplica en mitjana la de la UE-5 (Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica) des de l'inici de la crisi econòmica. A Catalunya, la taxa d'atur en la població de més de 30 anys ha passat del 6,9 el 2000 al 9.3 el 2021, mentre que ha passat del 13 al 23,3 en la franja entre 16 i 29 anys.
Comparacions odioses amb el nucli dur de la UE
Si es compara amb les dades del nucli dur de la UE, a Catalunya l'atur juvenil ha passat del 27,6 l'any 2009 al 22,3 el 2021. A Espanya l'evolució ha estat del 28,5 al 27, mentre que a la UE ha estat del 14,3 el 2009 al 12,8 l'any 2021. Pel que fa a la taxa d'assalariats a temps parcial, han passat a Catalunya del 6,7 el 2000 al 10,5 l'any 2021 en la franja de més de 30 anys. En la franja de 16 a 29 anys, s'ha passat del 10,5 al 27,2. Al cor de la UE, el percentatge actual d'assalariats joves a temps parcial és del 24,9.
Si es posen els focus en la població jove assalariada a temps parcial de manera involuntària, la diferència entre l'estat espanyol (no hi ha dades sobre Catalunya) i els país líders de la UE és molt evident: del 2000 al 2021, a la UE ha passat del 31% al 33,1%. A l'estat espanyol, en canvi, en el mateix període ha passat del 31,9 al 53,8. Pel que fa a la taxa de risc de pobresa, és del 14,8 en el total de la població catalana, i del 23,6 en la taxa de 15 a 29 anys. En el cas de la població dels cinc primers estats de la UE és del 21,8.
Com s'expliquen aquestes dades? L'augment de la precarietat del mercat laboral és el principal responsable de l'increment de la bretxa salarial juvenil. A més, la bretxa entre el percentatge d'assalariats a temps parcial joves i adults s’ha ampliat de forma sistemàtica i molt destacada (dels 3,8 punts percentuals el 2000 als 16,7 el 2021). I es tracta d'una parcialitat no volguda per motius de lleure o obligacions familiars, sinó a causa de la precarietat de les condicions laborals.
Un model d'equitat generacional qüestionat
Els efectes de l'increment de la bretxa salarial dels joves són diversos i impacten aspectes vitals com són la maternitat i paternitat, l'accés a l'habitatge, la manca de béns i serveis essencials o la sostenibilitat del sistema de pensions. La Cambra ha subratllat el fet que des del 2014, el creixement del preu mitjà del lloguer ha estat molt més elevat que el del salaris. Una dinàmica que castiga especialment els joves.
Mònica Roca ha subratllat que la bretxa salarial entre joves i adults "ha passat de conjuntural a estructural", el que respon bàsicament a la precarització del mercat laboral, amb impactes en la taxa d'atur, els contractes parcials i temporals, i que té unes implicacions directes en les dificultats per accedir a l'habitatge. "Catalunya té un problema greu d'equitat intergeneracional", molt evident respecte a les dades de la UE, el que provoca una fuga del talent jove i "condemna el futur del nostre país".
La bretxa salarial dels joves a Catalunya va augmentar durant la fase recessiva (2009-13), però no va disminuir durant els anys de recuperació (2014-19), com sí va succeir a l'anomenat grup UE-5 (Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica). El salari brut dels joves va ser a finals del 2020 de 22.339 euros l'any, tan sols 1.017 euros més que l'any 2009. Els salaris de la resta de la població, en canvi, van augmentar 2.600 euros.
Pel que fa a la bretxa salarial total juvenil (la ràtio entre el salari brut mitjà del conjunt d'assalariats respecte al salari brut mitjà dels joves), en el grup d'edat dels 25 als 34 anys va augmentar a Catalunya des de 9,4 punts percentuals el 2004 fins a 26 punts el 2013, una tendència que no s'ha revertit de forma significativa (ha estat de 21,3 punts el 2020). La taxa d'atur juvenil a Catalunya duplica en mitjana la de la UE-5 (Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica) des de l'inici de la crisi econòmica. A Catalunya, la taxa d'atur en la població de més de 30 anys ha passat del 6,9 el 2000 al 9.3 el 2021, mentre que ha passat del 13 al 23,3 en la franja entre 16 i 29 anys.
Comparacions odioses amb el nucli dur de la UE
Si es compara amb les dades del nucli dur de la UE, a Catalunya l'atur juvenil ha passat del 27,6 l'any 2009 al 22,3 el 2021. A Espanya l'evolució ha estat del 28,5 al 27, mentre que a la UE ha estat del 14,3 el 2009 al 12,8 l'any 2021. Pel que fa a la taxa d'assalariats a temps parcial, han passat a Catalunya del 6,7 el 2000 al 10,5 l'any 2021 en la franja de més de 30 anys. En la franja de 16 a 29 anys, s'ha passat del 10,5 al 27,2. Al cor de la UE, el percentatge actual d'assalariats joves a temps parcial és del 24,9.
Si es posen els focus en la població jove assalariada a temps parcial de manera involuntària, la diferència entre l'estat espanyol (no hi ha dades sobre Catalunya) i els país líders de la UE és molt evident: del 2000 al 2021, a la UE ha passat del 31% al 33,1%. A l'estat espanyol, en canvi, en el mateix període ha passat del 31,9 al 53,8. Pel que fa a la taxa de risc de pobresa, és del 14,8 en el total de la població catalana, i del 23,6 en la taxa de 15 a 29 anys. En el cas de la població dels cinc primers estats de la UE és del 21,8.
Com s'expliquen aquestes dades? L'augment de la precarietat del mercat laboral és el principal responsable de l'increment de la bretxa salarial juvenil. A més, la bretxa entre el percentatge d'assalariats a temps parcial joves i adults s’ha ampliat de forma sistemàtica i molt destacada (dels 3,8 punts percentuals el 2000 als 16,7 el 2021). I es tracta d'una parcialitat no volguda per motius de lleure o obligacions familiars, sinó a causa de la precarietat de les condicions laborals.
Un model d'equitat generacional qüestionat
Els efectes de l'increment de la bretxa salarial dels joves són diversos i impacten aspectes vitals com són la maternitat i paternitat, l'accés a l'habitatge, la manca de béns i serveis essencials o la sostenibilitat del sistema de pensions. La Cambra ha subratllat el fet que des del 2014, el creixement del preu mitjà del lloguer ha estat molt més elevat que el del salaris. Una dinàmica que castiga especialment els joves.