1 de 10
Debat de política general

L'1x1 al Parlament: la moderació d'Aragonès, el càlcul nocturn de Batet... i l'ombra de Mas

La primera jornada del debat de política general certifica la desconfiança creixent entre socis, el discurs descregut dels comuns amb el Govern i el missatge opositor de la CUP

Els protagonistes del debat de política general. | Adrià Costa
per Joan Serra Carné / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 27 de setembre de 2022 a les 22:41 |
El debat de política general es plantejava com un termòmetre per auditar en quin punt es troba la relació dels socis del Govern. I la proposta en l'agenda nacional de Pere Aragonès, rebuda per Junts amb fredor i rebutjada pel PSC, ha sacsejat la jornada al Parlament, en què també s'ha discutit àmpliament la bateria de mesures anticrisi formulada pel president de la Generalitat. Però el debat s'ha enverinat del tot en el temps de descompte, amb la petició del soci de l'executiu d'una qüestió de confiança si ERC no desplega els acords del pacte de legislatura. Aquesta és l'anàlisi del rol assumit pels protagonistes de la cita parlamentària, amb convidats especials en els discursos i un desenllaç carregat de tensió.

Pere Aragonès: presidencialista. Conscient que Junts ha discutit el seu lideratge des que va ostentar la presidència de la Generalitat -primer desmarcant-se de la taula de diàleg i després discutint el compliment de l'acord de legislatura-, Aragonès ha utilitzat el debat de política general per enviar un missatge al seu soci de l'executiu: el president és qui té ascendent per formular propostes que fixin el rumb de l'executiu. En la intervenció matinal, el president ha obviat els tres requeriments que li va fer Junts per reconduir la relació de la coalició -direcció col·legiada de l'independentisme, front unitari a Madrid i reformulació del plantejament de la taula de diàleg- i ha verbalitzat l'aposta per l'acord de claredat. El pas, d'ambició moderada després de la dècada de procés -que dissabte es recordarà amb l'efemèride de l'1 d'octubre-, limita el marge de maniobra de Jordi Turull i dels qui a Junts volen continuar al Govern.


En un mateix plantejament, s'ha espolsat la pressió de Junts, ha recordat que la seva estratègia és la de la negociació amb l'Estat i ha flirtejat amb els comuns, avaladors de la via canadenca i de qui n'espera que aprovin els pressupostos. Aragonès podia intuir que l'acord de claredat toparia amb una cadena de negatives -incloses les de la Moncloa i del PSC- i que el recorregut de la proposta patiria el perill de ser limitat si no aportava concrecions, però també sabia que practicar l'autonomia presidencial era un missatge en si mateix. Descarregat d'èpica i narcòtic en les respostes als grups des del faristol, Aragonès vol ser el president del dia a dia, nebulós com és l'horitzó nacionalista. Per això, ha dedicat tres quartes parts del discurs a l'agenda social i econòmica, sense floritures. El procés fa temps que és prosaic i a Palau s'interpreta sense estridències.


Salvador Illa: institucional. El líder del PSC sap que, en un context de baralla entre socis, ell és un dels principals beneficiats. En té prou amb un discurs sense concrecions per presentar-se davant la ciutadania com a alternativa al Govern, al qual ha qualificat de "joguina trencada" que no serveix per res. Ha allargat la mà a Aragonès per arribar a quatre grans acords -inclòs un de pressupostari que Jaume Giró ja negocia, potser per rebaixar la capacitat de maniobra dels comuns- i ha acabat enfadat perquè ha considerat que el president li ha negat la categoria de demòcrata, com lamentava als passadissos després de la seva intervenció. Com és habitual, ha jugat la carta del "diàleg entre catalans" -que Pedro Sánchez ja pràcticament ni enarbora-, i ha tancat la porta a l'acord de claredat, en la línia del que ha fet la Moncloa. El gran hàndicap del cap de l'oposició es manté intacta, però a Madrid hi governen els seus, i en algunes carpetes -com la de Rodalies- té les de perdre.

Albert Batet: interrogador. Molest per l'horari de la seva intervenció -sense esmentar-ho, al dirigent de Junts se li ha entès el malestar per les rèpliques llargues d'Aragonès que han demorat el debat-, Batet ha recelat de l'acord de claredat plantejat pel president, dubtes sobre el recorregut de la proposta que li han servit per qüestionar el compliment del pacte de legislatura per part d'ERC. Equilibrista en el discurs, per ser punyent sense estripar totes les cartes, la veu de Junts ha interrogat el líder republicà en relació amb els compromisos de la legislatura. "Pensa complir l'acord d'investidura que el va fer president?", ha preguntat Batet per retornar la pressió a Palau i exigir-li que se sotmeti a una qüestió de confiança si no compleix amb els pactes quan esquiva els requeriments del seu partit sobre la unitat a Madrid, la direcció estratègica de l'independentisme o l'enfocament de la taula de diàleg. Aragonès ha evitat replicar.



Nostàlgic en la primera part de la intervenció, Batet ha posat èmfasi en l'"èxit" de la "cadena de confiances" que va permetre l'1 d'octubre, que s'ha llegit com una contraposició a la iniciativa versada per Aragonès al debat. Ha recordat al president que l'independentisme no se'n sortirà si "un partit o un altre intenta imposar la seva estratègia" i ha puntualitzat que la mobilització sobiranista seria major si des del Govern es fixés un "rumb clar". Decidit a edulcorar l'etapa àlgida del procés, ha rememorat la "il·lusió de la gent" davant la desorientació actual del moviment. Del diagnòstic final de Batet, amb dards dirigits també a l'Estat, n'emana la "desconfiança" entre socis, que Junts considera el "moll de l'os" del debat.


