1 de 10
Debat de política general

Junts exigirà una qüestió de confiança a Aragonès si no compleix amb l'acord de legislatura

El president del grup parlamentari de la formació, Albert Batet, desafia el president a explicar si està disposat a posar en marxa la direcció estratègica, a reenfocar la taula de diàleg i a unificar el front de Madrid

Albert Batet, en el debat de política general. | Adrià Costa
per Bernat Surroca / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 27 de setembre de 2022 a les 22:35 |
Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, ha pujat aquesta nit -passades les 21.30- al faristol per fer un dels discursos més rellevant de la seva carrera política. Tots els focus estaven posats en el to que faria servir per determinar no només el grau de suport del seu partit a la proposta d'acord de claredat impulsada pel president Pere Aragonès, sinó també per saber quin futur li espera al Govern. Batet -que ha arrencat el ple dirigint-se a la "molt honorable presidenta Borràs" per expressar el suport del partit a la seva màxima dirigent, suspesa al juliol- ha mostrat recels envers l'acord de claredat promogut pel dirigent d'ERC perquè "no ha complert" amb part de l'acord de legislatura. Una intervenció plena d'equilibris, marcant distàncies amb l'executiu de coalició però sense explicitar la sortida del Govern. Si falla tot, però, Junts exigirà una qüestió de confiança a Aragonès, com la de Carles Puigdemont el 2016. Aragonès ha declinat respondre i s'ha donat pas a Josep Maria Jové, d'ERC.

"Hem d'avançar sense demora, sense pausa i sense excuses cap a la independència", ha apuntat Batet, que ha elogiat la tasca "rigorosa" dels consellers de Junts. "Solvència i independència, per això vam signar l'acord de legislatura. No volem que aquest acord passi a la història, sinó que serveixi per fer història", ha radiografiat el dirigent de Junts, que ha apuntat que no s'ha arribat fins aquí "per no fer res". "Si no ens ha aturat la repressió, ens aturarem nosaltres?", s'ha preguntat, en referència al "mandat per avançar" del 52% de les eleccions de l'any passat. D'aquelles eleccions en va sortir un pacte de negociació "intensa i difícil", resolt al límit entre socis.


Un any i mig després, és "evident" que l'acord "no ha anat a més", i que hi ha punts que no s'estan complint, com ara la direcció estratègica, l'enfocament del diàleg i la coordinació a Madrid. "Són punts nuclears per a Junts. No és una demanda nova", ha constatat Batet. "Li hem dit del dret i del revés, sense obtenir el resultat esperat. Per això li hem dit de manera solemne i per unanimitat que així no podem seguir. Per això li pregunto de manera clara i directa: a vostè que és president i li pertoca la responsabilitat, complirà amb l'acord que el va fer president?", li ha preguntat. El "moll de l'os", ha dit, és la "confiança". "Com podem confiar en una nova proposta [l'acord de claredat] si no es compleix l'acord de legislatura? No pot oblidar que és president gràcies a uns acords molt concrets", ha apuntat Batet, que ha reiterat la demanda de "cultura de coalició" feta en el debat de l'any passat.

El president del grup parlamentari de Junts ha retrocedit en el temps per referir-se als dies previs de l'1-O, i ha citat els seus records "d'emoció" viscuts a Valls, quan era alcalde de la capital de l'Alt Camp. "Tinc gravada a la memòria la il·lusió de la gent, l'aspiració de construir un país millor. Hi havia un poble esperançat davant d'un Estat desesperat. Tal dia com avui, fa cinc anys, la magistrada Carmen Lamela de l'Audiència Nacional dictava una interlocutòria per sedició contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart", ha rememorat Batet, que ha insistit que cap mesura de les adoptades per les institucions espanyoles van servir per aturar el referèndum. "Ens volien atemorir i no se'n van sortir. Vam guanyar perquè teníem un objectiu compartit", ha indicat el dirigent de Junts, que ha citat la "cadena de confiances" que va impulsar Carles Puigdemont el 2016.


"Hi havia unitat i una direcció estratègica", ha remarcat Batet, que ha demanat "recuperar l'esperit" de fa cinc anys. "Coneixem millor que mai els nostres actius i els nostres passius", ha apuntat el cap de files de Junts al Parlament, que ha situat com a "responsabilitat" fixar objectius clars amb la sintonia de tots els actors. "Si un partit o un altre intenten imposar la seva estratègia, anirem pel pedregar", ha apuntat, en relació a la taula de diàleg d'ERC i a la "urgència" de culminar la independència. També per qüestions vinculades amb el dia a dia, com ara les avaries a Rodalies i també el dèficit fiscal. "Anar pagant impostos, i allà anar-los traient", ha reflexionat en relació al "dúmping fiscal" de Madrid i Andalusia, sumat a "l'espoli fiscal". "Senyor Illa, això és l'agenda de l'empobriment, no del retrobament", ha dit al líder del PSC.

