El Govern, en situació límit

El president, molest després que Junts li exigís sotmetre's a una qüestió de confiança, ha abordat la crisi a l'executiu en una cimera tensa; xoc de versions entre socis sobre el posicionament dels consellers

Els consellers de Junts, en el moment d'entrar a Palau.
Els consellers de Junts, en el moment d'entrar a Palau. | Europa Press
Joan Serra Carné / Oriol March
28 de setembre del 2022
Actualitzat a les 23:30h
El Govern penja d'un fil i ja no és descartable cap possibilitat. De fet, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha mantingut una reunió extraordinària de l'executiu amb tots els consellers després que al matí hagués analitzat tots els "escenaris" arran del darrer xoc amb Junts al Parlament. L'exigència que li va formular Albert Batet -sotmetre's a una qüestió de confiança si no podia donar resposta als requeriments dels socis- va contrariar el president, tal com apunten les fonts consultades per NacióDigital. Aragonès -que havia suspès l'agenda del dia, una decisió presa també pel vicepresident, Jordi Puigneró, una de les poques persones que ahir coneixia la integritat del discurs que faria Batet al Parlament- ha preguntat als consellers de Junts si sabien el pas fet pel seu partit a la cambra catalana i si la comparteixen. El president ha citat Jordi Turull per mantenir-hi un contacte llarg i, després de les 10 de la nit, ha arribat Laura Borràs a Palau, coincidint amb la marxa dels consellers del seu partit.

Fonts de Palau consultades per aquest diari apunten que la convocatòria d'urgència del consell executiu està justificada per l'"amenaça" de la qüestió de confiança verbalitzada per Junts. "És fonamental el respecte institucional", apunten veus de Presidència, que traslladen la decisió sobre la continuïtat al Govern als dirigents del partit liderat per Laura Borràsi Turull. A Palau insisteixen la necessitat que el Govern estigui al "100% concentrat" en les mesures de l'agenda social i econòmica, i en la recerca de camins transitables per "resoldre el conflicte polític". En la reunió, Aragonès ha repetit als consellers de Junts que és el seu partit qui ha de prendre una decisió -mantenir-se al Govern o passar a l'oposició-, després de traslladar-los la seva "perplexitat" pel qüestionament del conjunt de l'executiu exhibit en seu parlamentària. Els consellers de Junts han demanat al president el "compliment de l'acord signat entre Junts i ERC" després del xoc al Parlament. Així ho ha comunicat el partit en una nota pública, en què ha destacat que el posicionament ha estat unànime. La versió de Palau és sensiblement diferent, i parla de divisió d'opinions dels consellers.

La gravetat del xoc és evident en tots els detalls. No hi ha propostes de resolució conjuntes sobre l'horitzó del procés pactades entre ERC i Junts al debat de política general. El termini per presentar propostes pròpies acabava aquest dimecres a les 9.30 hores, i al registre del Parlament les dues formacions que integren el Govern només s'hi han posat d'acord per qüestions sectorials. Pel que fa a la carpeta estratègica, que ahir va tornar a enfrontar-los en la primera jornada del debat, la distància s'ha tornat a fer evident. De fet, l'intercanvi entre Batet, president del grup parlamentari de Junts, iAragonès va acabar amb to d'enfrontament per l'exigència d'una qüestió de confiança si no es compleix el pacte de legislatura. Malgrat que no hi hagi propostes conjuntes, fonts parlamentàries insisteixen que sempre poden existir votacions creuades, és a dir, que hi hagi suport mutu entre socis en l'última jornada del debat, que arrencarà divendres a les 11.30 al Parlament.