Jéssica Albiach: descreguda. Tot i que els comuns són la primera opció d'ERC per validar els pressupostos i eren els destinataris de les principals propostes del president, Aragonès ha topat amb la mirada crítica d'Albiach, que sense practicar l'esmena a la totalitat ha desvestit els anuncis governamentals per marcar distàncies amb l'executiu. La líder dels comuns ha qualificat l'"escut social" del Govern com un "colador", ha minimitzat l'aposta per les renovables i ha desmuntat avenços com el de l'energètica pública, però no ha renegat de la negociació pressupostària. La diputada sí que ha mostrat sintonia amb l'aposta per l'acord de claredat. Els comuns l'havien defensat el 2017, quan se'ls acusava de situar-se en "pantalles passades". Per això, Albiach ha avisat el líder d'ERC que els diputats d'En Comú Podem no faran de "cascos blaus" en la pugna independentista, que ha descrit de forma descarnada. Especialment incisiva quan ha desplegat l'antagonisme a Junts, ha marcat distàncies amb el president, un escepticisme que anuncia un diàleg sinuós per aprovar els comptes públics.

Eulàlia Reguant: insistent. La CUP fa temps que ha abandonat el paper de soci de la investidura per enfundar-se la granota de primer partit de l'oposició. No comparteix el rumb del Govern en clau nacional i no veu mesures transformadores en el pla de l'executiu. Impetuosa en les formes i dura en el fons, Reguant ha titllat d'"autocomplaent" el discurs d'Aragonès i ha establert un paral·lelisme entre el president i Artur Mas per furgar en la "convergentització d'ERC". La diputada, que només ha rebut aplaudiments de les principals forces independentistes quan ha carregat contra actituds racistes, ha acusat el president de comprar les receptes de Foment del Treball, abans de titllar d'"inútil" la taula de diàleg. Tan exigent amb Aragonès com amb els consellers de Junts, ha enviat dards a la consellera Ciuró, a qui ha acusat de "criminalitzar les ocupacions" per la proposta formulada la setmana passada amb la conselleria de Drets Socials. Va ser la consellera de Justícia qui va dir que la "majoria del 52% eren els pares", en una entrevista fa poc més de mig any a NacióDigital. Reguant ho ha tornat a constatar.

Ignacio Garriga: irrespectuós. Fidel al llenguatge inflamat de la ultradreta, que vincula immigració i delinqüència, Garriga ha vomitat el discurs piròman que Vox ha formulat des que va fer acte de presència al Parlament. S'ha presentat com a víctima de l'independentisme -a qui ha acusat de practicar el totalitarisme- mentre celebrava el triomf del neofeixisme de retòrica mussoliniana de Meloni a Itàlia. Des del faristol, el dirigent de l'extrema dreta ha mantingut repetides enganxades amb Alba Vergés, que li ha recordat el codi de conducta del Parlament. Ha fregat l'expulsió de la cambra pel to maleducat. Cap missatge mínimament constructiu.

Alejandro Fernández: creatiu. Com si es tractés d'un psicoanalista dels protagonistes del procés, el líder del PP s'ha submergit en les discrepàncies de l'independentisme per fer emergir la "relació tòxica" dels socis de l'executiu. Ha posat en dubte que Aragonès compti amb el suport de la majoria parlamentària que el va investir i l'ha instat a sotmetre's a una qüestió de confiança després de verbalitzar que el president ha "liquidat" l'1 d'octubre amb el seu salt a la via canadenca. Recorrent a la ironia per lamentar la caiguda en desgràcia de Laura Borràs i les acusacions de "botifler" a Aragonès, Fernández ha desplegat una anàlisi catastrofista sobre la situació de l'economia catalana, que veu en decrepitud per culpa del sobiranisme, afirmacions rebatudes amb una bateria d'exemples per Aragonès. El diputat popular, que no deixa mai indiferent ni quan parla de la carpeta econòmica, ha evitat referir-se a Andalusia i Madrid, però ha defensat la via de la rebaixa fiscal per sacsejar la plantilla desplegada per la Generalitat. I, és clar, els models del diputat passen per les receptes de Moreno Bonilla i Ayuso. Amb relació al debat lingüístic a l'escola catalana, Fernández no ha sortit del guió conegut, amb clatellada inclosa al PSC, a qui ha acusat de practicar el "cinisme".

Carlos Carrizosa: perifèric. Sense protagonisme en el debat -enquadrat com el PP entre el discurs dels comuns i l'esperada rèplica de Junts a Aragonès-, el missatge de Ciutadans ha passat inadvertit, malgrat el vocabulari inflamat, al qual ha recorregut quan ha definit les forces del Govern com a "talibans" de la llengua. Carrizosa ha discutit el recorregut dels anuncis governamentals en el paquet anticrisi sense desatendre les crítiques al model d'immersió, amb dards al president, però també a Salvador Illa. La veu parlamentària de la formació taronja és avui més atenuada, i no pel to somnolent emprat pel diputat sinó pel pes de les sigles a l'hemicicle.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació