26
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
27
de setembre
a les
11:15h
Quan el president de la Generalitat, Pere Aragonès, prengui la paraula aquest dimarts al matí a l'hemicicle per encetar el debat de política general -que arriba després d'un setembre carregat de tensió per la distància exhibida entre actors del sobiranisme civil i polític, així com per la relació erosionada entre ERC i Junts-, s'activarà el termòmetre amb el qual mesurar l'estat de salut del Govern. La cita al Parlament posarà a prova l'estabilitat de l'executiu de coalició. Els socis han mostrat sense filtre les ferides obertes que ha deixat la dècada de convivència del procés just quan se succeeixen les efemèrides, cap de tan icònica com la del cinquè aniversari de l'1 d'octubre. La celebració del primer lustre del referèndum del 2017 es produirà l'endemà que conclogui el debat al Parlament, el primer dels tests d'estrès que el Govern haurà de superar a la tardor si pretén tenir recorregut.
Junts havia fixat l'última setmana del mes de setembre com la data final per auditar si el compliment del pacte de la legislatura i la relació amb ERC mereixia prendre mesures. La consulta a la militància sobre la continuïtat a l'executiu -consagrada en la ponència política del congrés del juliol- obligava el partit de Laura Borràs i Jordi Turull a ser exigent amb els republicans, però ERC no s'ha mogut després d'un "ultimàtum" que Junts ha dit després que mai ha existit. El que es percep com una certesa és que el debat de política general ja no és una "data límit" per determinar si el Govern es trenca -el matís permet a tothom guanyar temps-, per bé que la discussió al Parlament pot determinar el grau de bel·ligerància del debat intern a Junts.
Aragonès no té pensat que el seu discurs davant la cambra serveixi per respondre cap dels tres requeriments que li ha fet Junts en les últimes setmanes: constituir la direcció col·legiada del procés, establir un front unitari a Madrid i passar de lataula de diàleg a una "negociació real". El president formularà una proposta pròpia en relació amb l'autodeterminació, que tingui vocació de ser "àmplia" i "inclusiva". Així se subratlla a Palau i a la cúpula d'ERC, on es detalla que el plantejament d'Aragonès ha estat consultat amb Junts i haurà de tenir recorregut en els propers mesos, en paral·lel a eventuals progressos de la taula de diàleg. A ERC prefereixen no concretar en públic quins han de ser aquests avenços en la negociació amb el govern espanyol. La líder dels comuns, Jéssica Albiach, sí que ho va fer en una entrevista a NacióDigital. "La reforma de la sedició ha de ser l'acord de la propera taula de diàleg", va afirmar la líder parlamentària d'En Comú Podem.
La proposta sobre l'autodeterminació del president serà escrutada amb lupa -els republicans no es mouran de l'aposta per la via negociada-, però Aragonès pretén destinar tants o més esforços a l'agenda social i econòmica. Per això, anunciarà una bateria de mesures anticrisi pensada per mitigar l'impacte de la inflació en famílies -amb atenció especial a les llars vulnerables-, empreses -particularment les pimes-, sector primari i joves. Palau xifra que el conjunt d'iniciatives mobilitzaran uns 300 milions d'euros, comptant-hi acords per combatre l'encariment de l'energia i el canvi climàtic.
En el paquet d'actuacions que verbalitzi el president aquest dimarts al Parlament -obert a eixamplar-se en els propers mesos- s'hi mesclaran accions immediates i d'altres, discutides entre Presidència i Economia, que hauran de tenir ancoratge en la confecció dels nous pressupostos, que els republicans volen aprovar amb els comuns. El missatge d'Aragonès, doncs, tindrà destinatari: lligar en curt la negociació amb el grup parlamentari d'Albiach, que es queixa de no haver entrat en concrecions en la discussió pressupostària mentre avisa que no pactarà a la baixa ni a última hora amb l'executiu, com va passar el curs passat. El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha presentat fins ara un tauler més obert de contactes per als comptes públics, que inclou el PSC.