El president ha indicat que un acord "no són només tres punts", i ha reiterat la crida de "reforçar" l'executiu. "És imprescindible que el reforcem en un dels primers consensos, que és en el procés de negociació". Sobre el primer punt, la direcció estratègica, ha apuntat que "sap perfectament" que es va posar en marxa i "no va acabar amb un resultat positiu". "Voluntat de tenir un espai amb anàlisi i estratègies, tota. Pot tenir tota la meva implicació. Ho hem de fer amb formats adequats", ha apuntat. També ha demanat "reforçar" el Govern "a tot arreu", inclòs el Congrés dels Diputats i el Parlament Europeu. Pel que fa a la tercera demanda de Junts, la de reenfocar el diàleg, veu "marge" per a l'acord. "Cadascú ha de resoldre els debats. Els resultats han de ser raonables", ha remarcat. "No es pot menystenir el procés de negociació", ha indicat.


"Com majories més àmplies, millor. Com més suport internacional, millor. Necessitem acumular molta més força per guanyar", ha ressaltat Aragonès en la rèplica a Batet, durant la qual ha defensat "posar les bases" per vèncer. "Malauradament, necessitem força política i força democràtica. Com ho podem fer possible?", s'ha preguntat el president, que ha introduït com a millor via l'acord de claredat "situant el vot al centre". "Hem de ser conscients de les limitacions per avançar i poder-les superar", ha remarcat. "De referèndums sobre la independència ja hem demostrat que en sabem fer- Vam poder fer l'1-O, abans es va fer el 9-N. El que resta pendent és com tenim la força per implementar-ne el resultat, i per això he proposat la negociació amb l'Estat", ha dit.

Aragonès s'ha mostrat disposat a analitzar la viabilitat d'altres propostes, però ha instat Junts a emmarcar-les dins d'un marc "inclusiu" que permeti el reconeixement de la comunitat internacional. "Hem d'afrontar aquest debat amb tota l'honestedat. Si hi ha propostes alternatives, sempre he estat disposat a escoltar-les", ha destacat el president, que ha elogiat la tasca de tots els consellers i ha demanat "reforçar la governança" mentre es "reforcen" les institucions, que "mai són un obstacle".

Negociació durant tot el setembre


El 29 d'agost, en una executiva ampliada reunida a Pals, Junts va acordar que el debat de política general seria una data clau per al futur del Govern. "Així no podem continuar", va ressaltar Jordi Turull, secretari general de la formació, en la roda de premsa posterior. Els contactes entre els socis de Govern s'han multiplicat al llarg del mes de setembre, durant el qual ha anat fluctuant l'ànim de la coalició. El punt d'inflexió va arribar dilluns de la setmana passada, quan en la reunió setmanal de coordinació al més alt nivell Junts va traslladar un relaxament de l'ultimàtum verbalitzat a finals d'agost. Laura Borràs, presidenta de la formació, va negar al cap d'uns dies que el debat d'aquest dimarts fos un "límit". En els últims dies, per tant, s'ha anat guanyant temps i han anat baixant els decibels de l'enfrontament públic entre socis.

La tensió, en tot cas, va arribar al màxim nivell fa dues setmanes, quan en una cimera al Palau de Pedralbes els retrets van presidir una trobada en presència tant d'Aragonès com del vicepresident Jordi Puigneró. Aquest últim ha arribat a l'hemicicle al costat de Batet, de Borràs i de Turull, que han seguit la sessió des de la tribuna de convidats. Es troba suspesa com a presidenta -i com a diputada- des de finals de juliol, quan ERC, el PSC i la CUP van activar l'article 25.4 un cop certificada l'obertura del judici oral pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Borràs, de matinada, ha tuitejat un article de Joan Ramon Resina a Vilaweb titulat El junquerisme és rancor, un fet que no ha passat desapercebut tant al Palau de la Generalitat com al grup parlamentari d'ERC.

Aragonès ha esquivat en el seu discurs els tres requeriments que li feia Junts en l'agenda nacional -constituir la direcció col·legiada del procés, establir un front unitari a Madrid i aplicar canvis a l'enfocament de la taula de diàleg- i s'ha centrat en un camí que conjuga amb l'estratègia de la negociació amb el govern espanyol que ERC pretén falcar. Els republicans ja havien dit que la proposta del president tindria vocació de ser "àmplia" i "inclusiva". L'aposta per una llei de la claredat pretén incorporar els comuns al bloc de pressió a l'Estat -En Comú Podem la va defensar la tardor del 2017-, sense que s'esquinci la suma independentista amb Junts i la CUP. La formació d'Ada Colau va brandar la via canadenca per recosir les ferides que va deixar l'aplicació del 155 a Catalunya. Va ser Xavier Domènech, líder parlamentari dels comuns en aquell moment, qui va defensar aquell camí quan la via unilateral havia topat amb la paret de l'Estat. 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació