27
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
28
de setembre
a les
0:09h
Fins a les 22.38 hores no s'ha resolt la gran incògnita del debat de política general: com en sortiria la relació entre ERC i Junts, que des de fa un mes amaguen amb el trencament d'una relació que s'allarga des de fa una dècada? La resposta és diàfana: la relació està tocada perquè la sintonia està corcada, fins al punt que Albert Batet, president del grup parlamentari del partit que lideren Laura Borràs -atenta des de la tribuna, ja desposseïda de les atribucions com a segona autoritat del país- i Jordi Turull, assegut al seu costat, ha plantejat una qüestió de confiança al president Pere Aragonès en cas que no es tinguin "garanties" i "concrecions" sobre el compliment de l'acord de legislatura. Més dubtes, per tant, sobre la continuïtat d'un Govern que penja d'un fil, més dèbil que quan ERC va aterrar vuit dècades després a la Generalitat.
Aragonès ja els ha respost que no entrarà en cap "joc" que "generi inestabilitat" a les institucions, i els ha instat a prendre "decisions" que no li "pertoquen" a ell. Si hi ha trencadissa, que premi Junts el botó. A última hora de la nit encara s'hi va sumar un nou element: en una moció prevista per al proper ple ordinari del Parlament, previst per la setmana vinent, la CUP també reclama que el president se sotmeti a una qüestió de confiança abans que acabi el 2022. Una manera de situar en el calendari quin futur li pot esperar a l'executiu, en cas que res millori en l'ambient "tòxic" -expressió utilitzada per Alejandro Fernández, del PP, sempre ocurrent- din la coalició.
La intervenció de Batet ha estat oberta fins al final, sotmesa a múltiples equilibris: s'ha mostrat exigent amb el pacte de fa un any i mig -especialment per complir amb la direcció estratègica, el reenfocament del diàleg i la unitat d'acció a Madrid-, però en cap moment ha verbalitzat la possibilitat d'una sortida del Govern. De fet, ell és partidari de continuar-hi, com la majoria del grup parlamentari i dels integrants de l'executiu. "Però tot això s'ha anat enverinant molt. No està clar que la coalició aguanti", radiografiava un coneixedor dels contactes dels últims dies. Batet ha volgut que Aragonès es pronunciés sobre els tres punts que Junts exigeix des de fa setmanes, i no n'ha obtingut garanties suficients. Res que no hagués passat prèviament en privat, però el debat ha servit per accentuar més dubtes sobre el futur de l'executiu.
La proposta d'un acord de claredat per part d'Aragonès, traslladada en dos contactes a la cúpula dels socis, tampoc ha amorosit la situació. Junts en recela perquè veuen que, per ara, no veuen "complert" l'acord de legislatura signat pel president i Jordi Sànchez -present a la tribuna com a exsecretari general de Junts- en aspectes nuclears. La resposta d'Aragonès a la pregunta directa de Batet no ha estat del tot clara: la direcció estratègica "ja es va intentar", els socis no van integrar-se en la mesa de diàleg al setembre passat i, a Madrid, ERC té 13 diputats i Junts, quatre. Posicionament insuficient per a Junts, que ha activat la palanca de la qüestió de confiança.
Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d'ERC, ha fet aquesta valoració:"No ens podem permetre un qüestionament constant quan la nostra obligació és donar resposta a les urgències de la ciutadania i les demandes de llibertat nacional", ha dit, i ha retret a la formació liderada per Borràs i Turull que vulguin "escenificar crisis", cosa que allunya el moviment de les crisis que mateix la ciutadania. Així, ha avisat que la cultura de la coalició, terme a què ha fet referència Batet, "és sinònim de la corresponsabilitat" en la presa de decisions. "Si no hi ha corresponsabilitat potser és que no hi ha coalició. Ho hauran de decidir els que s'encaparren cada dia i triar definitivament", ha determinat. Espases en alt, com en tota la legislatura.
Que la batalla és oberta ho evidencia el fet que, dins del partit i Turull i Borràs, s'atribuïa a Aragonès la voluntat de diluir el pes de Junts al debat allargant respostes als grup que parlaven prèviament. El president -que al matí ha presentat una proposta de 300 milions d'euros de mesures anticrisi per reduir els efectes de la inflació- els ha demanat complir amb l'acord sencer de legislatura, i els ha desafiat a presentar una altra proposta transitable en contraposició a l'acord de claredat. Un acord que, per cert, ha rebut la negativa de la Moncloa en tan sols mitja hora, que és el que ha trigat el govern espanyol a tornar a tancar la porta a un referèndum acordat.
El terreny de joc es trasllada ara a les propostes de resolució, que poden acabar de certificar el trencament estratègic present entre socis. Els 22 documents que es preparen de manera conjunta en termes sectorials estan avançats, però en clau de procés la negociació no està tancada. Les propostes de resolució de Junts van encaminades a la confrontació, mentre que les d'ERC basculen cap al diàleg. Per ara, la proposta estrella d'Aragonès -plantejada sense calendari i tampoc sense pla B- només compta amb el suport d'En Comú Podem, insuficient per tenir majoria al Parlament.
Flirteig amb els comuns
Aragonès ha detectat un somriure sota el nas en els diputats dels comuns quan els parlava del grau de compliment dels pressupostos de l'any passat, acordats amb el grup liderat per Jéssica Albiach. El flirteig entre el president i En Comú Podem s'ha desenvolupat amb discreció, però tant l'acord de claredat -impulsat en el seu dia per Xavier Domènech, que ho recorda en aquesta entrevista a NacióDigital- com la voluntat d'entomar "amb ganes" la negociació dels pressupostos ho han evidenciat. Això no ha impedit, però, el ventall clàssic de crítiques d'Albiach a Aragonès, especialment pel "colador" que, segons ella, dibuixen les mesures anticrisi.
"En temps d'incertesa la ciutadania necessita certeses. Ara mateix l'única certesa que té la ciutadania és que el Govern no té rumb, que no està transformant el país i que la fórmula ERC-Junts està esgotada", ha ressaltat la dirigent dels comuns, que ha situat Aragonès al centre de les crítiques per la seva responsabilitat a l'hora de sumar Junts al Govern i de permetre la tria de Borràs com a presidenta del Parlament. Pel que fa a la política d'aliances, els comuns són reticents a considerar-se socis de l'executiu, però ja defensen -en privat- treballar els comptes abans que siguin presentats en públic.
Mà estesa (i retrets) amb una CUP "entristida"
Des que la CUP va investir Aragonès, en una maniobra interpretada com un gir pragmàtic que incorporava la novetat d'implicar-se més en la governabilitat, la distància amb el president s'ha anat fent gran. Fins al punt que els disgustos ja no generen frustració, sinó tristesa. Ho ha constatat Carles Riera, diputat dels anticapitalistes, en el torn de rèplica a Aragonès, durant el qual li ha demanat explícitament que s'aixequi de la taula de diàleg. El president, amb un to especialment baix, s'havia agafat a una frase d'Eulàlia Reguant -encarregada de la primera intervenció de la CUP abans d'anar aquest dimecres al Tribunal Suprema ser jutjada per no haver respost Vox en la vista de l'1-O a Madrid- en la qual deia que, actualment, la taula de diàleg era "inútil".
"No impugnen el mecanisme de negociació, consideren que s'han de millorar els incentius. M'ho prenc com una bona notícia", havia assenyalat Aragonès abans que Riera desmuntés el seu optimisme i li atribuís una "pista d'aterratge" al PSC, que segons els anticapitalistes s'ha convertit en el veritable sottogoverno d'ERC i Junts. El president s'ha limitat a estendre'ls la mà per "explorar camins compartits", una declaració d'intencions més retòrica que ancorada en la realitat, tenint en compte que qui el va investir ara l'equipara amb Artur Mas, a qui van descavalcar. Per als pressupostos, com ja va passar el 2021, tots els focus estan centrats en els comuns.
Illa juga la carta presidencialista
"El seu Govern és una joguina trencada, no serveix", ha diagnosticat Salvador Illa, primer secretari del PSC i cap de l'oposició. En les tres intervencions ha anat intercanviant el pal -retrets a l'executiu per la poca capacitat legislativa i porta tancada a l'acord de claredat que fa tan sol uns anys formava part del full de ruta nacional dels socialistes quan els liderava Miquel Iceta- amb la pastanaga. És en aquest context que ha ofert quatre pactes a Aragonès, de la llei electoral als Mossos d'Esquadra, amb un acord pressupostari com a emblema. El conseller d'Economia, Jaume Giró, ja ha encetat converses amb el PSC, però el president es resisteix a incloure'ls en l'equació, perquè això debilitaria la posició d'ERC a Madrid, on aspiren a moure el PSOE de cara als pressupostos generals de l'Estat en ple calendari desjudicialitzador.
Illa, amb perfil presidencialista i un discurs inconcret sobre com resoldre el conflicte polític amb l'Estat -el PSC fa temps que assumeix la posició de Pedro Sánchez de manera acrítica-, prova d'erigir-se com a alternativa a Aragonès davant d'un executiu que presenta esquerdes, com s'ha constatat des que Batet s'ha dirigit a la tribuna d'oradors. O des que Laura Borràs, aquesta matinada, hagi fet un tuit promocionant un article en què s'associa Oriol Junqueras a la rancúnia. O des que va arrencar la legislatura, fruit d'un pacte que ja exhibia les discrepàncies entre socis. O des de la tardor del 2017, de la qual encara no s'ha fet un diagnòstic compartit, com constaten tots els actors del moviment. La proposta de claredat tampoc ha servit per clarificar si la coalició tindrà recorregut, perquè ha quedat arraconada per l'amenaça d'una qüestió de confiança. Les incògnites sobre la legislatura persisteixen i el Govern penja d'un fil.