Independència, però també impostos i Rodalies
Les declaracions verbalitzades en l'avantsala del debat parlamentari indiquen prioritats. ERC ha instat Junts a "reforçar" el Govern mentre reclama als socis que les jornades a l'hemicicle siguin una "oportunitat" per oferir "solucions" a famílies i empreses i, alhora, serveixin per enfocar una "proposta de país" que permeti al sobiranisme poder avançar. "No és moment de desestabilitzar el Govern per qüestions internes. Seria irresponsable", ha afirmat la secretària general adjunta i portaveu dels republicans, Marta Vilalta, que també ha fet una crida a esquivar la "divisió".
Des de la cúpula d'ERC han interpretat com un recurs "retòric" la insistència de la presidenta de Junts, Laura Borràs, per qüestionar el compromís amb la independència del Govern, tal com verbalitzava diumenge en una entrevista al diari Ara. Els republicans mantenen un discurs més semblant al del vicepresident de l'executiu, Jordi Puigneró, que aquest dilluns afirmava des d'Anglès que la seva formació ha treballat discretament amb els socis perquè el debat de política general "vagi bé". "Continuarem mantenint trobades, reunions i intercanvis de papers per fer possible allò que volem: un Govern que tiri endavant el país, que faci feina i que també avanci cap a la independència", afirmava Puigneró.
Junts i ERC han treballat propostes de resolució conjuntes per al debat, especialment en matèria sectorial, i no descarten que consensuïn un text en clau d'horitzó nacional. Seria, en tot cas, un compromís de "mínims" que no està tancat, segons les fonts consultades per NacióDigital. Si la negociació no arribés a bon port -hi ha temps fins dimecres al matí per registrar les propostes consensuades que es votaran divendres-, es treballa perquè els dos grups parlamentaris no es facin la traveta en les propostes pròpies més significatives. Junts centrarà bona part de les propostes en "recuperar l'agenda" independentista -combinades amb exigències com el traspàs sencer de Rodalies- mentre ERC es concentra en l'estratègia del diàleg, a banda de reclamar cessions concretes, com que l'Agència Tributària de Catalunya pugui gestionar i recaptar tot l'IRPF, i el nou impost a les energètiques i la banca.
La tramitació de propostes sobre l'exercici del dret a l'autodeterminació en el debat de política general de l'any passat ja va generar tensió, tant entre els socis de l'executiu com entre Junts i la CUP, perquè els anticapitalistes van posar a prova la presidència del Parlament, en mans en aquell moment de Borràs. Els tribunals continuen observant amb lupa els debats a la cambra catalana. En qualsevol cas, la CUP té previst incidir-hi amb una proposta de resolució autònoma, desmarcada com està de les dues principals forces independentistes, a qui retreu la picabaralla constant.
L'oposició d'Illa i el debat sobre Israel
El Govern passarà un examen al Parlament i l'oposició intentarà evidenciar que l'executiu, lesionat per les desavinences, pateix inacció. Per aquest sender transitarà el discurs del líder del PSC, Salvador Illa, que incidirà en la poca activitat legislativa de l'independentisme. Illa ja va apujar el to contra les forces sobiranistes aquest cap de setmana. En el marc de la festa de la Rosa i aprofitant el cinquè aniversari de l'1 d'octubre, el primer secretari dels socialistes catalans va advertir ERC i Junts que tenen reflexions pendents: "Convido la societat catalana a reflexionar per no repetir errors. Reflexionar per avançar, no per anar cap enrere, i per buscar el camí del retrobament".
Al seu torn, els comuns desplegaran un missatge crític amb l'executiu d'Aragonès per encarir la negociació dels pressupostos. Posaran l'accent en allò que consideren una resposta tèbia del Govern a la crisi econòmica derivada de la guerra a Ucraïna, faran una esmena al desplegament de les renovables, reclamaran un horitzó de sobirania energètica i pressionaran per mantenir la càrrega impositiva a les classes benestants per la via de l'impost de patrimoni. Entre les propostes de resolució, el grup liderat per Albiach pretén que el Parlament es torni a posicionar sobre l'"apartheid" practicat per Israel contra el poble palestí. És la reacció dels comuns al darrer viatge de la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, a territori israelià, on va sostenir que l'acord pres per la cambra catalana no responia a "la posició del Govern ni de la població catalana".