"El dia serà llarg", assenyalen a Palau, en referència a la necessitat d'abordar la situació de crisi que viu l'executiu. ERC i Junts tenen fins aquest dijous a les 11.30 per transaccionar propostes de resolució -és a dir, posar-se d'acord en l'horitzó del procés per salvar la unitat en el debat de política general-, però l'ambient està enrarit. El malestar es va fer evident en la resposta d'Aragonès a Josep Maria Jové, president del grup parlamentari dels republicans, durant la qual va assenyalar que no contribuiria a cap "joc" que comprometés "l'estabilitat de les institucions". Una manera de dir a Junts que no se sotmetria a cap qüestió de confiança -opció que també defensa la CUP en una moció prevista per al proper ple- que es va sumar a una demanda explícita als socis per "resoldre" qüestions que "no depenen" del president de la Generalitat.

En altres paraules, els va reclamar que decideixin si volen continuar o no al Govern, una qüestió que compta amb diversitat d'opinions dins de Junts. Els consellers són partidaris de continuar exercint des de dins l'executiu, però al partit hi ha sectors -els més arrenglerats al voltant de Laura Borràs, presidenta de la formació i suspesa com a màxima dirigent del Parlament- que opinen el contrari. La proposta d'un acord de claredat impulsada per Aragonès tampoc va contribuir a calmar els ànims, tot i que ja era coneguda per Junts, a qui se li va traslladar en dos contactes els últims dies. En les propostes de resolució del partit que lideren Borràs i Turull s'hi parla de confrontació i s'hi defensa l'1-O, eix vertebrador de l'argumentari que exhibeixen en clau de procés.

En concret, les quatre propostes pròpies de Junts defensen el mandat del referèndum del 2017, insisteixen en la idea de "preparar-se" des del Govern per assumir les competències de la independència, insten a "defensar-se" davant la repressió de l'Estat i constaten la necessitat de posar de manifest l'infrafinançament de la Generalitat. En l'última proposta es demana "treballar per la unitat" independentista al Congrés i al Senat, mentre que en la primera s'hi consigna que només un referèndum acordat -com el que planteja ERC- pot substituir el mandat de l'1-O, del qual es compleixen cinc anys.

Al seu torn, ERC també ha registrat propostes de resolució en solitari, que en clau nacional són sensiblement diferents del vocabulari utilitzat per Junts. Els republicans defensen en una proposta que el camí de la República catalana és "la millor manera per garantir un país de drets, llibertats i oportunitats" i argumenten que hi ha una majoria de la ciutadania de Catalunya partidària de decidir democràticament el futur polític del país i resoldre el conflicte polític "provocat per la incapacitat de l'Estat de donar resposta a aquesta majoria" per la via democràtica. La formació d'Oriol Junqueras reforça l'estratègia de la negociació i, en un altre dels textos registrats al Parlament, insta la cambra a activar els tràmits per activar en ponència aquesta reclamada llei electoral pròpia.

La situació de crisi sostinguda però agreujada que viu l'executiu també la demostra el fet que Aragonès ha suspès l'agenda prevista per aquest dimecres, durant el qual tenia programada una visita a Gurb. Es dona per fet que el Palau la Generalitat -o altres dependències del Govern- es convertirà en l'escenari de reunions entre socis. Fonts de Presidència consultades per l'ACN remarcaven aquest matí que la petició de qüestió de confiança equivalia a una "retirada" de la confiança a tot l'executiu. També reiteraven, com a va indicar Aragonès a última hora d'aquest dimarts, que no se sotmetria al mecanisme parlamentari per revalidar el suport de la cambra obtingut el maig del 2021.

La CUP i l'"atzucac" de la taula de diàleg
Mentre la situació al Govern s'ha enverinat, el conjunt dels grups parlamentaris tramiten les propostes de resolució al debat de política general, textos que s'hauran de votar en la jornada de divendres. La CUP, que ahir va definir com a "autocomplaent" el discurs d'Aragonès a la cambra, vol constatar "l'atzucac" de la taula de diàleg i "tancar-ne" la fase actual. Al seu torn, En Comú Podem aposten per convocar la taula de partits catalans per impulsar l'acord de claredat que el president va plantejar a l'hemicicle.