Aragonès ja els ha respost que no entrarà en cap "joc" que "generi inestabilitat" a les institucions, i els ha instat a prendre "decisions" que no li "pertoquen" a ell. Si hi ha trencadissa, que premi Junts el botó. A última hora de la nit encara s'hi va sumar un nou element: en una moció prevista per al proper ple ordinari del Parlament, previst per la setmana vinent, la CUP també reclama que el president se sotmeti a una qüestió de confiança abans que acabi el 2022. Una manera de situar en el calendari quin futur li pot esperar a l'executiu, en cas que res millori en l'ambient "tòxic" -expressió utilitzada per Alejandro Fernández, del PP, sempre ocurrent- din la coalició.
La intervenció de Batet ha estat oberta fins al final, sotmesa a múltiples equilibris: s'ha mostrat exigent amb el pacte de fa un any i mig -especialment per complir amb la direcció estratègica, el reenfocament del diàleg i la unitat d'acció a Madrid-, però en cap moment ha verbalitzat la possibilitat d'una sortida del Govern. De fet, ell és partidari de continuar-hi, com la majoria del grup parlamentari i dels integrants de l'executiu. "Però tot això s'ha anat enverinant molt. No està clar que la coalició aguanti", radiografiava un coneixedor dels contactes dels últims dies. Batet ha volgut que Aragonès es pronunciés sobre els tres punts que Junts exigeix des de fa setmanes, i no n'ha obtingut garanties suficients. Res que no hagués passat prèviament en privat, però el debat ha servit per accentuar més dubtes sobre el futur de l'executiu.
La proposta d'un acord de claredat per part d'Aragonès, traslladada en dos contactes a la cúpula dels socis, tampoc ha amorosit la situació. Junts en recela perquè veuen que, per ara, no veuen "complert" l'acord de legislatura signat pel president i Jordi Sànchez -present a la tribuna com a exsecretari general de Junts- en aspectes nuclears. La resposta d'Aragonès a la pregunta directa de Batet no ha estat del tot clara: la direcció estratègica "ja es va intentar", els socis no van integrar-se en la mesa de diàleg al setembre passat i, a Madrid, ERC té 13 diputats i Junts, quatre. Posicionament insuficient per a Junts, que ha activat la palanca de la qüestió de confiança.
Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d'ERC, ha fet aquesta valoració:"No ens podem permetre un qüestionament constant quan la nostra obligació és donar resposta a les urgències de la ciutadania i les demandes de llibertat nacional", ha dit, i ha retret a la formació liderada per Borràs i Turull que vulguin "escenificar crisis", cosa que allunya el moviment de les crisis que mateix la ciutadania. Així, ha avisat que la cultura de la coalició, terme a què ha fet referència Batet, "és sinònim de la corresponsabilitat" en la presa de decisions. "Si no hi ha corresponsabilitat potser és que no hi ha coalició. Ho hauran de decidir els que s'encaparren cada dia i triar definitivament", ha determinat. Espases en alt, com en tota la legislatura.
Que la batalla és oberta ho evidencia el fet que, dins del partit i Turull i Borràs, s'atribuïa a Aragonès la voluntat de diluir el pes de Junts al debat allargant respostes als grup que parlaven prèviament. El president -que al matí ha presentat una proposta de 300 milions d'euros de mesures anticrisi per reduir els efectes de la inflació- els ha demanat complir amb l'acord sencer de legislatura, i els ha desafiat a presentar una altra proposta transitable en contraposició a l'acord de claredat. Un acord que, per cert, ha rebut la negativa de la Moncloa en tan sols mitja hora, que és el que ha trigat el govern espanyol a tornar a tancar la porta a un referèndum acordat.
El terreny de joc es trasllada ara a les propostes de resolució, que poden acabar de certificar el trencament estratègic present entre socis. Els 22 documents que es preparen de manera conjunta en termes sectorials estan avançats, però en clau de procés la negociació no està tancada. Les propostes de resolució de Junts van encaminades a la confrontació, mentre que les d'ERC basculen cap al diàleg. Per ara, la proposta estrella d'Aragonès -plantejada sense calendari i tampoc sense pla B- només compta amb el suport d'En Comú Podem, insuficient per tenir majoria al Parlament.