El debat de política general conclourà divendres -amb un parèntesi entremig de dos dies pel calendari judicial que afecta la diputada de la CUP Eulàlia Reguant-, just el dia abans que el record de l'1 d'octubre torni a reivindicar-se al carrer. La tardor política no concedeix treva.
Junts havia fixat l'última setmana del mes de setembre com la data final per auditar si el compliment del pacte de la legislatura i la relació amb ERC mereixia prendre mesures. La consulta a la militància sobre la continuïtat a l'executiu -consagrada en la ponència política del congrés del juliol- obligava el partit de Laura Borràs i Jordi Turull a ser exigent amb els republicans, però ERC no s'ha mogut després d'un "ultimàtum" que Junts ha dit després que mai ha existit. El que es percep com una certesa és que el debat de política general ja no és una "data límit" per determinar si el Govern es trenca -el matís permet a tothom guanyar temps-, per bé que la discussió al Parlament pot determinar el grau de bel·ligerància del debat intern a Junts.
Aragonès no té pensat que el seu discurs davant la cambra serveixi per respondre cap dels tres requeriments que li ha fet Junts en les últimes setmanes: constituir la direcció col·legiada del procés, establir un front unitari a Madrid i passar de lataula de diàleg a una "negociació real". El president formularà una proposta pròpia en relació amb l'autodeterminació, que tingui vocació de ser "àmplia" i "inclusiva". Així se subratlla a Palau i a la cúpula d'ERC, on es detalla que el plantejament d'Aragonès ha estat consultat amb Junts i haurà de tenir recorregut en els propers mesos, en paral·lel a eventuals progressos de la taula de diàleg. A ERC prefereixen no concretar en públic quins han de ser aquests avenços en la negociació amb el govern espanyol. La líder dels comuns, Jéssica Albiach, sí que ho va fer en una entrevista a NacióDigital. "La reforma de la sedició ha de ser l'acord de la propera taula de diàleg", va afirmar la líder parlamentària d'En Comú Podem.
La proposta sobre l'autodeterminació del president serà escrutada amb lupa -els republicans no es mouran de l'aposta per la via negociada-, però Aragonès pretén destinar tants o més esforços a l'agenda social i econòmica. Per això, anunciarà una bateria de mesures anticrisi pensada per mitigar l'impacte de la inflació en famílies -amb atenció especial a les llars vulnerables-, empreses -particularment les pimes-, sector primari i joves. Palau xifra que el conjunt d'iniciatives mobilitzaran uns 300 milions d'euros, comptant-hi acords per combatre l'encariment de l'energia i el canvi climàtic.
En el paquet d'actuacions que verbalitzi el president aquest dimarts al Parlament -obert a eixamplar-se en els propers mesos- s'hi mesclaran accions immediates i d'altres, discutides entre Presidència i Economia, que hauran de tenir ancoratge en la confecció dels nous pressupostos, que els republicans volen aprovar amb els comuns. El missatge d'Aragonès, doncs, tindrà destinatari: lligar en curt la negociació amb el grup parlamentari d'Albiach, que es queixa de no haver entrat en concrecions en la discussió pressupostària mentre avisa que no pactarà a la baixa ni a última hora amb l'executiu, com va passar el curs passat. El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha presentat fins ara un tauler més obert de contactes per als comptes públics, que inclou el PSC.
Independència, però també impostos i Rodalies
Les declaracions verbalitzades en l'avantsala del debat parlamentari indiquen prioritats. ERC ha instat Junts a "reforçar" el Govern mentre reclama als socis que les jornades a l'hemicicle siguin una "oportunitat" per oferir "solucions" a famílies i empreses i, alhora, serveixin per enfocar una "proposta de país" que permeti al sobiranisme poder avançar. "No és moment de desestabilitzar el Govern per qüestions internes. Seria irresponsable", ha afirmat la secretària general adjunta i portaveu dels republicans, Marta Vilalta, que també ha fet una crida a esquivar la "divisió".
