S'esperen resultats

Rep El Despertador cada matí al teu correu

A dos quarts de dotze del matí, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, obrirà el debat de política general. La sessió parlamentària, que s'aturarà dimecres i dijous pel judici al Tribunal Suprem a la diputada de la CUP Eulàlia Reguant per haver-se negat a respondre preguntes dels ultres de Vox al judici de l'1-O, servirà per mesurar si la relació entre ERC i Junts com a socis de govern es pot reconduir. La desavinença per l'agenda nacional és total: la taula de diàleg els enfronta i uns i altres estan lluny de la CUP. Afegiu-hi que les relacions personals estan sota mínims i que tot plegat també afecta la gestió sectorial de l'executiu. El soroll sempre és un problema a l'hora d'exhibir gestió de Govern o compliment de compromisos. En aquest interactiu, podeu recuperar el grau de compliment dels del darrer debat. Us endureu alguna sorpresa.

En l'agenda nacional els dos socis han decidit, de nou, procrastinar i incomplir els terminis que es van proposar. No és nou perquè fa cinc anys que ho fan. Havien de posar al dia el seu full de ruta a les eleccions del 21-D de 2017 després del fracàs d'octubre, també abans d'investir Quim Torra i després aprofitant la posada en marxa del Consell per la República -ara, "de la República", en una preocupant mostra de distància entre desig i realitat-. També semblaven un bon moment els mesos anteriors i posteriors a la Diada de 2021, quan Jordi Cuixart els va esbroncar públicament. Finalment, després de les darreres crisis i de les turbulències a Junts, es van instar a fer-ho abans del debat de política general. ERC no té pressa ni massa ganes de revisar la seva estratègia, per més qüestionada que estigui i lenta que avanci. Junts no defineix la seva i, per tant, no té massa a proposar. El debat al partit de Borràs i Turull és sobre si és millor seguir a l'executiu o sortir-ne. 

Aragonès farà una proposta "àmplia" entorn el dret a decidir, que espera que pugui abraçar els seus socis de govern però també la CUP i els comuns. De les propostes d'uns i altres i, especialment, de què en podem esperar de Junts i el PSC, n'he escrit aquesta opinió. No serà fàcil concretar i avançar en l'actual context, però el president vol que del debat en surti alguna cosa positiva i un missatge de certa esperança. Sembla, en aquest sentit, més senzill que uns i altres es posin d'acord en la necessitat d'enfortir l'escut social per fer front a la crisi econòmica que s'albira i a una tardor que pot ser freda. Per això, d'entrada, ofereix tangibles en aquesta carpeta.

De moment, des de Palau van explicar ahir que anunciarà mesures per valor de 300 milions d'euros. Aquestes, sumades a les que hi posi el govern espanyol, a la necessària reforma del model de finançament i a una major eficàcia de les polítiques fiscals, haurien de permetre tirar endavant mentre algú fa la pau a Ucraïna. Algú l'ha de fer perquè tot rutlli.  

La política ha d'oferir solucions transitables i ser percebuda com a útil per una majoria de ciutadans. Ahir, el periodista Josep Martí Blanch piulava, arran del triomf de la neofeixista Giorgia Meloni a Itàlia, que quan el metge -també el que va disfressat de tecnòcrata, com era el cas- no cura, la gent acaba al curandero. Tan simple com cert. El debat d'aquesta setmana és una oportunitat que uns i altres farien bé de no desaprofitar per ser creatius i assumir les contradiccions que calgui per avançar. Cal fer-ho en les dues carpetes o eixos que continua havent de gestionar la política catalana. 
 

---

Avui no et perdis

»ERC i Junts traslladen al Parlament el test d'estrès sobre la salut del Govern; per Joan Serra Carné.

» Interactiu | Examen a l'últim debat de política general: s'han executat els acords que s'hi van aprovar?; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «Precari present i problemàtic futur»; per Carme Vidalhuguet.

»Entrevista a Jéssica Albiach: «La reforma de la sedició ha de ser l'acord de la propera taula de diàleg»; per Carme Rocamora i Joan Serra Carné.

» La causa contra Jové i Salvadó per l'1‑O es desbloqueja: què passarà ara?; per Bernat Surroca.

» Anàlisi | La nova marxa sobre Roma: tot el que significa el triomf de Meloni; per Pep Martí.

» Opinió: «Meloni»; per Jaume Barberà.

» Opinió: «Populismes, democràcia i Catalunya»; per Enric Marín.

» (I) La polarització política a Catalunya: realment n'hi ha més que a altres territoris europeus?; per Roger Tugas Vilardell.

» (II) Catalunya està menys polaritzada en el xoc territorial que la resta de l'Estat; per Roger Tugas Vilardell.

» (III) La gent independentista, d'esquerres i feminista cau millor: consulta‑ho per cada perfil de català; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «Al vent»; per Montserrat Tura.

»Reportatge | La Riuada del 62: sis dècades de la catàstrofe que va marcar el Vallès; per Albert Hernàndez i Marta Casas.

» Reportatge | La dualitat del futbol femení: creixement amb llums i ombres; Marc Béjar.
 

---

 El passadís

El conseller Joan Ignasi Elena va viure una Diada complicada i no va poder assistir a l'acte institucional del vespre. Es trobava malament des del mes de juny i aquell diumenge es va desplaçar fins a l'hospital de Bellvitge, on va ingressar per sotmetre's a una operació d'urgència per extirpar-li la vesícula. Tot va anar bé i el dia 15 va ser donat d'alta, però no ha tingut agenda pública. Després d'uns dies de repòs, avui, ja recuperat del tot, Elena es reincorpora plenament a la feina al Departament d'Interior, en una setmana que estarà marcada pel debat de política general al Parlament, al que ja assistirà aquest matí. La situació al cos de Mossos no és senzilla, després que aquest cap de setmana hagi transcendit l'enfrontament personal que mantenen els dos principals responsables del cos, el comissari en cap Estela i el comissari Sallent. Elena es pot veure abocat a fer canvis si no es recondueix. Us ho explicàvem en aquesta informació.

Vist i llegit

Emmanuel Macron va proclamar que, davant l'actual crisi d'inflació i els problemes derivats de la guerra, érem davant "la fi de l'abundància". Abundància per a qui, es preguntava aquest cap de setmana el programa Solidaris de Catalunya Ràdio, que condueix Mercè Folch i que cada dissabte ens atansa a realitats que, sovint, queden fora del prime time dels mitjans audiovisuals. Us aconsello especialment la conversa que va tenir amb l'economista Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita de la UB. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2015 se celebraven eleccions al Parlament de Catalunya. L'independentisme els va donar un aire plebiscitari que l'unionisme va acabar acceptant durant una campanya excepcional que va desembocar en la participació més alta en uns comicis a la cambra catalana, enfilant-se fins al 77,5%. Dos anys després, a les eleccions del 21-D del 2017, es va superar lleument. Les forces del "sí" (Junts pel Sí, la coalició entre CDC, ERC, MES i Demòcrates, i la CUP) van obtenir poc més del 47% dels vots mentre que CSQEP, que en campanya es va negar a posicionar-se, es va quedar amb el 9%. L'unionisme (C's, PSC i PP) va arribar al 38%. El paper clau de la CUP va apartar Artur Mas de la presidència, que va recaure en el també convergent Carles Puigdemont, i de la DUI, que no havia estat prou legitimada a les urnes, es va passar al referèndum de l'1-O per donar al "sí" un plus. Aquí el vídeo de campanya de la coalició vencedora. Res a veure amb l'ambient que presideix avui les relacions entre independentistes.

 L'aniversari

El 27 de setembre de l'any 1948 va nàixer a Mataró l'actor de cinema i teatre Joan Pera, un dels més populars de l'escena catalana. Ha excel·lit en el gènere de la comèdia i participat en telesèries d'èxit, com el Doctor Caparrós amb Joan Capri, i durant anys va tenir en cartell al Teatre Borràs La extraña pareja amb Paco Morán. Pera també ha fet doblatge: el seu personatge més popular és Woody Allen, que li va donar un paper d'extra en una de les seves pel·lícules. De fet, dissabte el va tornar a doblar per l'entrevista que Ricard Ustrell li va fer a Col·lapse. Aquí podeu recuperar La extraña pareja.

 ​Fes clic aquí per rebre'l