Flirteig amb els comuns
Aragonès ha detectat un somriure sota el nas en els diputats dels comuns quan els parlava del grau de compliment dels pressupostos de l'any passat, acordats amb el grup liderat per Jéssica Albiach. El flirteig entre el president i En Comú Podem s'ha desenvolupat amb discreció, però tant l'acord de claredat -impulsat en el seu dia per Xavier Domènech, que ho recorda en aquesta entrevista a NacióDigital- com la voluntat d'entomar "amb ganes" la negociació dels pressupostos ho han evidenciat. Això no ha impedit, però, el ventall clàssic de crítiques d'Albiach a Aragonès, especialment pel "colador" que, segons ella, dibuixen les mesures anticrisi.
"En temps d'incertesa la ciutadania necessita certeses. Ara mateix l'única certesa que té la ciutadania és que el Govern no té rumb, que no està transformant el país i que la fórmula ERC-Junts està esgotada", ha ressaltat la dirigent dels comuns, que ha situat Aragonès al centre de les crítiques per la seva responsabilitat a l'hora de sumar Junts al Govern i de permetre la tria de Borràs com a presidenta del Parlament. Pel que fa a la política d'aliances, els comuns són reticents a considerar-se socis de l'executiu, però ja defensen -en privat- treballar els comptes abans que siguin presentats en públic.
Mà estesa (i retrets) amb una CUP "entristida"
Des que la CUP va investir Aragonès, en una maniobra interpretada com un gir pragmàtic que incorporava la novetat d'implicar-se més en la governabilitat, la distància amb el president s'ha anat fent gran. Fins al punt que els disgustos ja no generen frustració, sinó tristesa. Ho ha constatat Carles Riera, diputat dels anticapitalistes, en el torn de rèplica a Aragonès, durant el qual li ha demanat explícitament que s'aixequi de la taula de diàleg. El president, amb un to especialment baix, s'havia agafat a una frase d'Eulàlia Reguant -encarregada de la primera intervenció de la CUP abans d'anar aquest dimecres al Tribunal Suprema ser jutjada per no haver respost Vox en la vista de l'1-O a Madrid- en la qual deia que, actualment, la taula de diàleg era "inútil".
"No impugnen el mecanisme de negociació, consideren que s'han de millorar els incentius. M'ho prenc com una bona notícia", havia assenyalat Aragonès abans que Riera desmuntés el seu optimisme i li atribuís una "pista d'aterratge" al PSC, que segons els anticapitalistes s'ha convertit en el veritable sottogoverno d'ERC i Junts. El president s'ha limitat a estendre'ls la mà per "explorar camins compartits", una declaració d'intencions més retòrica que ancorada en la realitat, tenint en compte que qui el va investir ara l'equipara amb Artur Mas, a qui van descavalcar. Per als pressupostos, com ja va passar el 2021, tots els focus estan centrats en els comuns.
Illa juga la carta presidencialista
"El seu Govern és una joguina trencada, no serveix", ha diagnosticat Salvador Illa, primer secretari del PSC i cap de l'oposició. En les tres intervencions ha anat intercanviant el pal -retrets a l'executiu per la poca capacitat legislativa i porta tancada a l'acord de claredat que fa tan sol uns anys formava part del full de ruta nacional dels socialistes quan els liderava Miquel Iceta- amb la pastanaga. És en aquest context que ha ofert quatre pactes a Aragonès, de la llei electoral als Mossos d'Esquadra, amb un acord pressupostari com a emblema. El conseller d'Economia, Jaume Giró, ja ha encetat converses amb el PSC, però el president es resisteix a incloure'ls en l'equació, perquè això debilitaria la posició d'ERC a Madrid, on aspiren a moure el PSOE de cara als pressupostos generals de l'Estat en ple calendari desjudicialitzador.
Illa, amb perfil presidencialista i un discurs inconcret sobre com resoldre el conflicte polític amb l'Estat -el PSC fa temps que assumeix la posició de Pedro Sánchez de manera acrítica-, prova d'erigir-se com a alternativa a Aragonès davant d'un executiu que presenta esquerdes, com s'ha constatat des que Batet s'ha dirigit a la tribuna d'oradors. O des que Laura Borràs, aquesta matinada, hagi fet un tuit promocionant un article en què s'associa Oriol Junqueras a la rancúnia. O des que va arrencar la legislatura, fruit d'un pacte que ja exhibia les discrepàncies entre socis. O des de la tardor del 2017, de la qual encara no s'ha fet un diagnòstic compartit, com constaten tots els actors del moviment. La proposta de claredat tampoc ha servit per clarificar si la coalició tindrà recorregut, perquè ha quedat arraconada per l'amenaça d'una qüestió de confiança. Les incògnites sobre la legislatura persisteixen i el Govern penja d'un fil.