Des de la cúpula d'ERC han interpretat com un recurs "retòric" la insistència de la presidenta de Junts, Laura Borràs, per qüestionar el compromís amb la independència del Govern, tal com verbalitzava diumenge en una entrevista al diari Ara. Els republicans mantenen un discurs més semblant al del vicepresident de l'executiu, Jordi Puigneró, que aquest dilluns afirmava des d'Anglès que la seva formació ha treballat discretament amb els socis perquè el debat de política general "vagi bé". "Continuarem mantenint trobades, reunions i intercanvis de papers per fer possible allò que volem: un Govern que tiri endavant el país, que faci feina i que també avanci cap a la independència", afirmava Puigneró.
Junts i ERC han treballat propostes de resolució conjuntes per al debat, especialment en matèria sectorial, i no descarten que consensuïn un text en clau d'horitzó nacional. Seria, en tot cas, un compromís de "mínims" que no està tancat, segons les fonts consultades per NacióDigital. Si la negociació no arribés a bon port -hi ha temps fins dimecres al matí per registrar les propostes consensuades que es votaran divendres-, es treballa perquè els dos grups parlamentaris no es facin la traveta en les propostes pròpies més significatives. Junts centrarà bona part de les propostes en "recuperar l'agenda" independentista -combinades amb exigències com el traspàs sencer de Rodalies- mentre ERC es concentra en l'estratègia del diàleg, a banda de reclamar cessions concretes, com que l'Agència Tributària de Catalunya pugui gestionar i recaptar tot l'IRPF, i el nou impost a les energètiques i la banca.
La tramitació de propostes sobre l'exercici del dret a l'autodeterminació en el debat de política general de l'any passat ja va generar tensió, tant entre els socis de l'executiu com entre Junts i la CUP, perquè els anticapitalistes van posar a prova la presidència del Parlament, en mans en aquell moment de Borràs. Els tribunals continuen observant amb lupa els debats a la cambra catalana. En qualsevol cas, la CUP té previst incidir-hi amb una proposta de resolució autònoma, desmarcada com està de les dues principals forces independentistes, a qui retreu la picabaralla constant.
L'oposició d'Illa i el debat sobre Israel
El Govern passarà un examen al Parlament i l'oposició intentarà evidenciar que l'executiu, lesionat per les desavinences, pateix inacció. Per aquest sender transitarà el discurs del líder del PSC, Salvador Illa, que incidirà en la poca activitat legislativa de l'independentisme. Illa ja va apujar el to contra les forces sobiranistes aquest cap de setmana. En el marc de la festa de la Rosa i aprofitant el cinquè aniversari de l'1 d'octubre, el primer secretari dels socialistes catalans va advertir ERC i Junts que tenen reflexions pendents: "Convido la societat catalana a reflexionar per no repetir errors. Reflexionar per avançar, no per anar cap enrere, i per buscar el camí del retrobament".
Al seu torn, els comuns desplegaran un missatge crític amb l'executiu d'Aragonès per encarir la negociació dels pressupostos. Posaran l'accent en allò que consideren una resposta tèbia del Govern a la crisi econòmica derivada de la guerra a Ucraïna, faran una esmena al desplegament de les renovables, reclamaran un horitzó de sobirania energètica i pressionaran per mantenir la càrrega impositiva a les classes benestants per la via de l'impost de patrimoni. Entre les propostes de resolució, el grup liderat per Albiach pretén que el Parlament es torni a posicionar sobre l'"apartheid" practicat per Israel contra el poble palestí. És la reacció dels comuns al darrer viatge de la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, a territori israelià, on va sostenir que l'acord pres per la cambra catalana no responia a "la posició del Govern ni de la població catalana".
El debat de política general conclourà divendres -amb un parèntesi entremig de dos dies pel calendari judicial que afecta la diputada de la CUP Eulàlia Reguant-, just el dia abans que el record de l'1 d'octubre torni a reivindicar-se al carrer. La tardor política no concedeix treva.